Vertebrats # Vertebrados

Zoología # Peixos. Anfibis. Rèptils. Aus. Mamifers

  • Enviado por: Muzicat
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad
publicidad

VERTEBRATS

  • PEIXOS:

  • CICLÒSTOMS

  • CONDRICTIS

  • OSTEÏCTIS

  • AMFIBIS:

  • ANURS

  • URODELS

  • RÈPTILS:

  • OFIDIS

  • QUELONIS

  • SAURES

  • CROCODILIANS

  • AUS:

  • RAPINYAIRES

  • CICONIFORMES

  • GAL·LIFORMES

  • PASSERIFORMES

  • ANSERIFORMES

  • MAMÍFERS:

  • PROTOTERIS

  • METATERIS

  • EUTERIS:

  • DERMÒPTERS

  • QUIRÒPTERS

  • CARNÍVORS

  • TUBULIDENTALS

  • ROSEGADORS

  • FOLIDOTS

  • LAGOMORFS

  • UNGULÍGRADS

  • DESDENTATS

  • CETACIS

  • PROBOCÍDIS

  • HIRACOIDEUS

  • SIRENIS

  • ARTIODÀCTILS

  • PERISODÀCTILS

  • PRIMATS:

  • PROSIMIS

  • ANTOPOIDES:

  • HOMÍNIDS

ELS VERTEBRATS

  • Cordats en els quals el notocordi és reemplaçat per una columna vertebral, constituïda per os o cartílag amb un crani a l'extrem anterior.

  • Són recoberts per un tegument format per una epidermis exterior i un derma intern o còrion.

  • Presenten l'endoesquelet constitutiu format per la columna vertebral, amb el crani, arcs viscerals, cintures de les extremitats i dos parells d'apèndixs articulars.

  • Tenen els músculs fixats a l'esquelet.

  • Tenen el sistema digestiu complet, situat en posició ventral respecte a la columna vertebral, el sistema circulatori, constituït per un cor ventral i amb sistema vascular sanguini, tancat, etc.

  • PEIXOS

  • Són vertebrats aquàtics amb respiració branquial, encara que alguns han adquirit una respiració mitjançant pulmó rudimentari connectat a l'aparell digestiu.

  • Viuen a l'aigua i són de sang freda.

  • Són sempre animals mandibulats.

  • CICLÒSTOMS

  • Són els peixos més primitius: tenen boca el forma circular sense mandíbula i el seu esquelet és cartilaginós.

- Llamprea

  • Pon 20.000 ous

  • És de tamany mitja medeix 41 cm i pesa uns 60 g

  • Viu al mar i als rius Europeus

  • Té la boca rodona i succionadora.

  • CONDRICTIS

  • Tenen l'esquelet cartilaginós, la boca ventral, cua heterocerca, i, sovint , es reprodueixen per fecundació interna. No tenen opercle ni bufeta natatòria.

- Tauró alfombra

  • Viu als coralls del mar del Japó

  • És vivípar de fecundació interna

  • De gran pot medir 1 m

  • OSTEÏCTIS

  • Tenen l'esquelet ossi, escates i un opercle que cobreix les brànquies.

  • Els més evolucionats tenen boca terminal, aletes amb radis i una cua homocerca.

  • Sovint es reprodueixen per fecundació externa, encara que hi ha casos de fecundació interna.

  • Tenen bufeta natatòria.

- Truita

  • Viu als rius d'Euroasia i Nord-americà

  • És ovípara i pon de 1.000 a 5.000 ous

  • La incubació dura 40 dies i les cries arriben a la maduresa sexual als 2 o 3 anys

  • Pesen fins a 7 kg i poden medir 70 cm

  • AMFIBIS

  • Són els primers vertebrats amb 4 extremitats de tipus quiridi i acabades amb 5 dits.

  • Tenen varietats de respiració: en fase larvària, branquial; en els adults, respiració cutània, pulmonar i, en algunes espècies, respiració branquial com a la fase larvària.

  • Poden tenir cua (anurs) o no (urodels) quan són adults.

  • Ponen ous sense closca a l'aigua, després d'un procés de fecundació generalment externa.

  • ANURS

  • No tenen cua en estat adult.

  • Les seves potes posteriors són molt potents i actuen com a palanques que permeten que l'animal salti o nedi activament.

