L'ull de Zeus; Francesc Mompó

Lliteratura catalana contemporanea. Narrativa infantil i juvenil. Autors valencians. Argument. Personatges. Génere

  • Enviado por: Marai
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

'L\'ull de Zeus; Francesc Mompó'

1. Què esperaves que ocorreguera?

El desenllaç de l'última novel·la (Els ulls del llac) acaba quan finalment Carles truca a Núria des d'una cabina i li diu que necessita vore-la, que l'estima. En “L'ull de Zeus” esperava que finalment Carles i Núria acabaren junts. Pel títol esperava que es referira a algun somni que Carles tornava a tindre sobre un medalló amb forma d'ull (pel dibuix de la portada).

2. Resum del llibre.

A L'ull de Zeus l'escriptor canvia el personatge principal (que abans era Carles) per Núria. Aquesta després de passar tota la nit plorant i pensant en el que havia passat, al matí següent reb una telefonada de Carles que li ho explica tot i li diu que l'estima. Ella ho accepta i es fan nuvis. Pocs dies després arriba l'aniversari de Carles, i Lluís li regala un colgant anomenat “L'ull de Zeus” que, segons deia, el protegiria. Però aquella mateixa nit, quan eixiren d'una discoteca van vore uns caps rapats que estaven agredint a un xaval negre, es van apropar a ajudar-lo i aleshores li'l van arrancar del coll, com que no trobaren la cadeneta se'l va posar Núria. Eixa mateixa nit, Carles va aconseguir el que venia desitjant des de feia molt de temps i, finalment, ho va fer amb Núria.

Al dia següent quan Carles anava a arreplegar Núria per anar a la piscina va tindre un greu accident amb la moto i es va quedar en coma. A Núria açò li va afectar molt, ja que deia que era per la seva culpa i, com que l'estimava tant es va quedar tots els dies amb ell a l'hospital. Quan ja s'estava morint Núria, se'n recordà de L'ull de Zeus i li'l va posar. Aquella mateixa nit Carles tingúe un somni en el qual Lluís li deia que era un semidéu i que li havia regalat aquella pedra per a que el protegira de l'accident, però com que no la duia posada... En el moment que el somni va acabar Carles es va despertar del coma, però ja no recordava res del que li havia dit Lluís.

3. Fitxa del personatge.

Nom: Núria Edat: 17 anys

A més de ser el personatge principal, també és el narrador de la història? No,el narrador es l'escriptor.

Les seues aficions són: Eixir amb els amics i anar de compres

Els seus millors amics i amigues són: El Paella, Felo, Quim, Carles, el Poeta i Anna.

Altres aspectes interessants: Els seus pares van morir i ara viu amb els seus avis. El seu nuvi es Carles, al qual estima molt, i la seva millor amiga Anna. És molt coqueta i li agrada vestir de manera provocativa.

Descripció física: Núria és una xica de dèsset anys amb els cabells llargs,rulls i de color rogenc caient-li lliures pels muscles. Tenia els ulls verds, el coll estilitzat, superb i graciós alhora, la cintura estreta i ferma i unes cames que molts admiraven.

Per què es considera el personatge principal? Perque el narrador (l'escriptor) està contant la història, referint-se a ella en tot moment. Quasi tots els fets giren al voltant dels seus actes, encara que en aquest llibre també es podria dir que Carles és el personatge principal (igual que al primer) però ho és Núria

4. Altres presonatges.

Carles: És el nuvi de Núria. Al seu aniversari li regalen “L'ull de Zeus”, quan se'l queda Núria té un accident amb la moto. Mentre està en coma té un somni en el que apareix Lluís.

El Paella: És el cosí de Carles i forma part del grup d'amics. “El paella” és el seu malnom, però no s'anomena com es diu en realitat. És molt graciós i sempre està fent brometes i comentaris graciosos que provoquen el riure a quasi tots.

Quim: És, també, un dels membres de la colla. És molt musculós ja que, quan no està amb els amics, passa la major part del temps en el gimnàs o fent pesses a sa casa.

Felo: El seu malnom és Porky (degut a què està un poc grosset), però no solen anomenar-lo molt així. També forma part de la colla.

