Vida i mort d'en Jordi Fraginals; Josep Pous i Pagés

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa y novela catalana modernista # Argument. Personatges

  • Enviado por: Etoile
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

1. FITXA BIBLIOGRÀFICA.

Josep Pous i Pagès va néixer a Figueres el 1873, d'una família de propietaris rurals d'Avinyonet de Puigventós que s'havia refugiat a ciutat de la guerra carlina. El 1888 es traslladà a Barcelona, on inicià estudis de Medicina que abandonaria tres anys després. Casat als vint anys, intentà crear una petita indústria que fracassà. Tornà, doncs, a Avinyonet de Puigventós, on tingué cura de la propietat familiar. Els contacs que havia mantingut amb alguns dels grups literaris més dinàmics de la Barcelona de l'època l'influïren i la seva activitat derivà cap a la literatura i el teatre.

Altres obres: Sol Ixent (1902), El mestre nou (1903), L'endemà de bodes (1904), Per la vida (1903), Quan se fa nosa (1904), Revolta (1906), Josafat (1906), El conflicte d'en Parrot (1906), Senyora àvia vol marit (1912), Pàtria (1914), Sang blava (1914), Rei i senyor (1918), Papallones (1919), Flacs naixem, flacs vivim... (1919), No tan sols de pa viu l'home (1920), Tardania (1921), De l'ergàstula (1919), Al marge de la revolució i de la guerra (1937), De la pau i del combat (1948), Tota la saviesa d'aquest món (1961), Pere Coromines i el seu temps (1969).

Edició: Edicions 62, Barcelona. Edició 20a (maig de 1998). Col.lecció "Les millors obres de la literatura catalana", nº 12

2. ESTRUCTURA.

Principi: Jordi és un noi al qui obligan a seguir la carrera de capellà, que no li agrada.

Nus: En Jordi s'enamora. S'escapa del seminari i es marxa a cercar la seva estimada.

Final: Després d'haver-se casat amb el seu amor, de tenir dos fills i un negoci que marxa molt bé, a en Jordi li surt una malaltia que acabava amb aquesta felicitat i li duu fins a la mort.

3. TEMA.

Narra la vida d'en Jordi Fraginals, des de que és petit, fins a la seva mort.

4. ARGUMENT.

En Jordi és un noi molt alegre i inquiet, al qui li obliguen estudiar per capellà, encara que no tingui cap vocació, per tal de seguir amb els costums familiars. Al cap d'un temps en Jordi s'enamora i deixa el seminari, en contra de la voluntat del seu pare, que el dóna per mort. Es casa amb la seva estimada, formen una família. Tot els hi va molt bé, encara que de vegades tenguin petits problemes dels qui en saben sortir sense complicacions. Però a en Jordi li surt una "cosa" estranya al llavi, no li dóna molta importància, fins que sap que aquesta malatia li duu a la mort.

5. PERSONATGE.

Jordi: És el protagonista. Viu en un ambient molt estricte, dirigit pel seu pare. Primer estudia per capellà, però deixà el seminari i es posà a treballar com a comerciant. És una d'aquelles persones que sembla que sempre conserva l'esperit de la joventut. És amable, sempre guita pels que estima i intenta sempre fer el que diu el seu cor. Lluitador des de petit, sense cap por, bé un, el dolor que li ha de dur fins a la mort.

Alberta: És l'estimada d'en Jordi. Viu amb el seu pare. La seva mare va morir quan ella tenia deu anys, i des d'aquell instant es va encarregar de dur la casa. És alegre. Es preocupa molt per la seva família i, com en Jordi, també lluita pel que creu. És dolça. Té els ulls clars i en ells es pot llegir el que pensa en cada moment, ja que són molt expressius.

Oncle Martí: És l'oncle d'en Jordi, per part de mare. És un home major. Té moltes coses en comú amb en Jordi, amb el qui es sent identificat. És un home que pareix fort i insensible, però això és només una màscara, amb la que s'amaga de com és realment i que ha creat amb el dolor que hi ha en el seu interior, de tot el que ha sofrit en la seva vida. És un bon home, que ajuda a en Jordi a encaminar-se a la vida adulta.

Mossèn Llorenç: És el capellà del poble d'en Jordi. És un home major. És un bon amic de la família Fraginals. Sempre té una paraula agradable que dir. Ajudà molt a en Jordi i a la mare d'aquest.

Mateu Fraginals: És el pare d'en Jordi. Un home de idees tancades, d'un caràcter molt fort. Imposa la seva autoriat a qualsevol que visqui amb ell. És molt estricte, orgullòs i egoista.

Marianna: És l'esposa d'en Mateu. Una dona molt fràgil, sofreix molt pel seu fill Jordi, del qui es sent més fortament unida. És de llàgrima fàcil.

Tots el personatges són reals.

6. TEMPS.

No és una obra situada en l'actualitat. Crec que està situada a principis de segle, per la forma de pensar i d'actuar d'alguns personatges, la forma de parlar i per alguns costums, que ara ja, pràcticament, s'han perdut, com per exemple, el de que el segon fill d'un matrimoni té que estudiar per capellà.

7. LLOC.

Quasi tota l'obra està narrada en la verdor dels camps. Són situacions tranquil.les, mai hi ha massa agitació, llevat de les festes, que són poques. Hi ha molts de moments dramàtics, en els que els personatges sofreixen bastant i es crea un ambient de pena o solitud, que dóna una sensació d'angoixa.

8. ESTIL.

El llenguatge utilitzat per l'autor és, sobretot, realista. En molts de moments, de difícil comprensió, pel vocabulari perquè conté paraules antigues, que ja no s'utilitzen. També es pot dir que és dramàtic i sentimental, ja què, hi ha moltes situacions del llibre que ho són.

9. VALORACIÓ.

En començar la lectura del llibre pensava que seria un d'aquests llibres pesadísims. Però després em va anar agradant, poc a poc, fins que vaig acabar aficionada a llegir-ho. He de dir, però, que hi ha molts de moments en què les situacions es fan aburrides i tot passa molt lentament, al igual que hi ha d'altres d'entretengudes i els capítols semblen més curts. També he de dir que el final m'ha semblat molt poca cosa, podria haver estat millor.

El personatge que més m'ha agradat ha estat en Jordi, perquè és una persona lluitadora, que segueix els seus objectius fins que els veu realitzats. Crec que és una persona modèlica, que ens pot ensenyar molt, sobretot a conseguir el nostres objectius o somnis, per difícils que siguin, perquè per a una persona que és constant i lluitadora no hi ha res impossible, o al manco és això el que jo penso.

La situació que m'ha emocionat més és quan es mor la mare d'en Jordi, na Marianna. He estat a punt de plorar i tot, perquè de la forma que narra la mort d'aquesta dona, amb unes paraules i expressions molt sentimentals i dramàtiques, d'angoixa, dolor... t'arriba molt a l'ànima, i sobretot perquè és una situció mot real.

Recomanaria aquest llibre... no ho sé cert, perquè com és un llibre un tant estrany i especial, no sabria amb seguritat a quines persones agradaria i a quines no.

En resum, ha estat un llibre interessant.