Un món feliç; Aldous Huxley

Literatura universal contemporánea del siglo XX. Novela de anticipación. Deshumanización # Felicitat. Llibertat. Argument. Personatges

  • Enviado por: Aldeta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

Resum de l'obra

Un món feliç narra una societat on els valors de la persona no es tenen en compte sinó que són més importants els aspectes tecnològics (l'evolució no natural).

Lenina és la típica noia de la societat feliç i en Bernard un noi fora del comú, que té idees sobre els valors humans i el que opinen els demés de ell no l'importa.

Les idees imposades de Lenina i les creades per en Bernard crearan un combat de les societats.

Temes

La felicitat: és una felicitat creada artificialment, és a dir, els homes que van crear aquesta societat van ser a base dels seus ideals. No s'amoïnen pel que no poden tenir perquè la seva casta ja té altres coses per a ser feliços. No hi ha familiars per a que amoïnar-se, ni amors que poden trencar-se. No hi ha relacions familiars perquè no existeixen.

Però en el cas que hi hagi alguna cosa que a ells no els hi hagin ensenyat, tenen el soma per a poder tornar a l'estabilitat que tenien.

Al personatge que afecta aquest tema es a la Lenina, sempre s'està prenent soma per a poder seguir amb el seu ritme de vida.

La llibertat: cada casta d'aquesta societat ha estat ensenyada per a creure en determinats valors. La llibertat no hi entra en aquests valors. Per a ells, els salvatges són éssers desconeguts i estranys, que no saben com actuen.

La societat d'un món feliç no es lliure, tenen uns protocols que no es poden saltar, però en el cas que ho facin, ells mateixos s'adonen del que han fet es estrany al que fan els demés.

Aquest tema afecta al John, ell és lliure.

La solitud de qui és diferent: La societat del món feliç és tan crítica amb els seus personatges com qualsevol altre. Els rumors formen part de la naturalesa humana i per molt que aquesta civilització s'hagi creat, aquest caràcter no es pot eliminar de la personalitat humana.

Aquest tema afecta al Bernard, quan l'estaven creant van tenir un petit error i van barrejar uns productes. En Bernard és un alfa però amb un aspecte de beta o gamma. Ell sap que tothom parla del error que van tenir quan el van crear.

Personatges

  • Bernard Marx: De la casta Alfa+, no ho semblava ja que deien que havien posat alcohol en el seu frasc per error el que havien provocat que fos diferent als de la seva casta, era baixet, orelles grans...

Era una mica diferent comparats amb els de la seva civilització, ja que estava contra el “soma”, no li agradaven els jocs d'oci que tothom practicava, i al no fer res d'això tenia suficient temps per pensar en coses que no havia de pensar.

  • Lenina Crowne: Una treballadora del Centre de Incubació i Condicionament de la central de Londres.

És una noia normal com els de la seva civilització, era guapa segons els comentaris del llibre i sent una atracció per Bernard Marx, li sembla simpàtic.

  • John: Vivia en el món salvatge, amb el cabell ros i arriscat amb un bon aspecte físic a Lenina li va semblar un noi molt guapo i a John li va passar el mateix que a ella.

Qüestionari

  • sobre la societat del món feliç

  • a.a.) la mort: per a ells la mort és molt natural, saben que no es viu eternament però tampoc tenen els dubtes que té una persona de la nostra societat d'on aniran a parar i que se'n farà d'ells. Quan moren van a un forn crematori a ser incinerats i les cendres es faran servir per a altres coses.

    a.b.) el sexe i l'amor: el sexe és un aspecte en el qual s'hi centren bastant els creadors d'aquesta societat. Des de que són petits són adoctrinats en aquests “jocs” que per a ells són tan normals.

    L'amor aquí no existeix, no tenen sentiments molt profunds.

    a.c.) la família: no existeix el que nosaltres entenem com a família. Com els nens són creats i ensenyats fins a una certa edat, no depenen d'una persona que s'hi faci càrrec d'ells.

    a.d.) societat jerarquitzada: les persones (tal i com he dit abans) són creades científicament, per tant, poden administrar-los les quantitats de determinats productes per a crear a unes persones superiors o inferiors. Els estaments de les persones són per ordre de l'abecedari grec: Alfa, Beta, Gamma, Delta i Èpsilon.

