Un mundo sin rumbo; Ignacio Ramonet

Ciencias sociales # Mundialització. Política. Neoliberalistes

  • Enviado por: Anna Quintero
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

1. L'autor i el llibre

U

n mundo sin rumbo. Crisis de fin de siglo és un dels múltiples llibres escrits per Ignacio Ramonet. Aquest gallec, nascut a Redondela (Pontevedra) ara fa cinquanta-sis anys, és un dels intel·lectuals de la comunicació amb més carisma dels darrers temps. Així ho expressa el periodista de l'Avui Quim Aranda en dir que, “l'estatura intel·lectual d'Ignacio Ramonet (...) és fora de dubte”

Director del prestigiós mensuari francès Le Monde Diplomatique i del trimestral Manière de voir, Ramonet alterna la seva feina als periòdics amb la redacció de llibres com La tiranía de la comunicación, Geopolítica del caos o Cómo nos venden la moto, aquest últim en col·laboració amb el filòsof Noam Chomski. Com alumne de Roland Barthes a l'Escola d'Alts Estudis en Ciències Socials a París, Ignacio Ramonet ha adquirit una particular manera de donar significat als fenómens que es donen en aquest final de segle. En aquest sentit és una de les poques veus que ha gosat qüestionar l'atac de l'OTAN en la guerra de Kosovo, tot provocant una sèrie de reaccions en l'elit política, econòmica, diplomàtica i social. En una recent visita a Barcelona, Ramonet va afirmar que els Estats Units pretenen legitimar l'OTAN amb la guerra contra Milosevic. Per l'autor d'Un mundo sin rumbo, “la intervenció als Balcans ha ensorrat un segle de construcció de la comunitat internacional”.

El caràcter de Ramonet l'ha dut a dirigir un dels pocs mitjans de comunicació que poden atribuir-se l'adjectiu “independent”. Le Monde Diplomatique pertany a l'equip de redacció i als seus lectors. Tal i com destaca el mateix Ramonet, aquest fet “és, cal ser-ne conscient, una situació d'extrema raresa dins l'univers de la premsa”. Les Amis du Monde Diplomatique, paguen una quota anual, de manera que “lectors i redactors disposen d'un poder de control decisiu, tot garantint la independència de la línia redaccional del nostre mensuari”, afirma el director del mitjà.

Un mundo sin rumbo és un llibre que sintetitza els pensaments de l'autor sobre els fets que es donen a tres anys d'acabar el mil·leni (el llibre va ser escrit el 1997). A partir d'una anàlisi geopolítica de la situació actual, Ramonet mostra quin és el rumb que pren la Humanitat arran de l'extensió del neoliberalisme en els darrers anys. Descrivint els canvis provocats en la política, la societat, l'economia i la cultura de final de segle, Ramonet mostra una visió una mica apocalíptica de l'actualitat i del futur.

Amb aquest llibre l'autor fa una crida per un canvi. De l'exposició apocalíptica de Ramonet el lector extreu la idea que cal un gir radical en el rumb de la història actual. Cal que les coses canviïn ja que, de continuar així, la Humanitat es veurà en Un mundo sin rumbo. L'autor, però, no aporta gaire idees per solucionar el problema.

2. El fil conductor del llibre. La hipòtesi de l'autor

E

l camí que està prenent la Humanitat de cara al proper mil·leni, caracteritzat per la mundialització provocada pel neoliberalisme, no és sostenible i derivarà en grans desastres econòmics, polítics, mediambientals, socials i culturals si no s'hi posa remei. Aquesta és la hipòtesi que exposa Ignacio Ramonet a Un mundo sin rumbo.

La crítica al neoliberalisme i a la conseqüent mundialització és una constant que plana pel llibre des de la primera fins a la darrera pàgina. L'anàlisi crítica dels efectes del pensament únic sobre la cultura, la societat, l'economia o la política és el fil conductor que permet a l'autor exposar la seva opinió sobre la situació actual al món.

Ramonet sintetitza els seus pensaments en deu capítols, una introducció i un epíleg. Una revisió general de la situació internacional després de la Guerra Freda és necessària abans d'abordar altres qüestions. Això és el que fa Ramonet al primer capítol, El nuevo paisaje internacional, on descriu, entre d'altres, l'impacte del triomf del capitalisme sobre els països de l'Est, la situació del mercat regit per l'ultraliberalisme o el paper de la Triada (Estats Units, Europa i Japó) en l'economia mundial. Tot seguit dedica un capítol sencer a l'anàlisi del protagonisme actual dels Estats Units. Ignacio Ramonet és molt crític amb el país hegemònic i posa de manifest el declivi interior que està patint actualment malgrat el poder econòmic mundial que ostenta. En aquest sentit, l'autor augura la fi de l'imperi dels nordamericans.

