INDEX

1. OBJECTIUS 2

2. CONCEPTE DE LLEURE, OCI I TURISME 2

3. ANÀLISI ECONÒMICA DEL TURISME 3

3.1 CONCEPTES ECONÒMICS 3

3.2 ELS DINERS I L'EURO 4

3.3 POLÍTICA MONETÀRIA I TIPUS DE CANVI 4

3.4 ANÀLISI ECONÒMICA DEL TURISME 5

4. MERCAT TURÍSTIC 6

4.1 SEGONS L'ÀMBIT GEOGRÀFIC 6

4.2 SEGONS LA MOTIVACIÓ 7

4.3 SEGONS ELS SEGMENTS DE MERCAT 10

5. EVOLUCIÓ DEL TURISME 10

5.1 EL TURISME COM A FENOMEN SOCIAL 11

5.1.1 Repercussions al lloc de destí 11

5.1.2 Efectes als països subdesenvolupats de la població local 11

5.1.3 Efectes del concepte indirecte dels turistes 12

5.1.4. Repercussions sobre els turistes visitants als

països subdesenvolupats 12

5.1.5 Els turistes que visiten països desenvolupats 12

6. PRINCIPALS ZONES TURÍSTIQUES 13

6.1 EL TURISME A CATALUNYA 13

6.2 LES MOTIVACIONS 14

6.3 ESTRANGERS A CATALUNYA 15

6.4 TURISTES DE LA RESTA DEL MÓN 15

6.5 CATALANS COM A TURISTES 16

7. EL TURISME MEDITERRANI 16

8. TURISME ALS PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS 19

8.1 INICI 19

8.2 OBJECTIUS 19

8.3 FACTORS D'ÈXIT 19

8.4 EL TURISME AL IEMEN 20

9. VISITES PER LLEIDA 21

9.1 VISITA A L'HOTEL CONDES DE URGEL 21

9.2 LA RUTA DEL MODERNISME 22

10. EXPOSICIONS 25

10.1 ESPANYA 25

10.2 EUROPA 38

10.3 LA RESTA DEL MÓN 48

1. OBJECTIUS (La metàfora dels camins).

• Conèixer l'oci i el turisme com un dels canvis importants de la societat actual.

• Analitzar el turisme en el sector de l'oci.

• Adquirir coneixements sobre diferents zones i llocs turístics, activitats a realitzar, diferents formes de fer turisme, aspectes a tenir en compte a l'hora de planificar un viatge.

• Comprendre les diferents formes de vida.

• Desenvolupar les actituds de respecte i conservació de les zones turístiques.

2. CONCEPTE DE LLEURE, D'OCI I TURISME.

El Lleure fa referència al temps que queda desprès d'haver complert totes les obligacions (dormir, treballar, estudiar, realitzar les tasques domèstiques i personals).

Per veure el temps de dedicació al lleure d'una persona en la nostra societat, fem un anàlisi del temps de lleure d'una persona, recordem les hores de dedicació de cada tasca durant 24 hores (agafem un dia laborable i un festiu) i:

• comptem les hores dedicades a dormir,

• a les feines domèstiques,

• les tasques personals

• i les hores de lleure.

Una vegada fet el recompte ens adonem que majoritàriament, les hores de lleure normals s'estableixen en 3 o 4 hores (en estudiants universitaris), després aparèixen persones amb nomès una hora de temps lliure o per l'altra banda gent amb 7 o 8 hores de temps de lleure (no tenien classe).

L'Oci són les activitats lúdiques que es realitzen o es poden realitzar durant el temps de lleure.

Aquestes activitats poden ésser organitzades per un mateix, però alhora hi ha diversos organismes i entitats que s'hi dediquen de forma professional i ofereixen un servei per ocupar el temps de lleure de les persones en forma d'oci. Aquestes activitats poden ser sense ànim de lucre (voluntariat) o amb una despesa econòmica per part del participant.

El Turisme, pot contemplar-se de diverses maneres segons el punt de vista,

Mathienson ho defineix com el desplaçament temporal de persones amb destí fora del lloc habitual de residència i de treball, les activitats realitzades durant l'estància en aquests llocs i les instal·lacions creades per atendre les seves necessitats.

Michaud, defineix el turisme com l'agrupament del conjunt d'activitats de producció i consum originades pels desplaçaments de persones que passen almenys una nit fora de casa.

L'Organització Mundial de Turisme (OMT), defineix el turisme com el desplaçament de persones, fora del seu lloc de residència habitual, les activitats que realitzen en diferents llocs, i que passen almenys una nit fora de casa.

La visió de Mathienson, ens presenta un punt de vista paisatgístic, ja que el turisme modifica el medi natural (carreteres, ferrocarrils, aeroports, allotjaments, instal·lacions recreatives, hotels, discoteques, pistes d'esquí...). Michaud presenta una visió més economisista, ja que es fixa en la producció. La definició de l'OMT relaciona els dos conceptes i engloba la part de l'entorn i l'econòmica.

A més a més l'OMT crea un concepte nou per les persones que no es queden a dormir una nit en un lloc diferent de la seva residència habitual. Aquest concepte és el de visitant, que poden fer les mateixes coses que un turista en relació a activitats, però que no dormen fora del seu lloc habitual de residència.

Dins de les definicions, hi ha dos excepcions, que no són considerats ni turistes ni visitants:

Estudiants: joves que estudien fora del seu lloc de residència habitual.

Comercials: o viatjant, que per qüestió de feina es transllada sovint de lloc de treball i dorm fora de casa.

3. ANÀLISI ECONOMICA DEL TURISME

El turisme és el primer sector de l'economia mundial.

3.1 CONCEPTES ECONÒMICS

PIB (Producte Interior Brut): És el total de productes que es produeixen a l'interior d'un país. No es tenen en compte els costos de producció, per això es diu brut. Exemple: el nombre de cotxes que es fabriquen dins Espanya, durant un mes, més el número de neveres, més el número de sabates...

PNB (Producte Nacional Brut): És el mateix que el PIB però es té en compte la producció de fora del país. És el conjunt de productes que es produeixen dintre i fora d'un país.

RN (Renta Nacional): És el valor dels béns produïts per un país. Exemple: A Espanya s'han produït 5.000.000 de cotxes, amb un PIB de 100 i un PNB de130, i un RN de 5.000.000.

La RN relacionada amb el nombre d'habitants és la renta per càpita.

El PIB, el PNB i la RN s'utilitzen sovint i estan relacionats amb el turisme.

BALANÇA COMERCIAL (BC): És un concepte lligat al comerç internacional de productes. Es el valor de les exportacions, menys el valor de les importacions.

BALANÇA DE SERVEIS (BS): És igual a la balança comercial, més els ingressos per turisme, més les remeses dels immigrants. Espanya té una balança comercial negativa, ingressos de turisme positius i remeses d'immigrants inexistents.

ÍNDEX DE PREU AL CONSUM (IPC): Mensualment el dia 4 de cada més es publica el IPC del més anterior. És la variació del preu de 471 productes des del gener del 2002 que la població consumeix habitualment. Els preus d'aquests productes es mesuren 3 vegades al mes a les províncies, 2 vegades al mes a altres poblacions i alguns productes com electrodomèstics una vegada al mes. A la cistella s'han afegit 10 productes: informàtics, de telefonia i plata precuinats. Aquests 481 productes han de tenir 3 condicions:

- que es trobin a tota Espanya.

- que tinguin els preus observables.

- que no estiguin d'oferta.

3.2 ELS DINERS I L'EURO

El sistema de diners actual es basa amb el patró or i les divises. Cada estat pot fabricar una quantitat de diners determinada. Depèn de la quantitat d'or que té el Banc Central i de la qualitat de diners d'altres països.

Aquest patró or el tenim des dels principis del segle XX. El sistema econòmic i monetari actual arranca plenament a partir de la II guerra Mundial. El dòlar, cada cop, adquireix més importància.

Estem en un sistema econòmic i monetari que té 2 punts de referència: el patró d'or i la divisa americana.

L'Euro és el resultat de tot un procés que ha durat bastants anys, amb la voluntat i la finalitat de crear una moneda forta davant al dòlar. L'Euro des del punt de vista del turisme, afavoreix el creixement i desenvolupament del turisme intraeuropeu. Viatjar és car però amb L'Euro el turisme és més barat.

INFLACIÓ: és quan en un país circula més diners que la quantitat d'or que es té acumulat al Banc Central del país.

DEFLACIÓ: les economies dels països generalment creixen. Una desacceleració de l'economia vols dir que decreix. És un decreixement de l'economia.

3.3 POLÍTICA MONETÀRIA I TIPUS DE CANVI

Amb el sistema econòmic actual, el turisme té molta importància. Les vacances pagades, en el moment que apareixen s'inicia el turisme perquè es té temps lliure i diners.

El crac del 29: abans del crac s'inicia un procés de deflació de l'economia. Hi ha un moment en que disminueix el consum de població. A causa d'això baixa la inversió de les empreses, disminueix la producció, això provoca la disminució de les exportacions i alhora la renta per càpita, que fa tornar al punt inicial de disminució del consum. És un procés cíclic.

Abans l'Estat no intervenia en el país. El benestar social a més difícil que hi hagi deflació.

KEYNIES diu que l'estat del benestar social apareix quan es produeix una crisi econòmica.

Quan es va iniciar el procés de deflació, si l'Estat hagués intervingut no s'hagués produït el crac del 29. Com que no va intervenir, el crac del 29, es va produir.

L'any 1944 comença la situació actual. Hi ha una reunió a la localitat anglesa de Breton Woods (comptat de New Hampshire). Hi assisteix com a representant anglès Keynes, també els Estats Units i els Països de l'Europa Occidental, i no hi és present ni Espanya ni els Països de l'Europa de l'est.

En aquesta reunió s'estableixen les condicions monetàries i financeres que regiran l'economia mundial quan s'acabi la II Guerra Mundial.

S'estableix el funcionament i l'ordre de l'economia mundial. Es fixa el dòlar com a moneda de canvi a nivell internacional tenint en compte que sempre tindrà un valor fix (1%). A partir d'aquest moment, el dòlar es comença a fer fort. Les monedes que tenen poca fluctuació econòmica són monedes fortes.

Després de la II Guerra Mundial, Alemanya crea el Bundesbanck (Banc Central Alemany). Es crea a Frankfurt. La capital d'Alemanya és Berlín (capital política). L'altra capital és Frankfurt (capital econòmica).

Si els dos tipus de poder estan units s'influencies l'un a l'altre i no és favorable.

Per primera vegada és separa el poder política del poder financer. Això es molt important per l'economia i l'estat financer del país.

Al 1960, el president Degaulle intuïa que Estats Units estava creant deflació, i Europa comprava dòlars amb un valor que no tenia. Creia que Estats Units feia diners sense tenir una reserva d'or. Però no podia demostrar. Va trucar al president Nixon i li va dir si volia comprar una quantitat de dòlars que era impossible que Estats Units ho tingués. Nixon Ii va dir a Degaulle que ell no tenia suficients francs per comprar els dòlars que li demanava.

Europa intenta buscar solucions per parar aquest procés. S'inicia al 1978 i es crea el S.M.E. (Sistema Monetari Europeu), és l'inici de L'Euro i l'inici de trencament, deteriorament entre Europa i Estats Units.

Les monedes europees han de tenir poca fluctuació en el seu valor i s'estableix amb el 2,25%.

S'estableix el Tractat de Mastricht (1989), i es diu que en aquest any tots els països que vulguin formar part del Sistema europeu, han de tenir una moneda que tingui una fluctuació inferior o com a màxim del 2,25 % i una moneda forta i una economia sana.

Els que no ho tinguin, no entraran al sistema monetari europeu. Espanya reuneix les condicions i entra l'any 1994.

GATT: organisme que s'ocupa del comerç internacional, que fixa les tarifes del comerç internacional.

Al 1995, desapareix el GATT i sorgeix la OMT, amb seu a Ginebra, i s'ocupa de regular les tarifes i de tots els temes referents al Turisme. També apareix la OMC (Organització Mundial del Comerç), que s'ocupa d'establir les tarifes del comerç internacional.