- Gripau

  • Viu als boscos d'Euroasia

  • És ovípar i pon de 2.000 a 7.000 ous, incuba de 12 a 18 dies

  • D'adult pot medir 18 cm

  • Pot viure 36 anys i la femella és més gran que el mascle

  • URODELS

  • Tenen cua en estat adult.

  • Tenen el cos allargat , amb 4 potes (e alguns grups les de radere tenen 4 dits i les de davant 5)

  • Tenen numeroses glàndules mocoses a la pell, l'esquelet es ossi i cartilaginós

- Salamandra negra

  • Viu a les aigües dels Alps

  • Medeix 12 cm i té el cos negre

  • Pon 3 o 4 cries que medeixen 4 o 5 cm

  • RÈPTILS

  • Són vertebrats, tetràpodes, amniotes i pecilotems.

  • Estan recoberts d'escates epidèrmiques amb ceratina, que en els crocodilians i quelonis estan unides a plaques òssies.

  • Es mouen reptant a causa del tipus d'unió de les potes al cos; els ofidis no tenen potes.

  • Són ovípars, amb alguns casos d'ovoviviparisme (escurçons).

  • No regulen la temperatura del cos.

  • Tenen circulació doble i parcialment incompleta.

  • OFIDIS

  • No tenen potes.

  • Tenen una llengua bífida molt llarga que funciona com a òrgan sensorial que capta els olors del medi.

  • Són depredadores i, quan capturen la presa, poden obrir molt la boca gràcies al fet que la unió de la mandíbula amb el crani es fa mitjançant un lligament i al fet que els ossos que formen la mandíbula inferior es poden separar.

- Cobra de gold

  • És ovípara

  • Medeix de 2'15 a 2'75 m

  • Viu als boscos de el centre d'Àfrica

  • És negra i groga, colors que signifiquen perill

  • QUELONIS

  • Tenen closca i potes gruixudes.

  • No tenen dents sinó un bec dur de naturalesa còrnia que els permet triturar l'aliment.

  • Hi ha tortugues terrestres i aquàtiques, les marines ponen els ous enterrats a la sorra de la costa.

- Tortuga radiada

  • És ovípara i incuba de 155 a 270 dies

  • El diàmetre dels ous és de 4 cm

  • Viu més de 150 anys

  • Pot pesar 16 kg i medir 50 cm

  • Viu a Moçambique

  • SAURES

  • Tenen 4 potes i una cua llarga.

  • Tenen el cos allargat cobert amb escames còrnies i de vegades òssies.

  • Són ovípars.

  • En estacions desfavorables hivernen.

  • Tenen la possibilitat de l'autoamputació de la cua, la qual poden regenerar amb facilitat.

- Agama

  • És ovípara i pon de 6 13 ous el quals incuba uns 60 dies

  • Pot arribar a medir 30 cm

  • Pot viure 10 anys

  • Via las matolls dels països aràbics

  • CROCODILIANS

  • Es diferencien dels saures en el fet que el cor dels crocodilians té 4 cavitats separades, la cua és vertical, la boca és allargada amb dents implantades en alvèols i tenen plaques òssies sota algunes esquames epidèrmiques.

  • Es mouen amb més facilitat a l'aigua que a la terra gràcies a la seva cua.

  • La posició dels ulls a la part de dalt cal considerar-la una adaptació que els facilita moure's per l'aigua.

- Fals gavial

  • És ovípar i pon l'ou gran com el d'una oca

  • Pot arribar a medir 4'80 m

  • Viu a les zones pantanoses d'Indonèsia

  • AUS

  • Són vertebrats homeopters.

  • Tenen el cos cobert de plomes, els facilita el vol: sacs aeris, ossos plens d'aire i un sol ovari i oviducte funcional.

  • Són tetràpodes amb les extremitats anteriors transformades en ales.

  • Són ovípares.

  • Tenen les mandíbules sense dents i perllongades en un bec recobert de ceratina.

  • Aparell digestiu: pap (emmagatzema aliments) i pedrer (els tritura).

  • A la cloaca i va a parar aparell excretor, digestiu i genital.

  • Tenen circulació doble i completa.

  • Fecundació interna, normalment, per juxtaposició de cloaques.

  • Migració a àrees de clima benigne i amb més aliment.

