1- El temps intern i extern

El temps intern d'aquesta novel·la és el pas de les estacions i el significat que tenen aquestes per Aloma.

La novel·la comença per deixar enrere l'hivern, s'enfoca de cara a la primavera, al renaixament vegetal que s'associa a l'arribada de Robert, que fa com si Aloma renaixés, si més no es comença a trobar a ella mateixa i va madurant. L'estació de la primavera és l'etapa del flirteig.

"Era una tarda de començaments de primavera amb oranetes xisclant pel cel." *

Quan comença la relació amorosa i sexual és amb l'arribada de l'estiu, el dia de Sant Joan.

"Les copes dels arbres, atapeïdes de fulles...L'aire li enfresquia les galtes..." **

L'estiu va decaient amb la mort de Dani. Seguidament Joan li confesa a Aloma que hauran de deixar la casa.

"El til·ler, que a primeries d'agost ja s'havia començat a esgrogueir, es desfullava; les poncelles de roser que feia dues florides l'any tenien el voltant de les fulles recremat i a penes podien obrir-se." ***

La tardor arriba quan Robert se'n torna a Amèrica; i quan es muden al pis.

"De tant en tant queia una fulla seca damunt de les plantes d'aigua." ****

Finalment Aloma, embarassada, s'ha d'enfrontar a un dur hivern sola, trista, amb l'únic consol que té algo seu, el fill que espera.

"D'una paret penjava un roser sense roses. (...) Les cases estaven tancades. L'hivern vindria a vetllar-les." *****

El temps extern és el pas d'un any en la vida d'Aloma. Un any decisiu en la seva vida perquè passa de l'inocència de l'adolescència a la realitat de la maduressa.

Amb l'amor i desamor de Robert, al veure al seu germà com actua, la mort de Dani...se n'adona que la vida no és fàcil. Aquest any coincideix amb els fets d'octubre del 1934.

"Li feia vergonya que els seus arbres la veiessin. Era com si acabés de sortir d'una mena de mort.

A poc a poc, com indecisa, una paraula li va pujar ran de llavis i li va fer venir ganes de plorar. <<Noia>>. " ******

En el procés cap a la maduració Aloma va fent referèncias a la seva infantessa. A partir d'aqui podem anar veient com ja no és una nena.

"Amb el seu germà s'asseien en un graó de l'escala de marbre, arraconats cap a la banda dels bambús, i escoltaven tot mirant el cel blau.

De vegades jugaven a dir de pressa el nom d'una barraca..." *******

Totes les cites són del llibre "Aloma" de Mercè Rodoreda.

*p. 29 **p.119 ***p.145 ****p.164 *****p.197 ******p.126 *******p.40

2- Descripció dels protagonistes

Aloma: és la protagonista d'aquesta novel·la que dur el seu nom.

És una jove que viu amb el seu germà, la seva dona i el fill d'aquests. Ella no té a ningú, es refugia en les seves flors.

És una noia sensible, imaginativa, enamoradissa, i amb l'autoestima molt baixa. Per això de cara als demés és esquerpa i barroera, no vol que els demés la vegin dèbil i se'n riguin d'ella.

N'està farta del món en el que viu i de la vida que porta. L'arribada de Robert són aires nous per a la seva vida. Aquest canvi es va veient al llarg de la novel·la amb l'evolució d'Aloma cap a la maduressa.

"...trobarem en Aloma dones extremadament sensibles, imaginatives i d'un gran amor a la lectura que viuen experiències d'amor desgraciades..." *

"Si sóc barroera i esquerpa és perquè no vull que vegin com sóc i es riguin de mi." **

Robert: és el germà d'Anna viu a Amèrica, però decideix venir a passar uns mesos a Barcelona a casa de la seva germana i el seu cunyat.

Al principi a Aloma no li agrada gens, però de mica en mica la va camel·lant. És un home misteriós, cada tarda se n'anava algun lloc, no se sap on. També és egoista, no intenta mai compendra a Aloma, sembla que només li interessi per les nits. Diu estimar a Aloma, però quan reb notícies d'una dona d'allà Amèrica se'n torna amb ella.

"... instintiu, poc sensible i egoista." *

"No li va agradar gens: massa pàl·lid, amb la mirada febrosa, a penes més alt que ella. Els cabells lluents, decantats cap a la dreta." ***

"...tenia els ulls brillants, uns ulls que feien angúnia." ***

Joan: és el germà gran d'Aloma. Té una dona, Anna, i un fill, Dani; però no se'ls estima. Només pensa en ell i en el treball, i no se n'adona del que passa per casa. Té una història amorosa amb Coral, arrel d'això vol regalar-li un anell, aposta la casa i la perd.

