Filología Catalana
Acentuación
REGLAS DE ACENTUACIÓN
ACENTO GRÁFICO
AGUDAS
Se acentúan las palabras agudas terminadas en :
-vocal
-vocal + s
-en
-in
No se acentúan las palabras agudas terminadas en diptongo, porque en realidad no acaba en vocal sino en semiconsonante.
Cantareu vindreu
Las palabras agudas normalmente son cerradas
Cançó camió petició café també jardí bambú algú faré interés després autobús
estrés permís curiós nerviós mossén Hamelín Berlín
EXCEPCIONES
a) bo(que es abierta sin tilde y derivados ) debò rebò
cos(que es abierta sin tilde y derivados ) guardacòs anticòs
gros(que es abierta sin tilde y derivados )bocagròs capgròs
Clos(que es abierta sin tilde y derivados ) inclòs exclòs reclòs conclòs
açò això allò repòs espòs arròs terròs Vinaròs
però ressó so to tro
comprèn què per què perquè
palabras acabadas en a porque la a siempre es abierta
vindrà germà aniràs fixà
PALABRAS AGUDAS SIN ACENTO DIFERENTES A LAS CASTELLANAS
4) Futbol xofer servei hauran
LLANAS
No se acentúan las palabras llanas terminadas en :
-vocal
-vocal + s
-en
-in
Si se acentúan las palabras llanas terminadas en diptongo, porque en realidad no acaba en vocal sino en semiconsonante.
Cantàreu teméreu dormíreu cantàreu temíeu dormíeu menjàveu
3)Las palabras llanas pueden ser abiertas y cerradas
hòmens èxit ràpid exàmens pàl.lid àcid
estómac mínim jóvens podríem créixer córrer fórem míssil ésser únic coincidírem
4) Normalmente la è y la ò son abiertas cuando en la sílaba siguiente hay una i o una u.
Bèl.lic econòmic immòbil alcohòlic cèntim èxit rèptil tècnic imbècil esplèndid còlic ingenu negoci
EXCEPCIÓN
Paréixer
5) Normalmente la è y la ò son abiertas cuando aparecen en la sílaba que está acentuada, con o sin tilde o acento escrito, en las palabras llanas.
6)PALABRAS LLANAS DIFERENTES A LAS CASTELLANAS
Córrer rèptil míssil paréixer estudia
Como la ia en valenciano no es diptongo escribimos las siguientes palabras llanas sin acento:
Maria venia tindria fantasia faria alegria feia duia estudia
ESDRÚJULAS
1) Las palabras esdrújulas se acentúan todas.
2) Las palabras esdrújulas son normalmente abiertas.
Tòfona època estàtua lactància ràpides pràctica màquina
3) Normalmente la è y la ò son abiertas cuando en la sílaba siguiente hay una i o una u.
Violència prudència valència ciència advertència pròxima pròpia folklòrica
ètnica tècniques bèl.liques història històries còpia lògica matèria
matèries
diòptria crònica
4) Normalmente la è y la ò son abiertas cuando aparecen en la sílaba que está acentuada, con o sin tilde o acento escrito, en las palabras esdrújulas.
5)Las palabras terminadas en encia son abiertas.
Freqüència ciència prudència violència València advertència
6) EXCEPCIONES PALABRAS ESDRUJULAS CERRADAS
a) Fórmula pólvora tómbola
Església Dénia góndola
Cérvola Llémena tórtora
b) Las palabras en las que la sílaba tónica tiene una i o una u.
Línia llíria física última música família
7) PALABRAS ESDRÚJULAS DIFERENTES A LAS CASTELLANAS
diòptria ràpides
Como la ia i ies en valenciano no es diptongo escribimos las siguientes ---
palabras esdrújulas sin acento:
Tenies fantasies
palabras esdrújulas con acento:
ciència història històries matèria còpia matèries
REGLAS GENERALES
Los adverbios acabados en -ment conservan la acentuación de los adjetivos originales
Difícilment meritòriament
ACENTO DIACRÍTICO
Se usa para diferenciar las palabras que se escriben igual pero que tienen significados diferentes.
