Violencia

Problemas socioculturales. Maltrato. Violencia de género. Intrafamiliar. Medios de comunicación. Televisión. Abusos sexuales. Niños. Víctimas. # Mal tractaments. Violació

  • Enviado por: Chofi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

INTRODUCCIÓ

CONCEPTE DE VIOLÈNCIA: Acte que es realitza fora del seu estat o mode natural, o sigui quan s'obra impetuosament.

1.- Hi ha diferents tipus de violència. Entre ells destaquen:

  • Abús sexual

  • Violació

  • Abandonament i abús familiar

  • Violència conjugal

  • Violència als nins

  • Violència infantil o juvenil

ABÚS SEXUAL

EL MODEL BIOLÒGIC O MOTIVACIONAL: L'impuls sexual és més fort en els homes que entre les dones, cosa que els condueix naturalment a atacar sexualment i elles ho han de compendre i fins i tot acceptar-ho.

EL MODEL ORGANITZACIONAL: L'abús sexual depèn de l'estrucutra social amb la qual les organitzacions estableixen les seves relacions de treball generalment de tipus vertical, a les quals els individus amb major poder ho utilitzen normalment per a obtenir ventatges, així com favors sexuals.

EL MODEL SOCIOCULTURAL: L'abús sexual és una manifestació més d'un sistema patriarcal basat en la discriminació de la dona. S'usa el molestar sexualment com una forma d'humillar a la dona.

En moltes ocasions l'abús sexual es produeix en el centre de treball, cosa per la qual la víctima pot tenir por de perdre el seu lloc de feina.

LA VIOLACIÓ

És la relació sexual realitzada contra la voluntat de la parella, sigui mitjançant la utilització de la força o amb l'amenaça de l'ús contingent d'aquest.

CLASSES DE VIOLACIÓ:

  • Violació-Homicidi: Suposa la mort de la víctima.

  • Violació-Assalt: Suposa el robament de les joies, doblers o altres objectes o documents, dels quals la víctima n'és portadora, guardiana o testimoni accidental.

  • Violació-Perssecució: És fonamentalment un acte de venjança o humillació cap a la víctima o el grup al que aquesta perteneix, que a la vegada, li serveix a l'agressor per a calmar els seus impulsos sexuals y reforçar els seus sentiments de poder.

  • Violació-Segrest: Expressió de la voluntat d'assumir el total control de la víctima desitjada per a fer-la la seva dona, o bé prostituïr-la, o per als plaers sexuals d'un cos armat.

  • La violació-Seducció: És la que està precedida, acompanyada i/o seguida d'un procés de seducció per part d'un o ambdos membres de la parella envolta en una relació sexual.

  • Violació estatuària: Es considera violació a tota relació sexual amb subjectes menors de 16 anys, perquè no se'ls considera responsables, per no tenir maduresa suficient per a valorar moral i socialment per ells mateixos les seves implicacions.

  • VIOLACIÓ I CULTURA:

    És indudable que la cultura sexista assigna a l'home agressivitat en la relació entre els sexes, i a la dona, una actitut passiva i ressignada.

    VIOLÈNCIA FAMILIAR

    És un dels canvis més significatius que ha anat experimentant el món occidental durant els últims anys. La família és on el nin ha d'aprendre les normes i els valors del mitjà en el que viu.

    De vegades sorgeixen conductes delictives o criminals i altres, que sense arribar a ser-ho, poden dur als membres més dèbils, nins i adolescents a manifestar-les dins i fora de la llar.

    Estudis sobre la matèria, assenyalen que un 96% de menors amb problemes tenen falles en el seu grup familiar: pares separats, nucli desintegrat, pares desconeguts, alcohòlics o delinqüents, tensions familiars provocades per la pobresa, conflicte valoratiu amb el món circundent. Factors que impedeixen l'exempliritat i com a conseqüència, la falta de seguiment.

    La violència psíquica o física de que poden ser víctimes els menors, els durà sense dubte, sinó a cometre actes ilíctes, al menys a sufrir transtorns en la seva conducta i en la seva vida de relació.

