Una imatge no val més que mil paraules; Jesús Tuson

Literatura española contemporánea. Narrativa catalana. Comunicación oral y escrita. Mitos inocentes y perversos

  • Enviado por: Jesusit0u
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES
JESÚS TUSON
(Contra els tòpics)

ÍNDEX

Presentació

1ª. Part. De comunicació oral i escrita

1-“Una imatge val mes que mil paraules“

2-“Aviat desapareixerà l'escriptura”

3-“Fer literatura és cosa de pocs, ben dotats per la natura”

4-“Els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament”

5-“El llenguatge es un mitjà de comunicació”

2ª Part. De mites innocents

6-“El ioruga es una llengua rara, exòtica”

7-“La meva llengua es la mes fàcil de totes”

8-“La llengua materna sempre ens ha d'acompanyar”

9-“Val mes dedicar les hores del català a l'estudi de l'anglès”

10-“Les llengües amb més parlants son mes útils”

3ª Part. De mites perversos

11-“En algunes llengües no es pot parlar de coses abstractes”

12-“Hi ha llengües que han perdut el tren de la modernitat”

13-“¿On anirem a parar amb aquestes llengües socials?”

14-“Un estat plurilingüe es molt car de mantenir”

15-“Cal deixar que les llengües s´ho facin totes soles”

Cloenda


Valoració personal

Lectura: Una imatge no val més que mil paraules de Jesús Tuson

Presentació (pàg. 7-8)

  • L'autor parla d'estereotips, de tendències maniquees; què signifiquen aquestes dues expressions? (pàg. 7)

  • Estereotip: Conjunt d'idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o els patrons culturals prèviament establerts.

    Maniqueu/a: Dit de la persona o del pensament que aprecia les coses segons els principis absoluts del bé i del mal, sense matisos i sense un estat intermedi.

  • A què atribueix, l'autor, l'origen d'algunes frases estereotipades, sorgides de la simplificació? (pàg. 7-8)

  • L' origen d'aquestes frases estereotipades poden atribuir-se a franctiradors concrets i influents i són escampades pels mitjans de comunicació, altres poden haver sorgit en algun departament de propaganda proper als poders fàctics, altres d'un món educatiu tradicional i acrític, altres poden haver sorgit de manera espontània en la ment de persones ignorants i molt poc realistes.

  • Què significa l'expressió “pensament únic”? I “pensament crític”? Per quin es decanta l'autor? (pàg. 8)

  • Un pensament únic és el propi de persones que no es replantegen si han cregut massa de pressa i sense matisos els dogmes de la seva societat i només tenen una manera de pensar fixa sense cap tipus de crítica. Aquestes persones solen fomentar i creure en els estereotips.

    En canvi, un pensament crític és més be el contrari, és aquell que es replanteja i fa crítiques. Planta cara als estereotips, els qüestiona i els posa en dubte.

  • Com justifica l'autor el “no”, en el títol del llibre? (pàg. 8)

  • Ho justifica com que és una negació d'un d'aquests estereotips socials que han arribat a formar part de la vida mental de la nostra societat. Jesús Tuson, ens explica que el contingut d'aquest va contra els tòpics i estereotips que s'han instaurat a la ment de l'ésser humà.

  • Fes un resum de la presentació de l'autor, en cinc línies.

  • En la introducció del llibre “Una imatge no val més que mil paraules” Jesús Tuson ens explica que el contingut d'aquest va contra els tòpics i estereotips que s'han instaurat a la ment de l'ésser humà. Hauríem de replantejar-nos si, tal vegada, hem cregut massa de pressa aquests dogmes de pensament únic.

    1ª. Part. De comunicació oral i escrita (pàg. 11-41)

  • Una imatge val més que mil paraules (pàg. 11-16)

  • Aquesta frase és, sembla, un aforisme xinès; quin significat té; què és un aforisme? (pàg. 11)
    Aforisme: Proposició concisa, completa i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.

  • Jo entenc que una imatge es pot descriure de moltes formes amb moltes paraules i segons qui pot dir moltísimes més coses que mil paraules.

  • Troba una situació on es faci necessària la comunicació oral i la visual no tingui cap funcionalitat? I al contrari?

