Turismo actual y futuro

Turistas. Gestión. Legislación. Competencia # Turisme. Ecoturisme

  • Enviado por: Beth
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
publicidad

1.Introducció

Per iniciar aquest treball considero important deixar uns quants

aspectes clars amb les següents definicions.

Turisme: viatges i estances de plaer que provoquen

desplaçaments temporals de població considerables

convertint-se així en una activitat econòmica fonamental.

Turista: persona que es desplaça pel seu temps lliure i que

utilitza els mitjans d'acollida i d'animació de les llars receptives.

*el desplaçament és un element inherent al turisme.

Turisme interior: és el que realitza la gent d'un país en aquell

mateix país.

Turisme extranger: és el que realitza la gent que ve d'altres

països.

El turisme s'ha desenvolupat molt al llarg de la segona meitat del

s.xx,esdevenint avuí una font importantíssima d'ingressos.

En aquest treball analitzarem l'actualitat del turisme ,però també

farem una reflexió sobre el futur del turisme tenint en compte no

solsament les noves tecnologíes, sinó també la mentalitat de la

societat futura,la demografia de llavors,etc.

2.El turisme en l'actualitat

Avuí en dia el turisme no és cap fenòmen,doncs és un sector que fa

bastants anys que hi és i evoluciona de forma creixent (3-4%/any).

És la tercera activitat econòmica més important després de les

Telecomunicacions (1ª) i la Informàtica (2ª).

El turisme actual és l'elitista,de viatgers amb poder adquisitiu,però

aquest conviu amb el turisme de masses,que es va desenvolupar

cap als anys '50 dagut a la consolidació de vacances pagades per als

treballadors,al fort desenvolupament econòmic (major poder

adquisitiu),a millores en el transport i als operadors turístics

(varietat de serveis,…).

Motivacions turístiques: Són els motius que empenyen a hom a

realitzar un tipus determinat de turisme.Actualment existeixen

motivacions primàries i secundàries.Les primàries,que són les

més importants,són referents al clima,al paisatge,i a la cultura

del lloc.Les secundàries són les relacionades amb la diversió,el

relax,l'aventura, l'exotisme,la salud,la moda,la religió,…

Cal dir,per això,que aquestes motivacions,no porten al turista

a triar una destinació concreta. Seria important plantejar-se si en

un futur aquestes motivacions es mantindran. És possible que

d'aquí uns anys la primera motivació del turisme sigui la diversió

per exemple.

Condicionants turístics: Són els motius que porten a una persona a

decidir una destinació concreta. I són per aquest ordre: el preu, l'

accessibilitat, l'afinitat amb el lloc, els equipaments turístics, la

publicitat i les influències socials.

Avuí en dia gran part de la població es pot permetre viatjar,o si més

no, hi ha un nivell adquisitiu superior al de fa 50 anys; això ha

permès més facilitats per escollir una destinació concreta

provocant la diversificació del sector (més varietat).

Pel que fa a l'accessibilitat és molt important parlar de les xarxes

de comunicació i de transports,que s'han anat perfeccionant al llarg

dels anys i que són crucials pel desenvolupament d'un lloc.

En questió d'equipaments,la tecnologia i una mentalitat més

reformista que no pas cuidadosa, ha portat no només a millores

en infraestructures pel turisme sinó que també ha comportat efectes

negatius pel medi ambient.

Referent a la publicitat és palès que aquesta està a l'orde del dia i

que és un sistema molt persuasiu, donç pot convèncer a gran part

de la societat de la boníssima qualitat o altres trets d'un producte o

servei.Però en el turisme actúa únicament com a mitjà informatiu.

En canvi l'entorn social d'un mateix si que influeix, i convenç

inclús de la importancia d'anar a un determinat lloc,etc.Això és

perquè coneixem que l'objectiu de la publicitat és la venda i ens

resulta més fiable l'opinió d'algú que no té cap interès econòmic.

