Virreinato en la América colombina

Cristobal Colón. Corona. América Central. Hernán Cortés. Virrey. Conquista

  • Enviado por: La Peke
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad
publicidad

EL VIRREGNAT D' AMÉRICA

El virregnat va constituir la màxima expressió territorial i polític-administratiu que va existir en l´Amèrica espanyola i va estar destinat a garantir el domini i l´autoritat de la monarquía peninsular sobre les terres recentment descobertes.

El primer virregnat otorgat a Amèrica va recaure en Cristóbal Colón com part de les concesions que la Corona li va fer en les Capitulacions de Santa Fe, abans d´iniciar el seu primer viatge a les Índies. En canvi, el virregnat colombí va ser de breu duració, escampant-se definitivament al 1536. Es va establir al 1535 y 1543, els dos grans virregnats de Nova Espanya i del Perú, unitats que van substituir durant tot el període colonial.

El virregnat va estar encapçalat per la figura del virrei, representant personal i mena de alter ego ("l´altre jo") del monarca en les Índies. En els primers temps el nomenament de virrei es fei de per vida, després el mandat es va limitar a tres anys i més tard es va extendre gradualment fin els cinc anys.

El virrei, a més a més, pertenyia a la noblesa espanyola pròxima al monarca i va exercir l´autoritat suprema dins de la seva jurisdicció indiana. Va ser el cap civil i militar dins de la seva unitat administrativa, depenent d´ell també la justicia, el tresor i els aspectes seculars del govern eclesiàstic.

Consumada la caiguda de l´imperi asteca a mans d´Hernán Cortés i enfrontats els espanyols a l´immensitat dels seus nous dominis, en 1535 va ser establert el virregnat de Nova Espanya. El seu territori va abarcar una gran extensió del cual centre natural sería el vall de Mèxic. Sobre els ciments de la monumental Tenochtitlan es va eregir la ciutat de Mèxic, seu de la cort virregnal durant tot el període colonial. El primer virrei va ser don Antonio de Mendoza, comte de Tendilla.

Els límits del virregnat van comprendre, pel sud, tota l´Amèrica Central (Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Honduras i Costa Rica), salvat la de Castella d´Or amb l´estratègica ciutat de Panamà. Per l´est, va incluir el golf de Mèxic i al mar de les Antillas. En canvi, el territori isleny compost per les petites i grans Antillas (Cuba, Santo Domingo i Puerto Rico entre altres), no va formar part de Nova Espanya, constituint governacions independents.

Al nord, la frontera del virregnat va ser avançanda gradualment i a mida que les hosts espanyoles doblegaven la resistència que oposaven els temuts pobles chichimecas. La jurisdicció de Nova Espanya va incluir, finalment, gran part de la zona occidental dels actuals estats de California, Texas, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada i part de Colorado, pertanyents als Estats Units desde 1848. A l´oest Nova Espanya limitava amb l´Oceà Pacífic fins que se li va agregar l´administració de les Illes Filipines.

'Vireinado de América'

'Vireinado de América'

Mentre els espanyols afianzaven la seva posició en les terres de l´Incario i els natius, liderats per Manco Inca, es refugiaven en Vilcabamba, convertit en eix de la resistència als invasors, en 1542 va ser creat per ordre real el virregnat del Perú. La ciutat de Lima va ser la seu del govern virregnal i va acogir el 15 de maig de 1544 al primer virrei del Perú, Blasco Núñez de Vela.

L´àmbit del virregnat del Perú va incluir, en principi, la majoría de les governacions sud-americanes. No obstant, el poder directe del virrei es va manifestar sobre Lima, Charcas i Quito, perquè aquestes no tenien governador polític. Mentres tant, Panamà, Xile i el Ríu de la Plata eren territoris regits per presidents-governadors (autoritat màxima d´una governació que compte amb una Reial Audiència), que a més eren capitanes generals, per tratar-se de terres de guerra. En conseqüència, actuaven amb plena autonomía política dins de l´esfera del virregnat.