  • RAPINYAIRES

  • Tenen un bec molt robust corbat cap avall i unes urpes molt fortes, això els serveix per capturar i esquinçar les preses.

- Àguila rapaç

  • Incuba uns 45 dies i pon d'1 a 3 ous

  • Les cries volen als 60 dies

  • Pot medir 80 cm i pesar 4'8 kg. La seva envergadura es de 1'75 a 2 m

  • Viu a les regions pantanoses Africanes

  • CICONIFORMES

  • Tenen el bec allargat i les potes força llargues i primes.

  • Hi ha espècies que viuen en aiguamolls o llacunes i gràcies a aquest bec poden fitorar amfibis i altres preses; les potes llargues els permeten tenir les potes dintre l'aigua mentre caminen sobre el fang del fons.

- Garceta

  • Pon 4 ous i els incuba de 21 a 25 dies

  • Pesa 650 g i medeix 60 cm

  • Els nascuts poden volar a les 5 setmanes

  • Viu a les regions pantanoses

  • GAL·LIFORMES

  • Tenen el bec dur i curt i les potes robustes amb ungles endurides per furgar el terra, on solen fer el niu.

  • Les ales són curtes i generalment el vol és pesat.

- Pintada vulturina

  • Incuba 1 mes i pon 10 ous

  • Pot medir 74 cm

  • Viu a les sabanes de la costa del nord est d'Àfrica

  • PASSERIFORMES

  • Són generalment petits i de formes variades.

  • N'hi ha que són petits i tenen el bec cònic i gros apte per menjar gra altres són de mida mitjana i tenen el bec fort.

- Gorrió

  • Incuba d'11 a 14 dies i pon de 4 a 7 ous

  • L'ou pesa de 2'1 a 3'3 g i d'adult pesa un màxim de 35 g

  • Medeix 15 cm i la envergadura màxima es de 25 cm

  • Les cries abandonen el niu entre els 13 i 17 dies

  • Viu a les teulades

  • ANSERIFORMES

  • Estan adaptats a nedar gràcies a una membrana que uneix els dits de les potes.

- Eider

  • Incuba de 28 a 30 dies i ponen de 4 a 7 ous

  • Pesen fins a 2'2 kg i poden medir 55 cm

  • L'envergadura màxima es de 95 cm

  • Viu a les regions nòrdiques

  • MAMÍFERS

  • Tenen el cos cobert de pèl.

  • Alimenten a les cries alletant-les.

  • La majoria són vivípars.

  • Tenen una gran part d'espècies placentàries.

  • Són homeoterms, com els ocells.

  • Tenen circulació doble i completa.

  • Tenen el diafragma separat del tòrax, amb els pulmons, de l'abdomen.

  • Tenen més complexitat al sistema nerviós que els ocells.

  • PROTOTERIS

  • Tenen una cloaca en que desemboquen el seu tub digestiu, l'aparell excretor i els conductes sexuals.

  • Tenen el morro recobert d'una estructura semblant al pic de les aus.

  • Ponen ous.

- Equidna comú

  • És ovípara i pon només un ou

  • Al néixer medeix 12 mm i d'adult 53 cm (la cua 9 cm)

  • Viu 50 anys

  • Viu a les sabanes australianes

  • METATERIS

  • Són mamífers no placentaris: tenen una bossa, el marsupi, on les cries completen el seu desenvolupament.

- Cangur vermell

  • Viu als matolls d'Austràlia

  • Té la gestació de 30 a 40 dies i pon una cria que pesa 1 g

  • A la bossa es desarrollen duran 7 o 8 mesos

  • Viu 20 anys

  • Pot pesar 70 kg i el cos medeix 1'60 m, la cua 1'10 m

  • EUTERIS

  • Tenen les cries duran un temps a l'úter on s'alimenten per mitjà d'una placenta formada per al·lantoides.

  • Tenen caràcters cranials i de dentadura específics.

  • INSECTÍVORS

  • No mengen sols insectes.

  • Són petits i es creu que foren els primers mamífers.

- Eriçó

  • Gesta 5 setmanes i té de 2 a 8 cries

  • Es madur sexualment a l'any i pot viure 10 anys

  • Pesa 450 g i medeix 25 cm (màx.)

  • DERMÒPTERS

  • Medeixen uns 40 cm.

  • Tenen una membrana que s'exten desde els costats del coll fins a la cua que fan servir com a paracaigudes.

