Fitxa completa del llibre.

Títol: AIGUABLAVA.

Autor: Jesús Mollà.

Editorial: Tàndem.

Col·lecció: La bicicleta negra.

Nº de pagines:174.

Argument(mínim 8 linies) :
Celeste i Nico viuen a la rodalia de la albufera.
Celeste es molt imaginativa, i creu ser una
princesa anomenada Almar, el seu mon imaginari
te quatre calamitats a véncer, Celeste un dia fuig
de casa amb Somni, una barca, que es conduïda
per Àngela, un agró, a la mata de na Sofia,
on van fer una assemblea d'animals.
Va comentar cada Ambaixador la calamitat que

Pasaven, i Celeste i Nico es posaren en marxa
a véncer les calamitats.

BIOGRAFIA DE L'AUTOR

Es diu Jesús Mollà, i te 48 anys, va naixer en 1960 en Tabernes Blanques, però ara viu a Catarroja.
Te dos fills. Es professor de fiolosofia de ESO. Aiguablava es la primera novel·la juvenil que ha fet, coneix molt l'albufera perque son pare el portava a ell y al seu germà molt sovint (a l'albufera).
El seu llibre va guañar el III PREMI DE NARRATIVA INFANTIL VILA DE PATERNA, 2005.

PERSONATGES

Principals(breu descripció)

-Celeste:es valenta, te coratge, i pinta amb aquareles, es filla única, molt imaginativa, li agrada jugar amb el seus peluix. Te una cueta i si es posa a fer algo es posa, viu en una barraca a les afores d'un poble, te els cabells castanys sempre porta una motxilla, te 10 anys el seu pare no li deixa fer casi res perque es xica,

-Nico: es prudent, te cura de no fer-se mal, i quan Celeste al final del llibre es pasa un poc amb ell sap perdonarla. Es un xiquet ros, vestit amb una samarreta roja i uns pantalons vaquers.

-Francroac: es un bufó, es una granota , i li agrada canviar un poc les històries exagerandoles.

-Na Sofia: es una tortuga centenària molt savia.

-Angela: es un agró blau.

-Saladina: es una anguila, la que arrosega a Somni.

-La Maga: es molt savia, es una dona major y vesteix de colors de la natura, colors calids, com estiu, colors freds, como hivern.....

-Tecla: es una carpa molt teclosa, envejosa, i es de eixes que sempre volen tenir-lo tot abans que els altres.

-Sir Albert: es un anec valent, i per els altres dona la seua vida.

Secundaris.
·Pare i mare de Celeste.
·Quim
·Lady Gaterley i Amadeus.
·Ben gran i els nans.
·El comte del puig.
·Alí Ben Tzina.
·El drac de la pineda de la mar.
·La Bèstia de les Deixalles.
·Sam Dow Jones.

Relacions entre els personatges

Celeste i Nico: són companys de classe. Els dos uneixen una gran amistat entre ells i junts vencen les calamitats.

Celeste i els seus pares: te bona relació amb els seus pares tot i que el seu pare no la deixa fer casi res perque te por de que li pase algo.

INFORMANTS

·Temps (època i durada de la història)

En el mon imaginari 9 dies, mentres tant al mon real una nit.

·Llocs (informació dels llocs on transcurre l'acció)

Casa de Celeste, La ciutat del Nord, l'ullal, Mata de Na Sofia, l'illa de La Maga, l'abocador, l'estació de trens, la cripta, el refugi d'animals, La Pineda de la Mar, El Palau Dels Capricis, pels camins de la rodalia, Casa de Bon Gran.

Capitol 1 LA PRINCESA ALMAR:
Celeste viu a la Rodalia de La albufera, a les afores d'un poble antic, una vesprada d'abril Celeste anava amb la seua motxilla penjada de l'esquena, pedalejava com una boja pels caminals de l'Albufera que duien a sa casa. Tornava molt contenta de l'escola, perque la tutora havia organitzat una acampada de final de curs.
Perè quan va arribar a casa no hi havia ningú, es va posar a jugar amb el seus Peluix, va mirar a la finestra i estava un agró blau, es deia Angela.
va baixar a parlar amb el seu pare de l'acampada però no la deixava anar perquè era xica. Celeste molt disgustada se'n va pujar a la seva habitació i va plorar. El agró estava amb ella com si volguera que el seguira, Celeste va escapar de casa va tropesar i es va meter en Somni, una barca.

