Tema Principal l'Obra

L'obra Aigües encantades ha estat escrita per Joan Puig i Ferreter l'any 1908. Es tracta d'una obra pertanyent al teatre modernista.

La idea més característica d'aquesta obra és la gran oposició de la tradició popular enfront de les idees revolucionàries i científiques. Dit en altres paraules, la lluita entre dos ideals de persones diferents. Per una banda trobem l'ideal dels que viuen del camp (sobretot del conreu i l'agricultura) i tenen uns costums i tradicions basats en el catolicisme sobre totes les coses. Volen que les coses continuïn sent de la manera que són perquè així ja estan bé. Quasi tota la gent del poble pertany a aquest grup. A l'altra cara de la moneda hi han els revolucionaris, és a dir, aquelles persones que volen fer canvis en el poble, utilitzant el cap i els mètodes cintífics, de manera que es puguin millorar les coses. D'aquest grup només hi formen part només unes poques persones del poble.

L'inici del conflicte és causat per l'escassetat d'aigua ploguda durant tot l'any. Per tant, els pobletans no disposen de l'aigua suficient per regar les seves terres (i, com són agricultors, estan passant una crisi). Per solucionar aquest problema el que pensen els revolucionaris és utilitzar l'aigua del riu del poble per utilitzar-la de regadiu, però no tenen pas en compte que l'aigua d'aquest riu és sagrada degut a que un cop es va veure reflectida la imatge de la Verge, i, la gent del poble, al ser tan creient, ha prohibit tocar aquesta aigua miraculosa. Els conservadors pensen que Déu els ajudarà a que vingui la pluja.

A partir d'aquesta advertisitat d'idees es desenvolupa l'obra, desenvolupant-se en una llarga lluita entre els pobletans tradicionalistes, contra les persones que intenten fer canvis.

Els personatges que tenen més importància en aquesta obra són la Cecília, el foraster, en Joan Amat i el Mossèn.

La Cecília és una jova que estudia a la ciutat ja que vol exercir la feina de professora. Com s'ha educat fora de casa i ha vist món, ha desenvolupat unes idees més progressistes, perquè vol viure millor. Quan la Cecília veu que el poble on ella viu està passant una crisi, planteja unes hipòtesis basades en aprofitar els recursos, és a dir, en utilitzar l'aigua del riu per tal de resoldre els problemes de sequia. Però, la gent del poble no podria acceptar això, doncs estava parlant de les aigües on s'havia vist reflexada la imatge de la Verge i per tant el poble es va posar en contra d'ella, en especial el seu pare, en Pere Amat, un home d'idees religioses i tradicionalistes. L'opocició d'idees entre la Cecília i el seu progenitor causaria moltes discusions entre ells.

Com que la Cecília va veure que amb els seus veïns no es podia enraonar va convèncer a un home també d'idees progressistes, a qui el poble anomenava el foraster, per què hi donés un discurs per tal de convèncer de que aquelles aigües realment no eren miraculoses i que, al contrari del que deia en Mossèn, el fet de que hi hagués plogut no va ser gràcies a Déu sinó perquè havia estat una casualitat. Aquelles declaracions que havia fet no només van desagradar a la gent, sinó que també va desencadenar la caça i captura del progressista, és a dir, volien fer-lo fora del poble aquelles persones que tenen una ment conservadora. Aquestes últimes estàven liderades per en Pere Amat. Les coses que ell deia, eren les coses que es feien. Actuava bastant violèntament i finalment va acabar aconseguint tot allò que pretenia.

La història acava quan la Cecília decideix marxar amb el foraster cap a un altre lloc on els escoltessin i puguéssin ser feliços.

Subtemes de l'Obra

EL SEXISME

Durant l'època del modernisme, la dona era un ésser inferior comparat amb l'home. El poble en aquest sentit anava molt endarrerit, però, d'alguna manera formava part de la tradició. Eren poques les dones que es veien infravalorades, i la protagonista d'aquesta obra, la Cecília, és l'exemple més clar. Però aquesta no només deia que era l'home el que tratava a la dona com a una inferior, sinó que aquesta anyadia que les dones del poble els hi donaven la raó als homes. És a dir, que les dones d'alguna manera també eren masclistes, doncs, feien les coses que els homes deien i mai s'hi queixaven de fer-les. La Cecília també era mal vista en aquest sentit, doncs, els veïns del poble la veien com una dona que estudiava, volia fer carrera, volia treballar, anar a la ciutat... és a dir, que feia les coses que les dones no devien fer a aquella època, doncs, la dona era signe d'inferioritat i una dona no podia treballar.