  • A un text argumentatiu com pot ser explicar els arguments a favor i en contra de la política de Bush seria una situació on la comunicació visual no tindria cap funcionalitat o més ben poca. També l'explicació dels conceptes abstractes: bondat, sinceritat, germanor...

    On la comunicació visual té un paper important per excel·lència és en els senyals de trànsit els quals simplifiquen la comunicació mitjançant imatges. Aquests senyals estan molt ben pensats i tenen un resultat excel·lent ja que si tothom complís les normes que s'indiquen no hauria cap accident. També s'ha de donar importància a la rapidesa de captar la informació en un senyal en lloc d'una frase que podria distreure al conductor.

    Quins són alguns dels conceptes exclusivament humans que Tuson diu que no es poden expressar en una imatge, exclusivament? (pàg. 14)

    La condicionalitat, la finalitat i la consecutivitat.

  • On diu l'autor que funcionen més les imatges que les paraules? (pàg. 16)

  • Les imatges són més útils que les paraules en una estació de ferrocarril, en un aeroport o en una autopista ja que les imatges són una manera més pràctica i breu que qualsevol seqüència verbal.

  • Aviat desapareixerà l'escriptura (pàg. 17-21)

  • Què significa l'expressió “combregar amb una roda de molí”? (pàg. 17)

  • Combregar (o fer combregar) amb rodes de molí : Creure, o fer creure a algú, coses inversemblants.

  • Sabries algun poble del món que sigui considerat “àgraf”? (pàg. 17)

  • El poblat Wayúu que es troba entre Colòmbia i Veneçuela es comunica mitjançant el wayunaiki. Aquesta llengua pertany a la família arawak;no s'escriu en cara que alguns lingüistes han proposat alguns alfabets. Unes dues centes mil persones la parlen avui en dia.

    Els yanomanos de l'Amazònia també són un exemple.

  • L'autor lliga el naixement de l'escriptura a la necessitat de fixar la paraula, d'arxivar-la. On va néixer l'escriptura? Quan? (pàg. 18)

  • L'escriptura va néixer fa uns cinc mil anys a Mesopotàmia, entre el Tigris i el Eufrates. El seu origen fou necessari perquè a Mesopotàmia es diferenciaven dues llengües ben distintes i era impossible conservar registres de contes oralment.

  • Podria funcionar una ciutat sense indicacions escrites? Raona la teva resposta. (pàg. 19)

  • Per una banda, l'escriptura es innecessària per la vida biològica de l'ésser humà o de qualsevol altre ésser viu. Així s'ha demostrat durant milers d'anys amb l'existència de poblats sense necessitat de l'escriptura, és a dir, des del punt de vista científic no és necessària l'escriptura.

    Per una altra banda, l'origen de l'escriptura no es va donar perquè sí, sinó que té motius. L'ampliació dels pobles fa necessària l'escriptura en molts d'aspectes i no pot existir un poblat nombrós sense escriptura.

    D'aquesta manera, avui dia, a la nostra societat, l'escriptura es totalment imprescindible. Acostumats a escriure i llegir, una vida sense l'escriptura provocaria un canvi radical de la forma de vida, ho hauríem de fer com els nostres avantpassats. L'escriptura provoca una gran qualitat de vida i es impossible tenir els avanços científics i tecnològics sense ella.

  • Fer literatura és cosa de pocs, ben dotats per la natura (pàg. 23-27)

  • D'on surt aquesta frase i què significa: “una mena de lletra escarlata penjada al pit per sempre més”

  • Era una lletra d'aquest mateix color que es posava antigament damunt el pit d'una persona adúltera.
    L 'autor explica que alguns diuen que la literatura és cosa de pocs i significaria que els que no la fan tindrien un defecte de naixement, una tara indeleble.

  • L'autor, en aquest capítol, cita Umberto Eco; qui és? (pàg. 25)

  • Umberto Eco ( Alessandria, Piemont, Itàlia 1932 ) és un conegut escriptor italià, famós tant per les seves obres de ficció, destaca sobretot en el camp de la novel·la, com pels seus tractats de semiòtica. Ha treballat als mitjans de comunicació com a difusor cultural. Les seves passions se centren en l'Edat Mitjana, les llengües i els clàssics. Una de les obres més importants va ser escrita l'any 1981: ”El nom de la rosa ”.

