Villa Capra

Palacio. Situacion. Estilo. Análisis formal. Iconografía. Significado

  • Enviado por: Morena
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

VILLA CAPRA, LA ROTONDA

Palladio s. XVI

Situació de l'obra en el temps i context històric

És una obra d'Andrea Palladio, construïda al 1566, a les afores de Vicenza.

Estil

La Rotonda és una obraa arquitectònica Renaixentista realitzada al Manierisme. S'aplica a l'art del s.XVI. Els valors renaixentistes són desmitificats i es dóna una varietat i diversitat particular de cada artista.

Palladio arquitecte oficial a Venecia i autor d'una obra teòrica notable.

El seu manierisme consisteix a barrejar fragments d'edificacions clàssiques creant noves tipologies arquitectòniques.

Anàlisi formal

La Rotonda és una vil·la suburbana. Es troba al damunt d'una petita elevació de terreny de “suaus pendens” .

És de planta central, en forma de cub i orientada als quatre punts cardinals. L'edifici s'aixeca sobre un elevat podi quadrat i de cada una de les seves 4 façanes surt 1 pòrtic clàssic d'estil jònic, hexàstil ( 6 columnes ), coronat amb un frontó triangular amb ACRO teris antropomorfis ( escultures de forma antropomòrfica ). El jardí flanqueja lateralment les escales. El intercolumni central és una mica més ample. Una escalinata monumental, formada per 20 graons i forma les 4 entrades a l'interior de l'edifici.

INTERIOR: forma de creu grega, desenvolupa els ambients diversos entorn un saló central circular cobert amb una cúpula esfèrica. Tot està concebut sobre les bases de la més perfecta simetría.

El nom de Rotonda és perque l'edifici total està subjecte a la posició central del seu saló circular, que actua d'àmbit comú de les cmabres adjacents, que la entrada privada està a banda i banda dels pasadizos coberts amb volta de canó, que s'accedeix per les escalinatas dels pòrtics.

Les cambres rectangulars s'ordenen de forma regular al voltant del saló central amb cúpula. El diàmetre és l'amplada dels pòrtics i és la meitat d'una de les façanes del quadrat de l'edifici principal.

Il·luminació

La sala circular rodona - no té llum directa

La llum prové només dels pasadizos de comunicació que hi convergiesen. Aquests atrauen la mirada cap enfora, en direcció a la llum, amb un impuls centrífug.

Concepció de l'espai

És ordenat amb perfecta simetria i el paper de la llum en la sala central converteix en un espai centrífug.

Palladio aconsegueix la fusió de la natura de l'entorn amb l'arquitectura, i és considerat ell manierista, per la seva reinterpretació del llenguatge clàssic.

La seva arquitectura utilitzarà el llenguatge clàssic d'una manera original.

L'axialitat esencial en el temple romà és substituida per una simetría central que desvirtua el sentit dels p+ortics i escalinatas incorporats.

Oposar una planta centralitzada que sembla afavorir un espai centrípet, quan en realitat el paper de la llum la torna en una força centrífuga.

L'art de Palladio, amaga una gran complexitat i fortes contradiccions. Palladio és considerat sinòmi de perfecció arquitectònica.

Aspectes iconogràfics

Desconeixem fins a quin punt correspont a les intencions de Palladio, la profusió de decoració amb pintures i escultures, portades a terme en la Rotonda. Són una glorificació pagana de la vida al camp. Els temes són extrets de la mitologia clàssica.

Siginificat

La inscripció sobre el intercolumni cntral fa menció al comte Capra. La planta i el alát del Templet publicats en “els quatre llibres d'arquitectura” postren diferències notables amb l'edifici existent.

La Rotonda model de la vil·la vol copiar i expresar la grandiositat i la noblesa de l'arquitectura antita, entesa com a reinterpretació del llenguatge clàssic, que porta a Palladio a barrejar fragments d'edificacions clàssiques creant noves tipologies arquitectòniques.

Aquest arquitecte vol fer un exaltació pagana de la vida al camp, que expressi el poder aristocràtic i econòmic de qui encarregà l'obra arquitectònica.

Funció

Poder aristocràtic i econòmic, destinada al plaer, a l'oci i a l'estudi, també una funció pràctica: el control de l'activitat agrícola.

Vídeos relacionados