Factors importants del turisme

En l'actualitat,hi ha una sèrie de factors molt importants que

permeten valorar positivament i negativament un lloc. Aquests són

l'economia, la política, el medi ambient i la cultura. En economia,

s'han de considerar avuí com a llocs capaços de realitzar turisme

la majoria dels països europeus,els Estats Units,el Canadà,…i

d'altres que l'estan començant a desenvolupar,com la Índia,

Nova Zelanda,Russia,Ucraína i Txecoslovaquia,entre d'altres.

S'ha de considerar que un país, per esdevenir turístic, no pot tenir

una renda per capita molt baixa, ja que necessita cert poder

econòmic.A més ha d'haver-hi una tradició turística, capacitat

d'atracció de turisme, i poques trabes administratives en el cas dels

països emisors. Per això de cara al futur crec que els llocs que estan

en víes de desenvolupament prendran terreny als que ja estan

desenvolupats en el sector del turisme, ja que els primers, al ser

menys coneguts, resultaran més atractius pel turista.

De cara a la política no cal dir que els conflictes bèl·lics d'alguns

països estan entorpint-ne el desenvolupament, però algún dia

acabaran, i això s'ha de tenir en compte perquè aquests països

poden esdevenir turístics en un futur,o senzillament recuperar el

turisme que havíen tingut anteriorment com a font d'ingressos.

Sobre el medi ambient podem dir que un lloc on aquest es tingui

més en compte sempre tindrà més possibilitats,a més avuí en dia

l'ecologia ha incidit en el turisme de tal manera que hi ha una gran

demanda de serveis que toquin aquest camp.

La cultura també és un factor important del turisme. La promoció

d'aquesta serveix sovint d'atractiu per captar turistes cap a un lloc.

La cultura sempre serà un motiu de turisme.

Factors de canvi del desenvolupament turístic

Els factors de canvi són aquells successos que es dónen al llarg dels

anys i que provoquen canvis en la manera d'entendre el turisme.

són : el desenvolupament tecnològic, el desenvolupament de l'

economia, l'estabilitat de la població, la promoció per part dels

governs,els canvis socials (condicions laborals,...),els canvis

culturals (religió,política,cultura,…),etc.

Gestió del turisme respecte a l'entorn

La gestió del turisme gira actualment en tres questions: el fet que

tenim els recursos limitats,la reducció de la biodiversitat,i l'

incesant augment de la contaminació.Per això cal plantejar mesures

per evitar en un futur una mala gestió del turisme que agreujaria

més encara la precaria situació del medi ambient. És tasca dels

governs trobar solucions prou eficients per resoldre el problema.

Un exemple de mala gestió del turisme en l'àmbit ecològic seria

l'explotació de les platges,la massificació de turistes en un lloc,la

tal·la d'arbres per crear infraestructures turístiques,etc. És difícil

resoldre això,perquè a part de que resulta econòmicament car,

també resulta un procés lent perquè les solucions d'aquest tipus

de problema es recolzen en la legislació, que sovint s'ha de ampliar

amb lleis que limitin d'alguna manera les empreses.No cal dir

també que sempre és important que aquestes estiguin concienciades

prèviament sobre el problema.

Legislació:

L'activitat turística, com qualsevol altra activitat humana, ha d'estar

Sotmesa a la Llei. Tot i així tothom sap que existeixen `negociants',

que no empresaris, dedicats a comprar autocars en estat llastimós,

conduits per persones sovint sense permís de treball ni de

residència,…que organitzen excursions turístiques per diverses

zones del món.

Les empreses d'activitats turístiques, almenys a l'Estat Espanyol,

estan fortament normalitzades. Començant per la Constitució

Espanyola com a Llei fonamental, continuant amb el Dret Civil,

entenent-lo com el que regula l'activitat entre els individus de la

colectivitat, siguin persones físiques com jurídiques. També hi ha el

Dret Mercantil com el que normalitza l'activitat dels empresaris,

derivat de l'antic Codi de Comerç. La Llei Especial sobre empreses

i activitats turístiques d'àmbit nacional. I últimament sobretot les

lleis autonòmiques, que són les que tenen més pes en el sector per

haver estat transferides les competències en aquesta matèria a les

diferents comunitats.

