Una imatge no val mes que mil paraules; Jesús Tusón Valls

Comunicació oral i escrita. Escriptura. Oralitat. Mal de llengues. Catalá

  • Enviado por: Irenitaaa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad

Una imatge no val més que mil paraules

PRESENTACIÓ

1.En què consisteix la tendència maniquea dels humans? Per què la tenim?

Es la tendència humana a simplificar la realitat, a causa de la seva complexitat, i de tornar-ho tot més senzill sense matissos per abastar amb relativa comoditat tot el que ens envolta.

2.Quin tipus de paraules serveixen per expressar fórmules maniquees?

Els antònims serveixen per expressar aquesta tendència. Redueixen al mínim els matissos que els diferencien de ser una cosa o una altra. Com per exemple: bo o dolent, calent o fred, net o brut...

3.A què dóna lloc la tendència maniquea duita a l'extrem?

Dona lloc als estereotips o clixés, promoguts entre els grups culturals, vigents fins que es pugui demostrar el contrari i la ridiculesa d'aquestes afirmacions i prototips insertats en la societat.

4.Com es propaguen les fórmules estereotipades o clixés maniqueistes?

Algunes es propaguen a partir d'alguns mitjans de comunicació, altres tenen el seu origen en algun departament de propaganda proper als poders fàctics, algunes altres han sorgit en un món educatiu tradicional i acrític i per acabar hi ha fórmules que han nascut espontàniament que poden creixer en zones abandonades per la ignorància i la falta de realisme.

5.Què és un estereotip? I un Dogma? Posa'n exemples.

Els estereotips són un conjunt d'imatges mentals i de construccions lingüístiques heretades i d'un conjunt de prejudicis i d'actituds adquirits, simplifiquen la realitat per fer-la més comprensible. Són molt necessaris per a la socialització, per al desenvolupament i integració dels individus en un entorn que d'altra manera seria agressiu, desconegut, incomprensible i inabastable.

Un dogma és un principi fonamental, una veritat fonamental i indiscutible o afirmada com a tal. Per exemple el dogma cristià, la fe catòlica.

6.Què significa què el llibre es bel·ligerant? Contra què és bel·ligerant?

Què és crític amb allò que es discuteix o es diu. En aquest cas el llibre és bel·ligerant contra els tòpics i els estereotips.

PART PRIMERA. DE LA COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA.

  • Una imatge val més que mil paraules.

  • 1.Què és un logograma? A propòsit de què en parla l'autor?

    Un logograma és un únic grafema que conté una paraula. Pot ser un jeroglífic, un nombre que es llegeixi com un mot, un signe específic o un ideograma. Acostumen a ser intraduïbles, ja que la lectura exacta en un idioma no sempre té correspondència amb el significat d'una altra llengua.

    L'autor utilitza aquest mot per explicar-nos l'excepció de l'aforisme xines “una imatge val més que mil paraules”.

    2.Quin criteri utilitzat per diferenciar llengua i dialecte invalida l'autor amb l'exemple del principi del capitol?

    Un dels criteris per diferenciar la llengua i el dialecte sol ser que dos parlants d'una mateixa llengua s'han de poder entendre, i que si no s'entenen, parlen dues llengües distintes, aquest es el criteri que Tuson invalida amb l'excepció que ens mostra amb l'exemple.

    3.Què és segons Tuson allò que de debò val més que mil imatges? Com ho exemplifica?

    Per a Tuson la Parla val més que qualsevol altre cosa, és una de les caracteristiques distintives dels essers humans. Sempre un parell de paraules ben cohesionades aprofundirà més en nosaltres que un milió de imatges.

    4.Què vol dir l'autor quan afirma: “El problema fonamental, però, és quin tipus d'informació podem arribar a transmetre amb aquests elements visuals”?

    L'autor segueix aquesta afirmació amb una explicació en la que en dona a entendre que una imatge només ens pot donar la informació elemental, bàsica però no pot expressar més enllà, es a dir, nos ens pot transmetre el que hi ha darrera d'aquesta idea, i per altra banda ens diu que no es poden explicar idees humanes, amb sentiments darrera elles o condicions específiques. Lés imatges no basten per arribar a tots els conceptes humans.

