Aloma de Mercè Rodoreda

• Aloma

• MERCÈ RODORERA

• Edicions 62

• Novel·la

• Autobiogràfica

Aquest llibre tracta sobre una part de la vida de una xica de divuit anys que viu a la ciutat de Barcelona i que s'anomena Aloma. El relat comença explicant-te qui es Aloma i on viu. També et conta que es òrfena de pares i que en un principi eren tres germans dos xics i una xica però el seu germà major anomenat Daniel es va suïcidar quan tenia divuit anys, deixant a Aloma i al seu germà Joan sols.

Aloma viu amb el seu germà, la dona del seu germà anomenada Anna i el fill d'aquestos que es diu Daniel en la casa familiar que era ja del seus pares.

Al principi del llibre reben una carta del germà d'Anna anomenat Robert que viu en Amèrica i en la que els anuncia que va a Barcelona a visitar-los.

Quan ell arriba a la casa tot canvia. El fill d'Anna es posa molt malalt per la qual cosa Aloma el cuida durant el dia i Robert per la nit i això fa que es dos es junten. El metge recomana que Daniel canvie d'aires aleshores Anna i Daniel es van a la masia d'uns amics mentres que Joan, Robert i Aloma es queden en la casa. Joan se'n va de bon mati i Aloma i Robert es queden sols i d'eixa manera l'amor sorgeix entre ells però aleshores Daniel es posa pitjor i tornen a Barcelona on el metge es passa una setmana posant-li injeccions sense parar, però Daniel no es posa bé i es mor.

Joan devia molts diners al banc que s'havia gastat en fer regals a una dona (que no era la seua) de la que s'havia enamorat. Per la qual cosa tingueren que vendre la casa i comprar-se un pis més xicotet i que no tenia ni jardí ni res.

Robert torna a Amèrica perquè tenia una novia allí amb la qual havia decidit separar-se temporalment.

Al final es queda Aloma embarassada de Robert soles i sense diners i ahí acaba el llibre.

La idea principal es contar-te una part de la vida d'una xica de divuit anys barcelonesa que es pobre i òrfena de pares i que viu amb el seu germà, la dona d'aquest i el fill de aquestos. El període es des que ve el germà de la dona fins a que se'n torna a Amèrica i la relació entre ells dos és l'eix principal de la novel·la..

El narrador és extern i en forma de tercera persona.

Pàgina 72.

“Aloma es va tancar a la seva cambra i es va recolzar a l'ampit de la finestra. El cel encara no era ben negre. Hi havia ombres més fosques....”

Pàgina 57:

“Pensava en tot el que li havia passat. Va acostar la cara al vidre de la finestra i es va mirar. Les mans li tremolaven un mica. Era la primera vegada que feia una cosa d'amagat i li dolia pensar que no podria llegir el llibre al jardí, asseguda en el banc, sota les branques de la morera...”

Els fets ocorren a la ciutat de Barcelona, al barri de Sant Gervasi que es on es troba la casa amb jardí on viu Aloma.

Pàgina 47. El Jardí:

El reixat, més ample, va deixar passar més aire i els arbres va semblar que se n'adonessin. El taronger, amb les taronges agres com fel, tenia les fulles més verdes. El roser feia més roses. Era una pena que per aquell carrer no passés mai ningú. Acabava dos jardins més enllà amb una paret alta, el vent a penes movia les herbes que naixien ran de les pedres i hi havia una gran quietud com si cada dia fos diumenge.

Pàgina 54. Les Rambles:

“Se'n va anar Rambla avall. Les parades estaven atapeïdes de flors. A la primera hi havia galledes amb clavells vermells, rams de ginesta blanca, les últimes violetes. I moltes roses; més boniques que les del seu jardí. Sant Jordi s'acostava...”

El temps es posterior al 1886 pel que diu del reixat i pels fets que li ocorren a Aloma el dia de la manifestació, jo el situaria al voltant del 1934. En quant a la durada sols passen tres estacions: la primavera, l'estiu i la tardor perquè parla de les pluges d'abril, la nit de Sant Joan i de que els arbres es queden sense fulles.

Pàgina 73: “L'Abril havia passat de pressa carregat de flors i amb moltes pluges. Anna va obrir els finestrons de la cambra d'Aloma quan tot just es feia de dia. El cel era fosc i tenia una mica de claror rosada a un costat. Aloma no havia dormit gens. El seu cunyat arribava aquell matí i ella i Joan la havien d'anar a rebre.”

Pàgina 137: “No tenia gens ganes de cosir, però s'havia d'acabar el vestit perquè l'havia mig desfet i era l'únic que es podia posar. La tarda que va acabar-lo feia tanta calor que les gallines no havien sortit de la seva caseta: estaven ajocades a la barra, amb els becs oberts. Aloma cosia al jardí. A la bota que tenia més a la vora s'estaven obrint dues gardènies. Feien una olor que marejava. El dia de Sant Joan se les clavaria amb una agulla que agafés el tirant de la combinació....”

