Vicis de la voluntat

Manca de llibertat. Violència física. Violència moral. Intimidació. Inexactitud. Error. Dol

  • Enviado por: Nico
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

Tema 29.- Els vicis de la voluntat.

  • Declaració viciada per manca de llibertat: violència física i violència moral o intimidació. Aspectes de la intimidació.

  • La violència és aquell constrenyiment físic material a una persona per que emeti una declaració de voluntat.

    La intimidació és aquell vici del constrenyiment derivat d'un constrenyiment moral, no físic.

    Tant la violència com la intimidació admeten diversos graus o intensitats que dependran del contingut del mal imminent i greu així com de la persona que utilitza la violència o intimida. Els requisits són: - Inspirar temor racional i fundat.

    • I que siguin directes, no per referències.

    En quan a la intensitat de la violència i l'amenaça el CC diu que hauran de tenir-se en compte l'edat i condició de la persona. Així el CC regula el temor reverencial que te lloc quan a una persona se li te respecte i submissió, en tal cas diu que no és vici de consentiment i que el temor a desagradar a les persones a qui se li deu submissió i respecte no anul·len el contracte.

    La violència e intimidació han de ser actituds injustes, ha de ser l'amenaça d'alguna cosa injusta. Ha de ser quan el temor es realitza directament en l'altre contractant, el seu cònjuge, ascendents o descendents. La violència e intimidació exercida en altres persones que no siguin cap d'aquests dependran del jutge.

    Pel que fa als efectes, quan hi ha violència es diu que el consentiment no esta viciat, sinó que no hi ha consentiment per tant el negoci jurídic no existeix.

    L'Art. 1268 del CC diu que la intimidació anul·larà el negoci jurídic, però per fer-ho s'han de donar els requisits de que la intimidació inspiri un temor fundat de patir un mal imminent, greu.

  • La declaració viciada per inexactitud en la formació de la voluntat: l'error.

  • L'Error és el coneixement equivocat d'alguna cosa, de manera involuntària.

    Ha de tenir una repercussió important, en el cas de que siguin rellevants serà o bé nul, o bé anul·lable, i normalment seran circumstàncies de fet. L'Error de fet és el més freqüent encara que també està el de dret, i l'ordenament els hi dona importància.

    L'Error vici és el coneixement equivocat, es a dir, que una part de l'ordenament jurídic afecta a la voluntat de les parts i pot anul·lar el consentiment.

    No qualsevol equivocació donarà lloc a la invalidesa del negoci, han de ser actes rellevants que han de complir amb uns requisits. Ha de ser un error determinant de la celebració del negoci jurídic, excusable (en qualsevol cas hagués passat) i reconegut per l'altre part del contracte.

  • La delimitació de l'error - vici i l'error en el testament.

  • El CC, pel que fa al testament, en el seu Art. 773 estableix la nul·litat del testament quan hi ha un error en la identitat dels hereus.

    Sigui perquè el nom i els cognoms s'identifica amb altres persones i amb les circumstàncies no se sap de qui es parla, llavors no hi haurà hereu.

    Al equivocar malament o no identificar bé s'està errant i l'error és essencial, de manera que s'anul·la la institució d'hereu.

  • El dol: concepte, classes i règim jurídic.

  • El dol és aquell engany o frau per que una de les parts contractants o un tercer indueix a l'altre a celebrar el contracte de tal manera que sense aquest engany no hagués celebrat el contracte.

    Hi ha dos classes de dol:

    • Dol causant i dol incidental: El dol causant és aquell engany de tal entitat que es determinant per que una part contractant celebri el negoci, es a dir, de no haver mediat aquest dol ni tant sols s'hagués celebrat aquest negoci jurídic.

    El dol incidental és aquell engany que no afecta a l'essència del negoci. No és determinant per a la celebració del negoci, sinó que el dol incidental influeix en les condicions més o menys favorables del negoci jurídic. S'hagués celebrat el negoci jurídic si no hi hagués dol.

    • Dol greu i “dolus bonus”: El dol greu és aquell dol en el que el causant sap que realment és un vici de voluntat. És greu el dol quan és de tal entitat l'engany que esta viciada la voluntat negocial. El “dolus bonus” no és un veritable vici de voluntat.

    En quant als efectes, el CC diu que només el dol causant, només el dol greu, produeix la nul·litat del contracte. El contracte celebrat amb dol greu, al estar viciat podrà ser anul·lat, es a dir, la part enganyada podrà anar als tribunals sol·licitant que se li restitueixi el preu i que s'indemnitzi els danys i perjudicis.

    En canvi, quan els contractes són amb dol incidental, no és determinant, l'únic efecte que produirà, segons el CC, no és la nul·litat del contracte, segueix sent vàlid, sinó que la part que va enganyar haurà d'indemnitzar els danys i perjudicis de la part enganyada.

    En quan al seu règim jurídic, el CC a l'art. 1269 ens defineix el dol com “aquelles paraules o maquinacions insidioses amb les que és convençuda una de les parts a celebrar un negoci i que sense aquelles paraules no l'hagués celebrat”.

    L'Art. 1270 del CC, matisa l'art. anterior i diu que “per que el dol produeixi la nul·litat del contracte, haurà de ser greu o no haver estat utilitzat per les dues parts contractants”, es a dir, recull el principi de compensació del dol. Si ambdues parts utilitzen males arts es compensa el dol i no hi ha engany.

    L'Art. 1270 conclou dient que el “dol incidental només obliga al que ho va fer servir a indemnitzar danys i perjudicis”

    L'Art. 673 regula el dol com a causa de nul·litat del testament.