    5.Segons l'autor, què podem fer amb les imatges i amb les paraules?

    L'autor considera que amb les imatges només podem expressar algunes coses elementals, donar algunes ordres i poc més, tenen una capacitat discursiva limitada. En canvi les paraules ens permeten expressar tot i més, tot tipus de sentiments de desitjos, explicar fets amb detalls, matissos que et permeten fer-te una idea mental precisa del que es parla, con diu Tuson: “construïm la novel·la de la realitat i teixim la seqüència dels fets”.

    6.Quina és la conclusió de l'autor?

    La conclusió de l'autor es basa en que les imatges poden ser molt útils en segons quins casos però que un parell de paraules ben agrupades i cohesionades valen moltíssim més que mil imatges, ja que les imatges capten la idea bàsica d'allò que es representa i en alguns casos la idea no es pot ni tansols representar gràficament. Per això pensa en una convivència harmònica de les imatges amb les paraules, sense que una sobresurti damunt l'altra.

  • “Aviat desapareixerà l'escriptura”

  • 1.Què és un poble àgraf? Per què en parla en Tuson?

    Els pobles àgrafs són una sèrie de pobles que viuen pacíficament la seva vida plenament humana sense el coneixement de l'escriptura. En parla quan ens diu que no seria cap tragèdia que desaparegués l'escriptura posant com exemple els pobles àgrafs que viuen normalment com nosaltres però sense la necessitat de l'escriptura.

    2.Quines circumstàncies històriques i socials varen fer necessària l'aparició de l'escriptura?

    L'escriptura va aparèixer a causa de la complexitat que ha arribat a tenir la nostra societat. Sense l'escriptura seria molt difícil organitzar i administrar l'economia, per exemple, de la nostra societat, ja que seria bàsicament impossible memoritzar totes les dades que arribem a obtenir dins de la nostra societat.

    3.Tuson intenta relativitzar la importància de l'escriptura, quin argument temporal utilitza?

    Ens ho explica fent servir una escala, es a dir, fent com si cent mil anys de la nostra existència fossin tan sols un dia de 24 hores, arribant a la conclusió de que si fos així només duríem una hora i vint minuts escrivint.

    4.Segons l'autor, podríem viure sense escriptura en la nostra societat?, i en altres societats humanes?

    En la nostra òbviament no, ja que com hem dit la complexitat de la nostra societat ens impedeix poder organitzar-ho tot de memòria sense cap tipus de mecanisme per poder recordar totes les dades durant tant de segles com estem fent ara i a més no existirien mòbils,ni Internet sense escriptura ja que no tindria cap tipus de sentit i hauríem de canviar de vida.

    A altres civilitzacions com apunta Tuson si que es pot fer ja que son civilitzacions que mai han necessitat l'escriptura, que viuen d'acord amb la seva naturalesa, ajustats a l'entorn i el que necessiten ho prenen de la natura sense necessitat de Internet, ni escriptura per organitzar la seva societat.

    5.Per quins motius argumenta Tuson que cal defensar l'escriptura?

    Perquè ha estat un guany considerable per a l'avanç de la nostra societat durant tots aquests segles i ens a ajudat a facilitar la seva organització, la seva pèrdua només seria un pas cap endarrere en el nostre avanç cap a una civilització cada vegada més avançada i moderna.

  • Fer literatura és cosa de pocs, ben dotat per la natura

  • 1.Per què considera l'autor que l'afirmació del capítol “podria sonar un pèl racista”?

    Perquè considera que una afirmació com aquesta diferencia els humans entre privilegiats i vulgars, entre homes i dones, ja que alguns neixen amb el do de la literatura i altres no.

    2. Quina postura pren l'autor davant l'afirmació “el poeta no es fa, neix”?

    Tuson creu que el poeta es fa, amb esforç i dedicació per part nostre i si les circumstàncies del nostre entorn ens son favorables i ens acompanyen.

    3.Què vol dir l'autor quan afirma “Aquests divins, però...”