  • Solen estar penjats en les branques com els rat-penats.

  • La dentició es com els insectívors.

- Ciconicefal volador

  • Viu als boscos

  • Gesta 60 dies i té una cria

  • Pot pesar 1'75 kg i medir 42 cm, la cua 27 cm

  • QUIRÒPTERS

  • Mengen insectes.

  • Estan adaptats al vol amb les extremitats anteriors de falanges molt desenvolupades i embolcallades d'una membrana de pell, el patagi.

  • Quan volen emeten ultrasons que els humans no podem percebre i que els permeten guiar-se.

- Vampir

  • Gesta 205 dies i pon 1 ou

  • Lacta 9 mesos i pesa 7 g al néixer

  • Als 9 mesos pesen 90 g

  • Pot arribar a medir 9'5 cm

  • Pot volar desde les 8-10 setmanes

  • CARNÍVORS

  • Tenen una alimentació a base de carn, per al qual tenen els ullals ben desenvolupats i unes molars agudes i tallants.

- Jaguar

  • Viu als boscos del sud d'Americà

  • Gesta de 95 a 111 dies i té 4 cries

  • Al néixer pesen fins a 990 g

  • Viuen 22 anys

  • Pot pesar 114 kg i medir 1'60 m

  • TUBULIDENTALS

  • Les dents són formades per dentinai tenen formaprismàtica hexagonal.

  • Són de costums nocturns.

- Ós formiguer

  • S'alimenta de termits

  • Té el musell allargat, la llengua llarga i la boca rodona

  • El cervell es molt petit i rudimentari

  • Té un olfacte molt fi

  • Les dents són formades per dentinai tenen formaprismàtica hexagonal.

  • ROSEGADORS

  • La seva dentició els fa menjadors de gra, fruita i herba encara que poden menjar cucs.

- Rata de montanya

  • Gesta 23 dies i té 9 cries

  • Són madures sexualment a les 8 setmanes i viuen 4 anys

  • Pesen 28 g el cos medeix 11 cm i la cua 11'5 cm

  • Viu als boscos

  • FOLIDOTS

  • Tenen el cos, excepte a la regió ventral i a la cara interna de les potes, recobert d'escates còrnies, epidèrmiques i imbricades.

  • El cap és petit i cònic, sense orelles; les potes pendàctiles i adaptades a una marxa plantígrada, van provenides d'ungles molt fortes per poder escarvar.

  • En cas de perill es cargola, amb la cua envoltant el cos.

  • L'aparell digestiu es mancat de dents i amb una llengua llarga.

- Pangolí

  • Viu a les selves

  • Té una sola cria que pesa 100 g

  • D'adult pesa 4'5 kg i medeix 75 cm

  • Devora 200 g d'insectes cada nit

  • LAGOMORFS

  • Tenen dos parells d'incisives grans a la mandíbula superior.

- Llebre

  • Gesta 44 dies i té 5 cries

  • Viu 13 anys

  • Al néixer pesa 80 g i d'adult 7 kg

  • Medeix 68 cm i la cua 11 cm

  • Arriba als 60 km/h

  • UNGULÍGRADS

  • Poden tenir un nombre imparell de dits o un nombre parell.

  • Trituren l'herba gràcies a les crestes d'esmalt de les seves pre-molars i molars.

- Porc

  • Té el cos rabassut i les potes curtes, acabades en quatre dits, només dos dels quals reposen a terra, i té una cua curta i espiraliforme.

  • El cap és gros i presenta un morro llarg, que li serveix per a cercar l'aliment entre la terra o entre les deixalles; té els ulls petits i les orelles grosses.

  • La pell és gruixuda i té implantats al damunt pèls llargs i durs (les cerres), i per sota hi ha una capa de greix subcutani molt grossa (la cansalada).

  • DESDENTATS

  • No tenen dents.

- Armadillo

  • Gesta uns 2 mesos i té 2 cries

  • Viu 16 anys

  • La closca té 18 bandes òssies

  • El cos medeix 28 cm i la cua 10 cm

  • CETACIS

  • Són mamífers aquàtics amb forma de peix.

  • L'aleta caudal és paral·lela a la superfície de l'aigua, a diferència d'un peix, que la té perpendicular.

  • Les extremitats posteriors han desaparegut.