CON ACENTO | SIN ACENTO |
Bé béns (patrimonio, molt bé) | Be bens(letra “b” , cordero, corderos) |
Déu déus(dios, dioses) adéu | Deu deus(número 10, “debes” del verbo “deure” |
És (del verbo “ser”) | Es (pronombre) |
Sé (del verbo “saber”) | Se (pronombre) |
Més (cantidad) | Mes (mes del año, posesivo plural) |
Féu (va fer, del verbo “fer”) | Feu (feudo) |
Món (mundo) rodamón, trotamón | Mon (posesivo) |
Nét néta néts nétes besnét | Net neta nets netes (limpio) |
ós óssos (animales) | Os ossos (huesos) |
Sí (afirmación) | Si (condicional , nota musical, seno) |
Sóc (del verbo “ser”) | Soc (zueco) |
Vós (abreviatura de “vosté”) | Vos (pronombre) |
Són (del verbo “ser”) | Son (sueño, posesivo) |
Té (del verbo “tenir”) | Te (infusión, letra “t”, pronombre) |
Ús (del verbo “usar”) | Us (pronombre) |
Véns vénen (del verbo “venir”) | Vens venen (del verbo “vendre”, vender) |
Vés (imperativo de “anar”, ir) | Ves (abreviatura de “veges” del verbo “veure”, ver) |
Tòs (pescuezo, bescoll) | Tos (del verbo “tossir”, toser, posesivo plural) |
Mà (mano) | Ma (posesivo) |
Pèl pèls (pelo) repèl contrapèl | Pel pels (contracción) |
Sòl (suelo) sòls subsòl | Sol sols (astro rey, nota musical , solo, del verbo “soler”) |
Mèu mèus (maullido) | Meu meus (posesivo) |
Què (interrogativo) | Que (cuando no es interrogativo) |
Bóta bótes (cuba, barril) | Bota botes (calzado, del verbo “botar”) |
Dóna dónes (del verbo “donar”) | Dona dones (mujer) |
Fóra (del verbo “ser”) | Fora (lo contrario de “dentro”) |
Móra móres (fruta) | Mora mores (mujeres árabes) |
Mòlt mòlta mòlts mòltes (del verbo “moldre”, moler) | Molt molta molts moltes (cuantitativo) |
ACENTUACIÓN
ACENTO DIACRÍTICO
-Hay una jerarquía de prioridades para llevar acento.
El verbo tiene preferencia sobre el sustantivo
El sustantivo tiene preferencia sobre el adjetivo.
EJEMPLOS
És (verbo) es (pronombre)
Fóra (verbo) fora (adverbio)
Mà (sustantivo) ma (posesivo)
EXCEPCIONES
Mes (sustantivo) més (cantidad)
Be (sustantivo) bé (adverbio)
LA DIÉRESIS
FUNCIONES DE LA DIÉRESIS
ESCRIBIMOS DIÉRESIS
Para que suene o se pronuncie la “u” en qüe, qüi, güe, güi
Qüestió obliqüitat freqüència pasqües conseqüència aigües
llengües pingüí
2) Para marcar que no hay diptongo en los grupos vocal + i , vocal + u se pone diéresis en la segunda letra(como el acento en castellano) (La diéresis indica que en el pasado hubo algún elemento que se perdió y por eso las 2 vocales no forman diptongo)
heroïna heroïcitat roïna trapezoïdal
proteïna veïna europeïtzant espontaneïtat heterogeneïtat
diürn diürètic
peüc
traïdor raïm arcaïtzant
ingenuïtat continuïtat fluïdesa lluïda Suïssa suïcidi Lluïsa
Excepción: cuina
3) Para marcar que una i, u entre vocales es tónica y forma una sílaba diferente
Verbos acabados en vocal + ir, conduïa
LA DIÉRESIS
NO ESCRIBIMOS DIÉRESIS
El acento tiene prioridad sobre la diéresis o sea que cuando podemos acentuar según las reglas no se pone diéresis.
Veí conduírem país agraíem suís
No se pone diéresis en las terminaciones:
-US (Màrius)
-UM (harmònium)
-ISME (egoisme, heroisme)
-ISTA (egoista, altruista)
Excepción: proïsme (prójimo)
No se pone diéresis con los prefijos:
-AUTO (autoinducció)
-ANTI (antiinflamatori)
-CO (coincidència, coincidir)
-CONTRA (contraindicació)
-RE (reincident, reinventar, reunir)
-SEMI
Excepción : reüll, y las formas del verbo reeixir
No se pone diéresis con el
-infinitivo (conduir, agrair, lluir)
-geruncio (conduint, agraint, lluint)
-futuro (conduiré, agrairé, lluiré)
-condicional (conduiria, agrairia, lluiria)
de los verbos acabados en vocal + ir. (3ª conjugación) pero si se pone diéresis en la i acompañada de la vocal que va delante de la i, en el resto de los tiempos verbales.
Conduït conduïsc conduïm conduïu agraïu agraïm obeïm obeïu
obeït agraït
Descargar
Enviado por: | El remitente no desea revelar su nombre |
Idioma: | catalán |
País: | España |