Literatura
L'alegria que passa; Santiago Rusiñol
L'alegria que passa
Santiago Rusiñol
EL TEXT TEATRAL
En una peça teatral podem distinguir dos tipus de text: un de format per a l'intercanvi verbal dels personatges i un altre per les indicacions escèniques que dóna l'autor. Digueu com s'anomenen aquests dos tipus de text i quin és el principal i quin el secundari.
El format que utilitzem per a l'intercanvi verbal entre els personatges és el diàleg, el qual és, en aquest cas, el principal. Mentres que el que seguéis les indicacions escèniques que va donant l'autor, s'anomena acotació, i és el secundari.
El diàleg és el tipus de text que caracteritza el gènere teatral. Generalment, un personatge s'adreça a un o diversos personatges en torn successiu d'intervenció i rèplica, que simula, normalment, una conversa; per tant, hi ha un emisor i un o diversos receptors. Busqueu un exemple a l'escena I, on quedi reflectida una conversa entre dos personatges (amb un mínim de vuit intervencions de cadascun).
Aquest fragment de vuit intervencions esta protagonitzadaper Joanet (fill de l'Arcalde) i Tófol. El diàleg està situat en mig d'una iglesia:
JOANET: (amb un llibre a la mà): Ja acaben?
TÒFOL: Em sembla que diuen les últimes avemaries.
A dintre canten una altra avemaría.
JOANET: Esperem.
TÒFOL: Per mi sí que... ja tinc totoes les feines fetes. Fa uns quants anys que, gràcies a Déu, estic en vaga.
JOANET: Que esperes que surti la dona?
TÒFOL: Doncs qui vols que esperi? M'ha dit: “No et moguis”, i això de no moure'm, per ara, és el meu ofici. Si em digués “belluga't”, serien els mals de cap! Jo compto que se'm fa molsa... a les frontisses. Sobretot aquí, a l'esquena, hi tinc un enrampament, que aquest rosari dels ossos d'ha tornat tota una dena.
JOANET: Quina vida!
TÓFOL: Pitjor no en binguí! Poble de pau. Joanet. Aquí sí que ja en poden venir, de guerres, i baralles de nacions, i això de la integritat, i dels drets i torts de l'home! Si no fossin els governs, que ja ens hi saben, lo que és per mi no tindríem ni governs, ni nació, ni mapa, ni diputat, ni sereno! Bon llit i pilota a l'olla!
JOANET: Tu no tens aspiracions.
TÒFOL: Ni menos sé lo que són.
JOANET: Mira't el poble. No et fa l'efecte que tot dorm? ¿Aquests plátanos, que ni creixen ni es revifen, que ni es belluguen ni es moren; aquesta plaça, que fa mil anys que treu pols i mai no l'acaba de treure; i la campana, i les teranyines, de l'hostal, que van de pares a fills, no et donen nyonya?
TÒFOL: Jo estic amb el “con qué” que la vida té de ser una cosa reposada. El món és un catre a la vora d'una taula: ara puges i ara baixes. Obrir la boca per badallar o ficar-hi menjar a dintre.
JOANET: Que ets feliç!
TÒFOL: Sí, noi. Déu m'ho conservi. La dona diuen que em mana. Que em mani! Menos feina! El manar vol el seu tràngol. Jo bado. Per ser ric se'n té d'ésser de la mena. Si no fos, en comptes de jugar a la barrotada de lloví, hi jugaria de peseta; tindria dos matalassos, una altra flassada i potser la dona més grassa. Ve't aquí què hi guanyaria.
JOANET: I no voldries veure món?
TÒFOL: Ja he vist quatre dotzenes de pobles. Si fa o no fa, són tallats del mateix modo. Hi ha més homes i més dones: amb això, hi ha més raons. Jo estic per lo positiu.
[...]