'Vireinado de América'
'Vireinado de América'

HERNÁN CORTÉS

'Vireinado de América'

Hernán Cortés va ser un conquistador espanyol de Mèxic. Nascut en Medellín (Badajoz) el 1485.

Va estudiar lleis en la Universitat de Salamanca però es va retirar per iniciar els seus viatges a Amèrica en 1504.

En 1518, va sortir cap a Mèxic com cap de la expedició. Carles V en 1521 el va nombrar governador de la Nova Espanya, marqués del vall de Oaxaca i capità general del mar del sud. Es va radicar en Mèxic i va organizar algunes expedicions al golf de California.

Va regresar a Espanya en 1541 i va participar en la expedició a Argel, on mor el 1547 en Sevilla.

'Vireinado de América'

Quan va arribar a Mèxic en 1519 el territori estava habitat, principalment, pel poble indígena conegut com asteca, el que havia format un gran imperi entorn a la seu capital Tenochtitlán, en la laguna de Mèxic.

La llengua i religió dels asteques o mexicas s´imposaven en la major part de Mèxic, des de l´oceà Atlàntic fins al Pacífic, i de les estepas del nord fins Guatemala.

En Tenochtitlán (Mèxic), la seva capital, l´arquitectura i escultura havien arribat a nivells extraordinaris, desenvolupant el luxe en tot ordre de coses.

La tribu original asteca s´havia transformat en una societat jerarquitzada, d´estructura complexa, dirigida per un estat que tenia a la seva disposició tot un aparell administratiu i polític.
Alguns dels integrants de la societat asteca eren:
• Els dignataris o tecuhtli. Poseíen elevades funcions militars o civils, i entre ells es contava el propi emperador;
• Els sacerdots, sent la seva jerarquía coronada per dos, equivalents en títol i poder, nomenats Serpientes de Plumas. Un d´ells estava consagrat al deu solar asteca Uitzilopochtli, i l´altre a la antiga divinitat de l´aigua i de la pluja, Tlaloc;
• Esclaus o tlatlacotin, els que podíen ser de diferents tipus, com els prisioners de guerra, sentenciats a ser sacrificats en les grans ceremonies, o els que s´havien venut voluntariament després d´haver-se arruinat en el joc o per l´alcohol. En canvi, podíen poseir béns , inclus, altres esclaus.

La religió dels asteques s´havia enriquit i complicat degut als seus contactes amb els pobles sedentaris i civilitzats del centre de Mèxic, i els que amb posterioritat van caure sota el seu domini.

Del seu passat, mantenien la seva adoració per Uitzilopochtli, deu guía de la tribu, que representava al Sol de migdía. Altre deu important era Tlaloc. El deu del foc se li anomenava el Senyor de la Turquesa.

Els asteques utilitzaven l´escriptura pictogràfica gravada en paper o pell d´animals, coneguts vom códices. També utilizaven un sistema de calendari que havien desenvolupat els antics maies.

L´educació era molt estricte i s´imposava des dels primers anys. A les dones se les exhortava a que fossin discretes en els seus modals i en el vestir, i se les enseñaven totes les modalitats de les tasques domèstiques que, a més de moldre i preparar els aliments, consistien en filar i teixir. Als homes se´l inculcava la vocació guerrera.

IMAGET

'Vireinado de América'

'Vireinado de América'

'Vireinado de América'

BIBLIOGRAFÍA

  • www.sepiensa.org.mx

  • Virregnat d´Amèrica

  • Hernán Cortés

  • Imatges

  • Bibliografia

Fig.1 Representació de l´época del Palau Virreinal de Nova Espanya

Fig.2 Virregnat de Nova Espanya

Fig.3 Virregnat de Perú

Fig.4 Catedral virregnal de Lima

Fig.5 Hernán Cortés

Fig.6 Mapa antic de l´Amèrica llatina

Fig.7 Expedició d´Hernán Cortés

Fig.8 Imperi asteca

Vídeos relacionados