Informació externa a l'obra

Mercè Rodoreda i Gurguí va nàixer a Barcelona el 10 d'Octubre de 1908, en una torreta del barri de Sant Gervasi, concretament en un carrer estret i sense sortida, el de Manuel Angelón. Fou filla única del matrimoni que formaven Andreu Rodoreda i Sallent, comptable i, com s'acostuma a denominar, un «lletraferit», i Montserrat Gurgui i Guardia, d'una família que procedia de Bunyol. Ja de ben petita visqué en contacte amb la literatura gràcies a l'afecció als grans autors catalans que l'inculcà el seu pare, Andreu Rodoreda, i que acabà de fomentar-li el seu avi, Pere Gurguí, profundament català i amic d'alguns escriptors de l'època, com Verdaguer.

La seva infantesa fou una infantesa feliç i protegida que va transcòrrer entre les casetes amb jardí i els carrers estrets dels barris de Sant Gervasi i Gràcia, sobretot. Quan tenia nou anys, però, el seu avi tingué un atac de apoplexia i hagué de deixar d'anar a l'escola, perquè la seva mare la volgué a casa per tal d'ajudar-la. Aquest fet, una recança que l'acompanyà sempre, la convertí en una nena solitària que es lliurà a la lectura amb passió. La infantesa, doncs, marcada per l'amor dels seus i l'arrelament en un temps i un país entranyables, serà el material essencial d'un bon nombre de novel·les i un període que, progressivament, s'anirà mitificant.

Aquestos llocs configuren l'escenari de les seues novel.les, unes novel.les eminentment urbanes que vinculen , així, l'obra de Rodoreda amb la novel.lística europea del seu temps, de marcat caràcter ciutadà.

Barcelona, escenari de gairebé totes les ficcions de Mercè Rodoreda, ho havia estat també de la seua infantesa i dels primers anys d' adolescència.

Es casà molt jove, just el dia que complia vint anys, amb un oncle matern arribat d'Amèrica i catorze anys més gran que ella amb qui tingué el seu únic fill. Aquests anys de la seua vida són un periòde gris de profunda crisi personal, però de gran importància ja que marquen el començament de la seua vida literària.

Mercè Rodoreda s'integrà progressivament a la vida cultural de l'època -molt dinàmica i activa aleshores- i s'inicià en l'escriptura. També progressivament es va allunyant de la familia i es va adonant de la necessitat que té d'independència econòmica i d'una fugida de l'entorn familiar. Això li donarà l'oportunitat de poder parlar, més tard, de les dones que viuen tancades a casa des de l'òptica de qui ja ha aconseguit fugir i ha pogut acabar amb la dependència del marit.

Com a fruit d'aquesta revolta personal, i reivindicant-la en certa manera, sorgiran tots aquells personatges femenins i silenciosos que no han estat capaços de fer com ella.

En esclatar la guerra, Mercè Rodoreda intensifica les seves col·laboracions i treballa el Comissariat de Propaganda de la Generalitat com a correctora de català. L'any 1938 viatjà amb Francesc Trabal a Praga, com a representants del P.E.N. Club Català, per a participar en un congrés internacional. D'aquesta època, renaixent i conflictiva, daten les primeres novel·les que publicà: Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un home (1934) i Crim (1936), que ha rebutjat posteriorment. La mateixa Rodoreda ha dit. «Tenia unes ganes fabuloses d'escriure, i poca cosa més». Únicament Aloma (1938), premi Crexells de 1937 i culminació d'aquesta primera etapa que podem considerar d'aprenentatge, ha estat acceptada per Mercè Rodoreda que, tanmateix, autora conscient i d'un gran rigor, la va tornar a escriure de nou de cara a una posterior edició, l'any 1969. Aloma, però, fou publicada en un moment particularment difícil pel país, que ben aviat Mercé Rodoreda hauria d'abandonar, semblantment a d'altres components de la seva generació.