La OMC s'ocupa d'establir les tarifes de co.merç internacional. També s'ha queixat de les normes aplicades per Bush als EUA. Regula les tarifes depenent del tipus de mercaderies. Bush adopta mesures proteccionistes en quan a l'acer. L'acer d'Europa ha de pagar aranzels quan entri al port dels EUA. Això va en contra de la OMC.

3.4 ANÁLISI ECONÓMICA DEL TURISME.

El turisme és el primer sector econòmic del món, per sobre del petroli i de la producció d'armes. Produeix més 500.000 milions dòlars anuals i més de 2.000 milions de turistes anuals. 1.660 milions són turistes nacionals. 340 milions són turistes internacionals.

Una de cada 14 persones treballen en el sector turístic. El sector turístic amb un continu creixement des de fa molts anys. Al 1994 el turisme a Espanya va augmentar un 7,3%. Del 1990 al 2000 el turisme mundial va augmentar entre un 4 i un 5 %. Es preveu que augmenti el turisme a la dècada del 2000-2010 aproximadament en un 3 o 4 %. lot i que el turisme augment el ritme del creixement disminueix. Estem entrant en un període de crisi econòmica.

El nombre de turistes ha augmentat progressivament, tot i que els diners que s'hi ha gastat han augmentat bruscament als anys 70. A l'any 1984 el turisme passa al davant del comerç internacional. La zona turística per excel·lència es Europa però a les altres regions es gasten més diners dels que Europa destina al turisme.

Europa té més turistes i amb diferència però no es gasten tant diners en el turisme com la resta. Amèrica gasta molt diners. Àfrica esta proporcionada en quan al nombre de turistes que rep i els diners que destina al turisme. Els turistes es gasten més diners a Europa però concretament a la part del nord.

4. MERCAT TURÍSTIC

Tots els turistes formen part del mercat turístic (persones amb capacitat i voluntat de compra). El mercat turístic relaciona la demanda turística i l'oferta.

Un element importantíssim és el marketing que segmenta el mercat per obtenir un públic objectiu. Els productes van destinats a unes persones amb un perfil determinat. Però als altres també si volen poden comprar-ho.

El marketing contesta a 8 preguntes:

1.- Que vol la gent? Diversió, cultura, gastronomia...

2.- A qui va dirigit? Joves, nens, adults, jubilats...

3.- Quan? dies laborals, caps de setmana, vacances...

4.-Quant? número de dies.

5.-Com? el nivell d'hotels, preus, qualitat.

6.- On? lloc concret

7.- Per què? descansar, desconnectar.

8.- Per a què? millora laboral, problemes personals.

Al fer una segmentació del mercat ens marca unes tipologies de turisme:

4.1 SEGONS I'ÀMBIT GEOGRÀFIC: RURAL I URBÀ.

Urbà: És més recent per tant es coneixent menys coses. Des d'un punt de vista turístic és mes complex ja que la ciutat és un lloc de destí de turistes però també un lloc d'entrada al país. També és un segon lloc de residència. O bé un lloc d'emissió de turistes. Els turisme és el que aporta els ingressos a la societat. La naturalesa multifuncional de les ciutats dificultat el procés de diferenciació entre el turisme comerciants, administratius, negocis, turístic... L' importància d'una ciutat turística depèn de diversos factors:

- Importància en els equipaments comercials.

- Equipaments esportius i deIs recintes per fer congressos, concerts, festivals.

- Importància dels seus recursos culturals.

- Capacitat de comunicacions d' accés ( aeroport, port, AVE...)

- Facilitat de moviment dins de la ciutat (metro, bus...)

- Visites de tipus econòmic que atrauen a professionals de qualsevol rama.

Característiques del turisme urbà:

• Permanència de curta duració (2 o 3 dies).

• Es deixa més diners per turisme que per viatges de negocis tot i l'esforç en que en quedi per ambdues parts.

• Poques fluctuacions d'ocupació temporal.

• Elevat nombre de turistes estrangers que repercuteix d'una manera important a la fluctuació de les monedes.

• Gran interès per aconteixements culturals, esportius, assistència a fires, congressos...

El turisme influencia directament amb la morfologia deIs llocs de població però té un paper molt diferent en llocs de platja (el turisme determina de manera important la morfologia de la localitat) que a les zones urbanes ( la localització dels hotels va seguint el mateix ritme d'evolució que la ciutat).

A Barcelona, primer creix des de la costa cap a l'interior i després cap a l'est (entrada a Lleida). Al 1989 creix cap a la zona sud. Els hotels s'adapten al creixement de les ciutats.

Actualment s`està implantant el model nòrdic de ciutat turística.

MODEL NÓRDIC: La ciutat amb el centre dissenyat per l'oci i per vivendes remodelades on hi viuen persones riques o intel·lectuals.

4.2 SEGONS LA MOTIVACIÓ

Turisme cultural: aquelles persones que busquen ampliacions de coneixements culturals (històric, popular, exposicions, religiós, gastronòmic...)

Turisme esportiu: l'esport però amb el temps s'ha anat afinant primer es diferenciava en dos termes: actiu ( manera activa en esport) í passiu ( va a veure, presenciar aconteixements esportius).

Turisme ecològic: Es realitza en un marc natural bastant complert on es valora el paisatge i el clima. Podem diferenciar-lo en:

• De muntanya (activitats que es poden realitzar en aquest marc geogràfic).

• Verd: dins dels espais protegits: parcs naturals...

• Fluvial: Poc conegut. Realitza en llocs concrets (determinats rius) amb vaixell. Altament satisfactori si es practica en un grup reduït i ben avingut ( 4-6 persones). Normalment es duu a terme a Alemanya i França.

Turisme rural: Es realitza amb llocs poc modificats per la persona. Es desenvolupa en un marc natural. N'existeixen dos tipus que són:

• Agroturisme: Els turistes participen de les formes de vida quotidianes del lloc on van a dormir o residir al lloc on van a dormir.

• Residencial: Tenen la segona residència en un nucli rural. Casa aïllada del nucli de la població, animals, horts...

Turisme Termal: les activitats van dirigides a turistes que busquen millorar la salut mitjançant temples naturals. Aquest turisme havia existit a principis del segle XX sobretot per l'aristocràcia i la burgesia adinerada va tenir als 70 un important decaïment però d'uns anys ença s'ha tornat a revitalitzar, és un tipus de turisme amb augment. Aquest canvi amb l'evolució del turisme termal és conseqüència d'un canvi de mentalitat, on es valora cada vegada més la salut i la bellesa. Es practica amb balnearis i també amb clíniques especialitzades.

Turisme de sol i platja: Es troba a el zones litorals, les activitats principals és banyar­-se i prendre el sol i esta directament relacionat amb el turisme de masses.

Turisme de neu: Aquest es practica a les zones de muntanya, la motivació principal es I'esquí tot i que a les estacions d'esquí s'hi estant posant noves activitats alternatives a l'esquí.

Turisme de negocis: té moltes maneres de manifestar-se però generalment es aquell que es deriva dels viatges professionals. Hi podem diferenciar:

Turisme d' empresa: es refereix sobretot a tires o presentacions de productes que pot fer-se de moltes maneres, en llocs públics (convocant medis de comunicació ) o be de manem privada.

Turisme d'incentius: A la nostra professió no existeix. Turista viatger premiat per la seva empresa com a recompensa pel seu treball.

Turisme de convencions: es propi de les grans ciutats tot i que les petites s'hi intenten col·locar. Es refereix a congressos, reunions professionals, reunions científiques ... es tracta de promoure aquestes activitats per atreure turistes a la ciutat.

Turisme de gestió o polític: un ministre o cap d'estat visita una ciutat o un personatge important. Aquests llocs de destí requereixen una sèrie de serveis com poden ser de seguretat i de traductors.

Turisme sexual: No fa gaires anys que existeix. Principal motivació és el sexe acompanyat de curiositat exòtica. Principals destinacions són Cuba i Tailàndia. A Cuba va començar amb l'excusa dels massatges.

Turisme social: És principalment la zona del Carib. Turista de classe mitjana, d'edat adulta que la motivació no és anar al Carib sinó que és obtenir un cert reconeixement social.

Actualment hi ha agent més jove per un viatge de noces. L'empresa per excel·lència es Sol Meliá (estesa per una gran part del món). Ha renovat la seva política d'empresa on tots els hotels del Carib hi pertanyen i esta gestionant altres hotels.

Turisme de luxe: Gent principalment de nord Amèrica i Europeus, joves i de classe social mitja-alta (es necessita diners però també temps ja que són molt llargs). Son gent que ja ha viatjat molt. Valoren la seva salut i el nivell de confort. Esta molt relacionat amb les ciutats i totes volen tenir-ho ja que deixa una gran quantitat de diners. Ex: Royal Caribbean

Turisme exòtic: Safaris, travessies pel desert.

Galàpagos: 13 illes 117 illots d'origen volcànic. Només n'hi ha una de poblada ( Illa d'Isabelia). Son una província de l'equador però que estan a l'oceà Pacífic. Per la seva situació geogràfica de zero graus de latitud Ii correspon un clima equatorial però com que estan banyades per una corrent marina d'aigües fredes fa que les temperatures siguin més suaus. Té una manca de rius permanents amb una vegetació una fauna escassa, tot i que s'hi formen iguanes i tortugues. Població escassa. Un 65 % de la població es concentra a Sant Cristóbal (Capital de la província de l'Equador).

4.3 SEGONS ELS SEGMENTS DE MERCAT

- Turisme juvenil

- Turisme de la tercera edat

- Turisme de famílies

- Turisme de grups

- Turisme de minories

Hi ha un tipus de turisme especial que el fa un grup de persones que no entra en la classificació: article: “Navegant pel Món.”

5. EVOLUCIÓ DEL TURISME

“Tourist” al 1839 d'un diccionari anglès per indicar el turisme relacionat amb el viatge.

Actualment a finals del segle XVIII i segle XIX els que feien turisme eren els joves aristòcrates que viatjaven per Europa i ho feien com aspecte educacional. A partir del 1839 aproximadament apareix amb el sentit més o menys actual hi lligat amb el turisme de balnearis; també apareix el turisme de for-fait (el tot inclòs).

Apareixen els hotels més luxosos i més inversemblants.

La millora de les comunicacions, la fàbrica de vehicles... fa que sobre el 1950 apareix el turisme de masses, assolir amb el 600 i la divulgació de la navegació aèria. També s'associa amb el turisme de sol i platja.

Posteriorment apareix sobre els anys 70-80, comença a adquirir importància el turisme interior, dins d'això es va perfilant el turisme de ciutat i el turisme rural. Actualment, el turisme obeeix sobre tot a motivacions, la tendència a ser més actiu ha fet que un especialista català FAYOR molt expert amb el mercat turístic ha fet que hagi arribat a la conclusió de com comença a ser i com serà el turista del segle XXI. Aquest tindrà les següents característiques:

Serà un turista més flexible, més independent i més experimentat.

Per tant, sabrà relacionar el valor-qualitat. Vol un producte adequat al preu.

Demana més esport i més natura.

Demana serveis als hotels.

Demana cada vegada més alteracions destinatives. Varietat de turisme. I sobretot vol més els productes a la seva mida. Es van deixant de banda els packs. Vol les coses segons els seves motivacions i expectatives.

El turisme és el primer sector de l'economia i és un fenomen social de gran importància.

Aquesta importància ha donat lloc a l'aparició de vacances pagades tenint més temps i més diners per poder fer turisme. Això ha portat a la massificació del turisme.

Actualment la disminució de la jornada laboral, amb l'increment de l'esperança de vida i amb la flexibilització de les vacances, fa que el turisme sigui cada vegada un valor social.

5.1 EL TURISME COM A FENOMEN SOCIAL.

5.1.1 REPERCUSSIONS AL LLOC DE DESTÍ

Produeix una sèrie d'efectes a la comunitat local on es va. Són més grans quan més elevades son les diferenciés culturals i tecnològiques entre els dos. També per la quantitat de turistes.