    La influència familiar és la que emergeix decissiva en la conducta dels menors.

    Els drets dels nins es violen a totes parts, són víctimes de maltractaments o d'abussos sexuals, i estan incluits en els conflictes armats, amb fam, i obligats a l'exili.

    S'afirma que la violència dins i fora de la llar, condueix a l'increment de l'alcoholisme i de la drogadicció infantil.

    Des dels primers dies de vida, el nin acull i recull tot el que es diu i es fa al seu voltant.

    VIOLÈNCIA CONJUGAL

    Violència
    El maltracte contra les dones obeeix als mateixos factors i actituts apuntades al prpòsit del masclisme, la violació i l'abús sexual; però hi ha també un altre igredient en la relació marit i muller, que li dona característiques distintives a aquest problema social.

    Per una altra banda la violació domèstica, física o verbal, contra la dona serveix com a instrument per a conformar-la a que accepti una passivitat i subordinitat en el mitjà familiar, en el qual assumeix la major part de les tasques rutinàries.

    VIOLÈNCIA INTRAFAMILIAR

    Actes violents comesos a la llar entre els membres d'una família. A la dècada de 1970 les feministes varen analitzar l'alcanç de la violència intrafamiliar (considerada com a un fenòmen exclusivament masculí) i es crearen centres d'acollida i d'ajuda per a les dones maltractades i per als seus fills.

    La violència intrafamiliar també está relacionada amb els nins maltractats (moltes vegades, encara que no sempre, per abús sexual) i amb accions verbals i psicològiques que poden ser comeses tant per dones com per homes.

    Al llarg de la història, s'ha posat el poder en mans dels marits i pares en qualsevol relació conjugal o de parella.

    La motivació per a la violència és menor al existir una major llibertat de el·lecció de company, menys matrimonis forçats, i una major emancipació de la dona en quant a propietat, estudis i divorci.

    Algunes feministes radicals opinen que és la família l'arrel del problema i que la solució està en alliberar-se de l'home, mentre que en l'extrem oposat altres opinen que la dona ha de llimitar-se al seu paper de dona de feines i mare.

    A vegades són el pare i la mare junts els que cometen les agressions, com en el cas dels maltractes als fills.

    El fratricidi, assassinat d'un germà, també ha estat un fet freqüent en les societats amb drets de primogenitura. Les herències de corones i títols i les herències de propietats han donat orígen a assassinats.

    MAL TRACTAMENT A NINS

    Ús intencionat de la força física o omissió de cuidat per part dels pares o tutors que tenen com a conseqüència ferides, mutilació o inclús la mort del nin.

    TIPUS DE MALTRACTAMENTS:

    El tipus de maltractament inflingit, varia amb l'edat del nin. Els maltractaments a nadons i nins en edat preescolar solen produïr fractures, cremades i ferides intencionades.

    A quasi tots els casos d'abús sexual l'agressor sol ser un home i la víctima una nina en edat escolar o adolescent. En els últims anys està augmentant el nombre de nins mascles en edat preescolar que sufreixen aquest tipus de maltractament.

    Tal volta el tipus més comú de maltractaments és l'abandonament, és a dir, el mal físic o emocional a causa de deficiències en l'alimentació, el vestit, l'allotjament, l'assistència metge o l'educació per part dels pares o tutors.

    MALTRACTAMENTS PER PART DELS PARES

    Els estudis han revelat que la major part dels pares que abusen dels seus fills, havien sufrit ells també la mateixa situació per part dels seus progenitors.

    Cassos de mals tractaments es donen a tots els grups religiosos, ètnics i racionals, i en totes les àrees geogràfiques. La gran majoria de casos de mal tractament infantil es donen en les famílies amb menys recursos.

    PREVENCIÓ:

    La prevenció eficaç requereix un canvi fonamental dels valors socials i de les prioritats públiques que es permeteixi aliviar les males condicions de pobresa, desemplei, vivenda inadequada i mala salut de la gran majoria de famílies amb aquest tipus de problemes.