  • Després de llegir aquest capítol justifica en cinc línies si el poeta neix o es fa.

  • Escriure literatura ho pot fer tothom que vulgui,no hi ha impossibilitat per a ningú, és a dir, tothom pot dedicar-se a la literatura. Les condicions i circumstàncies poden ser favorables o perjudicials, i d'aquestes depenen que una persona es dediqui a fer literatura.

    Si una persona es troba sòcioculturalment ben situada, i a més a més està interessada en dedicar-se a allò, i s'esforça i li dedica temps i treball, es clar que acabarà sent un bon escriptor. Si té sort pot ser sigui més conegut i famós.

    Una persona amb una família ben situada i rica tindrà més facilitat per fer això que una mare de família amb cinc fills i amb dos treballs.

  • Els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament (pàg. 29-34)

  • Algunes paraules al llarg del temps han agafat significats nous; cita'n alguns exemples? (pàg. 31-32)

  • Cimera: abans plomall d'un casc, ara reunió d'alts dignataris.

  • Què és el que farà adquirir als joves l'adquisició de les variants cultes o formals de la llengua, segons l'autor? (pàg. 33)

  • L'escola i altres institucions socials donaran als alumnes les modalitats de la varietat culta o formal.

  • L'autor canvia el sentit negatiu d'aquesta frase i la converteix en una frase en positiu. És la teoria del tassó mig ple o mig buit. Hi estàs d'acord?

  • Segons Tuson els joves sabem parlar, coneixem la llengua, la seva gramàtica i construir oracions a la perfecció però la feim malbé com a senyal d'identitat de l'adolescència. Una vegada arribem a adults parlarem adequadament.
    També explica que els periodistes del segle XIX escrivien millor que els del segle XX i XXI ja que no escrivien gens.

    Gràcies als joves, però, s'adquireixen nous significats i això es una innovació de la llengua que li permet continuar evolucionant.

  • El llenguatge és un mitjà de comunicació (pàg. 35-41)

  • Quantes definicions de llenguatge apareixen a les pàgines 35 i 36?

  • “..Ens el presenta, precisament, com un mitjà de comunicació o com un estri o mecanisme per a la transmissió d'informacions...” ,

    “...mitjà que ens permet la divisió del treball...”

    “... les llengües són el suport del pensament i fan possible el diàleg interior...”
    ”.. a més, ens permeten acompanyar els altres..”

    “.. són el lligam privilegiat de la comunitat; per sobre de tot..”

    “.., ens ordenen el món i ens moblen la matèria grisa...”

  • Què significa la frase: “les llengües són creadores de missatges coercitius”? (pàg. 36)

  • Amb el domini de la llengua es poden fer moltes coses, i aquesta afirmació fa referència en la influència que pots tenir damunt algú de manera dominant, pots aconseguir que faci el que tu vulguis mitjançant les paraules. Exemple: <<tu faràs això i jo faré allò>>

    c. Què significa la frase: “les llengües són indicadores d'identitat col·lectiva”? (pàg. 38)

    Gràcies a la llengua les comunitats es poden distingir, o sigui que la llengua es un seny d'identitat. D'aquesta manera la comunitat es fa amb les interaccions de les persones que no seria possible sense comunicació, i aquesta sense la llengua.

  • Creus que l'existència de moltes llengües dificulta les relacions humanes i el sentit de pertànyer a la col·lectivitat? Raona la teva resposta en cinc línies.

  • Jo crec personalment que la diversitat de llengües té part de culpa en la dificultat de col·lectivitat humana ja que coexistint tantes llengües fa que hi hagi encara tribus amb les que no ens pugem comunicar i això amb una mateixa llengua no passaria. Per una altra banda seria impossible viure amb una sola llengua al món ja que la col·lectivitat sols seria possible en un espai molt reduït i sense diferències i és clar que el planeta Terra te molta diversitat geogràfica, un altre factor important en la diversitat humana.