Produeix profundes transformacions socials, culturals i econòmiques en els llocs de destí. Es poden agrupar amb dos grans línies: les negatives i les positives. Les negatives són que amb aquest lloc de destí augmenta el tràfic, els sorolls, la contaminació ambiental. Es produeix més o menys una massificació de persones. Un creixement urbanístic i un deteriorament cultural autòcton. Aquesta mateixa comunitat rep unes aportacions favorables, com els beneficis econòmics, la millora d'infrastructures viàries, millores educatives perquè la població creix, millores de seguretat, millores medioambientals ... hi ha la tendència a conservar els recursos naturals.

JURDAO ARRONES (1992), opina que el turisme sempre que irromp sigui quina sigui la seva estructura econòmica, els pilars polítics, econòmics i culturals queden trencats t polvoritzats.

PEARCE: els turistes influencien sobre la comunitat local de dues maneres diferents:

a través de les influències directes que són provocades per les relacions directes entre la població local i els turistes.

les influències indirectes que són els canvis que es van produint de tipus cultural, econòmic i de pensament. Aquestes i les directes es un aspecte molt important a tenir en compte i que no són igual als països subdesenvolupats que als desenvolupats.

5.1.2 EFECTES ALS PAISOS SUBDESENVOLUPATS DE LA POBLACIÓ LOCAL.

Les influències sobre el contacte entre persones, les directes que són conseqüències dels contactes directes com a persones.

Els investigadors coincideixen de que el balanç de les repercussions és negatiu. Nombroses d'aquests estudis ressalten que s'observa un augment de la prostitució i de la delinqüència com a conseqüència del turisme.

SMITH (1989), va fer estudis a Alaska i va arribar a la conclusió que la població autòctona, es senti com un objecte estrany i desvaloritzat.

ELLIS GREENWOOD (1989) deia que el turisme pot provocar que els celebracions locals perdin el seu significat i es converteixen en espectacles.

P. SUNYER (1989) i TSARTAS (1992) diuen que si el nombre de turistes és elevat, disminueixen els contactes agradable entre els turistes i els residents. Això fa que els turistes percebien de manera molt negativa alguns aspectes dels residents i que això cristal·litza amb la formació d'idees estereotipades i actituds negatives per part deIs turistes cap als residents.

El turisme pot tenir efectes positius sobre la població de llocs turístics de països subdesenvolupats sempre i quan el nombre de turistes no sigui molt elevat i sigui la pròpia comunitat la que autogestioni la seva oferta turística.

5.1.3 EFECTES DEL CONCEPTE INDIRECTE DELS TURISTES

Són molt importants, generalment son positius sobretot revitalitzen els aspectes d'art i de les tradicions culturals. S'ha de tenir en compte la gestió del turisme ja que poden convenir en aspectes negatius: les tradicions poden convertir-se en espectacles i els aspectes poden convenir-se en quincalla.

5.1.4 REPERCUSSIONS SOBRE ELS TURISTES LES VISITES SOBRE PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS.

La conseqüència més important deIs efectes sobre els turistes són canvis altitudinals. Hi anem amb una visió determinada que després canvia. Aquesta pot ser de dues maneres: antagòniques i diferents:

POSITIVES

Opinen que els viatges intencionals afavoreixen la tolerància i la comprensió d'altres cultures a través ela percepció de les característiques, dels individus de cada nació. Els estudiosos del tema opinen que:

POWEL: no existeix millor pont entre persones, idees, ideologies, cultures que viatjar. Això pot alimentar la comprensió entre països.

KAISER I HELBER: el turisme en el seu més ampli sentit pot fer més que desenvolupar la comprensió entre persones, proveeix treballs, crea intercanvis amb l'estranger i amb meta el nivell de via com cap altra força econòmica coneguda.

REAGAN (1985), diu que la promoció del viatge d'oci entre països no sols contribueix a un creixement econòmic sinó a l'intercanvi, el qual ajuda a aconseguir comprensió i cooperació.

NEGATIVES

També hi ha estudiosos que arriben a conclusions negatives:

BOORSTIN, considera el turisme com un element extern. El contacte dels turistes amb la població resident, el contacte reforça els prejudicis que els turistes tenien abans d'arribar al lloc. EIs dura poc temps. Predominen les idees realimentades que tenien abans d'anar-hi.

FRIDGEN opina que després del viatge les percepcions i les actituds es veuen reforçades i peces vegades canvien.

5.1.5 TURISTES QUE VISITEN PAISOS DESENVOLUPATS.

Amb el contacte directe els impactes negatius són menors perquè la població autòctona està més pròxima als turistes. Els turistes van en una actitud de minimitzar els aspectes negatius. Les conseqüències del contacte indirecte, amb el balanç, arribem a la conclusió que són més positives que negatives.

El turisme ajuda a:

• La financiació de festivals, concerts, exposicions, teatres, cinemes,...

• La conservació de monuments històrics: museus.

• Millora les condicions de via de la població local.

• Pot deterirorar el medi ambiental ( construccions, augment dels sorolls de tràfic i d'escombriaires).

Però alhora ajuda a millorar en altres aspectes el medi ambiental ( protecció dels recursos anteriors que havien quedat desestructurats).

Porta aspectes positius o negatius per tothom, pels que hi van, com pel que hi son.

La bona gestió és la solució.

L`economia millora

Afecta negativament als països subdesenvolupats.

La major part dels estrangers que la visiten són d'Espanya i Portugal. En els últims anys es redueix el nombre d'alemanys i anglesos que venen. Augmenta però els francesos i s'està obrint un nou mercat que és els turistes deIs Països de l'est, i això pot ser degut als intercanvis industrials.

Les destinacions principals són, el litoral mediterrani, tant espanyol com francès i les illes.

El sistema de viatge més utilitzat és per carretera, i en segon Iloc amb avió.

Venen durant els mesos de juliol i agost buscant sol, platja i diversió, però últimament a augmentat a partir de maig, fins a setembre.

Els espanyols son bastant turistes i la majoria ho fan per dins d'Espanya. La durada mitjana dels viatges dies espanyols es de 7-14 dies i els estrangers que venen de fora es la mateixa. El mitjà més utilitzat és el cotxe seguit de I'avió. Les zones on vam més els espanyols són, Andalusia, València, Catalunya.

Concretament, tot i la percepció que poguem tenir, la major part s'allotgen en hotels però un elevant tant per cent de turistes internacionals no s'allotja en hotels, ho fan en apartaments, càmpings, cases d'amics...

Tenim uns 10.000 hotels, més de 50.000 restaurants. Aproximadament 5000 agencies de viatge, 150 camps de golf. El turisme de golf és un turisme que va en augment.

6. PRINCIPALS ZONES TURÍSTIQUES

Una de les principals zones turístiques és el Mediterrani.

6.1. EL TURISME A CATALUNYA.

Si fem una visió general el turisme a Catalunya representa un 10 % del PIB català. Això suposa uns 100 milions d'euros. El turisme és el sector de l'economia catalana que ha crescut més durant els últims 2 anys.

El creixement s'explica per tres factors:

La situació privilegiada en la qual es troba Catalunya dins de la Mediterrània.

La qualitat de les infrastructures i serveis turístics.

El creixement sostingut de les economies dels nostres clients que són principalment espanyola i europeus.

Tenim un petit inconvenient, no s'ha mesurat bé el grau d'0incidencia de les autopistes de peatge.

Catalunya ocupa el 13è lloc dins del rànking internacional de destinacions turístiques amb 12 milions de turistes internacionals. Catalunya experimenta un ritme d'augment superior que a la resta d'espanya i la resta de països europeus.

Respecte del turisme estranger que ve a espanya, el 25% aproximadament té com a destinació Catalunya. El turisme que ve de la resta d'espanya ha augmentat un 20% i suposa uns cinc milions de turistes anuals.

El turisme internacional i nacional cada any augmenta. El turisme de dins de Catalunya es manté en dos milions. Anualment hi ha vint milions de turistes.

6.2 LES MOTIVACIONS

Degut al marc geogràfic de Catalunya és la única regió d'Espanya que compta amb dos tipus de regions de turisme de masses:

turisme de sol i platja.

Turisme de neu

El turisme de sol i platja adquireix importància de la dècada dels 70 i podem dir que pràcticament s'entén per tota l'àrea de costa, en excepció de Barcelona (turisme de ciutat) i el Delta de l'Ebre (turisme de natura). En el últims anys s'ha experimentat uns certs canvis envers un turisme més actiu. Per una banda es demanen més activitats exportives i culturals. Així ha anat apareixent noves motivacions turístiques de tipus cultural (temàtica Dalí ). Això fa que es promogui molt l'aspecte cultural de Tarragona i Lleida. La variació esportiva van adquirint importància els camps de golf, les activitats de aventura,... Totes aquestes variacions provenen de la demanda del turisme estranger.

En el turisme de neu, la principal demanda prové del turistes catalans i de la resta d'espanya. Al pirineu català es troba les principals estacions d'esquí d'Espanya ( Baqueira Beret, la Molina - única que pot accedir per ferrocarril- Boí - Taüll, el Port del Compte). predomina l'estil de tipus alpí, però també tenim estacions d'esquí nòrdic.

El turisme de negocis es propi dels grans nuclis urbans. La ciutat per excel·lència es Barcelona que s'ha especialitzat en fires i congressos. Lleida i Tarragona lluiten per tenir el seu lloc.

Catalunya és la millor regió pel turisme esportiu, ja que coincideix una gran varietat de recursos naturals, un elevat nombre de població urbana i també una gran iniciativa privada.

Al Pallars Sobirà hi trobem el rafting, a Àger el parapent i l'ala delta, a les muntanyes d'Albergs les excursions 4x4, al Montsec l'escalada.

Dins del turisme esportiu també hi ha l'esport com a espectacle, es a dir el turisme esportiu passiu.

El turisme ecològic és possible per que tenim espais protegits de fàcil accés. El turisme generalment és català, però va augmentant el turisme estranger, principalment europeu.

Aquest turisme se li dona un caire didàctic. Tenim el parcs del Montseny, el parc de Cadí-Monteixo, el parc del Delta de l'Ebre, la zona volcànica d'Olot, el parc nacional d'Aigüestortes i els aiguamolls de l'Empordà.

6.3 ESTRANGERS A CATALUNYA

Els estrangers ha anat delimitant tres zones o marques turístiques a Catalunya:

• Barcelona

• Costa Brava

• Costa Daurada

La principal via d'entrada és per carretera, tot i que cada vegada va adquirint més importància l'entrada per Barcelona (Port i Aeroport)

Els francesos son els principals clients, seguit pels alemanys i els anglesos. Actualment s'està obrint un nou mercat als països de l'est.

La motivació principal és el lleure. El perfil dels turistes és:

• famílies de francesos que venen per carretera i van a la Costa Dorada.

• Alemanys que venen en autocar a la costa Brava

• La resta entren per aeroport i van a Barcelona

El sistema d'allotjament preferit és l'hotel tot i que en els últims anys ha augmentat l'allotjament en càmping.

L'estada mitjana és de nou nits. Els belgues, el alemanys i els holandesos fan les estades més llargues. Els italians son els que gasten més i els anglesos son els més contents.

Els aspectes més valorats son :

• La poca distancia respecte als seus llocs d'origen.

• L'aspecte paisatgístic.

• L'oferta lúdica.

• El tracte personal.

• La bona relació qualitat preu

• La neteja dels establiments.

• La neteja de les platges.

Valoren negativament la neteja dels carrers i el soroll

La fidelització del turisme internacional a Catalunya és molt elevat (60 %)

6.4 TURISTES DE LA RESTA D'ESPANYA

El nombre de pernoctacions ha disminuït i el nombre de viatges ha augmentat. Les estades més llargues corresponen a les terres de Lleida.

Hi ha una gran concentració a l'estiu i a la Setmana Santa.

La destinació preferida és Barcelona, després la Costa Daurada i després la Costa Brava.