Com a exemple podem citar la de Canàries,publicada pel Boletín

Oficial de Canarias Decreto 272/19997 del 27 Nov.,sobre regulació

d'allotjaments en règim d'ús a temps compartit (anomenat també

`multipropietat' o `time-sharing'),que s'aglutinen diverses fórmules

comercials d'explotació d'establiments turístics caracteritzats per

atribuir a diferents usuaris la facultat d'ocupar i gaudir,

successivament i de manera exclusiva,un mateix allotjament per un

període de temps concret dins de cada any.

Competència entre empreses:

Conducta ètica i negocis són dos conceptes que s'han considerat

tradicionalment contradictoris per un ampli sector de la societat.

En certa manera, l'expressió anglosaxona `business is business'

ha reforçat a vegades la idea de que per fer negocis `tot val' i que

el fi justifica els mitjans inclús quan els procediments utilitzats han

burlat la llei o bé no han estat correctes des d'el punt de vista moral.

És evident que la història de la humanitat n'ha donat molts

exemples. Però no hem d'oblidar que l'escocès Adam Smith,

considerat pare de l'economia, era professor d'Ètica, i que en el

seu famós llibre `Investigacions sobre la naturalesa i causa de la

riquesa de les nacions' recull diversos pensaments ètics del seu

anterior volum titulat `Teoria dels sentiments morals'.

El nostre país ha estat (i està) plagat de veritables `taurons', experts

en les finances i en fer-se amb el control d'empreses de la

competència, entre altres coses, per agrandar les seves quotes de

mercat.

El Dret Mercantil contempla i penalitza la `competència deslleial',

les `pràctiques restrictives de la competència'i les `operacions de

monopoli'.

Avuí en dia,les empreses consideren tan important la conducta ètica

dels seus dirigents i empleats, com la qualitat del seus productes.

En el cas del turisme cada vegada hi ha més empreses que s'hi

dediquen,però al haver-hi tanta demanda al sector, la competència és

bona, i promou la diversificació del serveis turístics. En aquest cas

les empreses no hi surten perdent.

3.El turisme del futur

Projecció del turisme:

Crec que profetitzar sobre el turisme en termes globals és caure en

un error. Cada punt del món té les seves característiques diferencia-

-dores que el fan únic,per això hauríem de concretar una zona, veient

el seu present turístic i,a partir de les dades conegudes, intuir el que

possiblement succeirà en els pròxims temps. No obstant, hi ha

paràmetres coneguts que ens poden servir d'ajuda. Un dels més

importants als països desenvolupats és l'envelliment de la població

que fa augmentar un tipus concret de demanda,i en consequència,

d'oferta, que en el cas dels Estats Units,per exemple, està saturant

la zona de Miami. En el cas d'Espanya, i amb la colaboració d'

institucions o organismes com l'Inserso, les persones d'avançada

edat s'estan movent per tota la península, creant demanda en

temporada baixa i mantenint així una estructura i uns llocs de treball

que d'una altra manera no hi seríen.

Un altre factor a tenir en comte són les noves tecnologíes, cada cop

més els operadors nacionals i internacionals ofereixen els seus

serveis de viatges a través del correu electrònic, amb l'estalvi que

això suposa en mà d'obra, lloguer de locals i altres inversions.

D'altra banda, la facilitat de les comunicacions entre operadors

abarateixen els costos.

Vorejant ja la línea de la Ciència ficció, es parla d'un possible

turisme espaial, amb l'abaratiment dels vols fora de l'estratosfera.

Sembla ser que existeix una certa demanda en aquest sentit.

