Xarxes d'intercamvi de coneixements

Intercambio de saberes, experiencias y conocimietnos # Diversitat. Igualtat. Gratuïtat. Flexibilitat. Relacions socials. Autoformació

  • Enviado por: Sita
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

XARXES D'INTERCANVI DE CONEIXEMENTS

Les xarxes d'intercanvi de coneixements són un espai de trobada i de relació, entre persones interessades a intercanviar coneixements, sabers i experiències, en un context de comunicació mútua.

Característiques principals de les xarxes

Es basen en la reciprocitat: per aprendre quelcom cal ensenyar alguna cosa a curt o llarg termini, i viceversa. Es tracta d'una reciprocitat oberta i en xarxa. Es pot començar aprenent alguna cosa o ensenyant-la, tant li fa. El què si és indispensable és que tothom sigui actor. Algunes persones pensen que no poden ensenyar res, insistint, segur que surt alguna cosa. D'alguna manera es demana que es col·labori perquè tothom prengui consciència dels seus propis coneixements i de com pot transmetre'ls als altres, sentint-se còmode i orgullós. Es poden fer esquemes i llistes de coneixements.

Diversitat i igualtat

Les xarxes són un espai de trobada i de relació per a tot tipus de persones: hi poden participar avis i néts, evangèlics i agnòstics, analfabets i llicenciats... El principi és: tothom igual, persones i cultures. No hi ha persones més valuoses que d'altres, ni tampoc coneixements. La nena que ensenya a anar en bicicleta en tres sessions te el mateix valor que el que dóna classes d'anglès en un trimestre. La nostra societat ho valora diferent però l'esperit de la xarxa no és aquest.

És precisament la diversitat de les persones el que produeix una gran riquesa de possibilitats, de relacions i de coneixements. També es dóna rebuig a participar a les xarxes per problemes de racisme o intolerància.

No hi ha un reglament de funcionament que serveixi per a totes les Xarxes. Hi pot haver un esquema comú però les realitats socials i personals són tan diferents que es produeix una gran diversitat d'experiències.

Gratuïtat i finançament

La gent de la xarxa de Nou Barris diu: "Cal trencar el motlle de només val allò que es paga." A les xarxes els ensenyaments que s'hi fan no es paguen amb diners, es paguen amb d'altres coneixements. En comptes de pagar es comparteix el què es sap, el que agrada.

Les xarxes solen tenir com a punt d'informació i de trobada, l'espai d'una associació o un espai municipal: Cal cercar qui es fa càrrec del telèfon, fotocopies, consergeria, neteja... (normalment el municipi). Hi ha xarxes de prestació de serveis com la de l'Esquerra de l'Eixample en què les persones s'intercanvien serveis. Un pot oferir-se a pintar parets unes hores determinades a canvi d'unes hores de cangur dels fills.

Flexibilitat i llibertat

Participar en la xarxa no ha de ser fix ni obligatori, ni excloent. S'ha de ser lliure d'entrar-hi, d'estar-hi el temps que es vulgui, d'anar i tornar...

És la persona la que tria el què l'interessa aprendre i ensenyar, en quina mesura i amb qui. Les persones acorden la periodicitat, el lloc, la manera de fer-ho. Aquest acord es detalla en un compromís escrit on també consta si per alguna raó o problema no es pot assistir s'ha d'avisar i deixar-ho per un altre dia.

Efectes positius que es produeixen

Per el qui ensenya

El qui ensenya conserva el seu saber i, fins i tot, el fa créixer. Sovint el qui ensenya les coses és el qui n'aprèn més. Ensenyar quan es fa amb èxit és gratificant i afavoreix l'autoestima.

Per al qui aprèn

Tothom està convençut del efectes positius del fet d'aprendre coses.

En els aspectes personal i social

Com que les Xarxes faciliten unes relacions socials basades en la dignitat de cadascú, en la presa de consciència de la pròpia utilitat social, i parteixen del fet que, per les seves riqueses humanes, cadascú és un recurs per a la societat, acostumen a tenir aquests efectes:

Formació: Es consegueixen èxits en l'assoliment d'aprenentatges de persones que estaven atrapades en les lògiques de fracàs i d'abandó.