El Poeta: El seu nom és Lluís. És el personatge més misteriós, ja que, ni els seus amics, saben d'on és, ni la seua adressa, ni el seu telefon... És un xic no molt alt, amb ulleretes i els cabells rullats. Es qui regala a Carles L'ull de Zeus i després (quan aquest està en coma) se li apareix en un somni i li conta que es un semidéu i que li havia donat aquella pedra per a que el protegira de l'accident.

Anna: No dona moltes dades sobre Anna, però podem saber que és la millor amiga de Núria i que també va amb la colla.

5. El narrador.

“Mirà si n'hi havia de tot. Trobà el suavitzant, però el sabó no el veia enlloc. Mirà pels armariets de la cuina i no n'hi havia. Era igual, ja en duria de casa demà. Encengé una cigarreta i esperà que Núria se n'eixira. Tornà a pensar en allò que acabava e succeir i es dedicà un somrís. Moltíssims pensaments volien eixir alhora a assaborir els esdeveniments, ara que encara estaven calentets: els amics, els companys de l'insti, son pare, el mateix escriptor... A tots els barrà el pas i se'ls dedicà a ell mateix”

No ho havia vist en cap obra açò de que l'autor intervinga al llibre, però està prou bé. És una manera original d'apropar-se als lectors, fer la novel·la un poc més col·loquial. També dóna a conèixer un poc més el personatge principal (Carles). Crec que ho fa per aquestes raons i per fer més original i divertida la novel·la. Si, em sembla lícit ja que no ho havia vist mai i és una bona manera d'atraure el lector, almenys amb mi ho ha aconseguit.

6. Conta el passatge que més t'agrade.

El pare de Carles i Núria es troben a l'habitació de l'hospital quan veuen que el medalló torna a relluir, li prenen el pols, però no li'l troben. Esglaiats criden els metges. Aleshores es va descrivint el somni que té Carles en aquells moments, es trobava en un corredor com de cotó-en-pèl de colors suaus que apuntava cap un punt allunyadíssim.

De sobte, va vore Lluís que eixia de l'enllumenat. Aquest li diu que es troba al seu món, però Carles li diu que ell ha quedat amb Núria per anar a la piscina, que el deu estar esperant. Lluís li ho conta tot i li diu que ell és un semidéu, que l'escriptor havia invocat a les muses perquè li demanaren que li ajudara. Li diu que ell (Carles) tornarà a la vida però que no ell(Lluís) no estarà amb ells, que quan despertara oblidaria el somni i tot el que li havia dit.

Aleshores els metges avisen Núria i els pares de Carles, no sols havíen aconseguit estabilitzar el ritme cardíac, si no que a més ja havia eixit del coma.

7. Estructuració de la novel·la.

No rebutjaria cap personatge per a representar-lo, ja que tots em semblen interessants. No tinc preferències, però si he d'escollir un escolliria a Núria o Anna, perquè són les úniques xiques que apareixen al llarg de tot el llibre.

Capítol/capítols

Personatges

Esdeveniments

Introducció

I- II- III- IV- V

Núria, Anna, Sergi,Cio, Carles, Quim, el Paella, Felo i la seva amiga, Lluís, la mare de Carles, la iaia de Núria.

-Núria i Carles es fan nuvis.

-Compren els regals per l'aniversari de Carles i Lluís li regala l'Ull de Zeus.

- Se'n van a la platja.

Nus

VI- VII- VIII- IX

Núria, Anna, Carles, Quim, el Paella, Felo i la seva amiga, Lluís, Munsaca, 5 caps rapats.

-Es queden ballant a un pub en la platja, on Anna li confessa a Lluís que l'estima i aquest la correspon, però li diu que no pot ser.

- Intervenen a una brega defensant un xaval negre, Carles perd l'Ull de Zeus però finalment el troba.

-Carles i Núria finalment es giten junts i Núria es queda l'Ull de Zeus per comprar-li una cadeneta.

Desenllaç

X- XI- XII

Núria, Anna, Carles, Quim, el Paella, Felo, la mare de Carles, el pare de Carles, la iaia de Núria.

