Zinc

Metales. Cinc. Metal cristalino. Elementos metálicos. Andreas Sigismund Marggraf. Propiedades. Estados. Aplicaciones. Tratamiento químico. Aleaciones

  • Enviado por: Ana ViVes
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

El Zinc

ÍNDEX

•INTRODUCCIÓ AL ZINC

•PROPIETATS I ESTAT NATURAL

-¿Què li succeeix al zinc quan entra al medi ambient?

•APLICACIONS

•BIBLIOGRAFIA

ANDREAS SIGISMUND MARGGRAF

Andreas Sigismund Marggraf (1709-1782). Va néixer a Berlín el 3 de març de 1709. Va ser un pioner alemany de la química analítica. Després d'estudiar química a Berlín i Estrasburg va estudiar medicina a Halle, i mineralogia i metal.lúrgia a Freiberg. Més tard, el 1753, va tornar a la seva ciutat natal com a ajudant del seu pare Henning Marggraf, el principal boticari a la cort cristiana. Tres anys més tard el van nomenar membre de l'Acadèmia de Ciències de Berlín, el 1754 van fer-lo encarregat del seu laboratori químic i el 1760 director de la classe de física.

Va descobrir l'àcid fòrmic i els àcids fosfòrics, el 1746 va aïllar el zinc amb calamine i carbó de calefacciò. El 1747 va anunciar el seu descobriment del sucre a la remolatxa, de la qual el seu alumne Franz Achard el va extreure en la seva forma pura. Va morir a Berlín l'1 d'agost de 1782.

INTRODUCCIÓ AL ZINC

'Zinc'

Zinc, de símbol (Zn), element metàl.lic blanc blavós que té moltes aplicacions industrials. És un dels elements de transició del sistema periòdic; el seu número atòmic és 30. El zinc és un dels elements més comuns a l'escorça terrestre.

'Zinc'
Es troba a l'aire, a la terra i a l'aigua, i està present a tots els aliments. Els minerals de zinc es coneixen des de fa molt de temps, però el zinc no va ser reconegut com a element fins el 1746, quan Andreas Sigismund Marggraf va aïllar el metall pur.

PROPIETATS I ESTAT NATURAL

'Zinc'
El zinc pur és un metall crsital.lí, insoluble a l'aigua calenta i freda, i soluble a l'alcohol, en els àcids i en els àlcalis. És extremadament fràgil a temperatures ordinàries, però es torna maleable entre els 120ºC i els 150ºC, i es lamina fàcilment en passar-lo entre rodells calents. No és atacat per l'aire sec, però a l'aire humit es rovella, cobrint-se amb una pel.lícula carbonada que el protegeix d'una posterior corrosió. Té un punt de fusió de 420ºC, un punt d'ebullició de 907ºC i una densitat relativa de 7,14. La seva massa atòmica és 65,409.

Ocupa el lloc 24 en abundància entre els elements de l'escorça terrestre. No existeix lliure a la naturalesa, sinó que es troba com òxid de zinc (ZnO) en el mineral zincita i com sil.licat de zinc (2ZnO·SiO2H2O) a la hemimorfita. També es troba com carbonat de zinc (ZnCO3) en el mineral esmitsonita, com òxid mixte de ferro i zinc (Zn(FeO2)O2) a la franklinita, i com sulfur de zinc (ZnS) a l'esfalerita, o blenda de zinc. Les formes utilitzades més comunament com a font de zinc són l'esmitsonita i l'esfalerita.

El primer pas en el procés metal.lúrgic és transformar els minerals en òxids, sotmetent-los a altes temperatures. Després es redueixen els òxids amb carboni en un forn elèctric i el zinc bull i es destil.la en la probeta, on té lloc la reducció. El zinc obtingut per destil.laciò conté petites quantitats de ferro, arsènic, cadmi i plom, i és conegut en la metal.lúrgia com peltrè. En un altre mètode de refinament, els minerals es calcinen i es dissolen amb àcid sulfúric. Després de separar les impureses, la dissolució s'electrolitza. El zinc electrolític és pur i té qualitats superiors com, per exemple, una major resistència a la corrosió.

-¿Què li succeeix al zinc quan entra al medi ambient?

· Certa quantitat de zinc és alliberada a l'ambient per processos naturals, però la major part prové d'activitats humanes tals com: la mineria, producció d'acer, combustió de petroli i la incineració de desperdicis.

· S'adhereix al sòl, als sediments i a les partícules de pols de l'aire.

· La pluja i la neu remouen les partícules de pols amb zinc de l'aire.

· Depenent del tipus de sòl, alguns compostos de zinc poden mobilitzar-se a l'aigua subterrània i en llacs, rierols i rius.

· La major part del zinc del sòl roman adherit a les seves partícules i no es dissol en l'aigua.

. S'acumula en els peixos i en altres organismes, però no a les plantes.

APLICACIONS

'Zinc'
El metall s'utilitza principalment com a capa protectora o galvanitzador per al ferro i l'acer, i com a component de diferents aleacions, especialment del llautó.

També s'utilitza en les plaques de les piles (bateríes) elèctriques seques, i en les fundicions amb encuny.

'Zinc'
L'òxid de zinc, conegut com zinc blanc, s'utilitza com a pigment en la pintura. També s'utilitza com a farciment en llànties de goma i com a pomada antissèptica en medicina.

El clorur de zinc s'utilitza per a preservar la fusta i com a fluïd soldador.

El sulfur de zinc és útil en activitats relacionades amb l'electroluminiscència, la fotoconductivitat, la semiconductivitat i altres usos electrònics; s'utilitza en els tubs de les pantalles de televisió i en els recobriments dels fluorescents.

Química analítica, una de les branques més importants de la química moderna. Es subdivideix en dues àrees principals, l'anàlisi qualitatiu i el quantitatiu.

2  Elements de transiciò, grup d'elements químics que comparteixen estructures orbitals electròniques similars i per la qual cosa tenen les mateixes propietats químiques.

Àlcali, substàcia que produeix ions d'idròxid OH-, al disoldres a l'aigua.

4 Esfalerita, mineral compost en la seva major part per sulfur de zinc (ZnS).