    Vol dir que aquesta gent hauria d'aturar-se a pensar que si Petrarca o qualsevol altra poeta en lloc de que les circumstàncies l'acompanyessin i tingues un entorn mínimament literari, hagués tingut que fer feina de sol a sol sense temps per llegir, ni escriure ni dedicar-li atenció a la literatura pot ser no hauria escrit un versos tan meravellosos com els que va escriure.

    4.Què cal fer, segons l'autor, per fer literatura? Hi estàs d'acord?

    Segons Tuson s'hi ha de dedicar temps i esforçar-se començant a llegir ben prest, per agafar els hàbits de ben petits i a partir d'aquí enfocar la llengua des de un punt de vista estètic i així començar a fer literatura. Hi estic d'acord encara que també penso que sempre hi ha persones amb més facilitat degut als seus gusts, la seva dedicació o al seu entorn.

    5.Què cal fer, segons l'autor, si hom “no es veu amb cor de fer poesia”?

    L'autor explica que fer literatura es tan sols una de les coses boniques que podem dur a terme en el nostre dia a dia i proposa altres activitats igualment moralitzants i boniques, també diu que podem fer qualsevol cosa menys acomplexar-nos perquè la literatura no és el nostre fort.

    6. Al llarg del llibre l'autor fa servir molt el recurs de la ironia, n'has trobat cap en aquest capítol?

    Sí, en el paràgraf en que ens parla de la genètica que diu: “hi ha una variant més nova encara [...] d'aquesta que es fabrica per passar l'estona...” fins al final del paràgraf.

  • Els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament

  • 1.Comenta el fragment següent: “passa, aquí, el que passa amb els acudits....”

    Tuson el que ens vol dir amb això es que qui diu aquestes coses és per ridiculitzar als que son diferents i fer-los inferiors, en aquest cas els joves (també periodistes) per creure's superior, a més creu que qui diu aquestes coses es gent encallada en el passat que no valoren les coses d'avui i les maneres de fer de la gent que encara te molta vida per davant.

    2.De quina manera es justifica que avui dia s'escrigui pitjor que en èpoques anteriors? L'autor ho considera positiu?

    Es justifica dient que ara s'escriu pitjor degut a que fa anys s'escrivia poquíssim degut al baix percentatge de gent, que en aquells temps es podia permetre una educació i cultura, per tant si hi ha més escrits i gent culturalitzada com avui en dia és molt més fàcil criticar i treure defectes que no abans, que com diu Tuson, escrivien tan poc.

    3.L'autor recorda que les llengües al llarg de la història canvien, per què creus que passa?

    Això passa perquè nosaltres els parlant anem seguint uns models o no que hem heretat de generacions anteriors, es a dir , cadascú fa la seva llengua modificant-la en major o menor grau, per això molt poc a poc les llengües es van modificant progressivament.

    4.Quan es refereix als joves l'autor afirma: “tenen, doncs, el control del sistema, i, quan toqui, deixaran de parlar com adolescents. Comenta-ho.

    Es refereix a que som els joves els que anirem canviant la llengua a poc a poc, encara que en l'adolescència facem servir expressions col·loquials inclús a vegades vulgars o inintel·ligibles per a altres generacions, i que en madurar arribarem a un altre nivell més elevat de llenguatge deixant a un costat aquest vocabulari i aquest tipus de registres segons en quina situació.

    5.En aquest cas, quin és el paper de l'escola pel que fa a l'ensenyament de la llengua?

    L'escola serà la que permeti als joves aprendre les modalitats de la varietat culta o formal, les quals hauran de fer servir en les diverses situacions en que els posarà la vida.

  • El llenguatge és un mitjà de comunicació

  • 1.Al llarg del capítol s'exposen vàries funcions de la llengua que van més enllà del simple intercanvi d'informació. Enumera-les i explica-les de forma resumida.

    Suport del pensament i diàleg interior: Els humans a part de mantenir conversacions amb altres parlants també es molt comú mantenir diàlegs interns, es a dir, amb un mateix dins la teva ment, i aquests diàlegs els podem mantenir gràcies al nostre coneixement de la llengua.

    La dimensió interna de les llengües ens assegura la identitat personal en el temps, es a dir la nostra història personal és també una història lingüística, ja que la nostra història la recordem i contem narrant-la dins el nostre cap o en públic, i com sempre entre en joc la llengua i el llenguatge, a més de les imatges, els sons...etc, tot es un conjunt.