• Nom

• Característiques físiques

• Característiques psíquiques

• Relació amb altres personatges

Aloma:És una noia possessiva i gelosa i molt sensible, ha viscut moments molt tristos al llarg de la seva vida: la mort del seu germà Daniel, dels seus pares i més tard la del seu nebot, i amb les conseqüències que tot això pot crear (pobresa, depressions,...).Té cabell llarg i negre, és d'estatura normal, però tirant a baixeta i no és ni grossa ni prima. Li agrada molt llegir novel·les romàntiques, i li cau bé molt poca gent.

Daniel: fill de l'Anna i el Joan, i el nebot de l'Aloma i del Robert. És un nen petit i molt graciós, i abans de la seva mort està molt prim, mor d'una malaltia que agafa a la poc després de l'arribada del seu oncle Robert i encara que se'n va a la masia d'uns amics d'Anna no aconsegueix recuperar-se i mor.

Robert: És el germà d'Anna, viu a Amèrica. Quan Aloma el veu per primera vegada li sembla pàl·lid, amb la mirada febrosa i els ulls brillants,i li fa angúnia. Però al llarg de la història es converteix en l'amant d'Aloma. Ell és alt i atractiu, i té un caràcter galant i respectuós que captiva la mirada de totes les noies.

Coral: És una veïna de l'Aloma. És una jove bonica i fina. Li agrada que els homes estiguen per ella. És una persona bastant superficial i que no li importa res ni ningú que no siga ella mateixa. És descarada i molt presumida, mala persona i una mica cruel. El germà d'Aloma tingué un romanç amb ella.

La presentació dels fets es principalment lineal però en algun punts presenta retrospecció. Per exemple:

Pàgines 47-48

“Es deia Aloma perquè un oncle de la seva mare ho havia volgut. Era un home estrany que tothom respectava i que havia envellit tot d'una, tancat a casa, amb una manta damunt dels genolls. Llegia Llull en havent sopat. Ben assegut a la seva butaca, mentre els seus amics, que l'anaven a veure dos vespres cada setmana, jugaven a escacs. Ell no jugava mai. Llegia:..”

Pàgina 213

“Ella pujava a veure'l molt sovint perquè li expliques coses. Feia dies que li parlava d'un llibre que estava llegint: hi sortia una noia que es deia Regina, una noia valenta, que caminava per un camp nevat, voltada de llops. I una tarda va trucar a la porta fluixet, com sempre...”

Narració: pàgines 52-53

“...Anava carrer avall respirant l'aire perfumat de terra humida dels jardins petits de Sant Gervasi. Eren gairebé les sis i si volia trobar obert havia de cuitar. Li feia una gran il·lusió de comprar-se les cortines, però sempre havia tingut vergonya d'entrar en una botiga on no la coneguessin....”

Descripció: pàgina 53

“...A la plaça hi havia uns cavallets i dues barraques de tir al blanc; al mig, venien bunyols. Tres o quatre nenes amb mocs miraven els cavalls i els porquets que anaven giravoltant. Darrera d'una barca hi havia dos elefants amb les ungles pintades d'or. Els cavalls travessats per una barra de llautó, anaven amunt i avall, i la música sonava sense parar....”

Diàleg: pàgina 62.

”... Joan l'esperava dret al peu dels quatre graons de l'entrada:

• On vas a aquestes hores?

D'una correguda va travessar el tros de jardí entre el reixat i la casa.

• Si sabessis l'ànsia que ens has fet passar... Diuen que a la Rambla hi ha hagut soroll.

• Ja us explicaré. Deixeu-me anar a canviar la roba....”

• El tipus de lèxic que predomina (col·loquial, culte, estàndard...), busca 5 paraules.

El lèxic que predomina es el culte. Les cinc paraules son: degotaven,escrostonada, goleta, esquinçada i recula

• El tipus d'oracions que predominen (simples, compostes...), busca'n 2.

Predominen les oracions compostes dos exemples serien: “perdoneu que me'n vagi però ja és molt tard” i l'altra seria “Va obrir d'una revolada i va entrar al menjador.

• Recursos expressius (frases fetes, figures literàries, ús de connectors...)

• Estil (fluid o lent, directe o amb digressions, treballat o espontani...), explica-ho.

Es un estil lent perquè costa de llegir. També presenta digressions perquè et conta la historia principal però també la vida dels personatges. I està molt treballat perquè la història segueix el mateix camí desde el principi.

11. Valoració personal:

- Aspectes positius o negatius que has aprés.

- Quines són les idees que penses que hi ha volgut transmetre l'autor?

- Com t'has sentit mentres llegies?

Aquest llibre personalment no m'ha agradat molt perquè costa de llegir perquè si vas ràpid no t'enterres de res. Els aspectes que volia ensenyar era la vida de una família pobre en aquesta època. No sabria descriure com me sentit mentres que me'l llegia tan sols un poc trist davant la tristesa del llibre.