Tutankamon # Tutankamó

Arqueologia d'Egipte. Historia d'Egipte. Faraons. Tombas. Piràmides # Arqueología egipcia. Historia de Egipto. Faraones. Tumbas. Pirámides

  • Enviado por: Carme Aucejo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

Introducció

Durant centenars d'anys els faraons egipcis havien estat soterrats en temples o alguns a les majestuoses piràmides, pero el rei Tumosis I (1546-1515 a.J.c.) després de 17 segles, va ser el primer en separar la seva tomba dels temples sagrats, trencant així una tradició que podia tenir series repercusions en el seu descans etern. Va ordenar que el soterraren en una camara oculta entre les roques, ja que temia correr la mateixa sort que els seus avantpassats, i el seu sepulcre fora violat pels profanadors que destruien momies i robaben les riqueses que els acompanyaven durant el viatge a la vida eterna.

A causa del pànic que sentia Tumosis, la construcció de la càmara es va dur en el més estricte secret i fins i tot es cuasi segur que assasinaren a tots els obrers després d'acabar el treball per a garantir la seguretat del faraó.

Hi ha que dir, que el lloc on va manar a construir-se la tomba Tumosis I, éra l'anomenada Vall dels Reis on anys després descansarien faraons tan importants com Akenató o el mateix Ramsés II.

Pero tot aquest secret va durar poc. Prompte els violadors de tombes s'asabentaren d'on reposaven els faraons i les seves riquesses,i ho saquejaren tot, fent desapereixer segurament per sempre més, peçes d'incalculable valor històric.

Pero així com existien bandes de lladres de tombes, també subsistien grups de fidels que amb l'ajuda de guardians lleials transportaben els cosos d'amagatall en amagatall per a evitar que foren destrossades pels profanadors.

Inclús pobles sencers es dedicaven al negoci de les tombes violades, i la professió es passaba de pares a fills formant dinasties de profanadors més llargues encara que les de faraons.

Les momies d'alguns reis foren translladades varies vegades degut a la inseguretat del emplaçaments, i obligaren als fidels a tindre que amagar varios cossos en una mateixa tomba per la falta d'amagatalls.

6 Anys d'excavacions

Belzoni, 100 anys abans del decobriment del sepulcre de Tutankamó, i després de buidar les tombes de reis com Ramsés I o Sethi I, afirmà que a la vall dels reis no hi havia res més per descobrir que les tombes conegudes a través dels seus descobriments; teoria que reafirmà Richard Lepsius 27 anys després (1844).

A pesar de tot açó Loret, al igual que Davis després, trobaben tombes noves (per descobrir) a la vall.

Anys després un gentleman anglés anomenat Lord Carnarvon, buscant el clima benigne d'Egipte es va interesar per les investigacions, i juntament amb un jove anomenat Howard Carter, recomanat pel professor Maspero van començar noves excavacions a la Vall dels Reis. Tota la terra de la vall estaba remenejada i fins a l'últim centímetre havia estat investigat i/o saquejat, o almenys aixó creien. Encara així els dos homes es van armar d'esperança i paciència i començarem a excavar. Com hi havia que excavar fins al fons de la roca, Carter va sugerir delimitar un triangle. Aquest estaba limitat per les tombes de Ramsés II, Merneptah i Ramsés VI.

Pero no excavaven amb l'intenció de trobar alguna tomba sense descobrir, sinó, la tomba.

Howard Carter va començar a interesar-se per la tomba de Tutankamó, anys enrere quan entre les troballes d'un dels seus mestres, Davis, va trobar una copa de porcelana amb el nom de Tutankamó. I també en una tomba en un pou varen trobar una arca de fusta trencada, les lamines d'or de la qual encara conserven el nom del faraó gravat. I realment es va convencer al trobar uns recipients de fang, el quals encara contenien restes del material utilitzat en les complicades cerimonies i solemnitats del soterrament de Tutankamó.

Pero aixó no era tot, Davis també va descobrir diversos segells de fang de Tutamkamó, quan va descobrir la cambra on reposaven les restes d'Akenató.

Encara que aquestes proves pareguen insuficients, Carter va quedar convençut de que les restes del faraó reposaven prop d'aquell lloc, es a dir en el centre de la vall, lloc on delimitaren el triangle esmentat més amunt.

Podriem pensar que després de 3 mil.lenis la tomba hauria canviat de lloc o hauria estat saquejada varies vagades, pero Carter i Lord Carnarvon encara conservaven l'esperança.

Després d'un hivern sencer de treball, trobaren al peu de la tomba de Ramsés VI, trobaren unes cabanes per a obrers, signe de la proximitat d'un sepulcre.

Pero per a no privar al turistes de les freqüents visites a la tomba de Ramsés, es va decidir deixar d'excavar en aquella zona esperant una ocasió més oportuna.

Ja habien excavat tot el triangle restant i les troballes de més interés es limitaben a varies peçes soltes en un xicotet amagatall.

Novament es traslladaren deixant intacta la zona de les cabanes i durant 2 anys estigueren treballant en una xicoteta vall a prop de la tomba de Tumosis III per a no trobar“res que valguera la pena”.

Després de meditar-ho seriosament es van reunir per a decidir si no era millor traslladar-se a un altre lloc en vista dels resultats. Pero es van enrecordar de la zona que habien deixat per als turistes i van decidir dedicar-li només un hivern més a la vall.