Capitol 2 L'ASSEMBLE DELS ANIMALS:
Celeste es va despertar de Somni, Celeste estava un poc deshorentada. Una anguila cridada Saladita duia el Somni. La xiqueta estava impacient per coneixer a Na Sofia.
quan va arribar a una mata van parar , era la mata de Na Sofia, Angela atraca Somni, Celeste va saltar a la mata, Celeste va anar a la tarima de fusta i es va posar davant d'una llum blanca, Celeste veia molts, i molts animals, Celeste va dir que ella era la princesa Almar d'aiguablava, que ella era la que iva a salvar Aiguablava de les calamitats com deia la profecia.

Capitol 3 LES CALAMITATS D'AIGUABLAVA:
Na sofia va començar a dir que el seu llac era cada vegada mes xicotet, mes brut i que a l'hora tenien sort que encara continuara existint.
Cada animal va començar a contar la seua calamitat, va començar l'ambaixador de la Pineda de la Mar( Quim un conill):
deia que a la Pineda de la Mar apareixien focs de repent a totes hores sense cap motiu.
Després van cridar a Ricard, l'ambaixador de la Ciutat del Nord.
Va dir que hi havia un fum verinós que no els deixava respirar.
Després van cridar a l'ambaixador dels Ullals del Sud. Un anec sirvert molt ben plantat. Li deien Albert.
Va dir que els brolladors d'aigua que anomenaven ullals, estan reblint-los.
Van cridar a altre ambaixador, L'ambaixador dels barrancs. Una granota cridada Francroac. Va dir que l'aigua ja no baixava neta.
Es van possar a dormir per a tindre forçes per al dia següent.

Capitol 4 L'ILLA DE LA MAGA:
A Celeste la va despertar una patrulla d'agrons rojos, cridaven<<Un espia, un espia>>. Però Celeste es va adonar que era Nico, un amic seu de l'escola, Nico estava un poc enfadat, per que li havien fet mal al portar-ho. Li van interrogar un poc. Celeste li va dir que era un Caballer Vermell, i van anar junts a l'illa de La Maga van preguntar que quina seria la primera calamitat a vencer, La Maga va espandir unes pintures sobre el paper i eixia foc, cloros calids i es van posar en camí a La pineda de la Mar.

Capitol 5 El DRAC DE LA PINEDA DE LA MAR
Celeste es va depertar, Una llum pàl·lida es filtrava entre les canyes del seu cau. Na Sofia i Nico estaven xarrant sobre la tarima, na Sofia li havia explicat que a Aiguablava era un ritme diferent, que una setmana a Aiguablava podria equivaldre a una hora en el món dels humans o, fins i tot, a uns quanta segond s'inconciència.
Nico i Celeste es van posar de camí a la calamitat de La pineda de la Mar. No trobaven ningú drac i havien cosas que es prenien foc, hasta que van trobar un drac molt xicotet i li va dir perque prenia foc les coses, el drac deia que era que va eixir de La cova de Pounegre, i que es va perdre, i entra en el bosc i com te alergia cada vegada que estornuda tira foc els xiquets van tratar d'ajudar-lo i van buscar La cova de Pounegre, i la van encontrar. Celeste i Nico estaven encantats de haver vençut la calamitat.

Capitol 6 LES CRÒNIQUES DE FRANCROAC
La desaparició del drac va ser rebuda amb etusiasme pels animals del Racó dels Salzes.
Molts animals aparegueren per felicitar-los. Almar li va atorgar el privilegi de narrar l'aventura del drac. La granota pega un volantí damunt de la tarima de fusta i es col·locà al costat del cub de llum. La granota es puja la tarima.
Francroac quan contava la història afegi coses de collita propia. Es feia el foro contant la història. Al dia següent van anar amb somni a l'illa de la maga van entrar i sonava música de Amadeus trista i Lady Gaterley va alçar els ulls del llibre que llegia. Van dir perque no havien dit que el drac era menut. Els xiquets preguntaren per la segona calamitat . La maga va ficar les pintures i les va esparcir, la calamitat era la de l'ullal del tossalet, un gegant l'estava reblint. Es van possar en camí.