    A més a més, la col·lectivitat pareix un terme positiu però no mostra la seva cara obscura que seria la pèrdua de la identitat.

    2ª Part. De mites innocents (pàg. 43-73)

  • El ioruba és una llengua rara, exòtica (pàg. 45-50)

  • On pensa, l'autor, què sorgeixen els prejudicis sobre les llengües? (pàg. 45)

  • De la ignorància i de la mala educació.

  • Què significa la frase: “ Totes les llengües tenen gramàtica”? (pàg. 46)

  • Significa que totes les llengües es basen en un sistema o una estructura: tenen vocals, consonants, oracions amb noms, verbs, adverbis, pronoms... Encara que dues llengües semblin molt distintes és segur comparteixen una gramàtica parescuda.

  • La llengua ioruba diu que es parla a Nigèria; saps d'altres llengües parlades en aquest país africà? (pàg. 47).

  • Llengües parlades a Nigèria: anglès (llengua oficial), Hausa, Ioruba, Igbo (Ibo) i Fulani.

  • Segons l'autor, és possible una llengua que funcioni sense cap classe de regles? (pàg. 49-50)

  • No, fins i tot els animals salvatges com els llops i els dofins, o els animals domèstics com els cans i els moixos tenen un sistema de comunicació, que depèn del to, de la freqüència, de la intensitat i el ritme dels sons produïts.

  • La meva llengua és la més fàcil de totes (pàg. 51-55)

  • L'autor diu que la facilitat o dificultat “de les altres llengües” es pot explicar a partir de...? (pàg. 52)

  • ...la proximitat estructural o de la distància entre les llengües.

  • Per què no tenim problemes a l'hora d'aprendre les regles de funcionament de la nostra llengua (que són extraordinàriament complexes en totes les llengües)? (pàg. 53)

  • Els infants són esponges que aprenen tota la informació que rep i amb poques vegades basta fins a l'edat de 13 o 14 anys, depenent de la persona. En aquesta època es quan les coses s'aprenen amb més facilitat i les que romandran amb més permanència al cap. És el cas de la llengua que amb el pas del temps, les teves necessitats són, cada pic, més difícils d'expressar, començant dient “nyam” referint-se a tenir fam fins a expressar els sentiments mes profunds.

  • Fes una conclusió d'aquest capítol en cinc línies a partir de la frase inicial.

  • Per a tothom la seva llengua és la més fàcil ja que és la que escolta al seu entorn des de petit i qualsevol nin tardarà el mateix de temps en aprendre qualsevol llengua sense importar la dificultat que semblen tenir les llengües desconegudes

  • La llengua materna sempre ens ha d'acompanyar (pàg. 57-61)

  • La noció de llengua materna, funciona sempre? Raona la teva resposta a partir de les argumentacions de l'autor?

  • No funciona sempre, depèn de les circumstàncies perquè sinó quina seria la llengua materna d'una persona que deixa la seva terra de petit i passa a aprendre una altra llengua diferent, més tard passa a viure a un altre territori on es parla una altra llengua i així consecutivament? En aquest cas aquesta persona tindria més d'una llengua materna o no tindria cap. Però en molts de casos aquesta afirmació te raó i per això s'ha generalitzat.

  • Quina diferència hi ha entre llengua materna o primera, i llengua territorial?

  • És el meu cas, els meus pares son castellanoparlants i la llengua territorial és el català, encara que el castellà tingui més poder en alguns àmbits com els mitjans de comunicació. Podem diferenciar la llengua materna com aquella que aprens gràcies als teus cuidadors i la llengua territorial aquella que utilitzes segons en la zona que visquis.

  • L'autor posa l'exemple d'uns ciutadans anglesos vivint en anglès al Japó, generacions i generacions al marge de la llengua territorial; és possible això?

  • No. Seria una situació inimaginable ja que està demostrat que la tercera generació ja serien parlants integrals de la llengua territorial i no pas de la materna. A més a més seria un intent de marginació personal i impensable ja que si vius a un territori, per la força hauràs de conèixer la llengua territorial per poder sobreviure.

