Universo y la Tierra

Origen del universo. Sol. Constelaciones. Satélites. Luna

  • Enviado por: Donutman
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

Tema 1. L'univers i la Terra

  • L'origen de l'Univers

  • Els antics Grecs van ser els primers que van plantejar-se l'origen de l'univers. Primer es creia que l'univers era tot un desordre i que els Déus van decidir posar-hi ordre.

    161 a. C. HISPARC DE NICEA

    Va ser el primer que va dir que la Terra era el centre de l'univers.

    II d. C. CLAUDI PTOLOMEU

    Justifica que Hisparc de Nicea tenia raó. Es va convertir en l'autor de la teoria Geocèntrica que més tard compartiria amb Hisparc. Deia que l'univers estava format de diferents esglaons de semiesferes i que la Terra estava al mig.

    XVI d. C. NICOLAU COPÈRNIC

    És l'autor de la teoria Heliocèntrica. Creia que el Sol estava enmig i que la Terra i els diferents planetes orbitaven al voltant.

    XVII d. C. JOHANES KEPLER

    Va arribar a la conclusió que les òrbites dels planetes que orbitaven al voltant del Sol eren lleugerament el·líptiques. Va demostrar que els planetes del sistema solar no es movien tots (els que es coneixien llavors) a la mateixa velocitat que la Terra. Una de les lleis de Kepler deia que en la trajectòria orbital de la Terra quan estava més a prop del Sol anava a una velocitat més lenta que quan estava allunyat de l'astre.

    XVII d. C. I. NEWTON

    Va descobrir la llei de la gravetat. I va reafirmar un punt especific de les lleis de Kepler.

    XX d. C. GEORGE GAMOW

    És l'autor de la teoria del BIG BANG. Aquesta diu que fa uns 15.000 milions d'anys tota l'energia de l'univers estava concentrada en un sol i molt petit punt. La seva densitat era infinita. Al desestabilitzar-se va explotar. Causant així la explosió més gran que s'ha conegut mai. Es va anar expandint fins que hi va haver parts que es van refredar i es va convertir, la part refredada, en matèria. L'univers encara avui s'està expandint.

  • Els estels i el Sol

  • Dintre la matèria lluminosa coneixem els Estels. Els estels són grans masses de matèria a gran temperatura.

    Definició: Cossos astronòmics gasosos, en general, de grans dimensions que emeten una gran quantitat d'energia, part de la qual és en forma de llum.

    Els Estels estan formats, generalment, per Hidrogen (H) i Heli (He). Adins dels estels es produeixen unes reaccions nuclears anomenades FUSIÓ NUCLEAR.

    Els Estels es classifiquen segons el COLOR i segons el TAMANY.

    • Segons el COLOR:

    • O = color blavós intens. Amb una temp. de: 25.000 a 50.000 ºC

    • B = color blau més clar Amb una temp. de: 11.000 a 25.000 ºC

    • A =color blanc Amb una temp. de: 7.500 a 11.000 ºC

    • F = groguenc Amb una temp. de: 6.000 a 7.500 ºC

    • G =groc Amb una temp. de: 5.000 a 6.000 ºC

    • K = Taronja Amb una temp. de: 3.500 a 5.000 ºC

    • M = Vermellós Amb una temp. de: < 3.500 º©

    • Segons el TAMANY

      • “Nanes” --------- Acostumen a ser blanques

      • Mitjanes

      • “Gegants”--------Acostumen a ser vermelles

  • El Sol

  • El Sol és un estel mitjà de tipus G amb un 71% d'Hidrogen (H) i un 27% d'heli (He) a part de altres productes químics.

    El Sol es va formar fa uns 5.000 milions d'anys i es calcula que s'apagarà d'aquí 5.000 milions d'anys més.

    Te un Volum de 1.300.000 vegades el de la Terra i la seva massa es 333.000 vegades la de la Terra i 750 vegades la massa de tots els planetes que orbiten al seu voltant. El seu diàmetre es de 1'4 milions de km. Esta a una distancia mitja de la terra de 149.600.000 km

    Unitat Astronòmica (UA) serveix per mesurar distàncies a l'espai.

    1.2.2 Les constel·lacions

    Són agrupacions imaginaries en projectades al cel que els antics pensaven que dibuixaven coses. Semblen dibuixar coses i que estiguin unes al costat però estan molt separades entre si.

    Com ho veiem Com és en realitat

    1.3 Les Galàxies

    Les galàxies són un acúmul d'estrelles amb pols i planetes que tot junt forma una unitat.

    Definicions científiques:

        • Galàxia: Agrupació d'estels que formen una unitat.

        • Acúmul de galàxies: diferents grups de galàxies que es mouen juntes.

    Les Galàxies petites tenen uns 100.000 estels i les grans uns quants BILIONS d'estels.

    Les Galàxies es classifiquen de la següent manera:

    • Galàxies Espiral

    • Galàxies El·líptiques

    • Galàxies Irregulars

    1.4 Els Satèl·lits

    Són planetes que orbiten al voltant d'altres planetes que tenen una massa més gran que la del satèl·lits.

    1.5 El Sistema Terra Lluna

    La terra és un planeta rocallós però diferent dels altres planetes rocallosos, la terra és l'únic planeta que presenta dos capes protectores (Embolcalls fluids). La Terra in la Lluna formen un sistema en que els dos depenen mútuament un de l'altre.

    El fet de que l'eix estigui inclinat i l'òrbita el·líptica defineix les estacions.

    Un dia = 23h 56min 4seg

    Un any = 365'26 dies

    La lluna és un cos sòlid sense atmosfera. La lluna triga el mateix temps en donar la volta sobre si mateixa que donar una volta al voltant de la Terra per això sempre veiem la mateixa cara de la lluna. (Aquest procés dura 27 dies.)

    La lluna influeix com un imant sobre la massa fluida i dona lloc a les marees altes i les marees baixes. (La Marea puja i baixa 2 cops per dia)

    Eclipsis de Sol i de la Lluna.

    Hi ha eclipsis de tres tipus:

    SOLAR => Quan la lluna està entre el Sol i la Terra.

    ANULAR => Quan la lluna passa molt lluny de la Terra i no aconsegueix tapar tot el Sol.

    LUNA => Quan per culpa de l'atmosfera la lluna es veu vermella però sense que la Terra tapi a la lluna.

    1.6 Altres cossos celestes

    Asteroide => cos rocallós, sòlid, que orbita al voltant d'un estel.

    Meteorit => tros de roca, sòlida, que entra en contacte amb l'atmosfera terrestre i per fricció s'encén (estels fugaços). Alguns són de tamany considerable.

    Cometa => Tros de roca i gel que tenen òrbites molt excèntriques al voltant del Sol. Tenen dues cues. Una de gas i una altre de pols i de gas. Aquestes cues produeixen perquè el cometa va pendent matèria i reaccionen amb les partícules de llum que emet el Sol. Les cues sempre es posen en direcció contraria al Sol.