Els capítols centrals del llibre analitzen i critiquen profundament el pensament únic, la filosofia extesa pels neoliberalistes que ha provocat els canvis en el panorama mundial. Ramonet dóna proves de les enormes diferències socials mundials que ha generat la nova manera de pensar, que també ha provocat la concentració de la població a les ciutats i l'aparició del que ell diu “regímenes globalitarios”, uns estats que en nom del mercat governen a esquenes dels ciutadans. Aquests, segons l'autor, es troben desconcertats davant la caòtica situació actual i recorren a l'evasió, a allò irracional i a la religió. A més, la població mundial es veu exposada a la World Culture, un missatge homogeni que destrueix les característiques culturals particulars i que encén els nacionalismes tot provocant una sèrie de conflictes. Aquests conflictes estan exemplificats al setè capítol, on Ramonet fa una volta al món mostrant la situació dels escenaris bèl·lics a Àfrica, Pròxim Orient, Amèrica Llatina, Europa, etc.

Per l'autor, la cultura és un dels puntals de la Humanitat. El director de Le Monde Diplomatique no apunta una solució clara a la situació actual, però destaca el paper de la cultura en el desenvolupament dels esdeveniments. Deixar de considerar la cultura com una mercaderia i evitar que cap conglomerat empresarial s'apoderi d'Internet són algunes de les vies per aturar l'avanç del neoliberalisme, segons Ramonet. Amb tot, la conclusió que extreu el lector és d'un món condemnat a la destrucció.

3. L'opinió personal de la lectora

S

i algú pateix una crisi existencial que li provoca qüestionar-se el seu paper en el món, més val que no llegeixi Un mundo si rumbo, d'Ignacio Ramonet. Aquest prestigiós autor, director del també prestigiós mensuari Le Monde Diplomatique, no pot ser més crític amb el curs dels esdeveniments de l'actualitat internacional.

Des de les pàgines del seu llibre, Ramonet fa un repàs general a la situació de la política, l'economia, la societat i la cultura derivades de l'efecte del neoliberalisme de les darreres dècades. Sota una òptica clarament apocalíptica, l'autor critica obertament l'actitud dels actors protagonistes dels esdeveniments de finals del mil·leni. Segons Ignacio Ramonet, una elit de personatges controla els fils que mouen el món, tot abandonant milions de persones a la seva sort sota la justificació de la llibertat de mercat. L'economia del lliure comerç és la gran culpable dels problemes socials, polítics, econòmics i culturals que treuen el nas ara i que prendran ple protagonisme en el proper mil·leni.

Un lector una mica més optimista, potser catalogat d'il·lús per Ramonet, pot trobar que Un mundo sin rumbo és una galleda d'aigua freda a la cara. Un pessimisme immens recorre totes les pàgines del llibre, que ofereix una de les visions més apocalíptiques de la realitat que he tingut la possibilitat de conèixer. La conclusió final que extreu el lector és francament decebedora i convida a abandonar a la seva sort la Humanitat de què formem part.

Ara bé, la tasca feta per Ramonet en aquest llibre té, en la meva opinió, una vessant positiva. Cal que algú alci la veu i culpi directament els neoliberalistes del curs que està prenent la història. Els conflictes nacionalistes com el de Kosovo, la destrucció del medi ambient, la crisi de la democràcia, la inestabilitat de l'economia mundial i la massificació de les informacions, entre d'altres, estan causats principalment per la filosofia del pensament únic que en les darreres dècades ha estat la bandera d'un grup reduït de persones del primer món. Aquest sector mínim de la població ha condemnat la resta de la Humanitat a viure en unes condicions insostenibles. Mai, ni en la pitjor època colonialista, les diferències entre els humans havien estat tan abismals. Aquest és un fet que tothom té present però que sovint cau en letargia a causa de la massificació d'informacions que provoca el mateix sistema creat pels neoliberalistes.

Així, cal destacar de Ramonet la capacitat crítica que mostra en fer un crit per sobre del soroll quan la Humanitat sembla que ha acceptat sense resistència el curs dels esdeveniments. Un mundo sin rumbo és una galleda d'aigua freda a la cara, però és, de ben segur, un bany desagradable necessari.

Sistemes Polítics Comparats

Ignacio Ramonet, Un mundo sin rumbo

1

1