    VIOLÈNCIA INFANTIL O JUVENIL

    A centres escolars i instituts d'ensenyanses secundàries ubicats a les grans ciutats, no és extrany que un dilluns es trobi una aula tota desfeta, cosa realitzada per grups de joves que, pel que es veu, s'aburreixen durant la festa i tenen com a sortida destruïr l'escola. Llavors, no se n'oculten, sinó que se'n riuen de la seva gràcia entre els altres alumnes de l'escola.

    Durant la setmana, és a dir, els dies de classe, la festa d'aquests joves es realitza a costa dels seus propis companys. A la sortida de l'escola, deu o dotze joves envesteixen a un alumne de l'escola, i a cops de puny li treuen la caçadora, el rellotge o els pocs diners que pugui tenir.

    I fins al divendres en que, després de llargues begudes i moltes pastilles, una altra vegada al col·legi.

    Els culpables, responsables i, fins i tot, inductors invonluntaris, són els pares, tutors, professors, els quals no han donat una educació d'allò més bò.

    LA VIOLÈNCIA DE LA TELEVISIÓ

    Existeix una relació entre la violència de la televisió i el comportament agressiu.

    Els ràpids canvis socials produïts en el país han produït diferents formes de violència amb gran varietat de motivacions, agressions i víctimes.

    ESTUDIS AMB NINS PETITS:

    El 1963 en un estudi típic d'aquesta naturalesa se'ls presentava a un grup de nins una pel·lícula on es veia a un adult exercitant un acte de violència contra una nina de plàstic. Llavors, es deixava als nins jugar en un escenari apropiat per a l'observaió dels comportaments.

    Els resultats mostraven que els nins que havien vist la pel·lícula tenien un comportament més agressiu que aquells que no l'havien vist. Els resultats experimentats varen ser similars quan van ser aplicats a estudiants universitaris.

    Però totes dues conclusions varen ser crtiticades perquè no s'ajustaven a les condicions crítiques d'un programa televisiu i per poca fiabilitat en la medició de l'agressió.

    ESTUDIS AMB NINS MAJORS:

    Uns altres tipus d'estudi relacionat amb els comportaments agressius després de veure alguns programes televisius, consisteix en demostrar que les preferències pels continguts violents en televisió estan relacionats amb les actituts i comportaments agressius.

    COMPORTAMENT: Els nins dediquen major temps a aquest mitjà que a una altra activitat d'oci.

    VIOLÈNCIA: Res aprova que els programes els faci més agressius, però tampoc que tengui un efecte benèfic sobre ells.

    PREFERÈNCIES DELS PROGRAMES:

    • Els gèneres: Als nins els impressiona els que tenen forma dramàtica i els aterrorisen aquells amb forma realista de presentació de la violència.

    • Els mitjans: L'atenció als altres mitjans, han disminuït des de que veuen la televisió i també l'assistencia a les sales de cine.

    • Satisfacció de necessitats: L'exposició del mitjà pot afavorir una inteligència poc desarrolada, sentiment de inseguritat, falta d'adaptació, d'amics i de contacte social.

    OPINIÓ PERSONAL

    La meva opinió sobre tot el que s'ha parlat abans, és que s'hauria de mirar de trobar una solució a totes les formes de violència que hi ha en el món, però molt principalment a aquelles que les víctimes són els nins i les nines. Els mals tractaments a les dones, també trob que és una forma de violència a la qual se n'hauria de trobar solució ràpidament, al igual que la violència juvenil i infantil, la qual normalment les víctimes també solen ser nins i nines en edat escolar i adolescent, els quals quan surten de la seva escola es troben amb aquests individus que els amenacen a rebre una pallissa si no donen tot el que duen al seu damunt.

    A Palma la violència infantil i juvenil hi té gran importància ja que són molts els joves que quan acaben les classes no tenen res més que fer més que anar a veure que poden treure de la gent que es passeja pels carrers.

    Encara que hi hagi uns tipus de violència amb més urgència per solucionar-los, jo crec que haurien de ser tots els problemes violents a solucionar.

    1