"Joan és tan desgraciat que si el veiessis et faria llàstima." ****

Anna: és la dona de Joan, cunyada d'Aloma.

Sempre sembla trista i mai té ganes de sortir. Quan el seu fill, Dani, es posa malalt, se la veu millor perquè així pot manar i té una raó per estar trista. Sap les avunteres amorosses que té Joan, però no hi fa res, es conforma amb el que té.

"Els cucs de seda eren tous i descolorits, com Anna." *****

"Anna és la bondat, sí..., com el plat de sopa que cada dia et posen a taula." ******

Coral: és una veïna de la mateixa edat que Aloma. Aloma l'enveja perquè surt quan vol i amb qui vol, quant se'n cansa d'un el deixa i se'n va amb un altre. És molt presumida, fina, descarada i cruel, sobretot amb els homes.

"Sempre havia trobat que Coral era molt bonica i li hauria agradat assemblar-s'hi. No li faltarien enamorats." *******

"...tenia els dits llargs i blancs i les ungles rosades.

Fina, però una mica descarada. Graciosa." ********

Totes les cites són del llibre "Aloma" de Mercè Rodoreda.

*p.10 **p.67 ***p.59 ****p.160

*****p.37 ******p.150 *******p.65 ********p.67

3- Anàlisi dels símbols que hi identifiques

Hi he identificat dos tipus de símbols. Per una part símbols que surten al llarg de tota la novel·la, i per una altra els símbols en què Aloma s'hi sent identificada.

El símbol més destacat ha estat: les flors, nombroses vegades les anomena. Per exemple quan Robert li regala una rosa cuidada per Aloma a Coral, ella se sent gel·losa; o quan Aloma se n'assabenta que allà d'on vé Robert és molt comú posar noms de flors a les dones. S'observa que les flors sempre estan presents en la vida d'Aloma.

També el nom de Daniel és molt especial, perquè pertany (o pertanyia) a les dues persones que Aloma estima més: el seu germà i el seu nebot (el nen); i tots dos estan morts. Aloma es troba sola, perquè són les persones que més estimava i ja no hi són.

La casa per a ella també és molt especial, perquè li recorda a la seva infantessa; quan els seus pares eren vius; recorda a Daniel, el seu germà; cuida el seu jardí com sempre havia fet...

A l'acabar de llegir Aloma te n'adones que el llibre està dividit en dues parts. La primera quan Aloma és adolescent, que s'identifica amb les flors, el seu jardí...

És a dir, a la primera part és una jove que somia amb l'amor però d'una manera infantil.

La flor significa la puresa i la virginitat, per això, quan manté relacions sexuals amb Robert té vergonya que les seves flors la vegin. En aquell moment entra en el món dels adults, i després de veure la relació frustrada amb Robert i l'embaràs no desitjat, s'identifica amb la gata que observa Aloma al principi del llibre.

4- Valoració crítica, completa i argumentada de la novel·la

Aloma és un llibre molt especial, relata la història d'una noia en un món i una vida que no li agraden.

Està escrit amb tantes descripcions i detalls que saps perfectament com és Aloma. Per això m'ha agradat tant, perquè he pogut saber en tot moment el que Aloma estava visquent.

L'estructrura és senzilla, a través de les estacions anem veient les diferents etapes de la vida d'Aloma. Hi ha alguns salts de temps en els que ens explica la seva infancia; però tot i així no es perd el fil.

El tractament dels personatges és molt clar. Per una part hi ha les dones que es mostren com éssers dèbils i sense espíritu de superació, es conformen amb el que tenen tot i que no els hi agrada. Si una dona va a la seva se la considera una fresca i està mal vista, com Coral.

I per una altra banda hi ha els homes que només pensen en ells i van a la seva, sense importarl-s'hi el mal que poden fer.

Hi ha una visió molt masclista de la societat.

Mai havia llegit res de Mercè Rodoreda i la veritat és que m'ha agradat molt, perquè fa moltíssimas descripcions però sense arribar a cansar.

Utilitza també molt els símbols, que són molt interessants perquè aconsegueix identificar una cosa amb una etapa de la vida.

El que no m'ha acabat d'agradar és el final, clar que és un final que deixa moltes portes obertes, però Aloma es queda molt sola.