Aleshores es dediquen a excavar en els lloc que tantes vegades habien menyspreat en els 6 anys anteriors, i aquesta vegada quan realitzaren el que podien haver fet sis hiverns abans, o siga, tirar avall les cabanes dels obrers, apenes havien pegat el primer cop de piqueta, encontraren l'entrada de la tomba de Tutamkamó.

A dins de la tomba

També cabia la posibilitat de que haguera sigut saquejada pels profanadors, o que fora simplement la tomba d'un funcionari de la cort o un sacerdot.

Pero les excavacions s'anaven fent més interesants dia a dia, i pedra a pedra anaven apareguent escalons, fins que al decobrir la duodècima grada varen observar la part superior d'una porta tancada i segellada.

Carter observà els segells, pareix ser que indicaben que allí residia una personalitat important i aixó encara va afegir més emoció. Va fer un xicotet forat i va observar que el passadis estava ple de pedres, cosa que garantitzaba que no habien entrat els lladres.

Va deixar la tomba amb la vigilància d'uns obrers de confiança i va cavalcar a la llum de la lluna cap a Luxor, per a avisar al seu company Lord Carnarvon que no s'encontraba en el pais. Va fer un gran esforç per a no llençar la porta avall i continuar les excavacions inmediatament, pero el dia 8 de novembre va rebre aquesta constestació “Vaig, si és possible ràpidament. Pense estar en Alexandria el 20”, així que Carter va tenir que esperar fins al dia 23 a que el lord i la seva filla arrivaren per a poder prosseguir. Més de 15 dies va tindre que esperar Howard Carter devorat per l'impaciència, inactiu davant la tomba coberta de nou. Si només haguera avançat un pam més haguera trobat el segell de Tuntankamó “Açó m'haguera proporcionat unes nits més tranquiles, i m'havera estalviat cuasi 3 setmanes d'impacient espera.

El dia 24 varen tornar a desenterrar les escales i va poder comprovar amb gran decepció que una vegada més els lladres se'ls havien avançat.

Pero després de varios dies de treball llevant les pedres del pasadis va apareixer davant dels seus ulls una segona porta. També aquesta duia gravats els signes de Tutankamó i la ciutat dels faraons morts, pero desgraciadament també es podia observar perfectament per on havien penetrat els lladres.

Per el paregut que presentaba amb altres amagatalls, com el d'Akenató, proper a aquell, aplegaren a la conclusió de que habien trobat només un amagatall i no una tomba. Aço va produir que les seves esperances foren escases, pero a mesura que llevaven pedres de la segona porta augmentaba la tensió. Darrere d'aquella porta estaba la resposta a les seves preguntes.

Quan amb mà tremolosa Carter va encandre una vela, va quedar mut. La fantàstica visió de dos fèretres de fusta, sobre un setial d'or, mentre que un resplendor mat descobria dues grans estàtues negres, carros d'or i arques extranyes a més d'infinitat d'objectes preciosos el van deixar sense poder articular paraula.

Més tard van descobrir dues cambres més, una gran i una més menuda completament plena d'objectes i preciositats de tota clase.

Els tres fèretres

De segida Carter es va adonar de que en ningún cas hi havia que començar a excavar inmediatament, primer hi havia que extraure suaument totes les peces d'aquella cambra i establir on estaben col.locades originalment, i dur-les als pertinents centres d'investigació. Suaument, perque a causa de l'edat dels objectes, alguns només amb tocar-los es podien desfer i tots i cadascun eren d'un gran valor.

També eren d'especial importància els tres fèretres que només coneixien pels gravats, pero que encara no havien trobat.

Aquesta tasca va durar un quants hiverns i a mitjans de febrer l'antecambra (antecamara) va quedar desallotjada. Ara si que seria possible l'obertura de la porta sellada situada entre dos centineles.

La vesprada del divendres 17 de febrer, concretament a les dues, 20 persones, membres del govern i cientifics principalment, es van reunir davant de la porta per a ser testics d'un dels decobriments més importants de la història d'Egipte.

Carter ajudat per Mace i Callender va extraure tota la filera de pedres amb molta cura per a no deteriorar els segells de gran valor que adornaven la porta, i a la fí quan va obrir la gran porta es va quedar mut al comprovar que una paret tota d'or li impedia l'entrada.

Ràpidament es va adonar de que no era una paret, sinó un dels costats del primer del gegants armaris que contenien les restes del faraó. Davant la pregunta de que si una vegada més els lladres se'ls habien avançat, van obrir els pestells i van descobrir davant la seva sorpresa un altre armari, i així fins a tres.

De sobte va trobar darrere de la porta de l'últim armari un gran sarcòfag de pedra adornat amb les figures de cuatre deeses protegint al difunt. Aquest tenia unes mesures de 2'75 x 1'50 x 1'50 metres, i ja dintre d'aquest varen trobar finalment els tres preciosos fèretres que contenien les restes de l'anelat Tutankamó.

Lo curiós de tota aquesta història és que Tutankamó va ser un rei insignificant en vida, que només reestablir la religió pluriteista que havia alterat el seu gendre, alguns afirmen que el seu pare, (Amenofis VI) i va morir a l'edat de 18 anys. Per aixó resulta estrany que les seves honres funebres siguen de les més espectaculars i precioses que s'hagen trobat fins ara.

Bibliografia

  • Dioses, Tumbas y Sabios C.W.Ceram Ed. Destino

  • Microsoft Encarta 2000

  • Diccionario Encicliopedico Espasa-Calpe

  • El Valle de los Reyes

1