  • En quines circumstàncies un canvi de territori sol implicar un canvi de llengua? (pàg. 60-61)

  • Quan el domini de la nova llengua es total, en cara que no es podria xerrar de canvi sinó d'aprenentatge d'una altra llengua, ja que pots continuar emprant l'altra.

  • Val més dedicar les hores de català a l'estudi de l'anglès (pàg. 63-68)

  • L'autor fa una comparació entre la diversitat lingüística i la diversitat biològica; què pot suposar la pèrdua d'una d'aquesta diversitat? Raona la teva resposta en cinc línies.

  • La pèrdua d'una part de la diversitat biològica provocaria la desaparició de caràcters hereditaris. D'aquesta manera totes les espècies perdrien moltes de varietats. Per exemple els humans ens pareixeríem molt més físicament, no hi hauria tanta diferència natural.

  • Com valora Tuson el camí cap a la simplificació: animal, vegetal i lingüística? (pàg. 64)

  • La desaparició de la diversitat ens abocaria a una humanitat de clònics; mal alimentats, a més. Seria com n malson que implicaria, també, la uniformització de voluntats, estils i idees.

    Aquesta vida no seria possible ja que cada vegada seríem més dèbils i més pobres en substància. Fins i tot això provocaria malalties psicològiques i trastorns de personalitat a causa de la semblança entre nosaltres mateixos.

  • Quins són els tres camins que han de seguir les llengües per assegurar la seva supervivència? (pàg. 64-65)

  • El primer camí per a la conservació d'una llengua és la transmissió familiar; el segon, la presència de la llengua en l'entorn, i molt especialment, en els mitjans de comunicació i en la vida laboral; el tercer, l'existència de la llengua a l'escola com a lloc d'adquisicions múltiples i sempre enriquidores.

  • Segons l'autor hi ha dues classes de coneixements lligats al món educatiu: uns a curt termini i uns altres més llargs, més integrals; quins són? (pàg. 66-67)

  • El what és important en si mateix però el més important es el how, el lloc on trobar informació i treballar-la és el que realment és important aprendre a l'escola i a la universitat. La informació per ella mateix no te molt de valor, saber on trobar-la, si.

  • Com valora, al final del capítol, la feina del professorat, en relació a la millora del país? Tu què en penses?

  • La feina del professorat és imprescindible i diu que els professors estan mal pagats i que tenen pocs recursos. A més pensa que no tenen prou reconeixement social i moltes vegades se'ls menyspreen. D'aquests depèn el futur del país ja que són aquests els qui formen les persones que el dia de demà faran que el país funcioni i sense el bon funcionament del professorat, el país no creixeria.

  • Les llengües amb més parlants són més útils (pàg. 69-73)

  • Et seria molt útil, sense canviar de context o territori, saber la llengua amb més parlants del món? Raona la teva resposta.
    No. La llengua útil es aquella que pot ajudar-te a solucionar qualque problema i no la que més parlants tingui. Així, la llengua més útil sol ser la materna per a tothom o la del territori on visquis, del teu entorn.

  • L'autor fa la següent tautologia “en un país concret, la llengua més parlada (i la més útil i pràctica) és la llengua concreta d'aquell país concret”, què és una tautologia? (pàg. 71)
    És una repetició d'un mateix pensament expressat de maneres distintes.

  • En quin casos seria recomanable tenir dues o tres llengües de coneixement comú que fessin de pont entre les persones? (pàg. 71)

  • En dominis que agrupen conjunts o comunitats de persones disposades a intercanviar informacions de mena diversa i productes variats. També en casos d'igualitarisme, respecte mutu i disponibilitat tecnològica, de fer servir la traducció simultània; o també, de trobar una persona honesta i no gens enredaire que faci de mitjancera entre dues persones.

  • Quins casos cita l'autor on el coneixement d'aquestes llengües pont, no serien de gaire ajuda? (pàg. 72)
    En les trobades dels grans mandataris polítics que són ben lluny del poliglotisme.

  • Quina és la llengua més útil en aquests casos? (pàg. 72)

  • La que et pot resoldre els problemes de cada dia.

  • Quins factors fan que la llengua més útil (la del territori), no sigui la llengua més emprada? (pàg. 72-73)

  • 1- La prohibició pura i dura en el territori on hi ha una llengua pròpia.
    2- Obligar a persones a abandonar el territori i cercar-se la vida a uns altres.