Les últimes destinacions son les terres de Lleida i els Pirineus.

Els turistes que més venen son els andalusos, els valencians i el madrilenys.

La principal motivació és el lleure, però també agafa importància els negocis.

Es valora positivament el paisatge natural, l'urbà, l'ambient i la gent. Es valora negativament el preu i a vegades el temps.

6.5 ELS CATALANS COM A TURISTES

Els catalans son molt viatgers i abunden catalans amb segones residències. Les zones on més es va es la costa Dorada, la Costa Brava i els Pirineus on es té la segona residència.

Es viatja per tota espanya, Andalusia, País Valencià, Galícia i Aragó. Si es viatja a l'estranger, principalment es va a Europa, després als EUA i finalment a Àfrica.

Dins d'Europa, Andorra és la primera destinació, després França i el Regne Unit. La duració mitjana es de onze nits, preferentment en hotel i el mitja de transport és l'avió.

Sorprenentment el 76% dels viatges a l'estranger els fan dones, amb estudis superiors i casades.

Les principals zones turístiques de Catalunya son la costa i els Pirineus.

7. EL TURISME MEDITERRANI

Consta de 2.5 milions de quilometres quadrats, hi ha 30.000 quilometres de costa i venen 350 milions de turistes l'any.

Les regions turístiques són, de més a menys importància:

Rivieras i Lidos : - Tradicional (Costa Brava i Costa Ligur).

• Noves Rivieras ( Costa Brava i Costa del Sol).

• Dalmatas.

• Illes

• Zones interiors

Las Rivieras de la Costa Blava, són els centres turístics més antics i importants. El turisme té importància des del punt de vista econòmic i alhora també per les formes de vida de la població. El turisme és l'element té important per l'organització dels nuclis urbans.

El turisme que hi va és de tipus vocacional i són nuclis turístics amb un estil molt diferenciat d'altres ciutats (Venècia, Roma i Atenes), que reben turisme cultural.

La costa Blava té una forma rectilínia però està retallada per l'alteració de badies i caps. Hi ha molt ports esportius.

Aquests llocs turístics van sorgir en l'època del turisme aristocràtic i la burgesia industrial.

Tot i que les cases no es veuen antigues, es veuen tradicionals. Aquesta herència es respira en el tracte amb la gent.

Destaca dins dels nuclis turístics, Niza (Rep el 50% dels turistes de la Costa Blava), Canes, Mónaco i Mentón reben l'altre 50%. París és la primera destinació per excel·lència del turisme internacional. La costa Blava va després de París.

Els turistes majoritàriament son francesos.

Niza era una ciutat grega que la van descobrir els anglesos a finals del segle XVIII. Avui Niza destaca per que és un centre multipolar amb moltes funcions. Té un elevat nombre d'activitats diverses com carnavals i festivals. L'Acròpolis s'utilitza per fer espectacles i congressos. El nivell d'ocupació és molt satisfactòria amb un índex superior al 50% (excepte el més de gener). És un lloc vacacional que alhora té un aeroport internacional, diversos parcs d'atraccions, teatres, i un port amb bones comunicacions.

La Costa Blava té l'índex de places de ports esportius més alt.

Destaca la zona per la seva gran vocació turística.

Mònaco és una destinació turística internacional de gran prestigi. Els seus principals element d'atracció turística són tres:

• el casino

• el museu oceanogràfic

• el jardí botànic de plantes exòtiques

El turisme és molt important per que és que l'ha projectat a nivell internacional. Ha sabut explotat totes les seves possibilitats. A mes a més s'organitzen aconteixements a nivell internacional com les regates, les curses automobilístiques i la família real

La Costa de Ligur no és tan important com la Costa Blava.

La riviera dels Dàlmates correspon a la exYugoslàvia. És una zona que normalment te com a característica una bona relació qualitat preu. És una bona zona vacacional i cultural. Actualment encara s'està recuperant de la guerra. Hi ha pocs port esportius per que bufa el vent de l'interior procedent dels Alps (Vent Bora).

La Costa Brava comença a tenir importància a partir de 1960. es tracta d'una successió enllaçada de ports pesquers que se'ls ha incorporat l'activitat esportiva.

Tot això dona uniformitat a la zona. Aquestes poblacions turístiques son bipolars (port i poble). Cal destacar la part interior que es veu molt beneficiada pel turisme, que és fonamentalment rural i la seva producció la venen als turistes.

La Costa de Sol té un turisme que s'ha desenvolupat posteriorment a la Costa Brava se li ha produït el fenomen de Boom turístic. És la zona turística més important de tota Espanya.

La suavitat del clima Mediterrani, el llarg estiu, fan que rebi un gran nombre de turistes de tota Europa. El turisme de la Costa del Sol el podem qualificar de polivalent per que va del turisme d'élit al turisme de masses.

VEURE MAPA DE REGIONS TURISTIQUES MEDITERRANIES, LIDOS I RIVIERAS DE LA PÀGINA SEGÜENT

Els lidos són zones més disperses geogràficament:

• Delta de l'Ebre

• La costa que va des del Sud de Portugal fins a la costa de la Luz (fins Tarifa).

• Des de Canet fins a Camarguès.

• Des d'Ancona fins a Trieste.

• De la costa de Rumania i Bulgària la Mar Negre: és la zona de clima privilegiat de l'Europa Oriental.

• Des de Túnez fins l'illa Djerba.

• El Delta del Nil.

Tots els lidos són costes baixes amb sorra on predomina el turisme de sol i platja.

Les illes són una altra zona turística, n'hi ha aproximament 3.300, amb una superfície global de 100 mil quilometres quadrats i 10 milions d'habitants:

La major part de lidos són de tamany petit.

Algunes superen en centenar de quilometres quadrats; com ara Malta (315 quilometres quadrats), Djerba (358 quilometres quadrats), Corfrí (592 quilometres quadrats), i Menorca (700 quilòmetre quadrats).

La Mediterrània solament té 6 illes grans en extensió: Mallorca (3.623 quilometres quadrats), Creta (8.331 quilometres quadrats), Còrsega (8.722 quilometres quadrats), Xipre (9.200 quilometres quadrats), Cerdanya (24.089 quilometres quadrats) i Sicília (25.461 quilometres quadrats).

La freqüència turística de les illes depèn del tamany, la distancia al focus emissors continentals i el relleu.

A les illes el turisme es l'activitat econòmica mes important.

El conjunt es caracteritza per una unitat climàtica de temperatures molt suaus i molts dies de sol.

El turisme es heliotròpic i balneotròpic i en algunes ocasions si troben patrimoni artístic i cultural: Creta, Rodas, com a base turística complementaria.

La distribució geogràfica dels turistes es molt desigual: primer a Balears, després a Grècia

Insular, desprès a Sicília, Cerdanya, Còrsega, Malta, Xipre, i finalment Djerba.

La duració mitjana de l'estada es d'una setmana.

La major part dels turistes son europeus, alemanys, francesos, Holandesos, Belgues i Escandinaus.

Les zones interiors, es caracteritzen per ser poc importants, i alhora es centra en llocs específics.

Els autocars amb aire condicionat tenen un paper fonamental. També l'automòbil. Els desplaçaments des de la costa són curts. Es tracta d'un turisme cultural o verd.

La zona d'interior poc ser annexionada com a zona d'allotjament complementari (Costa blava).

Podem trobar:

Ciutats amb autonomia turística: Roma, Florència, Granada, Córdoba, Sevilla, Marrakech, Jerusalem (patrimoni artístic i històric).

Ciutats més polivalents i menys turístiques: Madrid, Turin, Toulouse, Sofia, Bucarest, Ankara, Amman.

8. TURISME ALS PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS.

8.1 INICI

L'inic es produeix a partir de la dècada dels 80.

8.2 OBJECTIUS

Fonamentalment són cinc:

• Millorar la balança de pagaments.

• Millorar l'estructura de l'economia interior.

• Utilitzar el turisme per obtenir un major equilibri regional.

• Promocionar el país a l'exterior a traves d'una bona imatge turística.

• Fer servir el turisme de palanca-motor per al desenvolupament general de l'economia.

Tot i així, a nivell mundial no aconsegueixen els seus objectius.

8.3 FACTORS D'ÈXIT

El avantatges que té el turisme als països subdesenvolupats es que hi ha un gran ingrés de divises.

Directament i indirecta es creen llocs de treball. Tot això dona possibilitat de millor el territori.

Alhora el turisme aquests països dona una sèrie d'inconvenients:

Produeix inflació que es manifesta en la pujada de preus que afecta la població del país.

Es cau en una dependència excessiva en l'economia del país.

Hi ha estacionalitat: els turistes es concentren en un moment determinat de l'any.

En serveis municipals suposa un gran cost.

El sector turístic és vulnerable, ja que es mou per modes.

La globalització fa que cada país perdi poder decisori en el tema turístic.

L'èxit del turisme dels països subdesenvolupats depèn de l'avaluació.

Diversos autors com Cazes, Culpan, Carter, Willminson, diuen que per planificar el turisme s'ha de tenir en compte:

El tamany territorial i de la població.

El nivell de desenvolupament al moment d'iniciar la planificació.

La planificació no ha de ser ni ràpida ni massiva, sinó que ha de ser de tal manera que permeti a la població local ajustar-se als canvis. Ha de ser un canvi progressiu i assimilable i això s'aconsegueix fent que el ritme de desenvolupament del turisme estigui en relació amb la capacitat local per produir i distribuir productes i crear una oferta turística adequada a les condicions locals.

Des d'aquest punt de vista, el sector hoteler té molta importància i hauria d'aconseguir estabilitat.

Un altre factor d'èxit seria oferir una varietat en la oferta de serveis i productes turístics. La qualitat ha de ser la que demanen els turistes. És important que hi hagi aeroport aprop de la zona turística. Hi ha d'haver una política de finançament per a que pugui invertir la població del país.

Als països subdesenvolupats el turisme és una oportunitat per a diversificar i dinamitzar la seva economia, però realment ho tenen molt difícil per què la seva mentalitat no ho veu així. La gent del país no es centra en l'economia del turisme, sinó que son els països desenvolupats qui els promouen, i cada vegada més amb el fenomen de la globalització.

8.4 EL TURISME AL IEMEN

La capital de Iemen és Aden. La ciutat patrimoni de la humanitat és San'a. Algunes paraules característiques són:

• Kafilla: mocador dels homes que porten des de l'adolescència fins que es moren.

• Sharshaf: és la túnica de les dones.

• Xara

• Urf

• Xeic

El Iemen és el país aràbic islàmic.

La forma d'enrotllar-se i posar-se el mocador els homes depèn de les tribus.

Les dones de ciutat porten la Sharshaf negra. Les nenes del medi rural porten mocadors al cap amb colors més vius.

Les armes estan prohibides des del 1992, però continuen portant-n'hi.

Les lleis institucionals funcionen a les ciutat però als medis rurals es regeixen per dos tipus de lleis: la llei Islàmica (Xara) i la llei Tribal (Urf). El cabdill de la tribu es diu Xeic i té un poder extraordinari, pot repartir les terres, la propietat i fa de jutge. Els xeics tenen les seves pròpies presons.

Les ciutats dels països Àrabs generalment no son planes, els carrers son estrets i fructuoses, empinats i són freqüents els mercats al carrer.

Tenen na arquitectura molt ornamental i tradicional. L'antic regne de Sava es considera el país de les olors.

9. VISITES PER LLEIDA.

La visita a l'hotel Condes fou molt interessant. A la vegada que van atendre'ns molt bé, ens van fer sentir part de la visita, ja que van plantejar-nos sobre com nosaltres voldriam que fos l'habitació perfecta.Vaig trobar-ho francament interessant i diferent.