    La dimensió individual conviu amb la cara col·lectiva, nosaltres cooperem i ens acompanyem gràcies a la llengua i ens sentim identificats amb altres parlant de la nostra llengua com una unitat. Dit això no és d'estranyar que les llengües siguin indicadores d'identitat col·lectiva.

    Les llengües ens ordenen el món: Ens permeten fer-nos una idea de la realitat i dels esdeveniments de forma general. A això ajuden els noms comuns que ens permeten generalitzar i classificar grups oberts d'objectes d'acord amb un criteri de semblança.

    PART SEGONA: DE MITES INNOCENTS.

    1.Què és un prejudici lingüístic?

    De vegades les actituds negatives o les creences en relació amb les varietats lingüístiques o els seus parlants es basen en judicis de valors generats per la ignorància o malvolença: són els prejudicis lingüístics.

    2.Penses que hi ha prejudicis lingüístics pel que fa al català?

    Crec que si, ja que per exemple els mallorquins es queixen molt sobre que el mallorquí no es un dialecte del català, sinó que és una llengua pròpia, però com es diu a la definició de perjudici lingüístic aquestes creences solen estar basades en la ignorància o la malvolença.

  • El ioruba és una llengua rara, exòtica

  • 1.Explica aquesta afirmació amb les teves paraules: “És d'aquesta manera que neixen i creixen els perjudicis de tota mena: sobre la base de la ignorància”

    Es refereix a que es normal que neixin perjudicis si la gent ni tan sols es molesta en informar-se un poquet sobre el tema, dit d'una altra manera, per què parlen si no tan sols saben del que estan parlant? Això crea els perjudicis.

    2.Com seria, a grans trets, per a Jesús Tuson una llengua rara?

    Per a Jesús Tuson una llengua rara seria aquella que ha estat inventada per la nostra imaginació, es a dir, llengües inexistents.

    3.Quines característiques comparteixen totes les llengües?

    Totes les llengües tenen vocals i consonants, paraules que poden ser classificades, adverbis, noms , pronoms..., totes tenen estructures oracionals i marcadors de modalitat etc. Totes tenen gramàtica (sistema o estructura) i a més noms comuns i propis.

  • La meva llengua és la més fàcil de totes

  • 1.Per quines raons considera l'autor que es fa aquesta afirmació?

    Precisament Tuson creu que aquesta afirmació es fa perquè com ella mateixa diu és la nostra llengua, la que ens han ensenyat des de sempre i la que utilitzem en tots els tipus d'àmbits, per això a cadascú li pareixerà molt més fàcil la seva llengua que qualsevol altra que no tracti tant o gens.

    2.Pensa si has sentit dir mai que la llengua X és molt fàcil o més fàcil que la resta, de quina llengua es tractava? Per què creus que es diu?

    No m'ho havien dit mai però jo crec que la gent que afirma això no s'ha aturar a pensar que igual que tal vegada per un espanyol l'àrab es complicadíssim, si ho mirem des de el punt de vista àrab seria exactament el mateix dilema, ja que son llengües totalment distintes a l'hora de parlar-les i escriure-les.

    3.Comenta el fragment següent: “ I malament rai si aquesta afirmació la fa un monolingüe militant i excloent...”

    Ens està dient que per molt que un militant monolingüe ens intenti ficar por de conèixer altres llengües ja que ell només en coneix una i intenta menysprear les altres no ens em de deixar dur ja que una llengua pot ser fàcil com qualsevol altra, això si mentre sigui la nostra serà la més fàcil de totes.

    4.De què depèn realment la facilitat o la dificultat d'una llengua per a una persona que l'està aprenent?

    La facilitat o dificultat de la llengua és una cosa relativa, que s'explica a partir de la proximitat estructural o no entre llengües. Es a dir per a un espanyol sempre serà molt més fàcil l'anglès o l'italià que no el rus, això es degut a la proximitat estructural entre les dues primeres i la distància entre l'espanyol i el rus.

