Yacimiento Arqueológico de la Alcudia

Arqueología. Elche. Alicante # Restes Materials. Fitxes Arqueològiques. Objectes Ibèrics. Objecte Romà. Objecte Prehistòric. Mòn Ibèric i Romà

  • Enviado por: Neus Rodriguez
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 15 páginas
publicidad

INTRODUCCIÓ

ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA:

L' Arqueologia es la disciplina que es dedica a l' estudi de antigues o velles cultures humanes, encara que al llarg de la història ha estat definida com a l' estudi sistemàtic de les restes materials de la vida humana ja desapareguda o com a la reconstrucció de la vida dels pobles antics.

En conclusió l' arqueologia és una manera de fer història, planteja les mateixes coses que la història, es a dir, el coneixement de les societats del passat i la seua evolució temporal a partir de les nostres preocupacions i posicions presents, planteja també problemes específics; per això tant l' arqueologia, com la història, són tant un objecte de coneixement com un mètode de treball, una eina per a indagar el passat, a més a més l' arqueologia es fa servir d' altres ciències com física,química, medicina, geologia, ecologia... doncs gran part de les troballes arqueologiques han estat abolides pels seus entorns naturals i presenten gran dificultat per a reconstruir l' activitat i les relacions humanes que estan per sota de les troballes del jaciment. L' arqueologia ens és util si produeix coneixements històrics.

En conclusió l' arqueologia cal considerar- la com un conjunt de mètodes i tècniques de recerca històrica que tenen com a objecte la detecció, anàlisi i interpretació, de les troballes així com la exposició a la societat d' aquestes.

El treball de l' arqueolog pot dividir- se en tres succesives fases: obtenció de dades, descripció de dades, descripció i anàlisi i interpretació.

Per a l' obtenció de dades al camp cal que abans s' haja fet una revisió de la literatura científica existents, text antics, articuls moderns estudis geològics i mediambientals després es realitza una prospecció arqueologica per tal de localitzar els jaciments.

A l' arquelogia terrestre l' objectiu es localitzar jaciments intactes amb depòsits estratificats i els seus corresponents materials, l' aparició dels materials en un context estratigràfic clar permet establir una cronologia puntual i reconstruir tot el sistema cultural en els nivells històrics.

Amb la descripció i anàlisi preiminars, són el pas següent a la recopilació de dades, i la seua finalitat es establir una cronologia i un context històric.

La cronologia deu estar determinada fonamentalment per la seqüencia dels objectes que procedeixen del diferents nivells estratigràfics escavats.

La detecció dels objectes segons la dada del seu estrat geològic, segons l' associació a restes fòssils d' animals o de polen o per la seua relació amb altres objectes datats, constitueixen altres sistemes per establir una cronologia relativa.

Establir un context cultural té com a finalitat reconstruir els sistemes culturals ecològics. Cada “artefacte” no es considerat com un element cronològic sino més be com a resultat de l' activitat humana en el temps de fabricació.

Per últim amb aquesta infrmació, l' arqueòleg intenta sintetitzar les cronologies regionals en una seqüencia de cultures i ecosistemes a més de les causes del canvi cultural i no sols com es succeeixen aquestes sino també perque es produeixen.

L' ALCÚDIA

L' alcúdia està situada dos kilómetres al sud de l' actual ciutat d' Elx, pròxima al cabal del riu Vinalopó, constituí un lloc d ` asentament ininterromput de poblacions de del Neolític fins als visigot.

Es pot arribar per la carretera Elx- Dolores, que hi condueix directament, doncs aquesta carretera fosilitzada en el temps, constitueix hui part de l' antic cardo máxim de centurització romana de Illici.

El seu nom fo donat pels àrabs “Al- Kudia” degut a que estava situada damunt d' un pujol.

El seu emplaçament oferia doble ventaja doncs tenia fácil accés tant al riu Vinalopó que va suposar una via de penetració natural cap a termes de l' interior, dons les seves riberes marcaven un camí continu d' infiltrtacions cultural, com al port, front del comerç, situat en l' actual Santa Pola.