9.2 LA RUTA DEL MODERNISME

Per obtenir més informació visitar les pàgines web:

http://www.paeria.es/cgi-shl/webfind.exe

http://www.paeria.es/software/agonzalez/lleida/estils.html

http://www.paeria.es/software/agonzalez/lleida/melcior.html

http://www.paeria.es/software/agonzalez/lleida/morera.html

Moviment cultural produït a occident a la fi del segle XIX i al començament del XX. Conegut en altres països com a Art Noveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, etc. És un estil basicament derivat del pre-rafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l´ús freqüent de motius vegetals, el gust per l ´asimetria, l´esteticisme refinat i el dinamisme de les formes.

A frança, el 1895 Samuel Bing obrí la botiga l´Art Noveau que contibuí a fer posar de moda l´estil que fou difós arreu per la revista muniquesa "Jugend".

El Triomf internacional de l´estil fou sens dubte l´Exposició Internacional de París del 1900, i després d´aquest any perdé ja el seu caràcter renovador; contribuí però a conformar nous estils que el succeïren.

A Catalunya en el camp de l´arquitectura em tingut importants seguidors d´aquest estil: Lluis Domenech, Josep Puig i Cadafalch i sobre tots l´inigualable Igualadí Antoni Gaudí. A Lleida destaca l´arquitecte municipal Francesc de Paula Morera i Gatell.

Caixa d'estalvis i Mont de Pietat

L´arquitecte Francesc Lamolla Morante va construir aquest edifici modernista l´any 1905. S´ha de valorar en aquest edifici el tractament formal amb l´us acurat d´un repertori de base medievalista amb resonàncies clares del període de la renaixença.

Va ser la seu de l´Escola Normal. Actualment és propietat de la Generalitat de Catalunya que l´ha restaurat recentment per allotjar-hi el seu departament de Cultura a Lleida.

Es troba situat a la Rambla d´Aragó.

Edifici Pal·las

Construit entre els anys 1912 i el 1915 per encàrrec d´Eduard Aunós és un altra esplèndida obra de l´arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. Presenta una façana d´estructura escultòrica molt sumptuosa i pròpiament modernista, rematada amb dos templets.

Originàriament fou un habitatge plurifamiliar que després passà a ser un luxós hotel, el Palace, sens dubte el de major categoria de la ciutat durant unes quantes dècades. A la seva planta baixa funcionava un cafè que congregava la crema de la societat local. Posteriorment (any 1974), l´immoble patiria una reconversió polèmica i brutal a càrrec dels arquitectes Sabaté i Domenech, per allotjar les oficines del Banc Comtal.

Adquirit més endevant pel Ajuntament, alberga actualment diverses dependències municipals.

Está situat a l´Avinguda Blondel.

Mercat del Pla

Aquest edifici va ser bastit entre els anys 1917 i el 1920 per l´arquitecte Morera i Gatell al lloc on hi hagué les casernes militars que a la vegada havien estat construïdes sobre l´emplaçament de l´antiga Universitat o Estudis Generals.

És una construcció de gran correcció arquitectònica tant per la seva realització com pel seu emplaçament, i d´una relativa austeritat dins del seu estil, tipologia i època.

La seva posició dins el casc antic, punt de cruïlla històrica, junt amb les característiques anteriors, fan que l´edifici sigui un dels més importants com a conformador de la imatge d´aquest sector de la ciutat vella.

Cal dir també, que és l´unic mercat de qualitat arquitectònica que ens ha arribat dels tres que tenia la ciutat.

Es troba situat a la plaça dels Quarters.

Casa Morera “La Lira”

Aquest estret i preciós edifici modernista és una de les joies de l´arquitectura Lleidatana. Fou habitada per la familia del poeta Magí Morera.

Conegut popularment com "la lira" per la forma dels seus finestrals va ser construit entre els anys 1910 i el 1911. Cal destacar els estucs, els arrebossats, la forja i tot el tractament de la façana.

Es troba situat a l´Avinguda Blondel.

Edifici del cinema Vinyes

És obra de l´arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell que el va construir l´any 1919 en homenatge al gran pianista lleidatà Ricard Vinyes i Roda, en un clar estil modernista.

Servia tant de cinema com de teatre, a més d´acollir conferències o mitings. Era el lloc de la flor i nata lleidatana, la sala més luxosa de les existents a la ciutat, circumstància que li va merèixer l´apel·latiu de "la tacita de plata". Després va patir un obscur període de decadència com a cinema popular.

Actualment i després d´una important restauració, que ha recuperat les seves dues esplèndides façanes, és el centre cultural de la Caixa d´estalvis a Lleida

Casa Nadal

Construïda a l´any 1915 per l´arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. Edifici de valor en el seu tractament de façana per la singularitat de la coronació i l´ús dels estucs.

Els condicionaments urbanístics impedeixen la seva conservació per estar situat en un cèntric carrer que pateix un irreversible procés de transformació.

Està situada a la Plaça Espanya.

Casa Helcior

Una de les millors mostres de modernisme que es poden trobar a la ciutat de Lleida. Va ser construida entre els anys 1909 i el 1910 sota les ordres de l´arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.

D´estil modernista amb doble façana, on sobresurt la tribuna amb vidrieres de colors, i destaca l´obra estucada amb pedra, la fusteria, la forja i la rajola de València, S´ha de destacar la singularitat d´unes formes originals i capricioses en les seves portes i balcons i l´espectacular tribuna de dos pisos.

Es troba situada a la plaça San Francesc.

La Ruta que vam fer per Lleida del modernisme la vaig trobar molt interessat. Generalment anem a buscar fora de Lleida per veure coses interessants, sense adonar-nos que nosaltres també en tenim.

10. EXPOSICIONS

10.1 ESPANYA

EL PALLARS SOBIRÀ

És una comarca d'alta muntanya, al vessant sud dels Pirineus axial, fronterera amb França.

El Pallars Sobirà va formar part, a l'edat mitjana, del comptat pirinenc del Pallars, que ja en el segle XI fou dividit en Pallars Sobirà i Pallars Jussà, partició que s'ha mantingut en la moderna divisió comarcal.

Aquesta comarca està situada a la Vall de la Noguera Pallaresa.

Les valls de capçalera formen tres subcomarques ben diferenciades:

• La Vall d'Aneu, per on discorre la Noguera Pallaresa, amb centre a Esterri d'Aneu.

• La Vall de Cardós, amb centre a Ribera de Cardós.

• La Vall Farrera, drenada per la Noguera Vall Ferresa, amb centre a Alins de Vallfarrera, destaca la Pica d'Estats.

El Pallars Sobirà comprén també el sector oriental del Parc Nacional d'Aigüestortes i el llac de Sant Maurici, dominat per la silueta inconfusible del pic dels Encantats.

La base de l'economia del Pallars van ser sempre les activitats agropecuàries i l'aprofitament del bosc. Modernament s'hi van implantar amb força les indústries hidroelèctriques. Però en els darrers decenis ha arribat el turisme, atret per lo bellesa del paisatge, la possibilitat de practicar els esports de neu o d'aventura, la tranquilitat, el benestar o disfrutar de la vessant cultural.

EL CLIMA: El Pallars Sobirá té un clima tipicament pirineic, amb temperatures molt extremes. Els hiverns són molt freds, tot i que normalment fa sol. A la primavera es assolellat i combinat amb pluja. Els estius estan dominades per un sol molt intens i una baixada de temperatures a la nit.

LA CULTURA: la comarca posseeix un important patrimonoi cultural i arquitectònic, centrat bàsicament amb el Románic.

El Pallars Sobirà està esquitxat de petites esglèsies romàniques. La importancia que ha suposat el Romànic a la comarca i a les ferres de Lleida ha fet que s'establís una ruta anomenada “LA RUTA DEL ROMÁNIC” per totes aquestes terres.

Dins els Pallars, qualsevol visitant podrà gaudir de restes de pobles ibèrics com el de Rubió, o de les esglèsies visigódes de la Vall Farrera. Peró realment , l'art románic ocupa un lloc privilegiat dins la comarca.

També dins el vessant cultural, és important destacar les festes o actes culturals i el folklore.

És molt freqüent la preséncia de balls populars arrelats a la comarca. Entre els balls i els actes culturals cal destacar:

• El Ball de la Morisca (Gerri de la Sal).

• El BalI Pla i l'Esquerrana (Esterri d'Áneu).

• El Ball dels Rigodons (Rialp).

• Concurs de gossos d'atura (Llavorsí)

• Xollada de corders (Llessui)

• Les falles d'Isil (Isil): Es mereixen un interés exclusiu, on la nit de Sant Joan, Isil celebra aquesta festa. La seva preparació una mesada abans de la confecció de les falles. Aquella nit, quan enfosqueix, s'encén la falla plantada a la plaça i és el senyal per començar el descens de la muntanya del Faro. Els fallaires, aixi que arriben al riu, van dins l'esglèsia de Sant Joan i el cementiri, fan una creu a la porta i enfilen camí cap al poble, i recorren els carrers i places del barri est saltant les fogueres, donen una volta a l'esglèsia i deixen els troncs formant una gran foguera que durarà tota la nit. Al voltant d'aquesta pira i al so de la música, hi haurà ball fins ben entrada la nit.

Tots aquests balls i folklores normalment es fan durant les festes majors que cada petit poble celebra, però a més a més es pot trobar un ampli ventall de festes populars durant tot l'any.

LA GASTRONOMIA: Els trets bàsics que defineixen la seva cuina són el seu caràcter natural, tradicional i saborós. La cuina pallaresa, és típica de la cuina de muntanya, transmesa per tradició oral, conservant una important i singular cultura gastronómica.

Destaquen els embotits, els plats elaborats, la truita de riu i com acompanyament l'all i oli de codony i l'aqredolç. Com a postres cal realçar el mostret d'aigua i mel, els retorts o tortells, les orelletes, la coca de llardons i les rosques de comí, entre da'ltres. Sense oblidar els formatges com el de tupí, el brossat i el serrat. Com a bons digestius, les ratafies de codony i d'anous.

DESTAQUEN ELS SEGÜENTS POBLES:

Sort, és el municipi cap de comarca del Pallars Sobira.

Rialp s'estén al costat dret de la Noguera Pallaresa.

El terme municipal de Llavorsí, és situat al sector central de la comarca.

El poble d'Escaló, on destaca l'església parroquial del segle XVIII.

El municipi d'Espot, a partir d'aquest municipi, per una banda es pot anar al parc Nacional d'Aigüestortes i al llac de Sant Maurici. També tenim les pistes d'esquí alpí d'Espot Esquí.

Esterri d'Áneu, és el centre geogràfic i de serveis de les Valls d'Áneu. L'oferta de cara al turisme és molt complerta

La població de València d'Áneu, situada a 1086 m d'altitud, té un castell que destoca per ser un conjunt arqueolàgic important.

Son Jou i Estais, destaca com a mirador de les valls d'Áneu.

LES ESTACIONS ESQUI ALPÍ:

- BAQUEIRA, PORT-AINE, ESPOT ESQUÍ, TAVASCAN.

ELS ESPORTS D'AVENTURA: En els últims anys, I'oferta turística de les comarques de muntanya ha canviat substantivament. Les estacions d'esquí acaparen, durant els mesos d'hivern, l'atenció dels esquiadors, però quan aquesta neu es fon, els turistes també desapareixien. Tot i així tenim turistes pels ESPORTS D'AVENTURA. Les activitats més demandes són:

• DESCENS DE BARRANCS: durant el descens s'han de salvar una série d'obstacles imposats per la mateixa natura, ja sigui, fent rápel, saltant o fins i tot nedant.

• RAFTING: baixar pel riu amb una embarcació neumática de 6 a 8 persones i un monitor, amb rems i amb la protecció de l'equip de neopré, calçat adequat. armilles salvavides i casc.

• CAYAK: És cl conegut piragüisme. És una embarcació individual on cal ser molt hábil por descendre pel riu.

• CANOES DE RIU: embarcacions semblants a les del ráfting, más reduïdes i aptes per a dues persones.

• HIDROSPEED: es practica individualment, amb un monitor guia i la vigiláncia de piraguismes, i consisteix en baixar lliscant pel riu sobre una planxa en forma de trineu i amb la protecció de l'equip aquátic.