  • La llengua materna sempre ens ha d'acompanyar

  • 1.El capítol ve encapçalat per un exemple que ens fa dubtar sobre quina serà la llengua materna d'un científic imaginari, t'has trobat amb casos semblants?

    He vist casos de gent adoptada que ni tan sols coneix la seva llengua d'origen, el que diríem la seva llengua materna, per tant si s'ha criat aquí i ha crescut aquí se consideraria llengua materna a la llengua que li han ensenyat des de sempre i la que ell/a ha après i utilitza en el seu dia a dia.

    2.Comenta l'afirmació següent: “en alguns estats s'ha escampat i promogut la idea de que amb una llengua ja n'hi ha prou”.

    Tuson considera que aquesta idea es absurda, i que qui l'ha formulada s'oblida de que els humans naixem amb una tendència innata d'aprendre, i no només una llengua sinó que també aprenem amb facilitat les llengües que estan a l'ordre del dia en el nostre país o àmbit social i que a més a més es bo adaptar-se a les circumstàncies i que tothom es sent més còmode en moltes més situacions com més llengües maneja.

    3.Fes un resum del darrer paràgraf del capítol, posa-li un títol i comenta'l.

    Dins un mateix estat hi pot haver distintes llengües, si tu et trasllades a un altre lloc dins aquest mateix estat està molt be que conservis la teva llengua però això no vol dir que no puguis aprendre la del lloc a on vas. Pot seguir conservant la teva i adquirir-ne una altra de nova.

    Títol: Llengües sense fronteres. La utilització d'una llengua no depèn de que creuis una frontera o no.

  • Val més dedicar les hores de català a l'estudi de l'anglès.

  • 1.Quins dos problemes planteja l'afirmació anterior? Explica'ls

    Primer planteja el problema de la utilitat dels coneixements que es poden aconseguir a l'escola i en segon lloc el del paper de la llengua com a matèria i vehicle de l'ensenyament. Aquesta afirmació ridiculitza la idea de ensenyar el català a les escoles ja que es troba poc productiu, es a dir, que en un món com en el que vivim avui en dia, internacional, és molt més pràctic utilitzar l'anglès, es a dir, es deixa al català en segon lloc.

    2.Comenta l'afirmació que fa l'autor: “El que es ben curiós, però, és que l'esperit conservacionista no s'estengui també cap a les llengües, moltes en perill d'extinció imminent”

    Tuson comenta que la societat es preocupa molt i te un esperit conservacionista cap a temes com el medi ambient, l'extinció d'animals, el perill de que desapareguin les masses forestals, però que molt poca gent per no dir quasi ningú es preocupa pel perill que corren moltes llengües sense que ningú se n'adoni, i que ningú mou un dit i ni tan sols la boca per lamentar-se o comentar si una llengua apareix, desapareix o continua progressant.

    3.A què es refereix l'autor quan diu: “Malament, doncs, si en l'horitzó del futur comença a dibuixar-s'hi un planeta que camini cap a la simplificació total”?

    Es refereix a que no seria un bon progrés si es complissin les expectatives creades per alguns experts que diuen que en el segle que comença les llengües es reduiran a la meitat. Per això fa referència a la simplificació de les llengües i opina que seria com un mal son tenir que explicar tot amb la major simplicitat possible.

    4.Explica de què depèn la conservació de les llengües.

    En primer lloc depèn de la transmissió familiar, natural, en segon lloc depèn de la presència de la llengua en l'entorn, en el mitjans de comunicació i en la vida laboral, i en tercer lloc depèn de l'existència de la llengua a l'escola com a lloc d'adquisicions múltiples i sempre enriquidores.

    5.Quins arguments dona l'autor per ensenyar el català?

    L'autor diu que dedicar hores d'estudi al català significa dotar als alumnes amb destreses comunicatives necessàries i a més troba lògic que siguem nosaltres mateixos els responsables de la continuació de la nostra llengua en un futur.

    6.Explica els conceptes de know what i know how.

    El know what seria aprendre coses i el know how seria com arribar a aprendre en general, es la diferència entre aprendre que i aprendre com, es a dir entre tenir tota la informació i saber organitzar-la, creuar-la i fer coses de manera personal i creativa, es a dir saber utilitzar els coneixements. No hi ha how sense what.