  • Creus que aquesta és la situació del català en el seu propi territori? Raona la teva resposta.

  • Sí, quan parla de la llengua silenciada i la prohibició pura i dura d'una llengua en l'educació i en els mitjans de comunicació. Això va succeir amb el català; hi va haver un veritable daltabaix. Es va obligar a moltíssimes persones a abandonar la seva llengua.

    3ª Part. De mites perversos (pàg. 75-103)

  • En algunes llengües no es pot parlar de coses abstractes (pàg. 77-82)

  • D'on considera l'autor que ve aquesta frase que encapçala el capítol? (pàg. 77-82)

  • De territoris centreeuropeus, de la França il·lustrada concretament, deu fer tres segles, on determinats filòsofs assagistes van considerar que hi havia uns “pobles salvatges” que encara caminaven cap a la humanitat plena, fent via a un “estadi superior” al qual ja havien arribat uns altres pobles avançats i filosòfics.

  • Tuson fa ironia sobre la frase de Diderot “pobles salvatges” i pobles amb llengües “aptes per a la ciència i l'especulació”; com desmunta aquesta teoria? (pàg. 79)

  • Diu que aquests pobles, considerats ”superiors”, van demostrar els seu altíssim grau de civilització fent desaparèixer cultures arreu i que van segrestar i esclavitzar milions de persones traslladades en condicions infrahumanes d'una banda a altra de l'Atlàntic..

  • Usar paraules que designin coses comunes i singulars; és un signe d'endarreriment? Justifica la teva resposta a partir de les afirmacions de Tuson.
    No, no ho és. Cada poble té les paraules que necessita i que l'interessa i tots tenen noms comuns. Seria impossible un món amb només noms propis, hauríem de tenir una memòria infinita. Per exemple, un peruà utilitzarà moltes paraules per designar els diferents tipus de patates que hi ha al Perú, al igual que ho farà un modista amb els diferents tipus de teixits que haurà de cosir.

  • Per què els yanomanos de l'Amazònia no necessiten d'una paraula que signifiqui “pas de vianants”? (pàg. 80-81)
    A l'Amazònia no existeixen els passos de vianants, per tant, no la necessiten; en tindran unes altres.

  • Valora i argumenta la teva resposta: En totes les llengües del món es pot expressar el sentit abstracte: és cert? no és cert?
    És cert, cada una de les sis mil llengües que existeixen a tot el món són portadores de conceptes abstractes ja que tots els humans tenim les mateixes necessitats, depenent de la seva forma de vida sense importar la llengua. Els humans necessitem l'abstracció per poder expressar construccions mentals, idees que tenen vida al nostre cervell i que són fóra del món físic i sensible.

  • 12. Hi ha llengües que han perdut el tren de la modernitat (pàg. 83-88)

    a. De quins procediments es valen les llengües per crear lèxic nou? (pàg. 86-87)
    1-Dels estrangerismes: adopció de paraules estrangeres adaptades a la llengua receptora del manlleu( footballfutbol)
    2-De traduccions calcades de mots d'altres llengües( skyscrapergratacels)
    3-Per creació lèxica: Ramon Llull és molt important en la llengua catalana.
    4- Per derivació, composició i parasíntesi

    b. Com desmunta l'autor els qualificatius de modernes a antigues aplicada a les llengües?
    Segons l'autor totes les llengües han estat modernes dintre de la seva època; per tant no es pot parlar de llengües antigues.

    c. Es pot parlar de la física nuclear en qualsevol llengua? Raona la teva resposta.
    Efectivament, la física nuclear pot ser parlada en qualsevol llengua. Encara que en moltes de cultures no existeix perquè no tenen la necessitat d'aquesta ciència per la seva vida, però això no vol dir que mai la tindran.