• PONTING: consisteix a saltar d'un pont d'una altura considerable assegurat amb tot el material necessàri (arnés, cordes de seguretat..).

Altres activitats són l'hípica, l'esqui náutic, BTT, quads, excursions amb tot terreny, tir amb arc, tirolina, escalada i el senderisme.

PARC NACIONAL D'AIGUESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI: es troba entre les comarques del Pallars Sobirá i l'Alta Ribagonça.

El Parc Nacional és una magnífica representació de les característiques de l'alta muntanya pirinenca, tant per les seves formacions geològiques, com per la seva flora i fauna.

L'entrada al Parc Nacional és regulada i només es permet l'accés al seu interior a peu o amb el transport públic.

MALLORCA

Mallorca está situada a l'arxipélag balear, conjuntament amb altres ílles i illots. L'arxipélag balear es pot dividir en:

• Les illes del Nord ( Mallorca, Menorca, Cabrera)

• Les del sud-oest (Eivissa i Formentera).

Podem arribar a Mallorca a través de dues vies: la via Marítima i la vía aérea, partint de l'aeroport de Barcelona i arribant al de Palma.

Mallorca té una població de 613.831 habitants i una extensió d'uns 3.640 Km2. Ens ofereix diverses excursions i paissatges variats i plens de bellesa. La ciutat s'exten al llarg de 15 km al costat del mar, des de l'Arenal fins al barri de Cala Major.

Bàsicament, la seva font de riquesa és el turisme per la qual cosa necesita molts llocs de diversió i entreteniment. Consta per tant, de molts restaurants, cafeteries, pubs, casals de concerts, discoteques, plaça de toros i espectacles.

Mallorca ha mostrat als seus turistes paissatges mítics de la mediterránia habitada anteriorment per cartaginesos, romans i árabs.

La seva vegetació consta básicament d'ametllers, boscos de pins i alzines, olivers, arbres fruiters.

Hi destaca fonamentalment la pesca, degut a la gran quantitat de pons pesquers que es troben repartits en tota l'illa.

Pel que fa al clima es básicament temperat mediterrani, amb una temperatura mitjana de 170C.

Gastronomia: destaquen les sopes mallorquines, conill amb ceba, coca trempó, ensaimades rellenes de cabell d'angel, de crema...

Pel que fa a les zones d'allotjament cal dir els de tres estrelles són els més utilitzats ja que són més asequibles per tothom. Més o menys ofereixen les mateixes facilitats, com són piscina, televisió, saleta, ... peró també cal dir que existeixen albergs, cámpigs...

Pel que fa a les zones turístiques cal destacar:

Magalluf:

• Nemo submarines. Ofereix la possibilitat de gaudir d'un viatge en vaixell i de summergir-se. S'obté un certificat d'immersió.

• Neptuno-submarino. Vaixell submarí que surt des de Magalluf.

• Golf Ponent.

• Aqua Park

• Dorado Night City. Macro-complex caracteritzar per 4 restaurants, pubs, disco-pubs, geladeria, barbacoa, una área comercial i una d'infantil . En total una extensió de 60.000 m2 dedicats a l'oci.

• Mano's Bar

• BCM. La macrodiscoteca més gran d'Europa, dotada d'uns grans efectes lluminosos, de so i shows láser. La entrada peró oscil·la entre 3.000 i 3500 pessetes.

• Marineland. Espectacle de dofins i foques del món.

• Cappucino Grand Café. Gran varietat per la degustació de cafés i tot tipus de begudes.

S'Arenal:

• La Porciúncula. Es tracta d'un museu arqueológic i etnológic.

• Aquacity. Parc aquatic amb moltes diversions.

• Golf Maredo. Minigolf que es caracteritza per la seva decoració, que consta d'uns animals pre-histórics fets de cartró o de pedra.

• Tenis Arenal. A més a més del tenis, ofereix la possibilitat de fer altres esports: squash, natació, petanca, bowling... també conté una sauna.

Porto Cristo

• Coves del Drach: Coves plenes de sorprenents estalactites i estalagmites. Al final s'ofereix un concert de música clásica al llac Martel.

• Coves del Ham. Més petites que les anteriors peró ens mostren uns efectes de llocs de colors reflexats a les seves estalactites i estalacmites.

• Acuri de Mallorca. Conté peixos australians, piranyes brasilenyes i fauna marina mediterrania.

Valldemosa

• La Cartuja. Al seu interior podem visitar l'església d'estil neoclássic, la botiga que ens mostra una gran varietat de recipients, remeis farmacéutics d'époques anteriors, la celda prioral que conté tot tipus de mobles i quadres, la Celta del museu principal i finalment el saló de música que ofereix el visionatge de balls folklórics. També es pot visitar el seus jardins.

RUTES I EXCURSIONS

COVES DEL DRACH. 2 kilómetres de recorregut a través del qual pots gaudir de les meravelloses estalagtites i estalagmites que s'uneixen formant diverses formes d'animals, d'instruments... Al final del trajecte al llac Martel es realitza un concert de música clásica dut a terme per uns músics que romanen en unes barquetes en aquest llac que té 177 metres.

DELFINARIUM Shows de dofins i lleons marins. Conté també un tiburonari, un aviari, un jardi de Polinesia, un parc infantil i una platja.

VALLDEMOSA Poblet situat en un turó ric en manantials i abundant vegetació. Els seus carrers són básicament estrets i costeruts.

SOLLER. Envoltat per una vall que s'anomena la serra de Tramuntana és la destinació preferida de turistes sobretot dels aficionats a l'excursionisme, a l'agroturisme...

TREN DE SOLLER

SA CÁLOBRA

LA CATEDRAL DE PALMA. Es d'estil gótica, peró el portal es renaixentista i la façana principal d'estil neogótic. Va ser construida al S. XIV- s.XVI tot i que posteriorment ha sofert certes reformes.

PALAU DEL REI SANCHO. Es el palau en s'hi van allotjar personatges molt importants en la literatura com són Eugeni d'Ors...

VOLTA A L'ILLA. Es passa per Inca (capital de la pell), per les muntanyes del Nord de l'Illa, el Monasteri de Lluch en hi ha la Verge Morena, patrona de Menorca, la Cala de la Calobra, el torrent del Pareis, i per acabar es fa un creuer amb barca fins al Port de Sóller.

COVES DEL HAMS. Estalactites petites il·luminades per diferents tonalitats i colors gràcies als efectes lluminosos de més alta qualitat.

PORTO CRISTO. Cala en un lloc agradable i molt familiar degut a la seva tranquilitat.

PALAU SON MARROIG. Conté mobles i artesanía balear.

SON AMAR. Anomenat Barbacoa. Lloc en es fan espectacles.

CASINO PALADIUM. Luxosa sala de festes, on es fan nombrosos ballets. És el millor amb les noves tecnologies, ja que ofereix una alta qualitat d'aquestes. (Canó laser, llum i so...). Al finalitzar es fa un sopar d'exquisita gastronomia.

Per acabar cal dir que Mallorca rep turistes que es mouen per un turisme de sol i platja, o bé per un turisme rural, concretament l'agroturisme.

MADRID

Madrid tiene justa fama de ser una de las ciudades más animadas y con mayor oferta cultural y de ocio de Europa, además de un admirable patrimonio histórico artístico, presente en tantos museos y monumentos, la capital de España ofrece a lo largo de todo el año una extensa agenda de actividades culturales y deportivas, exposiciones, espectáculos, festivales y otras muchas propuestas para disfrutar del tiempo libre.

GASTRONOMIA

Es importante que como turistas de la ciudad conozcamos los platos típicos y predilectos de la zona, de esta forma podremos gozar de ellos.

Madrid reúne la gastronomía de todos los rincones del país. Muchos gastrónomos discuten si existe o no la cocina madrileña pero lo cierto es que la capital de España ha enriquecido su cocina con las aportaciones de andaluces, vascos, gallegos, asturianos y otros inmigrantes instalados en ella. Sin embargo, sí podemos nombrar un buen número de platos y recetas que identifican una particular forma madrileña de comer y cocinar. Entre ellos destaca el cocido madrileño, una olla que mezcla garbanzos con verdura (berza, apio, zanahoria, repollo, nabo y patatas), con carne de vaca y cerdo, y que se convierte en una comida abundante y suculenta. Los callos son otro de los platos populares que identifican la cocina local y que están presentes en algunos de los grandes restaurantes madrileños.

Sin olvidar las humildes y sabrosas sopas de ajo, los caracoles, la tortilla de patatas, la famosa receta de besugo al horno, tan típica de la capital a pesar de su distancia del mar o los platos en los que la estrella es el bacalao.

En torno a la Plaza Mayor, en las Cava Alta y Baja, se encuentran los más tradicionales y populares mesones de la ciudad donde se pueden degustar todos estos platos típicos.

Entre los postres, Madrid cuenta con una dulce tradición: desde las torrijas, propias de la primavera y vinculadas a la Semana Santa esencialmente, que se convierten en el acompañamiento ideal a cualquier hora del día en los numerosos bares madrileños, a los barquillos, los bartolillos con crema, los buñuelos de noviembre, los mazapanes y turrones navideños y las rosquillas de anís de San Isidro.

Ir de tapeo es una tradición entre los madrileños y todo un atractivo para los turistas. Los cientos de bares que se reparten por las calles madrileñas sirven gratuitamente una tapa junto a un chato de vino o una caña de cerveza.

CÓMO PODEMOS LLEGAR A LA CIUDAD:

• En avión: aeropuerto Madrid Barajas.

• En tren: hay dos estaciones: Madrid Chamartin, trenes de Barcelona, Bilbao,Cadiz, Alicante, Cartagena, Irun y Málaga. Estación de Atocha: trenes procedentes de Andalucía, Extremadura y Portugal. Es la estación base para los cercanías de la ciudad y el punto de partida y llegada del AVE (Madrid-Sevilla). En las estaciones de tren y en el aeropuerto podemos aprovechar para comprar nuestros últimos regalos antes de irnos.

• Carretera: autobús, según nuestro destino llegaremos a una estación u otra; por ejemplo los autobuses procedentes de Barcelona llegan a la Estación del Sur y también a la Estación de Avenida de America. Coche.

ALOJAMIENTO:

Según nuestros intereses o nuestro presupuesto podremos elegir entre albergues de juventud, campings, pensiones, hostales, hoteles o apartamentos.

La mayoria de los hoteles suelen ser céntricos.

La capital dispone de un total de 50.000 plazas hoteleras, 24.000 corresponden a establecimientos de 4 y 5 estrellas. Y hay 6000 plazas en apartamentos.

CÓMO DESPLAZARNOS:

• En metro: es el medio más rápido para trasladarse dentro de la ciudad. El horario de servicio durante todo el alio es de 6 de la mañana a 1:30 de la madrugada. Los billetes son de dos tipos y se compran en la misma estación de metro: A) sencillo, para sólo un viaje, cuesta 155 pesetas ( 0.95 euros). B) El de diez viajes: ( 5 euros), 830 pesetes. Es válido para metro y autobús.

• En autobús: el horario de servicio varia según la línea, pero por lo general es de 6 de la mañana a 11:30 de la noche. Durante la madrugada Íünciona un servicio nocturno, conocido como buhó. Existen las mismas tipologías de billetes que en el metro y el precio también es el mismo.

• En ferrocarril y cercanías: la red de cercanías de Renfe cuenta en el municipio de 31 estaciones, 14 de la cuales tienen correspondencia con el metro.

• En taxi: no es muy económico, tenemos que pensar que en Madrid las distancias son muy largas. Levantando el brazo en la calle cuando veamos pasar a un taxi con la luz verde encendida, parara para que lo podamos coger.

Los madrileños que utilizan los medios de transpone con bastante asiduidad utilizan el abono transporte, título utilizable sin límite de viajes en todos los sistemas de transporte público. Es personal. Hay de diferentes clases: el normal, el joven, el de tercera edad y el anual.

TIENDAS:

- El comercio tradicional se encuentra mayoritariamente alrededor de la Plaza Mayor (zapaterías, cordelerías, etc.)