    7.Quina solució dóna l'autor per millorar l'escola i, de rebot, el conjunt del país? Ho consideres adequat? I viable? Per què?

    Tuson proposa augmentar el pressupost de l'ensenyament invertint diners en coses pràctiques i educatives i no gastant-ho en altres coses que ni tan sols en què.

    Hi estic totalment d'acord si l'estat en lloc de gastar-se els doblers en coses simples i de mínima necessitat invertissin més en l'educació i les escoles les coses serien molt distintes ja que hi hauria un canvi, a millor, dins les motivacions i els mitjans dels que disposarien els alumnes.

  • Les llengües amb més parlants són més útils

  • 1.Fes un resum del capítol.

    En aquest capítol ens vol fer arribar a la conclusió de que aquesta afirmació es absurda, esta clar que la llengua més parlada no té perquè ser més útils, sinó que la llengua mes útil serà aquella que et pugui resoldre més problemes en situacions diverses en el teu esdevenir de cada dia. Es a dir cada llengua es útils segons a on et trobes i el context i situació en que et trobes.

    PART TERCERA. DE MITES PERVERSOS

  • En algunes llengües no es pot parlar de coses abstractes

  • 1.En quin context històric va aparèixer aquesta idea?

    Aquesta idea va sorgir ara fa un tres segles en alguns territoris centreeuropeus, sobretot a la França il·lustrada.

    2.Què expressa segons l'autor una afirmació com aquesta?

    Segons l'autor aquesta afirmació expressa que encara resideix l'esclavatge en la nostra ment que és el que hi ha en el rerefons d'aquest tipus d'afirmacions que volen defensar la superioritat d'uns pobles i d'unes llengües en comparació amb altres, es a dir, expressa racisme i ignorància.

    3.Comenta l'afirmació següent: “Cal, doncs, reconèixer que tots estem en el mateix sac, i que el sac...”

    Això significa que a totes les llengües abunden tant noms abstractes com noms concrets, el que passa és que cada poble utilitza menys o més noms concrets segons els seus interessos en segons quins temes.

  • Hi ha llengües que han perdut el tren de la modernitat

  • 1.Quins beneficis aporta la modernitat segons l'autor?

    La modernitat està relacionada amb les noves tecnologies i per tant ens a ajudat a fer la vida més fàcil, la comunicació més ràpida i ens obre moltes portes. La modernitat associada a l'educació comporta guanys visibles i sòlids en educació, sanitat, mitjans de comunicació. El que s'espera de la modernitat és un camí cap a la igualtat de sexe, d'edat, de gènere, aspecte, llengua... que es desenvolupa de manera lenta i difícil.

    2.Per què la distinció entre llengües antigues i modernes no pot tenir cap sentit o justificació?

    Perquè cadascuna d'aquestes llengües no és que hagi perdut el tren de la modernitat sinó que han tengut el seu moment de glòria, de modernitat en un moment determinat, ja sigui ara o fa 1000 anys, totes tenen la seva evolució en el temps, com hem dit abans les llengües es van desenvolupant i canviant a poc a poc.

    3.Què és un estigma?

    Un estigma es una senyal o marca indeleble.

    4.Quins mecanismes fa servir la llengua per crear nous mots adequats a noves situacions? Posa exemples

    Utilitza el mecanisme de l'adopció de paraules estrangeres adaptades a la llengua receptora del manlleu o la traducció calcada, també utilitza la creació lèxica i metafòrica o bé explotar les possibilitats autòctones de la derivació, de la composició i de la paràfrasi.

    Exemples: sandwich, web...

    5.Comenta el darrer paràgraf del capítol.

    És una manera irònica de dir que els que diuen que algunes llengües han perdut el tren de la modernitat s'haurien d'aplicar aquesta afirmació a ells mateixos utilitzant conceptes més moderns i ja que parlen d'antiguitat haurien pogut utilitzar el mateix tòpic utilitzant la metàfora de les tartanes.

  • On anirem a parar amb aquestes llengües locals?

  • 1.Com son els orígens de totes les llengües?