Fa 31 anys que l'home va trepitjar la Lluna, i aquesta es podria

convertir en una nova zona turística. De moment, ja hem començat

a alterar el paisatge del nostre satèl·lit amb trepitjades d'astronautes,

banderes americanes i altres residus. No hi ha dubte de que a algún

empresari futurista se li haurà ocorregut l'idea de construir-hi un

inmens camp de golf, o similar infraestructura.

Potser no haguem d'anar tan lluny i aprofitar el turisme rural que ara

està en auge, dignificant algunes zones que d'altra manera estaríen

abandonades i semideprimides.

Ecologia: turisme sostenible/ ecoturisme:

El concepte de sostenibilitat està tenint incidència en tots els nivells

de les polítiques i pràctiques vinculades al turisme.

Elements clau de sostenibilitat són : preservar la base

actual de recursos per les futures generacions, mantenir la

productivitat de la base de recursos,mantenir la biodiversitat i

evitar canvis ecològics irreversibles,assegurar l'equitat dins de les

generacions i entre elles, i mantenir i protegir el patrimoni cultural.

Així que, la idea de turisme sostenible es fonamenta en un equilibri

entre la satisfacció de les necessitats dels turistes i les comunitats

que els reben i la protecció i millora de l'atractiu turístic de cara al

futur.

Sovint es qüestiona si aquest turisme pot ser econòmicament viable

però per ser-ho, ha de dur a terme un programa ben administrat,

que vetlli pels objectius econòmics,ecològics,socials,culturals,

sanitaris i de seguretat de la comunitat local o nació. A més, té la

capacitat d'incrementar la qualitat i el valor vitalici dels productes

turístics, i per tant, satisfà més als turístes.

Cal assenyalar que el futur del turisme depèn de que es desenvolupi

de manera harmònica amb les inquietuds pel medi ambient i la

cultura, i que d'aquí un temps,dagut al creixent interès pel medi,

l'ecoturisme serà molt més important, juntament amb el turisme

d'aventura i d'interès cultural.

L'ecoturisme cobra cada cop més importància als països interessats

en el turisme sostenible. És un segment que cobreix un ampli

ventall d'activitats. Però és un segment de mercat molt petit encara

el que respòn a qüestions ecològiques.

Actualment sembla ser que està `de moda' l'interès pel medi

ambient, hem de pensar que en el futur, aquest interès incrementarà,

la gent vol evadir-se de la tecnificació urbana, marxa a passar cap

de setmana i/o vacances a cases rurals, a zones menys

comunicades,…si ara és així ,per lògica, en un futur no podria ser

d'una altra manera . Les persones tendim a buscar el que és en

essència natural.

4.Conclusió

El `fenòmen' del turisme és un dels aspectes més característics de la

societat de consum.

Multituds de gent programen les seves vacances a llocs més o menys

exòtics, repetint cada any el ritual del viatge per a fugir de la quotidianitat.

Però el turisme no es transforma en un fenòmen de masses fins que

els individus perceben certa possibilitat de satisfer les seves necessitats.

A més, en societats post-industrials com la nostra, l'estructura de la

pròpia societat condiciona la pràctica turística. Amb la vinguda de

les noves tecnologíes s'ha tret molt de partit al turisme, ja que s'han

creat noves infraestructures, s'ha millorat l'equipament a les

empreses i també la promoció turística gràcies a la publicitat i

l'entrada d'internet en les nostres vides.

Pel que fa a la gestió del turisme també s'ha dut a terme un canvi

important, almenys de cara al respecte del medi ambient. S'estan

creant polítiques de manteniment i de protecció de l'entorn. Però

això no seria suficient sense la voluntat de la societat de tenir cura

del medi ambient; és molt important mentalitzar a les persones

sobre aquest fet, ja que és l'única manera de mirar cap al futur amb

positivitat. M'atreviria a dir que l'ecologia serà la base en la que es

recolzarà el turisme del futur.