    Dins de cada estament esta dividit en dos els més i els menys.

    Cada estament està condicionat per a determinats treballs i adoctrinat per a no creure el contrari.

    a.e.) divertiments: aquestes persones es diverteixen amb uns jocs molt estranys per a nosaltres, els intentaria narrar però ni jo mateixa els he compres gaire bé.

    Sé que també parlen de unes pistes per a ballar.

    a.f.) com es viatge: com és un llibre futurista, el transport no podia ser menys. Es viatja amb una espècie de coets. Pots travessar-te el Atlàntic en un parell d'hores i és té molt en compte la puntualitat d'aquests transports.

    a.g.) què és el soma?: el soma és una droga que fan servir en la societat feliç per a oblidar-se d'algunes coses i seguir el ritme de vida normal. Però no el fan servir de tant en quan sinó que el fan servir contínuament i ens grans dosis. Són feliços prenent-lo, ells senten que ho necessiten.

    a.h.) en que consisteixen el condicionament i la hipnopèdia: mentres que dormen en les sales, els infants van sentint una continua gravació que els hi diu que està bé de la seva casta i perquè n'estan orgullosos de ser-ho.

    El condicionament és un ensenyament el qual el diríem vulgarment “traumar a una persona”. Perquè els hi ensenyen unes coses als nens que a aquests els hi crida l'atenció, hi van però com aquests objectes no són els adequats per a la seva casta doncs fan que aquests els hi deixin anar càrregues elèctriques i emetin sorolls insuportables. Per tant, al ser grans no es volen apropar a aquestes coses.

  • Sobre l'argument

  • b.a.) com reaccionen Lenina i Bernard Marx en conèixer la societat de la reserva d'indígenes?

    Lenina es queda impressionada de la forma de viure d'aquestes persones i el Bernard no es queda tan impressionat com la Lenina però si que li fa pensar sobre la societat del món feliç, ell té idees pròpies.

    b.b) qui és la Linda? I el John?

    La Linda és una noia que va anar amb el superior d'en Bernard fa uns anys a visitar la reserva dels indígenes però un dia es va perdre. Al voler tornar cap a Londres es va adonar que estava embarassada i es va quedar en la reserva.

    En John és el seu fill creat en la reserva.

    b.c.) Perquè el B.Marx decideix emportar-se la Linda i el John al món feliç?

    Decideix emportar-se'ls al món feliç perquè vol que la Linda torni al món d'on va sortir, i per tant, si s'emporta a la mare també s'enduu al fill.

    b.d.) què li passa a la Linda quan arriba al món feliç? Com mor?

    La Linda no s'adaptà al món d'on havia sortit, per a ella tot era imaginari, no hi havia res real.

    Mor en l'hospital, mor perquè l'eccés de societat feliç va canviar-li la vida.

    b.e) John té una idea preconcebuda del món feliç segons el que li ha explicat la seva mare. Quan arriba al MF es confirma aquesta idea? O més aviat el contrari?

    Si que es confirma la idea.

    Interpretació de la novela

    Comenta el títol del llibre Un Món Feliç

    Aquest món feliç és un món sense cap preocupació perquè al no tenir família no t'has d'amoïnar per cap problema que aquesta et pugui ocasionar. No t'imagines que allò que tu odies també ho odia el de dos cases enllà perquè és de la mateixa casta que tu i tots dos o tu i dos milions de persones més han estat adoctrinats d'aquesta manera. No ets tu, estàs fet d'un motllo que n'han sortit deu mil més igual que tu, no sents trista perquè si o sent una alegria per un fet determinat, tot es artificial i imposat, creus que ho fas tu però altres ja han pensat que havies de fer abans de que tu existissis.

    La novela presenta un món utòpic però possible per als homes de demà. La nostra societat s'assembla cada cop més a la del món feliç? Què en penses?

    Penso que poc a poc ens anem acostant a aquesta societat. És evident que en alguns aspectes trigarem o mai ens hi assemblarem molt però en altres com el condicionament si que tenim unes certes semblances.

    Per exemple, amb la política, un partit arriba al govern canvia determinats punts de l'ensenyança per a apropar poc a poc als seus ideals. Això a passat durant molts anys i encara que ara sembli que ja no passa segur que succeeix però que és més subtil i ens costa més adonar-nos.