    Totes les llengües tenen el seu origen en llogarets petits i amb pocs parlants, ja que no s'ha vist mai enlloc que una llengua hagi aparegut de cop i volta en una extensió considerable amb milions de parlants. L'expansió d'una llengua comporta un procés lent i progressiu.

    2.De què depèn l'expansió d'una llengua? L'autor ho considera positiu? Justifica-ho

    Tuson ens diu que l'expansió d'una llengua depèn de factor aliens a la llengua, es a dir, depèn de circumstàncies polítiques, militars, culturals i històriques. No ho troba del tot positiu i ho justifica amb l'exemple del panorama lingüístic d'Àfrica que es va expandir una llengua a causa de les conquestes dels pobles civilitzats que la varen imposar a la força, l'autor opina que d'aquests fets històric més valdria no presumir.

    3.Comenta el panorama lingüístic d'Àfrica

    A Àfrica es troben amb un centenar de llengües, que varien segons la zona geogràfica. Per entendre's entre ells es necessària la intervenció d'algú que conegui l'altra llengua, també poden utilitzar la “lingua franca” com a mitjà comercial o poden fer servir la llengua que va arribar amb l'administració, l'exèrcit i els colonitzadors que hi varen establir les seves civilitzacions.

    4.Comenta l'afirmació següent: “Per morir les llengües no cal assassinar els parlants...n'hi ha prou amb la persuasió, amb l'extensió dels prejudicis...”

    Aquesta afirmació ens dona a entendre que no cal que desapareixin els parlants d'una llengua si no que tan sols basta amb els prejudicis que tenim sobre la llengua i la desigualtat que els homes mostren entre les llengües això porta a situacions com la de Àfrica en la que s'arriba al punt de que els parlant s'han d'avergonyir de la seva pròpia llengua local.

    5.Quina proposta fa l'autor per resoldre el problema europeu de les llengües? Et sembla una solució raonable i viable?

    L'autor proposa una solució senzilla, proposa que cada llengua permaneixi al seu lloc, sense restriccions i poguent assumir totes les funcions lingüístiques, explica que s'hauria d'afavorir el contacte entre pobles amb la traducció i l'aprenentatge lliure de llengües. Em pareix del tot lògic el que diu Tuson, ja que si no afavorim el contacte entre els pobles europeus la coexistència i l'enteniment farien molt complicada la comoditat de poder comunicar-se uns amb altres.

  • Un estat plurilingüe és molt car de mantenir

  • 1.A quin estat es refereix l'autor d'aquesta afirmació? Com li rebat Tuson?

    Es referia a l'estat espanyol. Tuson li rebat posant l'exemple de que si l'autor de l'afirmació troba que un Estat com Espanya pot sortir car amb set llengües com ho deuen fer a l'Índia que tenen més de cinc-centes llengües, i de forma irònica deixa caure que deu ser que ara alguns països es troben en la misèria degut al plurilingüisme d'alguns estats.

    2.Quines obligacions tenen els estats? Què els reclama Tuson?

    Tenen l'obligació de dur a terme una justícia distributiva fent referència a les diferencies entre les diferents llengües que son part de la diversitat del nostre món, un estat per al qual també demanem viabilitat econòmica.

    Tuson els reclama una casella especial en la declaració de la renda per a les aportacions a la vida digna de les llengües així no hauríem de tornar a pagar el que ja hem pagat.

  • Cal deixar que les llengües s'ho facin totes soles

  • 1.Per què considera Tuson que aquesta idea és idíl·lica i mortífera?

    Considera que es una idea idíl·lica perquè pressuposa que totes les llengües tenen les mateixes possibilitats i els mateixos recursos per a sobreviure en el futur i és una idea mortífera perquè això darrer es mentida, hi ha llengües que duen una “vida” llarga i fàcil i d'altres només son parlades pels parlant més vells o tan sols duren un parell de generacions.

    2.Quina metàfora utilitza l'autor per referir-se a les llengües minoritzades?

    Utilitza la metàfora d'un pacient d'hospital que al veure's en regressió ja està sofrint a la sala de cures intensives, i després fa referència a la llengua minoritzada com el pacient gran i delicat al que li pronostiquen una recuperació més llarga.