- La moda de diseñadores españoles y extranjeros la encontramos alrededor de la calle Almirante y Xiquena, también en el barrio de Salamanca, donde también encontramos las mejores tiendas de joyas, calzados y artículos de regalo. También podemos encontrarboutiques de moda en las calles Serrano, Goya y Velazquez.

- Si lo que buscamos son diseñadores alternativos, debemos dirigimos a Malasafla y Chueca.

- Los grandes almacenes se encuentran alrededor de la Puerta del Sol, en la Gran Vía y en la Castellana.

- hay mercados al aire libre como el Rastro por ejemplo.

- si buscamos objetos extraños tenemos que pasear por las calles de la Plaza Mayor.

DE NOCHE.

Hay una gran variedad de locales nocturnos. La vida nocturna de Madrid es un fenómeno bastante importante. Se trata de la única ciudad europea que a las 4 de la madrugada se producen atascos en las carreteras.

ALTERNATIVAS.

Existen una gran variedad de teatros, cines, donde podemos ver espectáculos de todo tipo y galerías de arte, lo curioso de las galerías es que la gente de la ciudad entra a visitarlas.

Teatro de la Zarzuela, El Alcázar. Los cines y los teatros estan sobretodo en la Gran Vía y Fuencarral.

PARQUES TEMATICOS:

- parque de atracciones de la ciudad.

- Warner Bros Park.

- Zoo de la Casa de Campo

- Etc.

Los principales puntos de interés de Madrid ocupan una zona compacta situada entre el Palacio Real y los jardines del Retiro.

Si el viajero dispone de poco tiempo, tal vez éstos sean los sitios que debe visitar. Sin embargo, lo más importante de Madrid no son sus monumentos, pues para conocer la ciudad hay que experimentar el ambiente de los diversos barrios. Los más céntricos e interesantes son los que se encuentran en los alrededores de la plaza de Santa Ana y la calle Huertas, al este de la Puerta del Sol; La Latina y Lavapiés, al sur de la plaza Mayor, donde se monta el mercado dominical del Rastro, y MalasaAa y Chueca, situadas al norte de la Gran Vía. Da la casualidad de que en estos barrios se concentran los mejores bares de tapas y restaurantes de la ciudad.

El plano de Madrid pone de manifiesto tres zonas bien diferenciadas: en su centro, el casco antiguo, de calles estrechas y trazado irregular, y una alta densidad de edificaciones; más allá, los ensanches de calles rectas y perpendiculares entre si, y finalmente el extrarradio marcado por la fuerte tendencia edificadora del presente siglo.

Cuenta asimismo con dos grandes ejes:

La Gran Vía y el Paseo de la Castellana. La Gran Vía se inició a principios de siglo y en ella se encuentran numerosos cines y centros de diversión. En el Paseo de la Castellana se encuentran las sedes centrales de los grandes bancos así como suntuosas edificaciones para oficinas y comercios.

PRIMER ITINERARIO: EL MADRID DE LOS AUSTRIAS.

Parte más vieja de la ciudad. Destacar la Plaza Mayor, con sus cientos de balcones. Antiguamente se coronaban a los reyes, se hacian manifestaciones y celebraciones, corridas de toros, etc.

Destaca la Casa de la Panadería, palacio de oficinas municipales actualmente.

Hay muchos cafes y restaurantes caros, en verano se hace teatro al aire libre y conciertos. En Navidad se venden figuras del Belén y otros objetos típicos de las fiestas navideñas, los domingos los coleccionistas de sellos y de monedas disfrutan de los tenderetes que montan al aire libre.

SEGUNDO ITINERARIO: TEATRO, PUERTA DEL SOL I CALLE ALCALÁ.

Ha destacar la Puerta del Sol, coronada por el reloj que nos ayuda a festejar el año nuevo. Delante del edificio, en el suelo encontramos el kilometro cero, desde el que parten todas las carreteras españolas y también la numeración de las calles de Madrid. También tenemos que destacar la estatua del Oso y el Madroño, símbolo de la ciudad.

Es un lugar de encuentro popular.

TERCER ITINERARIO: DE LA PUERTA DE TOLEDO AL PARQUE DEL OESTE.

Encontramos el Palacio Real, tiene más habitaciones que cualquier otro palacio europeo. Lo más destacado es el Salón del Trono.

Al lado del palacio encontramos la Catedral de la Almudena.

CUARTO ITINERARIO: PLAZA CIBELES, PUERTA DE ALCALÁ Y PARQUE DEL RETIRO.

La fuente de Cibeles es un símbolo de la capital.

Parque del Retiro, en el cual encontramos el Palacio de Cristal, un gran invernadero de hierro y vidrio.

QUINTO ITINERARIO: PASEO DEL PRADO.

Actualmente es el triángulo artístico de la ciudad, podemos visitar el Museo del Prado, Museo Thyssen y el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.

SEXTO ITINERARIO: DESDE LA GRAN VÍA A LA PLAZA DE ESPAÑA.

La Gran Vía: abundan los grandes edificios con columnatas de grandes dimensiones, cornisas y balconadas.

SEPTIMO ITINERARIO: EL PARDO.

Era un antiguo coto de caza real. El principal atractivo turístico es el Palacio del Pardo.

ZAMORA CAPITAL

SITUACIÓ GEOGRÁFICA.

Zamora está situada al nord-est de la península,acmb una superfície de 10,5 km2, té una altitud de 652 metres sobre el nivell del mar. El seu clima és típicament continental i afavoreix el conreu de cereals, que és l'activitat agrícola molt estesa, amb progressiva implantació de la remolatxa (rava), blat ¡ gira-sol en les zona de regadiu.

Segons el cens realitzat l'any 2000, la població de Zamora capital és de 66.183 habitants.

ZAMORA HISTÓRICA.

Zamora va ser assentament de Cartago i Roma. Aquí va néixer Viriato, guerriler que guanyá vuit batalles consulars. La ciutat Ii guarda memória d'això dedicant-li un monument.

El casc antic de Zamora, “Conjunt Históric-Artistic”, les seves muralles i portes, el castell, les esglésies romántiques, els palaus renaixentistes i els seus carrers estrets i empedrats presidides per l'extraordinária cúpula de la Catedral, Ii atorguen ambient medieval.

La Zamora d'avui conjuga el manteniment del seu ilegat históric, amb edificacions més modernes que reflexen els diferents estils i usos Junt amb les edificacions residencials i l'adaptació dels carrers i places. Zamora reuneix avui factors que apunten cap a la qualitat de vida per al s residents ¡ acollida cordial als visitants.

Les muralles: Zamora va tenir tres recintes emmurallats, fet que Ii valgué la consideració de “lo Sien Cercado”. El primer d'ells, que es conserva quasi en la seva integritat, és també el més important i delimita l'atoló sobre el que 5assenta la ciutat histórica. Aquesta primera fortificació s'efectuá en temps de Femando 1, al s. XII, sobre restes d'anteriors fortíficacions árabs.

ZAMORA MONUMENTAL

Algú va dir fa temps que Zamora és el gran museu del románic espanyol. La ciutat compta amb una vintena d'esglésies d'aquest estil arquitectònic, de les que aproximadament la meitat conserven la seva estructura primitiva quasi íntegrament.

d'entre tots els monuments en destacará uns quants:

• La catedral.

• L'esglèsia de San Claudio de Olivares.

• Ermita de Santiago el Viejo, o “Santiago de los Caballeros”.

• Esglèsia de San Isidoro i San Pedro y San Ildefonso.

• Santa Maria.

• Murallas.

• Portillo de la Traición.

• Castillo.

• Puente de Piedra

FIRES, FESTES I ROMERIES.

Es celebren l'última setmana de juny, amb un variat programa d'actes lúddics, competicions esportives i manifestacions musicals.

Una de les fires importants es la fira de l'all, la fira de la ceràmica i la fira de Sant Pere, la fira del vi i del Formatge.

Zamora manté una gran tradició “romera”, que s'inicia poc després de la Setmana Santa ¡ quant apunta ja la verdor dels camps a la primavera. La primera de les cites és la del Cristo de Valderrey (ermita del qual es troba en un dels extrems d'un bosc situat a les afores de la ciutat).

Avui la gran romeria de Zamora és la de la “Virgen de la Concha”, patrona de la ciutat i popularment coneguda com “La Hiniesta”

GASTRONOMIA TÍPICA.

La característica deIs plats zamoranos és l'aplicació dels condiments forts als productes de la Terra.

Terra agrícola ¡ ramadera que condiciono la gastronomia típica: llegums i carns, formatges i embotits, alls i espárrecs, peixos dels nostres rius i importats com el pop i el bacallá.

En la capital de les carns destaquen especialment: el xurrasco, el corder, el cabrit i, sobretot, el boníssim “chuletón zamorano” que té com a base l`extraordinària carn de vedella alistana.

En quant al peix s'ha de parlar del bacallá a la Tranca i al Pil-Pil, el pop i lluç farcit.

Existeixen plats característics duna determinada época, com la sopa d'all o el dos i pingada.

També l'embotit, el xoriç, pernil, botifarra negra i els propis de cada zona amb les seves especialitats autóctones.

Les postres ofereixen una gran varietat de pastes, galetes, pastissos realitzats de forma artesanal. El `rebojo zamorano”, les flors de carnaval, el “bollo maimón, els amarguilbos, sense oblidar les galetes elaborades per varis convents i en les llars, i també en les diverses fábriques zamoranes.

Com a punt final, parlar dels productes zamoranos que han assolit gran prestigi fora d'aquesta província: el formatge i el vi.

NIT I COMPRES A ZAMORA.

Nit.

Zamora és un deIs pocs Ilocs on sortir de copes és, encara barat. El nucli principal de la moguda nocturna és la Plaça Major i els seus voltants.

El carrer dels Herreros, el barri gremial convertit en un autèntic celler de la ciutat, on pots empalmar les topes, vins i cerveses del sopar amb les primeres copes, molt económiques.

Compres.

La seva principal área comercial es redueix o una sènie de carrers céntrics i molt próxims, els quals tenen com a eix el passeig de Santa Clara i els seus voltants, agrupats en el col-lectiu Zona Centre.

Zamora tombé té el seu mercat, que, com és normal, té carácter temporal. Es celebra els dimarts al matí.

ASTÚRIES

El Principat d'Astúries está situat al nord-oest de la Península Ibérica. Té una extensió de 10.564 Km2 i una població que supera 1.100.000 habitants.

Per arribar-hi es pot fer amb avió (amb vols des de Madrid, Barcelona, La Coruña. Londres i París), amb tren i per carretera.

La llengua que s'hi parla és l'asturiá o el bable.

El clima d'Astúries és un clima oceánic; té uns estius amb una mitja de 200C, uns hiverns amb fones gelades i nevades, i unes precipitacions abundants repartides al llarg de l'any.

Pel que fa a la vegetació, Astúries compta amb un gran nombre de prats, valls, boscos... La fauna que s'hi pot trobar se'n ossos, nútries, gats montesos, llops, esquirols, grans espécies d'amfibis, réptils i molts tipus d'ocells.

Quan parlem de gastronomia, els dos grans productes de reconeixement són el Formatge de Cabrales i la Favada.

L'arquitectura asturiana no té un model tipic, sinó que varien segons la seva ubicació a l'occident, a l'orient o al centre.

Els exemples més significatius de l'arquitectura asturiana són:

• Les cases de `teito': cabanes de muntanya amb sostres d'escombra.

• La pallaza: de planta rodona amb el sostre de palla.

• L'hórreo: de planta quadrada, amb el sostre de teules a l'orient i de pissarra a l'occident. Sostingut per quatre pilars i a sobre de cada un d'aquests un capitell de pedra.

“Astúries paradis natural” és el lema escollit per a la promoció turística del Principat.

Astúries té un turisme no massificat, amb una clientela majoritáriament nacional. El turisme es caracteritza per una bona relació qualitat/preu i per un ample ventall d'allotjaments (hotels. hostals, pensions, apartaments, posades, cámpings, cases de camp, albergs, restaurants, bars...).