Alfabetització: Aprendre a llegir i escriure es fa en un context de vincles socials reeixits, a condició que es puguin formular peticions sense vergonya i en relació a tota mena d'intercanvi de coneixements.

Obertura: Les persones poden trencar l'aïllament, el tancament i l'anonimat de mica en mica, sense negar les pors en que cadascú pot administrar i negociar el seu ritme.

Alliberament: Veure que els propis coneixements són valorats i fer-los aprendre vol dir recuperar l'autoestima, prendre la paraula en la societat.

Inserció: Les Xarxes possibiliten que un cert nombre de persones marginades surtin de la lògica assistencial i siguin portadores i oferidores de coneixements i experiències.

Interculturalitat i integració: Si som reconeguts en la nostra cultura fàcilment serem capaços de reconèixer la cultura dels altres.

Salut i prevenció: La salut va lligada a la comunicació a la pròpia valoració, a la confiança en un mateix i en el altres, a la possibilitat de viure projectes motivadors.

Ciutadania: Parlar dels propis coneixements significa prendre la paraula, ser reconeguts com a persones capaces de parlar d'allò que ens afecta, de nosaltres mateixos i dels altres.

COM FUNCIONEN LES XARXES D'INTERCANVI DE CONEIXEMENTS?

Començar-ne una

Una Xarxa es pot iniciar tant des d'una institució o associació (si s'és treballador social, animador,etc.) com des d'un particular. Cal reunir sis o set persones que tinguin ganes d'intercanviar coneixements. Cada un escriu en un paper un oferiment i una demanda. Fem circular aquesta llista pel barri amb el número de telèfon d'algú que n'asseguri la coordinació i ja tenim el primer butlletí de la Xarxa que pot començar a caminar.

Per arribar a això cal tenir en compte que moltes vegades s'ensopega uns quants cops perquè de vegades es pensa que amb una simple reunió amb un grup de persones tothom s'entusiasma i s'hi ficarà a tota marxa.

La primera etapa és aconseguir un grup de persones que pugui entusiasmar-se pel projecte, que tingui clar per què interessa a cadascú i en quina cosa estarien disposats a col·laborar.

La segona etapa es fer - amb la persona motor- un inventari de recursos de temps, espais i mitjans disponibles; la tasca a realitzar i els possibles interessats a intercanviar coneixements.

La tercera etapa és posar-se en marxa: Passos que cal fer i calendari per una reunió informativa. En la reunió s'explica el projecte, s'escolten les opinions dels assistents, es reagrupen oferiments i demandes, i finalment s'assenyala la data i l'hora de la primera reunió de cada intercanvi.

Què cal fer perquè la Xarxa funcioni

Possibilitar els intercanvis

Idealment, cada vegada que una persona s'ofereix per ensenyar algun coneixement o demana aprendre alguna cosa, cal:

- Buscar algú que pugui respondre-li. Això es pot fer establint contacte amb gent nova o bé tornant a contactar amb membres de la Xarxa. Cal que la persona concreti la seva petició o oferiment i digui la disponibilitat de temps que té.

- Quan es troben les persones s'han de posar en comunicació i concretar una data de trobar-se i acordar, escriure i firmar quan, com, on, amb quina freqüència, es desenvoluparà l'intercanvi.

- Un cop iniciada l'experiència la persona que els ha posat en contacte, s'hi acosta un cop al mes o quan sigui convenient per preguntar-los com els va, posar-se a la seva disposició per si hi ha algú problema i fer una avaluació per si es veu que és pot millorar algun aspecte.

Tenir els fitxers al dia

Per saber qui ofereix i demana algun coneixement cal tenir els fitxers al dia o els suros o pissarres on s'exposa la informació ben actualitzats. Es poden establir tres menes de fitxers:

- El fitxer dels participants a la xarxa

- El fitxer dels coneixements oferts o sol·licitats, amb els corresponents interessats, per poder-los posar en comunicació

- El fitxer dels intercanvis en marxa (o dels que s'han acabat amb la seva avaluació) que esdevindrà poc a poc la memòria de la xarxa.