LA REBEL·LIÓ

Un tema que és bastant important en aquesta obra és la rebel·lió de Cecília. Ella no aguanta la societat absolutista en la que està vivint i intenta buscar una utopia. El que vol fer és obrir els ulls de la gent, dient-los que poden millorar si ells posen de la seva part. I com que va veure que tot l'esforç va resultar inútil i al veure que les coses no funcionen bé, es rebel·la.

Podem dir que es rebel·la de dues maneres. La primera seria contra la política injusta, discriminatòria i desigual que existeix al poble. I, la segona, seria contra son pare, ja que aquest no li dóna confiança, la tracta malament, no li abraça ni li dóna amor... A pesar de tot, Cecília, al veure que tot li surt malament, decideix fugir d'allà amb el foraster a un altre lloc on la gent la tracti bé i pugui viure tranquil·lament. A un lloc on la gent no sigui tan ignorant i la hi donin una oportunitat.

LA VIOLÈNCIA

Quan la Cecília i el Foraster intenten d'alguna manera obrir els ulls als habitants del poble, no solament el poble reacciona malament sobre les idees de progrés, sinó que a més a més, els intenten fer fora del poble a cops de pedra. En Pere Amat, al ser el líder i violent, la resta de gent actuava com ell davant de les idees de progrés. Llegint l'obra es pot reflexionar que quan alguna persona vol que facis quelcom que tu no vols fer, però aquesta persona insisteix, la manera d'actuar tendeix a actuar ser violenta. També s'ha d'anyadir que la majoria del poble era carlí, és a dir, eren persones que actuaven violentament per tal de mantenir les antigues tradicions.

LA TRADICIÓ

En aquesta obra el tema de la tradició és un dels temes claus. Al poble on es desenvolupa la història hi ha una tradició que es basa en no tocar les aigües del riu del poble degut a que, anys enrere, s'havia vist la imatge de la Verge reflectida en el riu. Aquesta tradició no se sap si és certa o no, però tots els poblerins fan cas a la tradició, i mai no toquen l'aigua meravellosa. Aquesta tradició passa de boca en boca i de generació en generació. Pel que fa a aquest punt, crec que l'obra fa arribar força bé al lector com les persones arribem a actuar d'una manera quasi fanàtica davant d'una cosa que realment no sabem si és certa. Tant a l'obra com a la vida real, les persones hauríem d'actuar utilitzant el cap i la racionalitat; no s'hauria de creure tan profundament en allò que realment no s'ha demostrat. Amb la lectura hem pogut veure que la gent del poble era bastant ingènua en aquest aspecte. En canvi, el personatge de la Cecília, al pensar amb tant racionalitat, no creu en la tradició i quan anuncia que no creu en la tradició, no només la resta de gent li porta la contrària, sinó que a més la rebutja per no creure en la tradició.

El Modernisme i “Aigües Encantades”

L'obra de Joan Puig i Ferreter, escrita l'any 1808, s'hi introdueix dins un període que anomenem el Modernisme. El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Occident a la fi del segle XIX. Pels anys 1880 comencen a aparèixer un conjunt d'actituts culturals amb l'objectiu de modernitzar la societat. El que realment es volia era trencar el passat i crear formes artístiques i materials noves. El modernisme nasqué d'artistes que volien abandonar els camins marcats per l'academicisme, o dit d'una altra manera, el que volia fer-se era escriure o fer art diferents al de les normes clàssiques. Per una altra banda, amb el modernisme es va aconseguir convertir el català en una llengua moderna capaç de ser utilitzada com a vehicle llingüístic normal en totes les manifestacions en una societat desenvolupada. El modernisme en si, va començar l'any 1892 i va acabar en 1911, però no va ser fins a 1900 quan el moviment va tenir la suficient força per desenvolupar-se. Pel que fa al teatre modernista, l'any 1985 comença a ocupar un espai important en el panorama català. A partir del segle XX trobem un canvi d'actitut, començant a tornar-se rebel. L'any 1907 el teatre entra en crisi i en l'any 1913 passa a millor vida.

