Vidre

Materiales # Formació: condicions. Creixement. Forma. Geometría. Minerals

  • Enviado por: Victor Comas
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

Vidre

  • El vidre.......................................................................................... pàg.3

  • Condicions de formació............................................................... pàg.4

  • La ciència que estudia el creixement, la forma i la geometria. pàg.6

  • Fotografies.................................................................................... pàg.9

  • Biografia........................................................................................ pàg.11

  • Aquest treball es base en el vidre, utilitzat per molts envasos, sobre tot empreats al material de laboratori. Hi consten diferents apartats ( indicats a l'index ). En l'apartat de fotografies hi podrem observar diferentes formes de vidre.

    El vidre és una porció homogénea de materia amb una estrutura atómica ordenada i definida. Amb forma extrema limitada per superfícies planes i uniformes simétricament disposades. Els vidres és produeixen quan un líquid forma lentament un sólid; aquesta formació pot resultar de la congelació d' un líquid, el diposit de materia disolta o la condensació directa d' un gas en un sólid. Els angles entre las cares corresponents dels vidres de la mateixa substancia són sempre identics, amb independencia del tamany o de la forma de la superficial.

    La major part de la materia sólida mostra una disposició ordenada d' atoms i té una estructura cristalina.

    Els mateixos liquids, que es solidifiquen lentament en les profunditats de la Terra per formar granit, són expulsats de vegades en forma de lava a la superfície on és refreden molt ràpid formant una roca vítrea anomenada obsidiana. Si el refredament és més llarg, es forma una roca que rep el nom de felsita; la seva estructura es clistalina, però amb cristalls massa petits per ser vist en un microscopi. Una estructura així l'anomenem criptocristalina o afanítica. Un refredament encara més llarg produeix una roca de estructura porfídica, en la que alguns cristalls són suficienment grans com per ser vists; aquesta roca, que pot tindre la meteixa composició que la obsidiana, la felsita o el granit, rep el nom de riolita.

    El creixement vidric s'inicia quan un cristall diminut que s'hagui format extreu del seu entorn més materials de la seva mateixa constitució. De vegades, en vista d'aquest primer cristall, o la cristalització no es produeix, i la solució queda supersaturada, del mateix mode en que un líquid baixa el seu punt de solidificació esta superefredat. Quan es produeix una substancia nova orgànica, sol ser difícil formar el primer cristall ja que es trova una substancia isomorfica.

    L'estudi del creixement, la forma i la geometria dels cristalls s'anomena cristamologia.

    Quan les situacions són favorables, cada element o compost químic té que cristalitzar-se en una forma definida i característica. Així, la sal té de formar cristalls cúbics; però el “granate”, que ocasionalment forma també cub, es trova amb més freqüencia en dodecaedrats (sólid de 12 cares) o triaquisoctaedrats (sólid de 24 cares).

    A pesar dels seus hàbits diferents (forma de cristalització), la sal i el “granate” cristallitzen sempre en la mateixa classe de sistema. En teoria són posibles 32 classes cristallines; una dotzena de classes inclou gairebé tots el minerals comuns, i algunes classes mai s'han observat. Les 32 classes s'agrupen en sis sistemas cristalins, carecteritzats per la longitud i posició dels seus eixos ( líneas imaginaries que passen pel centre del cristall i intersecten les cares definint relacions de simetria en el cristall ). Els minerals de cada sistema comparteixen algunes característiques de simetria i forma cristalina, així com moltes propietats optiques importants.

    Els sis sistemes cristalins tenen molta importancia pels minerolegs i els gemólegs; la especificació del sistema es necesita en la descripció de qualsevol mineral.

    Vidre
    Vidre

    Vidre
    Vidre

    Vidre
    Vidre

    Vidre
    Vidre

    Enciclopedia Encarta `98