    3.Quins perills té una llengua minoritzada? Què pot perdre?

    Una llengua minoritzada corre el risc de desaparèixer, i pot perdre lèxic, pot veure's aclaparada per un vocabulari estranger per a situacions i objectes procedents d''un altre país, també pot lliscar el propi sistema vocàlic cap al d'una altra llengua, o que determinades estructures sintàctiques s'ajustin a les d'una altra llengua, i així aquesta llengua arribarà a un punt indiferenciat i insípid.

    4.Quins valors tenen les llengües? Per què cal protegir-les?

    Les llengües son realitats sostingudes per grups de persones que anem creant un pensament a partir de paraules i estructures, a més, és el mecanisme privilegiat que ens permet comunicar-nos o que fa que ens sentim part de la nostra pròpia cultura, per això cal protegir-les i perquè no hem de permetre que les llengües desapareixin a causa de la llei del més fort.

    5.Què significa que una llengua té “bona salut”? Que s'ha de fer per aconseguir-ho?

    Significa que és capaç de satisfer i assumir totes les funcions lingüístiques des de la parla col·loquial fins a les formulacions científiques ha de estar present des de l'ensenyament fins a la vida laboral i comercial, el lleure, els mitjans de comunicació...sinó estaria posant en evidencia la seva debilitat en un camí cap a la seva fi.

    6.Comenta el darrer paràgraf del capítol.

    Sens vol fer arribar la idea de que no hem de permetre que les llengües desapareguin poc a poc fins que ja només en quedi una, ja que les llengües son la representació del llenguatge i el llenguatge és la marca distintiva dels humans, la característica que ens fa especials

    CLOENDA.

    1.Quins tòpics s'hauran de continuar superant?

    Afirmacions com que l'home és superior a la dona, pobles incapaços de sortir de la pobresa, tòpics lingüístics com que hi ha llengües riques i pobres, públiques i privades etc. I moltes altres que seguiran sorgint com han sorgit fins ara.

    2.Comenta l'afirmació: “Els clixés basats en enunciats bipolars que valoren unes llengües com a millor que altres són una invitació al complex d'inferioritat i a la deserció lingüística”

    Està clar que ens està dient és que els estereotips sobre que una llengua es millor que una altra esta contribuint a la actual desaparició i minorització d'algunes llengües .

    3.Què vol dir l'autor quan afirma que “l'ortodòxia és la tomba de la intel·ligència”? Què proposa?

    Si cada un no posa un poquet de imaginació per seguir avançant es mor la intel·ligència ja que sempre seguiríem uns models establerts.

    REFERIT A TOT EL LLIBRE

    1.El llibre que acabes de llegir és un assaig, perquè?

    És un assaig ja que es correspon amb la definició d'aquest.

    És una reflexió lliure, intima i personal sobre un tema, en el llibre s'opina sobre aquest tema i es defensen unes postures ja sigui defensant el que es diu o criticant-ho i traient una altra conclusió. L'enfocament del llibre es personal i subjectiu i te un objectiu moralitzador i divulgatiu. A més s'utilitza un ús connotatiu del llenguatge, hi ha recursos retòrics, ús de la ironia i l'ús de citacions com argument d'autoritat.

    2.Analitza l'estructura general del llibre.

    El llibre està estructurat en sis apartats:

    La presentació: Se'ns dona una idea sobre la intenció i el fi de l'obra.

    Primera part: De la Comunicació oral i escrita.

    Segona part: De mites innocents.

    Tercera part: De mites perversos.

    • Totes les parts conten amb cinc capítols cada una relacionats amb el títol de cada part.

    Cloenda: Ens fa un resum i una reflexió final.

    Referències bibliogràfiques

    Sumari

    3.Fes una valoració personal, crítica i raonada, de l'obra.

    En la meva opinió és un llibre que et fa pensar i reflexionar sobre l'origen de les nostres llengües i sobre la nostra escriptura, et convida a profunditzar en aquest tema, sobre la importància de l'ús de llengües ja sigui la nostra o no, i t'ensenya a no discriminar cap llengua per minoritzada, minoritària, majoritària etc.. que sigui. Totes les llengües son iguals i tenen els mateixos drets.