Vertebrats

Animals. Característiques morfològiques. L'aparell circulatori. Anfibis

  • Enviado por: Milikki pocahontas
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

1º Punt:

Indica la relació que hi ha entre les característiques morfològiques dels vertebrats i les seues adaptacions al medi en que viuen.

Aquesta classe de animals reuneix un tipus de característiques generals que es enumeren a continuació:

-Cordó esqueletic intern .

Durant la fasse embrionaria, tots els cordats posseixen una pre-columna vertebral anomenada notocorda. Aquesta en els adults es converteix en la columna vertebral.

-Tub longitudinal.

Està situat a la part dorsal de la notocorda.

-Hendidures faringes.

En els cordats primitius està relacionada amb la respiraciò branquial i l'alimentació per filtrat. En els cordats evolucionats, es perden estes cualitats, pero l'aparell respiratori continua lligat al digestiu a través de la faringe.

La adaptació al medi dels vertebrats terrestres ha conduït a aquests a l'explotació dels recursos del medi en que viuen, encara que son molt distints. Aquesta adaptació queda queda reflexada en els tipus de detició.Els carnívors, tenen grans claus ambs els que sostenen i maten a les seues preses i queixals molt tallants per a triturar la carn.

Altres adaptacions més simples son, per exemple, una cua llarga i flexible per a sacudirse les cosques i un coll molt rapid i fort per a aumentar les qualitats com a caçador.

Han adaptat les seues extremitats a la seua forma de desplaçar-se, perque no es mouen igual tots els tipus.

D'altra banda els vertebrats aquàtics han adaptat els seus cossos a la forma de desplaçar-se per l'aigua. Tenen forma allargada, que comença en punta, amb lo que es consegüeix un gran efecte hidrodinàmic.Les extremitats son aletes, que s'utilitzen per a desplaçar-se, mantindres estables i virar. El seu sistema respiratori ha evolucionat per a poder obtindre oxígen de l'aigua.Alguns s'han adaptat a viure fora de l'aigua, per a lo que tenen pulmons i aletes fortes per a desplaçar-se.

2º Punt:

Realitza un estudi sobre el cicle biòlogic d'un anfibi:

-Desde la posta d'ous fins que es un adult.

2.1-El aparellament es realitza en l'aigua on la femella deposita els ous, que posseixen una envolta gelatinossa, i el mascle els fecunda amb el seu esperma.

2.2-De l'ou surgiesen les llarves, dotades de branquies per a la respiració, i de cola com els peixos.

2.3-La cola es redueix i apareixen les potes trasseres.

2.4-Més tard, apareixen les potes delanteres.

2.5-Les brànquies són sustituides per pulmons.

2.6-Quan es desarrollen els pulmons, l'anfibi pot deizar l'aigua i eixir a terra firme.

2.7-En estat adult sol permaneixer prou temps fora de l'aigua.

3º Punt:

L'ou amb closca es un dels grans logres biològics dels vertebrats terrestres, ja que va permetre el dessenvolupament fora de l'aigua i, amb aixó l'independència definitiva del medi aquàtic. Es característic dels reptils i les aus (ocells), i en ambdos cassos, posseixen practicament les mateixes estructures. Anal·litza totes les estructures que componen un ou, així com la funció que dessenvolupa cadascuna d'elles.

El ou es una estructura sumament imporatnt, es tracta d'una envoltura que rodeja l'embrió i està format per varies membranes anexes. La més important es el amnios que es una bolsa plena de líquid dins de la qual es desarrolla l'embrió. La aparició d'aquesta membrana fou un fet importantísim en l'evolució dels vertebrats terrestres, aleshores va permitir que els ous foren col·locats fora de l'aigua sense que l'embrió es deshidratar-se. L'altra membrana anexa es diu alntoides, i es una bolsa en la que es depositen les substàncies de rebuig de l'embrió evitany així la seua intoxicació.

4º Punt: EL COR DELS VERTEBRATS

Punt 4.1

4.1.1 Recorda els elements que constituyesen l'aparell circulatori dels vertebrats:

L'aparell circulatori dels vertebrats es un sistema per el que duscurreix la sang a través de les artèries, els capilars y les venes; aquest recorregut té el seu pint de partida i final en el cor. En els vertebrats superiors, el cor està format per quatre cavitats: l'aurícula dreta i esquerra, i els venticuls pret i esquerre. El costat pret del cor bombeja la sang carent d'oxigen procedent dels teixits dirigint-la a els pulmons on s'oxigena; el costat esquerre del cor recibeix la sang oxigenada dels pulmons i la impulsa a traves de les arteries a tots els teixits de l'organisme. La circulació comença al principi de la vida fetal. Es calcula que una proporció determinada de sangcompleta el seu recorregut en un periode aproximadent de un minut.

