- Examen d'Aigües Encantades

El tema principal de l'obra és l'enfrontament, ja que aquest és constant al llarg de l'obra. Possiblement el principal enfrontament seria entre la ciència i la religió, es a dir, entre la fe en les possibilitats de l'ésser humà i la fe en allò desconegut i inexplicable.

També és pot veure l'enfrontament, molt lligat a l'anterior, entre les idees liberals i les idees conservadores, i fins i tot entre el món urbà i el rural. Dins l'enfrontament ideològic es destaca el que hi ha entre les idees més partidàries de l'emancipació de la dona i les més masclistes.

Paral·lelament als anteriors, s'exposa l'enfrontament generacional entre fills i pares.

Les circumstàncies concentren els enfrontaments en dos bàndols oposats.

Un d'ells està liderat per la Cecília i el Foraster, membres de una generació jove, partidaris de la ciència i les idees liberals, progressistes i feministes.

L'altre bàndol, liderat pel mossèn i l'Amat, representa una generació anterior i és partidari de la fe en Déu, la religió en la seva forma més estricta i les idees conservadores i patriarcals.

El xoc entre tots dos bàndols o blocs, amb tots els enfrontaments que comporten, provoca el conflicte. Aquest també podria considerar-se com a tema de l'obra, però en realitat deriva de l'enfrontament.

Pel que fa a la vigència del tema, cal veure que l'obra està escrita a principis del s.XX i per tant reflecteix els aspectes de la Catalunya rural d'aquella època. Molts d'aquests elements que s'exposen han quedat desfasats en la nostra realitat, es a dir, el món occidental contemporani. La ciència s'ha imposat i ha deixat de banda les creences religioses i les supersticions, i en general, la presència de la religió en la majoria de vides ha deixat de tenir un pes important. També la dona ha fet molts passos importants en la seva posició respecte a l'home, i s'ha afluixat la rigidesa de les estructures familiars.

Es podria afegir que la societat rural a quedat com un reducte al costat d'una societat majoritàriament urbana, on el món de la informació s'ha pogut desenvolupar millor que en els pobles rurals de principis del s.XX. A més a més, aquesta minoria rural, també s'ha modernitzat en tots els aspectes.

Altres zones del planeta no han sofert aquest procés o estan en vies de fer-ho. No es d'estranyar aleshores el triomf del fonamentalisme al món àrab, ja que en moltes societats es troben en una situació equivalent a la que ens hem trobat nosaltres durant molts segles. El fanatisme cristià ha viscut a Europa durant segles i segles, i possiblement hagi sigut més cruel que qualsevol altre fonamentalisme, amb òrgans com la inquisició. Tot i així, cal denunciar aquest posisionament fanàtic d'algunes societats actuals.

La problemàtica que apareix a l'obra consisteix en l'oposició des d'un posicionament fanàtic a una reforma que impliqui la profanació d'algun principi fonamental d'on es sustenta aquest fanatisme.

D'aquesta manera, qualsevol societat on estigui present el fanatisme, normalment religiós però no necessàriament, serviria d'exemple per a respondre a aquesta problemàtica, com ara l'afganesa dels Talibans o la Iraniana.

Víctor López - Examen d'Aigües Encantades

Aquesta obra pertany al gènere dramàtic. Es caracteritza per estar pensat per a ser interpretat per actors que escenifiquen l'obra teatral mitjançant els diàlegs i els monòlegs. Té una durada relativament curta i es divideix en actes separats normalment per intermedis. Aquests actes es divideixen en escenes, cadascuna d'elles equivalent a un espai i temps concret i constant.

Com que no hi ha narració ni descripció, la situació en que es troben els personatges i els fets que transcorren només els coneixem a través dels diàlegs que s'estableixen entre els personatges. Aquesta manca d'informació es pot compensar amb les acotacions, que són espais on l'autor pot aclarir fets i situacions, poden ajudar a orientar la nostra interpretació.

A principis del s.XX la societat era plenament masclista. La dona, especialment la de la classe treballadora, es trobava en una clara situació d'inferioritat i supeditació a l'home present en tots els aspectes de la vida.

En el món laboral les dones acostumaven a ser objectes d'una doble explotació. D'una banda patia l'explotació del patró, normalment més acusada que la dels homes, ja que els sous femenins eren més baixos, i havia d'assumir i carregar amb la feina domèstica i la cura dels fills. A més a més, a aquesta feina, que podia arribar a ser més dura que una de remunerada, no se li reconeixia el mèrit que tenia.

Pel que fa a la vida social i les relacions entre les persones, la dona quedava sempre en un segon terme, ja sigui com a muller, filla o promesa. Fins i tot era reconeguda abans com a la viuda d'un home que com a ella mateixa. Rarament se la valorava pels seus mèrits, i es considerava un ésser de 2n ordre.

Sovint no tenien accés al món de l'educació i el coneixement i no tenien cap portagonisme polític ni poder de decisió (en molts països no han pogut votar fins ben avançat el s.XX).

El reconeixement de molts dels seus drets ha costat l'esforç de molta gent, i es tracta d'un fet molt recent.