El Portus Illicitanus , es trobava al seno anomenat illicitanus, en el que es trobava la ciutat de Illici que li dona nom. Aquest port pareix que va estar al voltant de l' actual cementeri de la villa de Santa Pola, on no fa molts anys podiem trobar intacte el moll romà.

En el que es referix al propi jaciment trobem que el més abundant són objectes representatius de l' etapa Ibera i Romana probablemnt degut a que aquestes foren les que més temps estigueren establerte en aquesta zona.

De l' època Ibera, entre els anys 228/218- 42/27 a.C., es dona un període iberohelenístic caracteritzat per la ceramica pintada figurativa, per l' ausència de producció escultòrica en pedra i la quantitat de figuretes en terracota. La temàtica decorativa d' aquesta ceràmica a Elx està basada en la representació del resurgiment de la vida, del brotar espontani de la natura de la presència vegetal, animal, terromorfa,... Per això les imatges representades són símbols y la seva realització es un expresió de la disposició de la essència divina.

FITXES ARQUEOLÒGIQUES

  • Lloc de trobada de l' objecte.

  • Estat de conservació.

  • Datació: època, període, segle, any.

  • Descripció física.

  • Decoració: adornaments o dibuixos.

  • Materials.

  • Funció i/o ús.

  • Altres objectes o materials amb els quals es relaciona.

  • Interpretació /ons històriques i/o personals.

  • Valoració i importancia de la trballa.

  • OBJECTES IBÈRICS

    En aquesta fitxa parlarem sobre un atuell probablement pertanyent al període iberohelenístic, per això podem observar els motius del seus decorat son pardals i altres dibuixos que evoquen la natura i l' espontanietat humana. Probablement es feia servir per guardar qualsevol líquid o simplement de decoració, en qualsevol cas era un utensili domèstic.

    Els materials utilitzats per a la seva fabricació foren fangs i per a la seua decoració posiblement utilitzarien una pintura fabricada amb diferents fangs, o amb coxinilla (una forma convencional de crear pigments), o amb alguna part dels animals que poguera picmentar.

    Podem observar que esta prou ben conservat encara que han tingut que recomposar- se algunes parts, la pintura es conserva molt intacta i podem observar clarament els motius decoratius.

    VITRINA C SALA II

    OBJECTES IBÈRICS

    Ara parlarem d' un objecte que pertany al període ibero- romà quan la colonia ibèrica existent en l' Alcudia es mantenia encara amb el seu urbanisme ibèric però començava un període de romanització. Encara que les seves costums no van canviar massa, en un principi, els pocs canvis soferts es van reflexar sobre tot en la ceramica. D' aquest període s' han trobat grans monuments amb bases moldejades, fustes acabats en disminucions, capitells decorats amb temes aovats, i molts signes de influència romana.

    En l' objecte que ara ens ocupa podem observar una mena de canter o atuell decorat amb motius ctonicos, a més al centre podem obsevar una cara que posiblement seria d' algun deu o deesa a la que rendien culte, a més també s' observen dues serps que representen la procedència infernal.

    Vitrina J sala III

    OBJECTE ROMÀ

    Aquest objecte ja pertanyent al primer periode romà, clarament podem observar que es la cara d' un home, posiblement pertanyent a una estatua, el que vol dir que sols s' ha trobat el cap però que la resta del cos encara esta allí. En el que es refereix a la conservació de l' objecte, veiem que a pesar de ser d' un dels períodes més recents, com és aquest entre el segle III i I a.C., no està molt ben conservat, podem observar clarament el rostre de la figura pero no completament. Els materials amb els que està fet aquest objecte es la pedra, utilitzada molt freqüentment pels romans; la seua utilització posiblement era única i exclusivament per a decoració de la casa.

