Vora la Mar; Jacint Verdaguer

Literatura española. Poesía del siglo XIX. Poesía y lírica catalana romántica

  • Enviado por: roger
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

Jacint Verdaguer

VORA LA MAR 
  

Al cim d'un promontori que domina 
          les ones de la mar, 
quan l'astre rei cap al ponent declina, 
          me'n pujo a meditar.

Ab la claror d'aqueixa llàntia encesa 
          contemplo mon no-res; 
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa 
          m'aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles, 
          me guarden tants records, 
que em plau reveure tot sovint en elles 
          mos somnis que són morts.

Aixequí tants castells, en eixes ribes, 
          que m'ha aterrat lo vent, 
ab ses torres i cúpules altives 
          de vori, d'or i argent:

poemes, ai!, que foren una estona 
          joguina d'infantons, 
petxines que un instant surten de l'ona 
          per retornar al fons:

vaixells que ab veles i aparell s'ensorren 
          en un matí de maig, 
illetes d'or que naixen i s'esborren 
          del sol al primer raig:

idees que m'acurcen l'existència 
          duent-se'n ma escalfor, 
com rufagada que s'endú ab l'essència 
          l'emmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen 
          les ones que se'n van; 
si no tinc res, les ones que ara vénen, 
          digueu-me: què voldran?

Ab les del mar o ab les del temps un dia 
          tinc de rodar al fons; 
per què, per què, enganyosa poesia, 
          m'ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l'arena? 
          Platja del mar dels cels, 
quan serà que en ta pàgina serena 
          los escriuré ab estels?

Pel que fa a la forma d'aquest poema, hem de dir que està format per deu estrofes de quatre versos cadascuna. La mètrica, està formada per versos de 10 i 6 síl·labes, amb rima  consonant entre el primer i tercer vers,  i entre el segon i quart vers. Les figures retoriques que hi trobem son una Anàfora (versos 6−7), i una Metàfora (vers 9).

Pel que fa al contingut del poema, el poeta es troba en un moment filosòfic en que es posa a observar el paisatge que l'envolta, personificant-lo.
Compara la vida del paisatge amb els seus records “morts”, els quals el converteixen en una persona sàvia, però d'aspecte vell, i recorda el que ha viscut, mostrant-se confós respecte el seu futur.