A l'any 1939 Mercè Rodoreda hagué d'exiliar-se a França. Aquest exili és, sense dubte, un moment crucial de la seua vida que l'enriquirà personal i profesionalment, ja que fou un periòde de formació intel.lectual en que va madurant aquella escriptora que s'havia iniciat amb tanta força.La seva obra més important es La plaça del diamant.

La narrativa de mercè Rodoreda es divideix en tres etapes:

Etapa de joventut

Etapa de maduresa

Etapa de vellesa

El reconeixement de la seua obra li arribà poc abans de morir. A l'any 1980 li otorgaren el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i tres anys després, durant la primavera de l'any 1983, va morir.

Aloma és una novel·la psicològica, centrada en el retrat d'una novel·la figura adolescent, una novel-la flaubertianament construïda, on cada element juga un paper precís que, a més, de manera premonitòria, acostuma a anunciar-se. Però es tracta, també, d'una novel·la amorosa i, d'una novel·la profundament subjectiva i, per tant poètica.

El llibre escullit en una novel.la.

Interpretació de l'obra

He triat aquest llibre perquè l'autor, Mercè Rodorera, está considerada com un dels millors novel.listes de la llengua catalana. He demanat recomenació per escollir algún llibre per fer el treball, i a la gent a la qui he demanat m'han parlat molt bé d'questa obra. Crec que sempre hem de aprendre coses noves de la gent que ens rodeija i que per les seves vivències tenen un criteri molt més encertat del que podría tenir jo tot sol en la elecció d'un llibre.

Gracies a aquest llibre he après com era barcelona durant la guerra civil, en 1934. Aquest llibre plasma la historia de una adolescent que s'enamora d'un home madur y que queda prenyada d'ell. Aloma planteja un problema moral i social i ens apren la situació d'una noia desde el seu punt de vista i la desgracia en la que cau.

El llibre m'ha agradta moltíssim, però és una història molt trista, amb poca acció i la que n'hi ha és molt lenta.

Per altra banda, el que no m'ha agradat han sigut alguns trets de la personalitat d'Aloma i Anna. Ambdues són molt apàtiques, quasi mai tomen la iniciativa per fer algo, per canviar la seua vida i millorar la seua situació, es conformen amb el que tenen però es queixen continuament. És una contradicció.

La resta m'ha agradat molt, l'argument és molt interessant i atractiu, i manté la intriga durant tot el relat. No t'imagines fins al final que Aloma va quedar-se. embarassada, el que si que se sap és que Robert no restarà amb ella.

També m'ha agradat el tema i l'espai on es desenvolupa l'acció. El fet que la novel.la estigui ambientada a Barcelona m'agrada perque, ja que jo visc també a barcelona, dona un aspecte de versemblança als fets i a la situació.

Per últim, crec que el tema que tracta està vigent actualment i això fa que la novel.la no sembli antiga, al contrari avui dia pot donar-se el mateix cas que a la novel.la, encara que la reacció social seria diferent. Podrien obligar al pare de la criatura a fer-se càrrec del seu fill i la mare no ho passaria tan malament.

6.Quin creus que és el propósit i la finalitat de l'obra.

L'autor narra els fets amb gran cruesa al llarg de la trama. La foscor i la solitud també en serien dos fets característics.

Aloma és l'explicació d'una família pobre i sense gaires recursos. L'obra està dividida en dues grans parts; un abans i un després, la infantesa i la maduresa. M'atrabeixo a dir que, Aloma, és una noia sentimental i sensible ja que reflexa sobre el paper blanc unes experiències i uns records difícils d'esborra. Hem de recordar que viu en un període de guerra i fam on tan sols un sentiment sorgeix dintre la deseparació, la tristesa. Mercè Rodonera vol plasmar en aquesta obra la transició d'una noia de infant a adult, la felicitat i benestar de la infantesa (la casa amb jardí) contra el desencís i tristesa de l'edad adulta. Els problemes de l'adolescència i el primer amor representen els trets majors d'aquesta novel.la. La soledad i la tristesa en que Aloma entra a l' edad adulta també es significatiu. El llibre ens mostre la vida de l'adolescent que es troba sol i indecís, i que veu l' edad adulta amb temor.