-Núria convenc Carles per anar a la piscina per la vesprada i quan aquest va cap a casa de Núria té un accident greu amb la moto.

-Carles es queda en coma durant uns dies, fins que Núria li posa l'Ull de Zeus, ja que el tenia ella.

-En un somni Carles veu a Lluís que li explica que ell és un semidéu i que li havia donat l'Ull de Zeus per a que el protegira a l'accident.

- Finalment Carles desperta del coma.

8. Descripció de Núria, pag.60-61.

L'escriptor comença descrivint Núria de baix cap a dalt, cobrint cada descripció amb adjectius donant una sensació de bellesa. Descriu les cames amb adjectius com : dolces, belles, fins als límit de la lògica... Desprès anomena la faldilla blanca i passa a descriure la cintura estretíssima, ferma i plena de moviments sinuosos. A continuació segueix pel top, del color de la passió, que “treballava per ser el guardià de la turgència dels pits que, semblaven reclamar el dret a la fuita” i segueix amb el coll, estilitzat super i graciós ornamentat amb una cadeneta de plata d'on penja una mitja lluna. Sobre els muscles queien els cabells rogencs, que li retallaven irregularment l'oval del rostre i eixien en flamarades rebles cap a l'exterior. Més endavant parla més en concret dels detalls de la cara: les dents blanquíssimes i ordenades, els llavis inocents i sensuals, el nas, l'arc de les celles, els pòmuls i finalment els seus ulls coberts amb tota la gamma de verd a les seues pupil·les maragdines creant una mirada encisadora.

9. Narració, descripció o diàleg?

Hi ha de tot, narració, descripció i diàleg, encara que el que més predomina és el diàleg ja que, el llibre està composat en major part pel diàleg dels personatges entre si. També hi ha descripcions i narració, pero menys.

Un exemple de narració podria ser quan, al final del llibre parla l'escriptor quan Carles es troba en coma.

Una bona descripció podria ser la que hem anomenat abans sobre Núria. La descriu donant molts adjectius de manera que el lector puga imaginar-la i està molt completa.

El diàleg podriem dir que predomina durant tot el llibre, quan els personatges parlen entre si (que es quasi sempre).

10. Tipus de llenguatge.

Generalment utilitza un llenguatge col·loquial encara que de vegades utilitza paraules més poètiques, com per exemple: amor, déu, semidéu, muses,lluna, sensibilitat,acaronara,bell, gentil, bellesa, amor, anhel... També té un llenguatge còmic, per exemple ente els amics que sempre s'estàn gastant brometes. El llenguatge col·loquial s'utilitza durant tot el llibre, sobretot quan els personatges parlen entre si mateixos.

11.Posem adjectius.

atrevit

sentimental

feixuc

graciós

trepidant

poètic

interessant

col.loquial

avorrit

evocador

lent

rural

complicat

senzill

miteriós

còmic

poètic i sentimental: Les paraules de Carles foren un bàlsam divinal per a les temences que a Núria se li havien apilat al cervell. L'oxigen, en forma de joventut i de color, li tornà ràpidament a córrer per les venes. S'inclinà sobre Carles i deixà que esl llavis conduïren als sentiments. Noli importava on havia de conduir-la el camí que acabava d'encetar. Se sentia preparada i el seu cos li demanava un nou llenguatge en què les paraules no eren sinó un element més de la comunicació; i no el més important. La calidesa de l'abraçada anà, apoc a poc alimentant el més ardent dels focs.

col·loquial, graciós i còmic: Eixiren de la bassa més remullats que una esponja i es tragueren les samarretes per escórrer-les.

-Quim, Quim-li deia tot atorrollat el paella, assenyalant-li la bassa

-Què passa?

-Mira pel fons, que m'he punxat amb alguna cosa. Veges si se t'ha perdut res.

Quim es regirà les butxaques amb gestos ràpids, buscant-se la possible pèrdua.

-Doncs jo no trobe que em falte...

-Si no és a les butxaques, on t'has de regirar- la resta havia captat ja l'eixida del Paella i s'estava aguantant el riure.

-Però si jo solament portava les claus i les tinc ací, on vols que busque?

-Vaja, no ho sé. Jo juraria que m'he punxat amb una neurona. Veges si encara la tens.