41.2 Situa les distintes parts (aurícula, ventricle, vena, arteria...) en un esquema corresponent a l'aparell circulatori de les diverses classes.

Circulació simple: la sang bombada pel cor va a les brànques, on s'oxigena, i des d'allí es distribueix a tots els òrgans del cos. Torna deprés a l'aurícula, d'on passa al ventricle, que la torna a conduir a les brànquies.

Circulació doble: la sang recorre dos circuis (circuit major, circuit menor).

Circulació incompleta: la sang pobra en oxigen i la sang oxigenda es meslen al cor. Aquiexa mescla te lloc al ventricle.

Circulació completa: la sang podra en oxigen i la sang oxigenada no es meslen.

4.1.3Pinta de roig les cavitats del cor i els vassos sanguinis pels quals circula la sang arterial; i de blau aquelles pels qual circula la sang venossa.

4.1.4 Indica en cada cas, si es tracta de una circulació simple, doble incompleta o dable completa.

Punt 4.2

4.2.1 Indica les millores evolutives en l'aparell circulatori de:

4.2.2 Els anfibis respecte dels peixos:

L'aparell circulatori dels anfibis és molt més complet que el dels peixos, ja que el dels peixos és tancat, amb circulació simple, i el seu cor te dues cavitats: una aurícula i un ventricle. En cambi els anfibis quan són adults posseixen circulació tancada doble i incompleta. És doble perquè la sang recorre dos circuits: el circuit menor i el circuit major.

-El circuit menor porta la sang pobra en oxigen, procedent dels distints òrgans, des del cor fins als pulmons, on s'oxigena i torna una altra vegada al cor.

-El circuit major distribueix la sang rica en oxigen, procedent dels pulmons, des del cor a tots els òrgans del cos, on cedeix l'oxigen a les cèl·lules i torna al cor.

El cor dels anfibis consta de tres cavitats: dues aurícules i un ventricle.

4.2.3 Els reptils respecte als amfibis:

Els reptils posseixen circulació doble i incompleta, excepte els cocodrils (que la tenen completa), ja que el cor, compost per quatre cavitats (dues aurícules i dues ventrícles), no es mesclen la sang oxigenada i la no oxigenada. Mentre que en els anfibis, com ja he dit abans, la circulació es tancada doble i incompleta.

4.2.4 Els ocells respecte els reptils.

L'aparell circulatori dels ocells es mes complet que el dels reptils, conté dos circuits al igual que el del reptils pero aquests tenen una circulació completa i els reptils una incompleta.

4.2.5 Els mamífers respecte als ocells.

Els mamífers i els ocells tenen el mateix tipus de circulació doble i completa. Per tant no hi ha ninguna millora del mamífers als ocells ja que els dos són iguals.

Informació estreta de:

-Internet.

-Enciclopedia Larousse.

-Enciclopedia Encarta'98.

-Ciències de la natura 2º de secundaria (Oxford educació).

Index:

-Relació entre les caracterídtiques morfològiques i les adaptacions al medi dels vertebrats. Pàg.1 punt 1.

-Cicle Biològic d'un anfibi. Pàg 1 punt 2.

-Estructures i funcions d'un ou. Pàg 1 i 2 punt 3.

-Elements que constitueixen l'aparell circulatori d'un vertebrat. Pàg 2 punt 4.1.1

-Esquema i tipus d'aparell circulatori. Pàg 2 i 3 punt 4.1.2

-Esquema coloretjat de l'aparell circulatori. Pàg 3 punt 4.1.3

-Indicació dels tipus de circulació. Pàg 3 punt 4.1.4

-Millores evolutives en l'aparell circulatori d'els anfibis respeste als peixos. Pàg 4 punt 4.2.2.

-D'els reptils respecte als anfibis. Pàg 4 punt 4.2.3

-D'els ocells respecte als reptils.Pàg 4 punt 4.2.4

-D'els mamífers respecte als ocells. Pàg 4 punt 4.2.5