L'altre tipus de text que caracteritza el gènere teatral són les acotacions o didascàlies. Alguns autors les elaboren de forma més literaria i altres de forma més funcional. Rellegiu totes les acotacions i indiqueu quin tipus predomina i expliqueu els criteris que devia seguir Rusiñol a l'hora de redactar-les.
En el llibre de l'alegria que passa, hi predomina les acotacions literàries. Les diverses descripcions estan basades en l'acumulació de adjectius com l'aburriment, la tristessa, etc... i de varis personatges al llarg de l'obra teatral.
Predomina un ambient decadentisra, tètric, amb una atmosfera caduca.
Per això Santiago Rusiñol explica algunes situacions detalladament per crear un ambient concret, el qual, els lectors poguem imaginar d'una manera més fácil. Per exemple la música per crear una atmosfera al escenari concret, o la vestimenta dels personatges, etc...
En l'Escena V, explica l'arribada del circ d'una manera molt detalladament. S'introdueix un nou ambient a l'obra, i per lo tant aura d'introduirla d'una manera més detallada per tal d'imaginar-la. D'aquesta manera ens podem introduïr en l'ambient del circ.
L'ESTRUCTURA
Els autors teatrals organitzen les seves obres de difernets maneres, però normalment les fragmenten en parts seguint una estructura determinada que dóna sentit a la totalitat del text. Tradicionalment, aquestes parts són actes o escenes. Definiu cadascun d'aquests termes i indiqueu quines diferencies hi trobeu.
- Els actes són cadascuna de les parts en què es divideix una obra teatral, separada de les altres per un interval que pot venir marcat de diverses maneres (baixades de teló, foscor, etc...).
- Les escenes, en canvi, són parts del text, sobretot teatral, que constitueix una seqüència ben carcteritzada de la trama, marcada per l'acció i el temps. En el teatre formen part d'un acte i estan marcades per l'entrada i sortida dels personatges.
La diferencia que trobo és que els actes són les parts en què es divideix una obra teatral i les escenes són parts del text.
Santiago Rusiñol indic que L'alegria que passa és un Quadro líric en un acte, amb una voluntat clara de definir, ja en el subtítul, l'estructura de la peça teatral.
Expliqueu què és un quadre en sentit teatral.
Com podem definir un quadre lìric?
Creieu que el teatre líric es pot relacionar amb el concepte d'Art Total. Per què?
El quadre en sentit teatral és el que hi ha en els generes dramàtics, subdivisió d'un acte, assenyalada per un canvi en el decorat. Aquest canvi marca un trencament en l'espai o el temps, malgrat la continuïtat en el tema.
El quadre lìric és una peça teatral on hi ha una música per ambientar la situació i on no es cambia d'escenari.
Crec que si es pot relacionar el quadre lìric amb l'Art Total ja que aquest sintetitza totes les arts, incloent-hi el quadre lìric.
L'estructura clásica d'una obra de teatre està organitzada de manera que segueixi les tres grans uitats del relat (presentació, nus i desenllaç):
Comproveu si L'alegria que passa s'ajusta a aquesta organització i anoteu les escenes que corresponen a cascuna de les parts.
Feu un resum (amb un màxim de sis línies) de l'argument de l'obre.
En l'obra de L'alegria que passa, Rusiñol seguéis les tres grans unitats com esquema per a la seva obra. Ho fa de la següent manera:
PRESENTACIÓ: escenes I, II, III i IV.
NUS: escenes V, VI, VII i VIII.
DESENLLAÇ: escenes IX i X.
En un poble petit on la monotonia és el que més abunda, on tota la gent seguéis un mateix patró per la vida; en Joanet, intenta surtir de tot això amb una visió diferent de la vida.
Un dia arriba al poble un carro d'artistes que actuaràn al poble intentant donar una visió diferent a les seves vides.
La diferencia destacable de la vida del poble, aburrida i triste, i l'arribada bohémica i alegre del carro, fa que en Joanet, pel seu dessig de sortir d'això que l'envolta acaba enamorat de Zaira. Tot i que té promesa i acabarà casada amb aquesta.