    13. On anirem a parlar amb aquestes llengües locals? (pàg. 89-93)

    a. Seria correcte dir que "totes les llengües són locals"? Raona la teva resposta.
    Si perquè totes les llengües han sorgit en espais molt reduïts i han sorgit de varietats lingüístiques locals; però factors externs al pas del temps han provocat ampliacions enormes en el seu territori, els seus parlants i la seva influència sobre altres menys afavorides.

    b. Quines són les circumstàncies que han possibilitat l'ampliació del territori lingüístic de les diferents llengües? (pàg. 90-91)
    Circumstàncies polítiques, militars, culturals i històriques.

    c. Analitza aquesta frase de l'autor: "Hi ha Llengües que creixen (i no pas per un augment sobtat de la natalitat), mentre que d'altres moren (i no pas perquè els homes i les dones hagin deixat d'estimar-se). I per fer morir les llengües no cal assassinar els parlants; no cal fer allò que denunciava l'informe de Berkeley sobre el pas de vint-i-cinc milions de mexicans autòctons a un milió, en només el temps que va des de principis del segle XVI fins al final del mateix segle; n'hi ha prejudicis i amb la promoció de la desigualtat: hi ha llengües més a i menys cultes, més i menys internacionals, més i menys progressistes". (pàg. 91-92)
    Així una llengua deixa de ser local i creix artificialment: a causa de fets històrics dels quals no són per presumir.

    d. Quines conseqüències (sobretot per a les llengües) té per a l'Àfrica, la divisió territorial colonial, seguint el model estatal europeu? (pàg. 92)
    Gràcies a aquestes divisions territorials de l'Àfrica per els europeus va desencadenar un seguit de successos històrics deplorables com es el fet de la ruptura de moltes de família, l'inici de moltes guerres, la pèrdua de cultura i llengües pròpies...

    e. Què proposa l'autor per solucionar el problema de les llengües a Europa? (pàg. 93).
    Cada llengua al seu lloc, sense cap restricció, amb capacitat per assumir tantes funcions com demani el grup de parlants, sense factors externs. I caldrà afavorir els contactes entre pobles promovent amb força i generositat coses ta naturals com la traducció i l'aprenentatge lliure de llengües.

    14. Un estat plurilingüe és molt car de mantenir (pàg. 95-98)

    a. Al davant de la base economista de l'autor de la frase que encapçala aquest capítol, Tuson hi oposa una altra frase també de caràcter economista; quina? (pàg. 96)
    ” Una Europa amb seixanta llengües és molt cara de mantenir”

    b. Què et sembla la solució extrema d'aquesta tesi inicial: un món amb una llengua seria més fàcil de mantenir? Voldries sacrificar la teva llengua, la teva cultura, per una qüestió d'economia? Raona la teva resposta.
    Aquesta tesi fa parèixer la pluralitat de llengües dins un estat fossi la causant de els problemes econòmics d'alguns d'ells. La diversitat de llengües no té perquè fer que un estat sigui car de mantenir, hi ha altres factors que també impliquen que un estat hagi de pagar impostos i no tenen perquè ser més importants que la diversitat lingüística.

    Jo no sacrificaria la meva llengua però no seria per una qüestió d'economia que una llengua s'esfonguès, sinó per altres motius.

    c. Segons l'autor, l'estat del benestar ha d'incloure el dret a la igualtat lingüística, com la manera més natural i còmoda de viure plegats; què en penses?
    Estic d'acord s'ha de lluitar contra els robatoris lingüístics per les mateixes raons i el mateix dret que tenen la salut i l'educació dins de “l'estat del benestar” ja que això ens forma com a membres d'una mateixa espècie.

    d. Fes un resum d'aquest capítol i exposa la teva opinió raonada sobre el tema.
    “...una Europa amb seixanta llengües és molt cara de mantenir...” Amb aquesta frase l'autor vol dir-nos que no s'han de perdre llengües per motius econòmics o externs ja que això es una pèrdua cultural innecessària (una llengua no es la solució als problemes financers d'Europa)

    “...un món amb sis mil llengües és molt car de mantenir i més difícil de mantenir...”Amb aquesta frase l'autor ens vol dir el mateix fet que l'anterior frase; que amb una sola llengua tot seria millor a la Terra. Sembla com si la diversitat de llengües dins un estat fos la causant dels problemes econòmics d'alguns estats i això no té perquè ser el causant de que un estat sigui car de mantenir; hi ha altres factors (sanitat, educació, obres públiques, protecció civil...) que també impliquen que un estat hagi de pagar impostos i entre aquests.