Capitol 7 BERNARD VON GRANTZERBURG i 8 ELS FRUITS DE LA BONATAULA
Celeste i Nico ANAVE en Somni, anaven per l'ullal per a trobar al gegant.
De repent dos nans aparegueren i els raptaren, però francroac es queda fora de la cova on els portaren.
El gegant menjava anecs davant de Sir Albert , els va amenazar amb minjarse-los si no deia on anaven. Van plantejar un pla per a escapar i feren un mapa fals per a donarsel al gegant amg una història que s'inventaren sobre les terres hostils per a Ben Gran.
El mapa el van fer amb aquarel·les de Celeste.
Ben Gran per a celebrar-ho es va minjar a Sir Albert, pero Sir Albert es va tomar una cosa que tot el que sel menjara a ell també moriria.

Capitol 9 EL LLIBRE DE LADY GATERLEY:
LA notícia de la mort de Sir Albert va afectar a tot arreu d'Aiguablava. Animals pergueren confianza amb els xiquets. Paraules que sonavan: nan, presó, vall d'or, sopar… Que eren com una gavinetada.
Els xiquets pensaren en retirarse. Pero van seguir en d'avant. Van pujar en Somni i anaren cap a l'illa de La Maga. Però no hi estava i van entrar en la casa i agafaren un llinre. On estava la seua història, la maga els va sorprende'ls.
Van preguntar-li a la maga quina seria la següent calamitat. Va agafar la lamina i les pintures i les va moure va eixir fum com un geni( en el dibuix) i van anar a per la calamitat de el fum.

Capitol 10EL COMTE DEL PUIG:
Arribaren a l'ermita, on hi havia tota classe d'ocells. El colom es va anar a per el comte del Puig, la rata penada mes vella, per a que rebera els expedicionaris. El comte els va dir que els ajudaria en l'expedició Ricar va anunciar que el comte ja estava i els va presentar. Van plantejar el com arribar a la ciutat on estava el Geni del fum.
Al fi es van possar en marja per les vies del metro, van passar per un túnel i havien cartells que possaven que el primer metro passaria a les cinc i cuarenta. Des dels túnels venia la remor que precedeix per l'entrada dels tren a les estacions, a corre-cuita eixiren corret de l'estació fugint dels empleats del metro i van eixir a el carrer. La magnolia gegant està al final del carrer.

Capitol 11 A LA CRIPTA DE LA MOGNÒLIA
Els primers rajos del dia apareixien, hi havien dos voltors, Sam Dow Jones i Alí Ben Tzina, feia dos anys que estaven a la ciutat a les arrel d'un arbre es on els voltors es carbaren una cripta on van soterrar la llanita meravvellosa i el motor que l'alimentava.
s'accedia a través d'una escala de caracol que arrancava d'un plec de la roca de la magnòlia. Amb la maquinària de la cripta podienn regenerar el geni, omplir moltes vegades la llanita i dur-la als parcs i jardins que volgueren. Els parcs es quedaven sense ocells. Els voltors van veure a Celeste i Nico. Van quedar-se a Celeste i la van nugar. La van rescatar , Nico va frotar la llantia i va dir que els voltors desaparegueren i no tornaren.

Capitol 12 REBEL·LIÓ A LA MATA:
Van tornar de la ciutat i van tardar ja que no podien agafar transport públic. Quan tornaren a el refugí la van felicitar. Celeste els va nombrar l'Ordre dels Cavallers de la Cripta, que eren els ue se anaven a ocupar de que els voltors no tornaren.
Però Ricard va dir que a la mata havien problemas, Tecla havia ficat a peixos en contra. Quan van arribar va deixar les coses clares a Tecla. Al dia seguüent van anar a L'illa de La Maga i va tirar les pintures i les va expandir. Eixia un palau però no sabien que volia dir els xiquets van eixir un poc mal ja que no savien molt be quin era el problema.