EL TEMPS I L'ESPAI
Les obres teatrals tenen dues temporalitats diferents: el temps de la representació i el temps de la història. Per indicar el temps de la història, l'autor fa servir unes indicacions temporals, tant en les acotacions com en els diàlegs dels personatges, que permeten situar l'espectador (o el lector) en el temps imaginari que passa l'acció:
Busqueu totes les referències temporals de l'obra i digueu el temps exacte que dura l'acció.
Expliqueu si el temps de la representació coincideix amb el temps de la història.
Es troben quatre referències temporals:
“ són dos quarts i cinc de la tarda” (escena I)
“ toquen les cinc molt acompasades” (escena IV)
“ no facin falta d'aquí una hora” (escena V)
“ és quasi fosc” (escenaX)
La durada de l'acció ha de estar entre hora i mitja, dues hores més o menys. L'acció comença a dos quarts de cinc i acaba amb la foscor, que podriem aproximar l'hora a les sis.
En aquesta obra tant el temps de la representació com el temps de la història coincidiesen perfectament.
Els dramaturgs clàssics propugnaven la regla de les tres unitats: de temps, de lloc i d'acció.
Expliqueu en què consistiesen.
Digueu si aquesta regla és respectada a L'alegria que passa.
La regla de les tres unitats consisteix en que l'acció dramática s'ha de limitar a una acció principal, anomenada unitat d'acció. Això, s'ha de localitzar en un mateix lloc què és anomenat unitat de lloc, i per últim està l'anomenat unitat de temps, què és que tota l'obra no pot transcòrrer en més temps del que dura la representació, o com a màxim, en el termini d'un dia.
Santiago Rusiñol va seguir la regla de les tres unitats al peu de la lletra.
Situeu l'època històrica en què transocorre l'acció. Busqueu qualsevol mena de dada, concreta o deduïble, que us permeti suposar aqust temps històric.
L'època en la que transcorre l'obra és a finals del segle XIX, i algunes de les dades que han ajudat a arribar a aquesta conclusió han sigut:
El llenguatge constava de col·loquialismes i castellanismes.
Alguns protagonistes porten una americana, senyal de que arriba el modernisme.
Els oficis de l'època i l'obre coincidiesen, com el ferrers, boters, menestrals, fusters, etc...
Fan activitats cuotidianes corresponents a l'època. Van a missa i a l'esglèsia.
Els mitgans de transport com el carro o per locomoció.
L'acció transocorre en un espai únic, un espai que està molt detallat en l'acotació inicial. L'atmosfera que s'hi respira és de tedi i ensopiment, i ens és presentada mitjançant diferents recursos. Expliqueu com se'ns presenta quest tedi.
Aquest tedi és representat per diferents maneres. Per exemple, l'ambient que crea la tardor, d'una maera tètric, de decrepitud i deixadesa, l'home tot sol jugant al solitari, l'ambició que té la societat pels diners, etc...
LA TEMÁTICA
L'alegria que passa ha estat presantada per crítica com una de les manifestacions simbolistes més represtatives del modernisme a causa del gran nombre d'elements simbòlics que hi apareixen. El plantejament simbòlic es mostra principalment en la presentació de la temática i dels personatges:
En aquesta obra es recrea simbòlicament l'enfrotament de l'artista, que vol viure del seu art, i la societat materialista i burguesa, que no l'entén i el rebutja. Digueu de quina manera l'autor plasma aquestes dues maneres de viure.
Aquesta obra també es considera decadentista per la visió de la vida que se'n desprèn. Digueu quina és aquesta visió.
Rusiñol vol diferenciar aquestes dues postures clarament. La manera utilitzada per donar a entendre l'enfrontament ho fa a partir dels personatges. La postura dels artistes estan simbolitzats pels artistes que arriben en el carro al poble mentres que la postura de la societat burguesa i materialista, que rebutga la poesia i que tn sols accepta la prosa, és simbolitzada al llarg de la història pels ciutadans del poble, exceptuant Joanot que mostra el seu descontentament amb el que hi ha.