    15. Cal deixar que les llengües s 'ho facin totes soles (pàg. 99-103)

    a. Quines són les coses que li poden passar a una llengua segons aquesta teoria liberal de no fer res per solucionar el problema del contacte en un territori determinat, entre una llengua d'estat i la llengua pròpia del territori sense els mateixos drets, ni mecanismes de defensa? (pàg. 100-101)

    Les llengües haurien de gaudir de la llibertat que nosaltres no gaudim. Ningú hauria de reprimir els parlants d'una llengua o afavorir al l'ampliació d'una altra. Pens que les llengües hauria que deixar-les sense condicionar-les. Però això es impossible ja que la política fa molt les llengües i sobretot els factors històrics.

    És el cas de moltes llengües que es veuen afectades perjudicialment o afavorides per aquesta tesi.

    b. Allò que no és rendible: cultura (música, arts plàstiques, cinema, teatre, etc.), sanitat, ensenyament, les llengües, etc.; s'ha de deixar a la sort del mercat? Raona la teva resposta (pàg. 101-102)

    Aquestes coses es fan incondicionalment, no depenen dels doblers que es guanyen mantenint-lo. Moltes d'aquestes coses són necessàries pel bon funcionament de l'estat.

    c. Pensa l'autor, que l'estat ha d'intervenir en l'àmbit de les llengües, com intervé en altres àmbits? Com ho argumenta? (pàg. 102)
    Es necessari intervenir en matèria de llengües com cal també actuar en l'àmbit de l'educació, la sanitat, l'equilibri territorial, les comunicacions, etc.

    d. Quan podem parlar, metafòricament, de bona salut i de vida digna d'una llengua? (pàg. 102-103)

    La bona salut d'un llengua es pot veure clarament quan cap factor extern la perjudica i els seus parlants la parlen a diari sense cap problema i cap por.

    Si els seus parlants son fidels i la llengua és oficial a un territori podem xerrar d'una llengua amb bona salut

    Cloenda (pàg. 105-106)

    a. L'autor ens alerta sobre altres afirmacions que com les descrites en el llibre, es donen per bones encara massa vegades i ens anima a combatre-les amb argumentacions i amb fets. Com es poden combatre amb fets les argumentacions que ha anat desarmant al llarg del llibre? Raona la teva resposta.
    A partir d'ara pensarem per nosaltres mateixos i reflexionarem sobre tot allò que ens diuen i llegim. Respectarem els distints punts de vista i tindrem una mirada més crítica d'allò que abans, potser, ens era indiferent.

    b. Hi ha dues frases del pensador Bertrand Russell; comenta-les. (pàg.106)
    1-” No cal cap capacitat mental elevada per ser conservador. En canvi, els qui defensen un canvi han de posar en joc almenys un pèl d'imaginació per poder concebre alguna cosa diferent del que ja existeix”
    aquesta frase vol dir que qualsevol pot ser conservador però per ser progresista has de ser un poc intel·ligent i un poc imaginatiu.
    2-”L'ortodòxia és la tomba de la intel·ligència”
    Vol dir que és fàcil ser conservador i creure en els prejudicis que s'han difòs al llarg de la història.

    Valoració personal de l'obra.

    Què t'ha aportat la lectura d'aquest llibre de Jesús Tuson?
    Aquest llibre em fa pensar sobre el futur de les llengües, de la seva importància i del seu poder. Amb aquest llibre esper deixar de ser tan maniqueu per tenir una visió més relativista.

    Què t'han semblat les seves argumentacions?
    Les seves argumentacions estan ben suportades amb la lògica i la raó. L'autor simplifica la lectura del llibre d'una manera exemplar amb l'ús de metàfores, altres recursos i exemples.

    A què diries no, tu? Com ho argumentaries?
    Diria que no a la primera vista. Sempre s'ha d'examinar i analitzar molt be una cosa per donar la teva opinió i argumentar-la de forma correcte. A l'actualitat la primera vista es massa important i això no hauria de ser-ho tant ja que moltes vegades pot donar-nos informació errònia o falsa.