Capitol 13 EL PALAU DELS CAPRICIS:
van possar-se en camí , Tecla tambe anava, un raig de sol va fer-los mal als xiquets als ulls. Feia molta calor, i estava tot sec i feia olor, Francroac de tant en tant es cabusava a l'aigua, els xiquets es van asombrar al veure el palau. (En realitat el palau era l'abocador). Els xiquets anaren , una figura femenina els convidava a acostar-se al palau amb un suau pero irresistible moviment de mà. El monstre els havia encantat i veien l'abocador com un palau, la bestia com una dama, i les deixalles com joguets, els xiquets estaven encantants jugant amb basura.

Capitol 14 LA BÈSTIA DE LES DEIXALLES:
La Dama dels Desitjos, resultava ser la Bèstia de les Deixalles, els xiquets no jugaven amb joguets. Si no que jugaven amb deixalles de coses domestiques i industrials. L'espill de les confusions havia ferit els ulls dels xiquets amb tanta intensitat que ni el Cavaller Vermell ni la princesa Almar eren capaços de veure la bestia ni l'abocador on estaven.
Fora de la cabanya estaven Francroac i Tecla. Francroac anava a ajudar als xiquets quan la carpa la va amenazar amb minjasesela. Tenia els ulls rojos i la boca plena de bromera com una piranya llesta per a minjar. Francroac va anar a avisar a Angela i Saladita, Angela va anar amb Francroac a ajudar als xiquets. Van anar volant desde l'aire l'abocador i la cabanya es veien amb l'explendor de la miseria. L'agró i la granota entraren al pati de la cabanya i descobriren la bèstia de les deixalles. Van començar a buscar a la princesa Almar i al Cavaller Vermell. Pujaren al pis de d'alt i trobaren els xiquets. Però els van cridar i els xiquets com si res. Van descubrir que estaven encantats per l'espill de les confusions, Va llevar-li l'espill a la bèstia i va posar-li l'espill al xiquet davant dels ulls i no feia res, l'agró es va adonar que l'espill tenia dos cares, i li va donar la volta i el xiquet va recuperar la concencia, despres tambe se el van fer a Celeste.
De repent es van escoltar colps metalics, va saquejar les parets de plastic. De la bassa d'aigua emergia com un monstre prehistòric, una criatura enorme, apeçada i pudent, envoltada d'un núvol d'insectes. El monstre va dir, que qui l'havia furtat l'espill. La carpa es la que la havia despertat, a Francroac se li va trencar l'espill i el monstre va morir, la carpa tambe perque havia apretat el coll de la carpa.

Capitol 15 LA REINA D'AIGUABLAVA:
tots els animals estaven a la asamblea, Francroac va començar a contar l'aventura del barranc, en la narració va tindre l'habilitat d'eliminar Tecla, perquè ningú poguera acosarlos d'haver-la morta. A Celeste la van coronar reina d'Aiguablava.

Ja era hora de tornar a casa, pero Celeste no volia i va discutir amb Nico. Nico va tornar pero Celeste es va quedar. Va anar a l'illa de La Maga pero la maga no hi estava. Al eixir Celeste es va quedar inconcient i un helicòpter es va escoltar.

Capitol 16 LA MOTXILLA DE CELESTE
El llit estava al costat de la finestra de la seua habitació. Celeste no tenia ganes de fer res, no tenia ganes de veure a ningú, però si a Nico, quan va arribar van parlar per el que havia pasat d'Aiguablava, i van anar a per la motxilla de Celeste i estaven les aquareles la pinya d'aurada i tot el que havien fet a Aiguablava.

VALORACIÓ

La veritat que no es el meu tipo de llibres, pero no està mal, te misteris asesinats, moments d'intriga, i coses que per a que si l'ocurreisquen a algu, com a l'autor, a de tindre molta imaginació, com el de solucionar la calamitat de Ben Gran, com ixien els xiquets d'allí. Aixó a mi no se m'hauria ocurrit a mi. Però a vegades m'aborria perque es feia mes infantil que el que tocava.
I res, felicite a Jesús Mollà pero el seu llibre, que con que no es el meu tipus de llibre hi havien trossos que m'agradaven.
En el fons per a mi es regular.