Acollir els nous interessats

Per acollir als nous interessats cal:

- Dedicar un temps per informar els possibles interessats sobre què és la Xarxa, què es fa i quins avantatges i dificultats te i per ajudar a concretar quin són els seus oferiments, demandes i disponibilitat. Cal donar-los la possibilitat que s'ho pensin sense ser excessivament agressius.

- Emplenar les fixes corresponents

- Posar-se en marxa per trobar l'altre part o parts i poder concretar l'intercanvi.

Informar de les activitats

Es interessant que la Xarxa publiqui un fullet que ve a ser un catàleg d'oferiments i demandes i que s'envia als membres que hi estan inscrits. També es poden repartir per bústies, seients del metro... Poden fer-se cartells col·locats en llocs clau de la població o barri. Es pot informar a través de butlletins del municipi o associacions, per la ràdio local, estant presents a les fires, promovent actes a l'aire lliure, aprofitant les relacions amb altres grups o entitats, etc.

De tota manera la divulgació més eficaç és la de boca a boca que fan arribar els propis participants a la xarxa.

Les trobades

L'activitat que dóna sentit a la Xarxa són els intercanvis i és bàsica que es facin bé. Però també és molt important tenir en compte que la xarxa viu,inventa, innova i es fa evident en les trobades pensades perquè tothom es conegui.

Les trobades també són moments d'intercanvi d'informació sobre el que cada un aprèn o ensenya: moments de convivència, en els qual neix, per exemple, la idea de preparar una jornada per aprendre jocs, contes o elaboració de plats, de muntar un grup de ball, o una coral, fer tertúlies... També es pot comunicar el treball que s'ha fet, plantejar propostes de funcionament, demanar ajuda per possibilitar un intercanvi, organitzar una festa...

A les ciutats grans es realitzen trobades de barri fer reforçar els vincles de solidaritat veïnal i es proposen grups més restringits però més accessibles.

Abans de cada trobada, fa falta que algú:

- Reculli i prepari el que farà acollidora la trobada: begudes, pastissos, coses per picar, si és possible amb aportacions de tothom.

- Organitzi l'atracció de la trobada: aprendre uns balls per exemple.

- Prepari el què s'ha d'anunciar o demanar

- Atengui el telèfon per fer córrer la invitació, recordar-la, veure si no hi ha problemes, etc.

Les festes

Les festes ajuden a reafirmar el sentit de pertinença, i introdueixen la dimensió de convivència i de plaer. Perquè hi pugui haver una festa, primer cal que la gent estigui decidida a participar-hi i que col·labori en la seva celebració. Els passos per organitzar-la són els següents:

- Trobar un lloc, una sala, etc.

- Aconseguir els estris necessaris (gots, taules, cadires...)

- Decorar el lloc si ve de gust

- Portar música o allò que es vulgui compartir

- Convidar a la festa personalment com es fa per una trobada

Possibilitats de formació: autoformació

Formació es planteja aquí des del significat de donar sentit al que un és i al que un fa. Es tracta d'aprofundir en el projecte en cadascuna de les seves dimensions, en els mitjans de comprendre'l millor, parlant cadascú en primer lloc d'un mateix i no dels altres, de la seva situació envers el projecte i dels efectes de la Xarxa en ell. És reflexionar entre tots sobre els diversos aspectes del funcionament de les xarxes que ens semblen interessants.

Les possibilitats són enormes. La disponibilitat de temps no tant. Per això és importantíssim aprofitar totes les oportunitats que es tenen a l'abast:

  • Les mateixes trobades, festes i activitats, tant d'àmbit local, nacional, com internacional.

  • Les reunions d'avaluació i de preparació d'activitats, des dels grups de treball per preparar la revista fins a les reunions dels que aprenen i ensenyen una mateixa matèria o matèries semblants, les reunions de l'Equip d'Animació, les trobades europees, etc.

S'han de realitzar de tal manera que sempre permetin descobrir què es pot aprendre i fer aprendre, què es busca i es construeix en intercanvi, en xarxa, amb l'aportació de tothom.

L'equip d'animació.

Encara que és fonamental que la xarxa visqui i sigui obra de tots, és fonamental que hi hagi un grup de persones que la promogui, organitzi i animi, però sense acaparar el protagonisme. En la posada en marxa de la xarxa, l'Equip d'Animació és el nucli motor. En la vida posterior, ho són totes les persones que mostrin el seu interès i la seva disponibilitat per realitzar alguna tasca.