7.Justificació del títol.

Tota la novel.la es centre en el personatge de Aloma, les seves situacions i vivències constitueixen el contingut de l'obra. Es lògic que aquesta obra tingui con títol el propi nom de la protagonista.

8. Quina és la focalització que predomina? Per quina raó es fa així?

El narrador es omniscient i parla a la tecera persona.

El narrador a de ser omniscient per poder coneixer els pensaments i sensacions de Aloma, que son imprescindibles per l'obra, ja que el text es centre en la seva situació i la seva visió de les coses. El narrador es extern per poder analitzar tots els punts de vista possibles i així el lector té una visió molt més general de les coses. També es un recurs per que el lector li sigui més fácil jutjar la situació i pendre part a l'obra, ja que si el punt de vista fos intern només coneixeriem la visió d'un sol personatge, així podem coneixer absolutament tot el que passa.

Estructura.

9. Aspectes estructurals de l'obra. Tenir en compte el gènere al qual pertany.

De fet, Aloma és el retrat d'una adolescent ben típica d'un temps i d'un país, una adolescent que, com acostuma a ser propi d'aquesta edat, es veu poc preparada per a enfrontar-se amb la vida. Tanmateix, Aloma és una ficció que es vol realista i, per tant, la seva funció essencial serà la de desmitificar; per aconseguir-ho, inclourà a l'univers de ficció un parfil de productes de l'època que fomenten els somnis de les adolescents En efecte, Aloma és una novel·la psicològica i ciutadana -el tipus de ficció que hom considerava pertinent-, centrada en un personatge femení que dóna títol a l'obra i n'és el punt de vista dominant. El personatge es troba arrelat en un temps i en un país que Mercè Rodoreda coneix molt profundament i, per tant, hi haurà una gran versemblança D'una manera semblant el cinema, art en plena expansió i popularitat, acostumava a presentar uns mons fastuosos i brillants, que contrasten amb el d'Aloma, pobre i d'escassos horitzons. I, així, l'oposició serà la Figura retòrica dominant d'aquest univers de ficció, a partir, ja, del nom de la seva protagonista, un nom que palesa la voluntat de Mercè Rodoreda d'arrelar-se en una tradició clàssica i catalana. Per assenyalar el sentit progressivament negatiu i degradant d'aquestes relacions, Mercè Rodoreda fa que avancin estretament i inconfussible lligades al fil de les estacions. D'aquesta manera s'aconseguiran dues fites sempre importants en una novel·la: de l'una banda, de reflectir-hi el pas del temps, de l'altra, donar un significat especial a allò que s'hi explica.

Aloma comença de fet, en un període ple d'esperances, quan l'hivern queda enrera, ja: «L'hivern ha estat trist. Tancats a casa, sense diversions, sense cap novetat». Mentre que, més endavant, la primavera, època del renaixement vegetal s'associa a l'arribada de Robert i a les esperances que aquest fet suscita en la vida d'Aloma. Els mesos s'escolen i entre Robert i Aloma es consolida un cert efecte, sobretot arran de la malaltia del petit Dani, que vetllen per torn de ni. Aquestes relacions es consumen plenament en una data clau, amb una llarga tradició, sobretot popular i al bell mig de l'estiu, el dia de la revetlla de Sant Joan:

D'una setmana ençà que hom ja sent coets. Les nits són endropidores i l'aire és una delícia de respirar-lo. Robert, tot avui, s'ha mostrat més comunicatiu; un moment ha somrigut, els ulls mig clucs, li han brillat molt."