Ara sí, les rialles foren generals. Quim passà de l'estupor a la mala llet i, d'aquesta, a perseguir el Paella per tot el parc.

12. Génere d'aquesta obra.

Jo crec que aquesta obra podria ser una obra fantàstica, però no completament. No ho és per que tot el que els passa als personatges (llevat del final) es prou realista, són coses que a cualsevol jove li poden passar. Però lo de la pedra (L'ull de Zeus) que protegiria a Carles de l'accident i el somni que tingué amb Lluís quan es trobava en coma si que és un poc fantàstic, ja que no pense que li haja pasat a ningú en la realitat. No crec que un accident de moto i la vida d'una persona puga dependre d'un simple colgant o d'una pedra, almenys això crec jo.

13. Valoració crítica.

L'ull de Zeus és un llibre que em va agradar molt quan el vaig llegir, encara que si no has llegit el primer, no crec que comprengues res.Pot ser acò és un dels inconvenients que té.

En primer lloc cal dir que és un llibre que no té sols un argument, al llarg del llibre van ocorrint diferents històries que al final duen totes a la mateixa. Per exemple quan defenen a l'immigrant dels caps rapats i Núria es queda L'ull de Zeus el llibre continua amb altres coses que els ocorren, també importants, però al final tot s'ajunta. Per exemple si Núria no hagueren anat a defendre aquest xic Núria no s'hauria quedat.

Els personatges m'han agradat prou, però crec que dóna poques dades d'alguns, com per exemple de Felo o d'Anna. Els demés personatges estàn prou bé.

El pitjor per a mi ha sigut un poc el final, quan Carles te l'accident ho fa masa dramàtic i no crec que feia falta que estiguera tants dies en coma, amb 2 com a molt sobrava. Després tampoc m'ha agradat molt aquest final tan fantàstic que li ha donat, la veritat es que és original, ja que no me l'esperava, però no m'acaba d'agradar.

15. El Paella .

a.)

-Paella, és que no canviaràs mai? Núria li ho digué reptant-lo, pel numeret que li havia tocat fer.

-Núria.

-Què vols ara?

-No, és que com que ja som cosins podries deixar de dir-me Paella. Així jo no li diré a Carles que t'has llançat als braços del revisor.

-Fotre, damunt -començà a córrer darrere d'ell escales amunt.

La gent anava apartant-se per deixar-los pas. El Paella, que a mitjan escala ja s'havia cansat, es parà i segué en un escaló. Quan Núria arribava a la seua altura, i veient que quinze o vint persones s'havien aturat a l'escala per veure'ls, pensà que tenia públic suficent com per a continuar l'espectacle.

-D'acord, el fill és meu i em casaré amb tu, però digues als teus germans que no em facen res - li ho deia mentre assenyalava la resta de la colla, que ja se'ls acostava.

Núria pensà que era millor no donar cap tipus d'explicació. S'encarà a una dona que l'estava reptant amb la mirada i dibuixà cercles amb la mà sobre la panxa, arronsà els muscles i li dedicà un ample somriure. La dona se'n baixà per les escales dient que eren uns maleducats descarats. Tota la colla escalfí a riure i entrà al centre comercial.

En aquest fragment els recursos que ha utilitzat per fer riure han sigut les situacions gracioses i alguna que altra frase còmica inesperada i quan Núria li ha seguit el corrent i la dona s'ho ha cregut.

b.)

El Paella estava a sa casa, mirant la televisió (com quasi sempre) quan va sentir la músiqueta del mòbil. Es va alçar a despenjar i va vore el nom de Carles a la pantalleta.

-Carles? però si estava mal? -va despenjar el mòbil amb l'intriga de saber que voldria Carles- Carles? què vols?

-Res important cosí, que ja m'he posat bé i ma mare ha insistit en que et cridara per saber la faena que han posat a classe, diu que estic atrassat.

-I a tu no se t'ocurrix cridar a ningú mes que a mi? A vore, des de quan jo m'apunte la faena de classe?

-Pues... no se, es que tampoc sabia a qui cridar

-Me pareix que les poques neurones que et quedaven se les ha dut la pulmonia ixa que tenies...