  • Tenen els orificis nasals a la part dorsal.

- Cetacis

  • Gesta 360 dies i les cries al néixer medeixen 2'5 m

  • D'adult pesen 4 t

  • Medeix 9 m de llarg i l'aleta dorsal fa 1'8 m

  • Va a 20 km/h però pot arribar a 64 km/h

  • PROBOCÍDIS

  • Tenen 5 dits units per una membrana.

  • Tenen una gran trompa olfactiva degut a la fusió del nas i el llavi superior.

  • Les incisives superiors formen unes defenses que poden arribar a medir 3'5 cm.

  • La pell és gruixuda i amb poc pèl.

  • És herbívor.

  • Gesta de 17 a 28 i neix una cria que pot pesar uns 90 kg i 1 m.

- Elefant asiàtic

  • Gesta 641 dies i té 1 sola cria que pesa 90 kg i medeix 1 m

  • Viu 60 anys i es madur sexualment als 12 anys

  • Pesa 5 t i pot arribar a medir 7'9 m (amb cua)

  • HIRACOIDEUS

  • Tenen el cos massís i el cap poc separat del cos i les orelles curtes.

  • No tenen cua, les potes són curtes i acabades amb dits i amb la dentadura mancada de canines, una incisiva, 4 pre-molars i tres molars a cada hemimandíbula.

  • Són herbívors.

- Daman

  • Viu a l'Àrtic

  • Gesta 225 dies i té 3 cries

  • Pot medir 55 cm i pesar 20 kg

  • Viu uns 7 anys

  • SIRENIS

  • Són mamífers adaptats a la vida aquàtica amb el cos de forma aerodinàmica entre 2'5 i 4'5 m de longitud, recobert de poc pel.

  • Les potes anteriors grosses amb els cinc dits palmats i de manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d'aleta horitzontal.

  • El cap arrodonit i aplanat te dos característics orificis nasals en posició dorsal.

  • Poden tenir fins a 20 dents.

  • L'estómac es complet i l'intestí molt llarg.

  • Els pulmons són llargs i proveïts de sacs aeris interns.

  • Tenen un cor petit i un sistema sanguini molt dens.

  • Les cries naixen a l'aigua i s'alimenten de les mamelles pectorals.

- Foca

  • Viu a l'Antàrtida

  • La cria es amamantada durant 3 o 6 setmanes

  • Pesa 90 kg i medeix 1'60 m

  • ARTIODÀCTILS

  • Tenen un nombre parell de dits a les extremitats.

  • Són animals adaptats a la marxa o a la carrera.

  • La complicació de l'estómac els caracteritza.

  • Tenen banyes frontals i una bona dentadura per menjar herba.

- "Guanaco"

  • Gesta de 10 a 11 mesos i té una sola cria

  • Viu 20 anys

  • Pesa 96 kg i medeix 1'75 m

  • Pot córrer a 56 km/h

  • PERISODÀCTILS

  • Tenen les extremitats allargades i en el tercer dit recau el seu pes.

  • No tenen clavícula.

  • Són herbívors.

- Rinoceront indi

  • Gesta de 484 a 488 dies i té una cria que lacta 2 anys

  • Pesa 4 t i medeix 4'95 m (amb cua)

  • Viu 47 anys

  • PRIMATS

  • Provenen dels insectívors primitius.

  • Tenen els ulls en posició frontal, mans prènsils i peus plantígrads.

  • Les potes tenen 5 dits i les ungles solen ser planes.

  • Són omnívors.

  • PROSIMIS

  • Són els més primitius.

  • Tenen l'aspecte d'un gos però amb la posició dels ulls i les extremitats pròpies d'un primat.

- "Capuchino"

  • Viu a les selves

  • Gesta 6 mesos i té 1 cria

  • Viu 32 anys

  • Pesa 4 kg i medeix 38 cm (amb cua 88 cm)

  • ANTOPOIDES

  • No tenen cua.

  • Tenen les extremitats anteriors més desenvolupades que les posteriors, no tenen bosses a les galtes ni callositats a les natges.

  • Poden adaptar posició bípeda o quatrípeda.

  • HOMÍNIDS

  • La capacitat cranial és superior a 750 cm3.

  • La postura és bípeda en posició erecta.

  • Poden fer la pinça amb els dits.

13

7

- 7 -