Aquesta visió és quan presenta l'ambient decadentista. Paral·lelament tambè presenta l'enfrontament de artista-societat. Ho fa amb el contrast permanent al llarg de l'obra pels diferents pensaments entre aquests dos grups.
L'artista bohèmi, al costat de la poesia sempre, i menys preat per la societat materialista, a favor de la prosa. Que critiquen sense descans tota la postura que té l'artista.
Llegiu les estrofes finals de la cançó que canta Zaira i copieu els versos on l'autor manifesti el seu rebuig a la societat.
Al principi del llibre, en la introducció (pàg.17) hi trobem un fragment de la cançó de Zaira:
Les fulles que ens cauen
són cançons bohèmies
que sembren poesía
i la prosa enterren.
Aqui s'observa com la poesia, lo bohèmi enterra la prosa, i la societat prosaica.
Hi ha altre al final del llibre (pàg. 73):
De terres enllà
portem la tristessa,
la portem pel món
per deixar-la enrera.
Pertot on passem,
passem ben de pressa,
per no encomanà'ns
el mal de la terra.
En aquesta estrofa intenta reflectir a la societat el sacrifici que ha de fer un artista al llarg de la seva vida.
Relacioneu el títol de l'obra amb el tema.
L'alegria que passa:
L'arribada del carro al poble és clarament la representació que té Rusiñol amb l'alegria, tot lo bohèmi, la poesia i la diversió. El carro seria l'alegria que passa, tan sols en el termini d'un dia pel poble, trist, seriós, tradicional, ensopit i avorrit.
ELS PERSONATGES
Els personatges de L'alegria que passa són el mitjà que utilitza l'autor per presentar l'oposició entre els dos mons exposats anteriorment. Digueu quins personatges són més significatius de cada grup i expliqueu per què els hi considereu.
En el grup dels bohèmis estan els protagonitzats per: Zaira, Clown i Cop-de puny. On es pot veure reflectit la vida d l'artista amb l'enfrontament que té amb la societat d'aquell temps.
A l'altre grup, que representa el conformisme del poble, està: Joanet, que simbolitza a la gent sotmessa a l'estil de vida i el descontentament amb la societat en la que viu, tot i que al final acaba formant una familia i sent un més d'aquella societat. Tambè hi ha en Tòfol i l'Arcalde, que en aquest cas vol fer veure el conformisme de la vida que porten, guiada per una societat materialista i crítica.
EL LLENGUATGE
Quan Santiago Rusiñol va escriure L'alegria que passa encara no existia la normativa gramatical derivada de les Normes ortogràfiques de 1913 i de totes les actuacions posteriors de Pompeu Fabra i de l'Institut d'Estudis Catalans. Les edicions que llegim ara ja estan adaptades a la normativa actual, però encara podem veure-hi trets del cátala prenormatiu o bé trets característics de la llengua oral de final del segle XIX.
En L'alegria que passa hi trobem mots que refleteixen pronúncies col·loquials, ben habituals en el cátala del segle XIX i, fins i tot, actualment. Escriviu la forma normativa dels mots següents:
Arcalde Alcalde
Gènit Geni
Mentres Mentres
Pilans Pilars
Arcoves Alcoves
Aixís Així
Istiu Estiu
Dugues Dues
Recreiu Recreació
Pendre Prendre
Pel que fa al lèxic, en divesos passatges trobem paraules o fragments escrits entre cometes: la majoria són castellanismes (si no són diàlegs citats d'altres personatges). Busqueu aquests mots o fragments en la penúltima escena.
Es troben els següents castellanismes:
“noble juego”
“torniquete ambulante”
“arreparin”
“alanta, tramendo”
“trotillo”
“coronela”
“terceto”
“garita ambulante”
Descargar
| Enviado por: | Ardea |
| Idioma: | catalán |
| País: | España |
Todos los derechos reservados.