    Vitrina I Sala IV

    OBJECTE ROMÀ

    Aquest objecte pertany ja al periode després de Crist aproximadament al segle IV d.C., observem que els objectes són molt més “rustics”, ja no estan tan decorats, principalment amb pintura, sino que la decoració està grabada. A més concretament en aquest objecte els motius decoatius són imatges de sants i verges.

    Les utilitats d' aquests objectes eren completement caseres, en aquest cas són dos lámpares i un atuell amb dos anses. En el que es refereix als materials observem que no són massa poc convencionals, com s' havia arrastrat desde temps enrrere el fang es el protagonista principal en tots o quasi tots els objectes, tant decoratius com els utensilis de la casa.

    Vitrina D Sala V

    OBJECTE PREHISTÒRIC

    D' aquest periode podem trobar pocs objectes a l' Alcudia. Aquest objecte que observem acontunuació no podem saber ben cert el que es, dons no s' aprecia amb diferència que es, el que si observem clarament es el material, fang o pedra, i també podriem afegir que no seria un utensili per a la casa sino més be una mena de estata de decoració.

    Vitrina A Sala I

    MÒN IBÈRIC I ROMÀ

    El que millor podem observar a l' Alcudia són tots els objecte referents al periode Ibèric, doncs es el més llarg periode que ací es va establir, a més a més, amb tots els objectes que s' arrepleguen al museu d' aquest periode podem obsevar totes les diferències que ha sofert la ceramica segons el periode i la mentlitat de les gents del moment, es a dir podem observar clarament l' evolució del mòn ibèric en l' Alcudia, per exemple si ens fixem ens podem adonar que al principi la seua ceramica era més bé senzilla pero que amb els temps els seus “ ideals” van canviar, van fer- se en certa forma més “ naturalistes” doncs alabaven la creació de la natura, els animals... i açò tambè es reflexà a la seua ceràmica. Més tard quan començà la romanització la seua ceràmica també va cambiar, en certa forma adaptaven agafaven influències romanes que es reflexaven com ja em dit a la ceràmica.

    ALTRES ASPECTES

    A quines raons es deu el coneixement o desconeixement del conjunt del jaciment?

    Les raons d' aquest desconeixement es ben senzilla, dons una campanya arqueologica es un procés molt costos tant economicament com laboralment i en l' Alcudia no es un lloc on s' inverteixquen massa diners.

    Per què aquesta diversitat de cultures envers un mateix espai geogràfic?

    Doncs perque desde principis de l' existència humana l' home sempre ha buscat per establir- se, llocs amb determinades caracteristiques com que el lloc tinga aigua, per tal de subsistir i que tinga unes determinades característique per tal que la seua protecció siga millor. I casualment l' Alcudia compleix aqueixes dos condicions, aquest es el motiu pel qual tanta diversitat a l' Alcudia.

    Com soluciona l' arqueologia el problema d' arribar a tots els estrats sense destruir- ne cap?

    Mijançant les cates, que són una mena de forats de uns metres de profunditat i no molt grans de capacitat. Amb açò es pot observar fins on arriba cada estrat i on està l' estrat més interesant.

    Que es pot deduir obsrvant els estrats de l' Alcudia?

    Doncs que l' època ibèrica i romana són les més riques i les més extensses.

    Com definir la romanització?

    Per als ibers de l' Alcudia aquest periode no fou molt dolent doncs, van continuar amb les seves tradicions fins que es van adaptar completament a la vida romana.

    L' ACTIVITAT EN GENERAL

    En realitat no esperava més ni menys, la primera xarrada que van tindre amb l' arqueòloga em va semblar molt interesant i les seus explicacions al museu també pero, no obstant em va resultar una mica pesada, doncs com tant jo com la mojoria dels assistents a l' activitat ja haviem visitat l' Alcudia, no ens va aportar massa novetats, encara que, això si moltes coses de les que haviem vist a l' Alcudia en altres visites i que no acabavem de comprendre ara ja estan més clares.

    1

    3000 a.C VIII a.C. V a.C. II a.C. I a.C.

    ENEOLITIC IBERO- AR. IBERO- CL. IBERO- HE. IBERO- RO.