El teatre modernista es caracteritzava sobretot per la seva actitud d'obertura a Europa i la seva voluntat de modernitzar-se. A les obres es representaven les idees d'Ibsen, on els protagonistes eren herois rebels i incorformes que proposen una tesi revolucionària sobre una situació social determinada. El llenguatge retratava amb franquesa la realitat.

A l'obra de Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades, es mostren ve les idees anteriorment explicades. El personatge que es rebel·la contra tothom, a l'obra, és la Cecília, que no està gens contenta amb les coses que passen a son poble i no pot creure que la gent no faci res per millorar i per això es rebel·la. Ella és l'heroïna. Pel que fa al vocabulari, la lectura no causa dificultats i el vocabulari, en termes generals, és molt fàcil d'entendre's.

Conclusions

De la lectura d'aigües encantades es poden treure diverses conclusions.

Una primera conclusió seria que a la societat del modernisme les tradicions eran més importants que altres coses. Es tracta d'una societat que defensa les idees absolutistes pures, és a dir, la divisió de clases socials, la discriminació de la dona, l'oposició al progrés, la religió catòlica dominant les ments... la societat de principis de segle XX era una societat bastant retrassada.

Una segona conclusió és que no és gens fàcil fer canviar a una persona de manera de pensar. En el cas del llibre que ens abarca, seria el grau de dificultat que tenien la Cecília i el foraster a l'hora de mencionar les seves idees davant del poble. Fer canviar una tradició es molt difícil, doncs, quan es tracta d'una cosa tan seriosa per a alguna persona i que la té tan assumida i creu en ella, és molt difícil fer creure a aquesta persona que allò que pensa és el contrari o és diferent. Les creences són molt difícils de fer canviar.

Del personatge de la Cecília i de la seva manera de ser i fer es poden treure diverses conclusions. Doncs, persones amb aquestes característiques n'hi ha poques, és a dir, persones amb gran personalitat que s'oposen a tot un poble, que no volen ser com la resta, que vol estudiar, que té ideals diferents... la Cecília representa un personatge valent que no té por al desconegut.

Aigües Encantades és una obra que mostra força bé la societat de principis de 1900. És una obra molt interessant que plasma perfectament la problemàtica entre l'oposició d'idees en una realitat social que va esdevenir-se durant l'època modernista.

Biografia de Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter va néixer a la Selva del Camp (a la comarca de el Baix Camp) un 1882 i va morir a París en 1956. Era fill d'un terratinent ric selvatà que no volia saber res d'ell i va passar amb la seva mare tota la infància i l'adolescència a casa d'uns oncles. A Reus va cursar el batxillerat i va integrar-se en el cercle literari de La Colla de Reus. Temps més tard, desprès d'un intent de suïcidi, va marxar cap a Barcelona on va estudiar farmàcia, però els va abandonar. Es va introduir dins el sector més anarquitzant del modernisme. L'any 1903 va marxar a França on no tenia diners i va haver de vagabundejar fins que va haver de tornar a Barcelona per treballar de periodista i escriure teatre. Fou col·laborador de publicacions con “Ars”, “Reus tranquil”, “Joventut”, “La Publicitat”, “Estel” i “la Campana de Gràcia” de la qual fou director de 1932 a 1934. també va ser director d'Edicions Proa. Va dedicar-se a la política durant l'època de la República (diputat de les Corts espanyoles i al Parlament Català i conseller de la Generalitat). Deixant de banda la poesia dels seus inicis i les traduccions que va fer, les seves obres més destacades són:

& La dama alegre, 1904

&La dolça Agnès, 1914

&Aigües encantades, 1907

&La dama enamorada, 1908

& El gran Aleix, 1912

&Si n'era una minyona, 1918

&El gran enlluernament, 1919

&L'escola dels promesos, 1922

& Un home genial, 1923

&El cercle màgic, 1929

&Camins de França. 1934

&El pelegrí apassionat, 1952-77