Es pensa en un Equip d'Animació per planificar, distribuir i avaluar les tasques que siguin necessàries a cada xarxa. Fan falta persones per:

  • Atendre el públic i els interessats

  • Mantenir al dia els fitxers, les bases de dades, les pissarres, els taulers d'anuncis...

  • Posar en marxa cada intercanvi o cada bloc d'intercanvis i acompanyar-los.

  • Fer conèixer els intercanvis (personalment o a través de la revista, dels cartells, de la ràdio, dels actes culturals, de els activitats al carrer, etc.)

  • Preparar les festes i les trobades que es decideixin fer.

  • Portar els comptes.

  • Contactar amb altres associacions locals i amb l'Ajuntament, i també amb la resta de Xarxes i amb la Xarxa de les Xarxes de Catalunya.

S'ha de tenir en compte que:

  • Animar una Xarxa no és només un treball intel·lectual que ens permet arribar a assolir uns objectius predeterminats. Ni és només un treball administratiu que fa possible una organització complexa. La Xarxa no té objectius a priori perquè aquests es van definint cada dia i no posa l'èmfasi a fer, sinó a com fer-ho, no en el quant (quants intercanvis, quantes persones) sinó en el com.

  • Per avaluar l'èxit d'una experiència com aquesta no ens podem fixar en indicadors numèrics sinó que haurem de fer servir prioritàriament el grau de satisfacció de l'usuari. Les avaluacions han de reflectir el parer i opinió dels que hi participen.

  • No es pot animar una Xarxa des de fora. Cal ficar-s'hi. No serveixen les veritats i receptes dels més savis si no s'arrisquen al contacte.

  • Una experiència alternativa.

    Valors comuns.- Quins valors es troben a les xarxes que no es solen trobar habitualment?

    • La igualtat entre tots. No hi ha jerarquies de coneixements ni de rols.

    • Que tots puguin accedir a la formació i a la informació.

    • Respectar l'altre.

    • Trobada de diverses cultures i generacions. Contribuir a la construcció d'una realitat social multicultural, intergeneracional.

    • Trobada amb altres: amistat, convivència, fraternitat, solidaritat.

    • Alliberar-se de l'educació basada en el fet de competir. La gratuïtat: Desmonetitzar els intercanvis.

    • La voluntat d'oferir i rebre, d'esforçar-se a aprendre.

    • La llibertat en els intercanvis. L'espai de llibertat entre l'altre i jo.

    • L'ambient de les festes, de les trobades col·lectives.

    • En participar a la xarxa no es pretén canviar la societat sinó conèixer gent.

    • Revitalitzar el veïnat, la comunicació al barri, millorar la convivència. Lluitar contra la insolidaritat, l'aïllament, l'anonimat. Portes obertes.

    • La Xarxa és construcció col·lectiva de tothom, amb tothom, per a tothom.

    • Sorprèn com s'aprofiten a la Xarxa els immensos recursos i possibilitats de la gent

    Recuperar la ciutadania.- Recuperar la ciutadania és contribuir al fet que tothom:

    • No es limiti a aïllar-se, sinó que convisqui; no es limiti a dormir a la ciutat, sinó que la conegui; no es limiti a amagar-se sinó que sigui reconegut.

    • No es limiti a sentir-se atacat, sinó que se senti acollit; no es limiti a rebutjar al qui és diferent, sinó que el respecti; no es limiti a pensar en si mateix, sinó que treballi pels altres.

    • No es limiti a fugir del compromís, sinó que assumeixi responsabilitats; no es limiti a protestar, sinó que actuï; no es limiti a votar, sinó que participi.

    Les xarxes d'intercanvi de coneixements fan possible que tothom se senti:

    • Reconegut, escoltat, acceptat,

    • Respectat, tolerat, integrat,

    • Lliure, creatiu, participatiu,

    • Actiu, responsable, solidari.

    (Extret de Xarxes d'intercanvi de coneixements Fundació Serveis de Cultura Popular, Experiències de Pedagogia Social n.47, octubre 1996)

    7