Primer de tot vam començar per soldar tots els elements al circuit integrat, quatre resistències, dos condensadors electrolítics y dos més ceràmics, i un sòcol.

A més a més també he soldat sis cables per fer les unions.

Seguidament he continuat amb el jac, es pela un extrem del cable apantallat i s'hi enrotlla els cables de coure restants que formarà la malla, amb els dos cables (vermell i negra), es fa el mateix, també es pelen i es recomanable enrotllar una mica els fils de coure per poder treballar millor. Això serveix per unir-ho al jac. Els cables vermell i negra passaran par cada un dels forats laterals i la malla, es soldarà al forat inferior del jac. Un cop fet això es tanca el jac i es fa el mateix amb els cables de coure a l'altre extrem del cable apantallat. El cable vermell i el negra es soldaran al circuit on posa “connector” i la malla on posa “malla”.

A continuació treballarem amb els sis cables soldats. Ens fixem en el circuit i on posa “alt”, són els cables que s'uneixen a l'altaveu. La polaritat del altaveu és indiferent. Simplement s'han de soldar sobre els forats. Un cop fet això, podem aprofitar per fer el muntatge de la caixa i enganxem l'altaveu amb pega de contacte, a la superfície de l'altaveu es fan uns quants forats amb el punxó.

Continuem amb els cables. Ara amb el interruptor.

Primer de tot el descargolem i l'introduïm per un forat fet a la caixa i el tanquem. Després els dos cables, (indiferentment de la polaritat) es passen per els forats laterals i amb l'ajuda d'un tornavís es gira una volta la roda vermella. Amb els dos cables restants, els soldem als faston que servirà per unir-los en la pila. Un cop finalitzat, enganxem l'esponja a un costat i fem que la distribució de la pila, el cable apantallat i el circuit quadri bé dins la caixa.

He tingut dificultat amb el jac, alhora de soldar la malla i els dos cables, era molt dificultós, també m'ha costat l'interruptor, la qual cosa era complicat d'encaixar els cables amb els forat i que la roda girés correctament i funcionés.

Es podria millorar l'interruptor, posar-hi un de més qualitat i que la caixa fos una mica més gran.

Un circuit integrat, és un conjunt de transistors, resistències i altres components electrònics, que s'agrupen i encapsen junts per realitzar una funció complexa, simplificant i reduint, d'aquesta manera, el muntatge d circuits electrònics.

És un components rectangular, que disposa de vuit terminals de connexió. També té polaritat i per això, té posició específica. El tipus el porta imprès en el cos, en el nostre cas, LM 386, un amplificador de àudio de baixa tensió. És imprescindible col·locar-lo de manera correcta, del contrari també es destruirà. El preu d'el circuit integrat model LM386 és de 9 dòlars.

Cable format per dos conductors concèntrics. El conductor central està format per un fil sòlid de coure, rodejat per una capa de aïllen que el separa del extern, format per una malla trenada de coure o alumini. Aquest conductor produeix un efecte de apantallament i a més a més serveix com a contorn de les corrents. Tot el contorn està protegit per una coberta aïllant.

El cable apantallat s'utilitza en xarxes de comunicació de banda ampla i cables de banda base. El cable apantallat no es afectat per interferències externes i es capaç de aconseguir altes velocitats de transmissió en llargues distàncies.

Podem trobar cables apantallats, a:

• entre l'antena i la televisió

• en la xarxa urbana de televisió i internet

• entre un emissor i una antena de emissió

• entre un lector de CD (o altres) i l'amplificació

• en les xarxes telefòniques interurbanes

El amplificador eleva la potencia dels impulsos elèctrics enviats per el cartutx fins arribar a un nivell suficient per activar els altaveus. La potencia que pot produir un amplificador es mesura amb Vatts (W). Segons el sistema d'altaveus, l'amplificació pot enviar de 10 a 125 W de potència o més.

Normalment, l'amplificador està controlat per un dispositiu denominat preamplificador, que amplifica el voltatge de les senyals sonores que resulten massa dèbils per que el amplificador pugui treballar amb elles.

Els amplificadors moderns estan equipats amb circuits de estat sòlid o interns.

L'altaveu es poden utilitzar com a receptors de ràdio, sistemes de so per pel·lícules, serveis públics i aparells per produir so mitjançant una grabació, un sistema de comunicació o una font sonora de baixa intensitat.

Existeixen diversos tipus d'altaveus, però la majoria dels actuals són dinàmics. Aquests és el cas del nostre projecte, el qual funciona amb una bobina de cable molt lleuger, introduïda dintre d'un camp magnètic amb un potent imant permanent o un electroiman. Una corrent elèctrica variant procedent del amplificador, travessa la bobina i modifica la força magnètica entre aquesta i el camp magnètic del altaveu. Així, la bobina vibra amb els canvis de corrent i fa que un diafragma, produeixi ones sonores en l'aire.

Altaveus Dinàmics: el disseny esta format per dues parts: un con semi-rígid que esta subjectat a una bobina (normalment de coure). Aquesta bobina esta orientada de forma coaxial amb un imant permanent. Quan el senyal elèctric recorre la bobina fa oscil·lar la part semi-rígida produint un so. L'altaveu consta d'una membrana, generalment de cartró i de forma cònica, unida a una bobina que rep el corrent elèctric del senyal. Aquesta bobina està localitzada dins d'un potent imant i, per efecte electromagnètic, es mou quan el corrent elèctric la travessa. El moviment vibratori de la bobina es transmet immediatament al con de cartró al qual està fixada, així es produeix el so.

Altaveus electrostàtics: Aquest tipus d'altaveus no utilitza imants, sinó camps elèctrics i potencials molt alts.

La làmina de Mylar es connecta a la senyal, mitjançant un transformador elevador de baixa distorsió. Així és com la làmina es mou, aconseguint una posició exacta al camp segons el voltatge l'indiqui.

Altaveus piezoelèctrics: Els altaveus piezoelèctrics no tenen massa qualitat, aquests funcionen bé amb altes freqüències, com el sonar o els ecógrafs i en general en aplicacions que no requereixen una gran precisió. Es destaca una bona resposta temporal, però la distorsió es bastant greu.

Altaveu electromagnètic: Els altaveus electromagnètics es coneixen des de els anys 50, i no semblen tenir cap tipus de problema de distorsió, malgrat tot no ocupen ni un 1% del mercat, i són desconeguts per moltísima gent.

El so el genera una flama de plasma que esta a una temperatura realment elevada. Per aconseguir aquesta flama es necessiten potencials de 600V o més.