Però, a partir d'aquest moment de màxima intensitat, comencen a produir-se una sèrie d'esdeveniments de signe negatiu, associats a un temps atmosfèric cada cop més rúfol: mor el petit Dani, Joan notifica la venda de la casa i Robert se'n torna a Amèrica. Aloma, sola i esperant un fill, s'ha d'enfrontar amb un futur desolador que concorda amb l'hivern, l'època on mor el món vegetal, també: «Les cases són tancades. Vindrà l'hivern a vetllar-les. I Aloma es perd avall dels carrers com una ombra dintre la nit que l'acompanya.». I d'aquesta manera, oberta i desencisada, es clou la ficció.

Aloma, doncs, és una novel·la psicològica, centrada en el retrat d'una novel·la figura adolescent on cada element juga un paper precís que, a més, de manera premonitòria, acostuma a anunciar-se. Però es tracta, també, d'una novel·la simbòlica, aquí encara amb uns símbols de no gaire complexitat. I, també, d'una novel·la profundament subjectiva i, per tant poètica.

10. Defineix l'estructura general del llibre.

El llibre transcurreix de forma lineal durant el periode d'un any.

Temàtica.

11. Quin es el tema de la novel.la?

El tema és l'amor d'una noia jove amb un home madur, que simbolitza la transició de la noia a l' edad adulta.

12.Escull un aspecte de l'obra que t' hagi interressat i fes-ne una anàlisi acurada.

L'aspescte que esculliré es la transició entre l'adolescència i l' edad adulta, amb els simbolismes de l'obra.

Descripció dels personatges.

Aloma: Es diu així perquè un oncle de la seua mare, que llegia Llull, ho havia volgut. Era el nom d'un dels personatges del llibre” Llibre d'Evast e Blanquerna”.

És una adolescent, bastant bonica, prima, no molt alta i pàl.lida. Té una dent del mig una mica més amunt que l'altra i les mans petites. Té molt poca autoestima, i en quant als sentiments i el seu estat d'ànim passa d'un extrem a un altre, de l'alegria més esborrajada a la tristesa més negra. És vergonyosa, molt tendra, massa distreta, i diu que tot li cansa de seguida. Vol fugir del món en el que viu perquè li pareix gris i trist. Cada vegada es sentia més presonera i dominada, si no volia morir asfixiada hauria de defensar-se amb les dents. Pensa que hauríem de tenir un armari on desar tot allò bonic que ara no ens cap a la vida. I que ho poguéssim traure quan ja no fos tan trista.

Joan: És el germà d'Aloma, viu al marge de tot i no s'adona de res. Encara que treballa, aposta els diners i d'aquesta manera va perdre la casa. No és gaire responsable i no estima massa la seua dona, però pensa que és una bona dona que s'ocupa bé de la casa i de la seua familia. Tingué una aventura amb Coral.

Anna: és la cunyada d'Aloma, està casada amb el seu germà Joan. Tot l'amoïnava i la marejava, mai tenia ganes de sortir. Era molt pesada i segons quins dies no podia aguantar-la. Es conformava i, a la seua manera, era feliç, encara que estava enterada de les aventures i les apostes del seu marit. Es resignava amb tot. S'espantava de les malalties del seu fill Dani perquè no tenia ganes de patir.

Robert: És el germà d'Anna, viu a Amèrica. Era massa pàl.lid, amb la mirada febrosa i els ulls brillants, que a Aloma li feien angúnia, a penes més alt que Aloma. Els seus cabells eren lluents, decantats cap a la dreta. Vivia en un altre món entre coses que no el deixarien mai, com aquella dona que l'esperava a Amèrica, l'ombra de la qual posava intranquil.la a Aloma. Segons aquesta, era com un plat de sopa que et posen a la taula cada dia, perquè al final la relació entre ells dos era molt monòtona.