-Va Paella que no estic ara per a brometes... tu tens la faena o no?

-Què vols que t'ho diga per escrit? ja t'he dit que no

-D'acord, vaig a cridar a Núria que segur que si la té, fins a esta vesprada. Au

-Au Carles, quan tingues unes quantes més de neurones ja em crides d'acord?

-Adeu Paella!! -a Carles no li va caure molt bé això de les neurones i li va penjar.

15. Canvi de final .

L'enllumenat donava concreció a la figura. El Poeta, amb una gonella blanca i els rulls dels cabells recollits per una cinta verda, li oferia els braços amicalment. Embadalit per la visió, el cridà:

-Lluís, ets tu?

-Si, Carles. No tingues por i vine a mi.

Un somriure beatífic li il·luminava el rostre.

-Què fem, on estic?

-Bè, és un poc llarg de contar, però tenim temps...

-Què vols dir? Conta que jo t'escolte, no tinc atra cosa que fer...

Lluís se'l va quedar mirant durant un moment pensant si contarli-ho o no. Finalment es va decidir i va començar a parlar:

-El primer de tot que has de saber es qui sóc

-Això ja ho sé, m'acabes de dir fa un moment que eres Lluís

-Si, al teu món soc Lluís, però al meu món em diuen Francesc

-Com? Què ara hi ha dos mons? I jo sense saber-ho

- M'has dit que m'anaves a escoltar no? doncs deixa'm explicar-me. Bé, com estava dient al meu món em diuen Francesc i... em resulta un poc extrany dir-te-ho però... jo sóc l'escriptor -Carles es quedà sorprés, com podia ser l'escriptor? però si l'escriptor se suposava que no podia entrar a la novel·la?

-Però...

-No digues res encara, deixa'm acabar. Recordes quan al primer llibre no volies anar a la festa de fi de curs i al final vaig introduir un personatge, Lluís? -Carles el mirava amb cara de babau, però no contestava- Carles, t'he fet una pregunta.

-Ah! si clar que ho recorde.

-Bo, pues Lluís sóc jo. Si t'adones sempre he estat realitzant jugades al teu favor i, ara be el tema principal, et vaig regalar L'ull de Zeus perque sabia que anaves a tindre un accident, però com que tu ets un poc borinot, li'l deixares a Núria i... ara estàs en la llitera de l'hospital en coma!

Carles continuava tant sorprés que ja ni se'n recordava d'allò.

-I ara què, m'he mort? o vaig a fer com Jesús i vaig a resucitar?

-No home no, que no t'has mort, Núria ha tingut la precaució de posar-te L'ull de Zeus, hauràs d'esperar a que faja efecte no?

-Ja torna, ja el tenim -els metges, orgullosos per la seua victòria professional.

-Núria, Núria... -Carles mussitava el nom de Núria alhora que es queixava per la cama.

El neuròleg eixí de l'habitació es dirigí a la sala d'espera on s'havien quedat els pares i Núria. En veure'l entrar tan de sobte aquests es quedaren sorpresos, ja s'esperaven el pitjor.

-Vinguen, vinguen, ha ocorregut un miracle!! Ha começat a eixir del coma i mussita el nom de Núria.

Tots quatre tiraren a còrrer cap a l'habitació i s'atansaren al llit. Carles anà obrint els ulls a poc a poc, des de molt lluny, i els mirà.

-Pare, mare, Núria, esteu ací,què m'ha pasat? Em fa mal la cama i el cap.

-No res fill, ja ha passat tot.

-Núria, estimada meua, perdona per no haver pogut anar a per tu, però és que estava... - Núria no li va deixar acabar de parlar i de seguida li va fer una bessada als llavis.

-No parles, ara ja estàs be. T'estime.

Se li va abraçar delicadament al coll mentre una infermera se'l duia fora de l'habitació.

-Ara que ja ha recobrat la consciència l'hem de dur a traumatologia per fer-li les radiografies de la cama.

Mentre se l'enduien, Carles es queda mirant l'Ull de Zeus i l'apretà fort contra el seu pit. La llum li havia desaparegut i tornava al seu estat natural en verd.