Els aliments transgènics són, avui per avui, subjectes d'una forta polèmica. No hi ha entre els especialistes del tema un acord sobre les seves repercusions en la salut dels consumidors. Economies basades en l'agricultura i que viuen o sobreviuen gràcies a la utilització de les seves pròpies llavors, es veuen abocades a haver d'adquirir les llavors cada temporada, juntament amb els plaguicides adequats per a la llavor adquirida.

En millons de dólars (2003)

Aquestes quantitats son els que mes an guañat al vendre semilles transgeniques i aquestos son els 5 gegans per diro d’alguna forma. D’altra vanda ens em de preguntar:

• Milloren l'economia d'aquells països necessitats?
• Creen dependència econòmica?
• Quines conseqüències té aquesta dependència econòmica?
• És possible un altre tipus d'agricultura?
• O hem de fer cap als monocultius per millorar les condicions de vida de la gent que més necessitat en té?

Pero en realitat en que cositeixen els trasgenics? En modificar una semilla per a que siga resistent a un hervicida, insecticida... o que i axca mes producio en el segúent dibuix podem beure com eu fan:

Aquests son diferents tipus de trasgenics:

La soia RoundupReady: La trasnacionalMonsantova desenvolupar la soia RoundupReady, concebuda per a ser resistent a l'herbicida "Roundup", també fabricat per Monsanto. La soia manipulada genèticament conté gens d'un bacteri, un virus i una flor, la *petunia. Se sap molt poc de la interacció d'aquest tipus de seqüències noves de gens, tant entre si com amb l'ambient.

En quin esutilitza la soia transgènica?

La soia (oli, farina i lecitina) s'utilitza com ingredient en més del 60% dels aliments processats. Constituïx un ingredient comú en aliments tals com pa, margarina, menjar per a bebés, gelats, galletetes, coques, xocolata, fideus, menjar vegetarià i cervesa.

Cotó: Monsantova desenvolupar un cotó resistent al gorgojoamb la introducció de la Toxina Bt en la seva configuració genètica.

Blat de moro: és altre ingredient que està molt present tant en la nostra dieta alimentosa com en la ració per a animals. La trasnacionalsuïssa *Ciba-*Geigy(*Novartis) va desenvolupar un tipus de blat de moro que produïx el seu propi *plaguicida, letal per a un *acáridocridat *barrenillodel blat de moro. La Unió Europea ja ha expressat la seva preocupació per que aquest blat de moro també conté un gen que transmet resistència als antibiòtics.

Llavor de colza: Ja hi ha almenys dues companyies bioquímiques que estan conreant llavor de colzaresistent als herbicides, que serà utilitzada en olis vegetals, margarina i en centenars d'aliments enllaunats i processats. Els investigadors van descobrir que els gens es transfereixen a les varietats silvestres i males herbes.

Sucre de remolatxa: Desenvolupada per Monsanto para ser resistent al *Roundup. Ja existeixen camps d'experimentació en el Regne Unit.

Cafè: Amb millor sabor, resistent a les plagues, amb menys cafeïna.

Pomes: Resistents als insectes.

Gerdons: Resistents a les gelades.

Bananes: Amb capacitat per a albergar vacunes.

Girasol: Amb millor composició d'àcids grassos .

Meló: Más durador.

Patates: Amb menor capacitat d'absorció d'oli. Más dolços. Resistents a les plagues.

Enciams: *Resitentesa les plagues.

Tomàquets: Resistents a les plagues

Blat: Farina més apropiada per a fabricar pa.

Raïm: Varietat sense llavors.