Coral: És una veïna de la mateix edat d'Aloma, més o menys. És molt maca, fina però una mica descarada. Els seus peus eren molt blancs, amb la pell que semblava de seda i amb els talons rosats, com si no haguessin caminat mai. I el que más impressionava Aloma era que sortia sempre que volia, i anava a ballar o al teatre sense donar explicacions i tot açò envolatada de xicots. És molt presumida, mala persona i una mica cruel. Pensa que l'amor és un bon perfum, unes joies boniques, que els xicots no et diguin mai que no i poder-los fer desaparèixer quan ja fan nosa.

Marc literari

Espai: La història té lloc a Barcelona, a més de la casa en la que viu Aloma, aparèixen llocs reals com l'Eixample, la Diagonal, la Plaça Catalunya, la Rambla, el port, el metro, el Tiró Park, el carrer de la Canuda... La casa d'Aloma té un jardí, símbol de la infància de la protagonista, tancat amb un reixat ample. A dalt de tot, entre rodones i cargols de ferro despintat, mig decantada i coberta de rovell, es veia una data: 1886. A més al jardí n'hi ha un taronger, amb les taronges agres com fel i les fulles molt verdes. I un roser amb une roses molt boniques. La casa té tres altures; a la planta baixa estava la cuina, amb els mobles acabats de pintar, una taula al centre i una finestra damunt de la pica, i el menjador. A la segona planta es troben les habitacions i a dalt de tot està la cambra de Daniel, el germà mort d' Aloma. En ella escrivia, té un sostre molt baix i per la finestra es veia la ciutat esquitxada de llums.

Temps: La història reflecteix un any ,decisiu, de la vida de la protagonista. Les estacions són símbols de l'estat anímic d'Aloma. A la primavera la protagonista experimenta esperança, el clímax de la novel.la està a l'estiu (en la nit de Sant Joan), decaiment a la tardor i solitud a l'hivern.

A Aloma els sím- bols dominants provenen de la realitat quotidiana i són, bàsicament, dos: la flor i el jardí d'una banda, i el gat de l'altra, que s'oposen pel que fa al seu significat. Es tracta de dos símbols dinàmics que demostren l'evolució degradant de la protagonista de la novel·la. Tanmateix, el leit-motiv d'Aloma és la flor, d'una manera ben pertinent en reflectir-s'hi la pèrdua de la infantesa que la virginitat o puresa representa. Per a Novalis, per exemple, la flor és un símbol de l'amor i de l'harmonia i s'identifica amb la infantesa i, també, en definitiva, amb l'estat edènic. Aloma, doncs, després d'haver perdut la seva puresa, es veu com una flor marcida: « el vestit de respatller de la cadira amb les flors que fan fàstic i ella!» Finalment, la venda de la casa amb jardí constituirà la liquidació, total i irremeiable, de la seva infantesa.

Estil i nivell de llengua

13. Anàlisi d'un fragment de l'obra.

El passatge que més m'ha agradat ha sigut aquell en el que Aloma s'adona que està embarassada i no ho ha dit a ningú encara.

M'agrada perquè estava desitjant veure la reacció d'Anna, per si en aquesta ocasió, per fí, es sobresaltava, ja que és un personatge molt apàtic durant tota la novel.la. A més m'ha impressionat la força d'Aloma per suportar tot el que li ve a sobre, ja que ocupar-se sola d'un fill és molt difícil. Així i tot no diu que Robert és el pare perquè no vol saber res més d'ell després de lo mal que s'ha comportat amb ella els últims dies. I em pareix molt bé que Aloma pense en l'educació del seu fill per damunt de tot, ja que l'esforç que haurà de fer per poder pagar-li l'escola serà molt gran, per no dir els comentaris que haurà d'escoltar per part de la resta del veins que conèixen la seua situació.

La poeticitat neix d'una condensació derivada directament del subjectivisme i s'aconsegueix, preferentment, per l'al·lusió i l'elisió, amb la qual cosa es tendeix a la densitat. Descriu amb precisó i realisme els sentiments de l' Aloma gràcies a un vocabulari molt ric i a frases curtes però cuntundents.