Astúries també compta amb un gran nombre d'activitats a l'aire Iliure: esquí. vela. piragüisme, senderisme, alpinisme. rutes a peu, amb bicicleta. amb cavall, amb vehicles tot terreny, visitar monuments, coves, etc.

Llocs interessants a visitar a Astúries:

• Reserva biològica de Muniellos: Es un dels paratges naturals més interessants del Principat. Está situat en una zona d'alta pluviositat.

• Avilés: És la tercera ciutat en importància del Principat d'Astúries. Té uns 90.000 habitants ¡ un casc històric que va ser declarat conjunt històric artístic. S'hi pot visitar: La Plaça Major, l'Església de San Francisco. el Parque del Muelle, la Casa de la Cultura, etc.

• Gijón: Es la ciutat més densament poblada d'Astúries, supera els 260.000 habitants. És una ciutat moderna, hospitalária. estiuenca; és la capital marítima i turística del Principat. S'hi realitzen fires, convencions, congressos, concerts... S'hi pot visitar: El barri de Cimadevilla, la Platja o arenal de San Lorenzo, la Calle Corrida, etc.Festes: El Dia d'Astúries (a principis d'agost), la Setmana Negra (durant el mes de juliol).

• Oviedo: Es la capital d'Astúries. situada al centre geográfic de la comunitat. Té un gran patrimoni monumental. Es una ciutat oberta internacionalment a través dels premis Princep d'Astúries i amb el festival internacional de l'Ópera. S'hi pot visitar: la Catedral, la Calle Uría, el Museu Arqueoiégic, el Museu de Bellas Artes, etc.

• Puerto de Pajares: Está a una altura de 1.379 metres. Des de mitjans dels anys 70 es converteix en una estació a la que acudeixen esquiadors de tot el país per a practicar esports d'hivern. A l'estiu es fan competicions de trial, proves de mountain bike. circuit de karting...

• Somiedo: Va ser declarat Parc Natural l'anv 1988. A la zona sud-est es localitza una zona d'origen glacial on es troba el llac asturiá més gran, el Lago del Valla.

• Parc Nacional de los Picos de Europa: Es el Pare més extens de la Península, amb unes 65.000 hectárees. L'any 1918 va ser declarat espai protegit amb la denominació de Pare Natural de la Muntanya de Covadonga. Es també estació Salta muntanya i reserva integral de naturalesa i caça. El Parc abarca tres comunitats autónomes: Astúries, Casteila-Lleó i Cantábria. Los Picos de Europa es divideixen en: Massís Central o deis Urrieles, Massis Occidental o del Cordón i Massís Oriental o de Andara.

• Llacs de Covadonta: Es troben al Massis occidental de los Picos de Europa. El llac Enol, d'origen glacial. és el més gran. L'altre llac és la Ercina.

ILLES CANÀRIES

les Illes Canáries estan situades a l'oceá Atlántic, davant de la costa nord­occidental d'África, constituÏdes per set illes majors I d'altres de menors.

Van sorgir a través d'un procés eruptiu succeït fa milions d'anys en una zona de contacte entre les plaques africana i atlántica. El paisatge és, en general. volcánic, la majoria de les platges son negres i el vapor que surt de les entranyes de la terra fa que els visitants quedin totalment fascinats.

L'espai geológic de les llles Canáries i la variada oferta natural ha contribuít a la conservació per part deIs pobladors, d'aquest patrimoni natural de valor incalculable.

Clima: En quant al clima, les temperatures són suaus durant tot l'any, amb una mitja de 20 C, la temperatura mitjana del mes més fred és de 15 C, i la del més cálid no supera els 26C. Aquesta situació canvia amb l`altitud, al Teide la temperatura mitja anual és de 9 C, hi son freqüents les temperatures inferiors als 0 C i les nevades.

També, a les illes més rientals. els afecten els vents cálids i secs procedents del Sáhara.

En quant a les precipitacions,podriem dir que es tracta d'un arxipélag sec, el relleu és qui determina la quantia d'aquestes, per aixó les illes més muntanyoses són les que tenen més pluges, i les més seques són les orientals degut a la seva escassa elevació.

Població: Canáries és una de les comunitats autònomes més densament poblades del país, i també una de les que presenta un índex de creixement vegetatiu més alt.

Hi viuen 1.640.000 habitants, a Tenerife són 677 mil i a Gran Canária 715 mil habitants.

En quant a la densitat de població, a les illes de Tenerife i Gran Canária superen els 300 hab/km2, i a La Palma hi ha 100 hab/km2, les altres illes estan molt menys poblades.

D'altra banda podríem destacar que existeixen un elevat nombre de residents estrangers a les illes, sobretot alemanys i británics.

Les ciutats més poblades sán les dues capitals de la comunitat. Las Palmas de Gran Canària amb 352 mil i Santa Cruz de Tenerife amb 211 mil habitants.

Economia: Sector primari: S'hi dedica el 6% de la població. Destaca l`agricultura intensiva de tomates, tabac, patates, plátans i flors. La ganaderia té poca importancia, és bovina i caprina, utilitzen el camell com a animal d'arrossegament. A la pesca s'hi dedica molt poca gent. Sector secundan: Hi ha indústria peró té molt poca signiftcació. Destaquen les conserves alimentanies, tabacaleres, hi ha una indústria química local que fa sabó, lleixiu, pintures i ceres destinades al comerç interior. També trobem una refineria de petroli a Tenerife. Hi ha plantes potabilitzadores per resoldre la falta d'aigua. Per últim, la construcció té relleváncia grácies al turisme. Sector tercian: És la base de l'economia Canaria, aporta el 78'5% del PIB i més de les tres quartes parts de llocs de treball. Es basa en el turisme i en certs establiments comercials que han sorgit al voltant dels grans ports.

La condició insular del territori determina la gran importáncia del transport maritim; els ports més importants son els de Santa Cruz de Tenerife i el de Las Palmas de Gran Canària.

L'aeroport de Las Palmas és el que registra més moviment, tant de passatgers com de mercaderies, segueixen els aeroports de Tenerife i, amb menys mesura, el de Lanzarote. El transport terrestre és dificultós i no existeix el ferrocarril.

Turisme: El tunisme es caracteritza per ser un fenomen permanent a Canàries, ja que tot l'any les temperatures són suaus.

Rep més de 6'5 miiions de turistes a l'any ( en front dels 2'5 milions que rebia el 1980). Gran Canària i Tenerife són les illes que registren major concentració turística.

Canáries ha rebut impontants inversions estrangeres en forma de compra d'immobles amb fins turístics.

10.2 EUROPA

FRANCHE-COMPTÉ

La Franche-Compté és una regió de l'est de França que està formada de quatre departaments (províncies): el Doubs, el Jura, la Haute-Saéne ¡ el Terrltori de Belfort.

Vorejada per l'Alsàcia, la Champage Ardenne, la Bargonya, i Rhóne-Alpes, la Franche­Compté comparteix 230Km de frontera amb Suïssa.

La Franche-Comté és un paradís del turism blau, verd i blanc.

A l' estiu, 5 000 km de camins per fer excursions a peu, en cavall o bicicleta de muntanya.

A l' hivern, 3 500 Km de pistes d' esquí de fons, entre les quals hi ha la Gran Travessa del Jura (Gil 200 km).

La Franche-Compté (primera regió francesa en taxa de boscos, 42 0/o del territori regional 705 00 hectàrees) posseeix dos pares naturals:

• el Parc Natural Regional du Haut-Jura et el Parc Natural Regional deIs Ballons des Vosgos.

PRINCIPALS INDRETS TURÍSTICS DE LA REGIÓ:

• Citadelle - Besançon (Doubs)

• Salines Reals - Are et Senans (Doubs)

• Verrerie Cristallerie Passavant la Rochére

• Museu Peugeot - Sochaux (Doubs)

• Capella de Notre Dame du Haut - Ronchamps

• Museu de la Resisténcia i de la Depo.taçiø Besançon (Doubs)

• Museu de Bello; Art et d'arqueologia de Besançon

• Castell de Joux - La cluse et Mljoux (Doubs)

• Museu Comtois - Besançon (Doubs)

• Lleá i Castell - Belfort (Territori de Belfort)

• Museu de la joguina - Moirans en Montagno (Jura)

LES COVES:

Les Grutes de Baume-les-Messieurs/ La Gruta de Moidons/ La Gruta de la Glacera.

La Gruta d' Ossello/ La Gruta de les Planxes/ El penya-segat de Poudrey.

Vista des de la cresta de Monniot (1143 m) en Arc-sous-Cicon/ Congost d'Entre Roques/ Vista des de la creu de Hautepierre, en Hauteplerre el Chátelet/ Vista de Renédale/ Les Roques d' Orvaz (La Pesse)/ Mirador de la Luette (Laioux)/ Vista de la Mofle en Vesoul (379 m, taula d' orientació)/ Vista del Cali de Croix/ Vista del Mont Saibert (651 m, taula d'orientació)/ Vista de Mont Ménard (927 m).

Terra de pas i d'intercanvi, la Franche-Comté és una cruïlla històrica de múltiples influències. Donada la seva situació, a suscitat nombrosos episodis convulsos amb els països veïns. De l'imperi romà a les armades de Lluís XIV, deIs espanyols als ducs de Wurtomberg, i cadascú hi deixà la seva empremta.

I és això el que dóna la riquesa a les tradicions rurals dels pobles franc-comptoises

ITINERARIS TEMÁTICS:

Ruta històrica deIs monts i les meravelles/ Circuit franco-suís de les cultures i les tècniques/ Ruta Vauban/ Ruta deIs llocs de la memòria/ Itinerari cultural Schickhardt/ Ruta Pasteur/ Ruta dels artesans/ Ruta rellotgera franc-suïssa.

Francho-Conté amb moto: es pot practicar moto-cross, endur, velocitat i trial.

Francho-Comté karting: 3 kartings indoor i 3 circuits amb pista de competició i pistes d'aprenentatge.

Pranche-Comté 4X4: per descobrir la regió.

Centenars de quilómetres de senders d' excursionisme, senders urbans i de descoberta de la natura.

Per la bicicleta de muntanya, 169 circuits, i una pista de descens de tres quilòmetres i mig en l'estació de Métabief-Moint d'Or, on s'han fet els Campionats del Món.

Circuits permanents d' orientació.

4000 Km d'itineratris eqüestres.

Circuits d'escalada de més de 40 m.

Espeleologia, golf.

Francho-Comté, país d'aigües braves, amb 5 500 Km de rius, dels quals 320 són utiiltzables por turisme fluvial, en la Saono i el Doubs; 81l lacs, 43 bases de canoe-­kayak, 20 clubs de vela, 8 clubs d'esquí náutic, barranquisme, ráfting...

Una Casa nacional de l'aigua i de la pesca, esport que es pot practicar amb infinitat d'infrastructures especials.

10 aeroclubs.

18 clubs de vol Iliure.

4 estructures aerostátiques i Arc-et-Sonans, el poble de França que té més pilots de globus aorostátics.

4 centres - escola de paracaigudisme.

4 centres d'ala delta.

La regió també s'anima durant la nit: podem trobar casinos, discoteques, i bars on es fan concerts o sessions de karaoke. Encara que podem dir que Prança, en general, no es caracteritza precisament per les seves animacions nocturnes.

Rica d'un patrimoni histónic i cultural, d'una oferta d'activitats molt diversa i d'una natura preservada, la Francho-Comté és una destinació turística totalment d'acord amb els comportaments de compra do los clienteIes europees.

És també una de los primeres regions franceses en microtécniques, incendièria biomédica, construcció automobilística i ferroviària, escoles d'lnginyers i laboratoris.

Els congressos mundials, salons professionals i seminaris organitzats en els tres pols actius (Bosançon, Bolfort i Montbáliard) es beneficien d'aquest marc únic.

Natura i arquitectura estan molt Iligades en la Franche-Comté; els marcs naturals es presten a una arquitectura variada.

La Salina Reial d'Arc et Sonans, és una obra mestra de l'arquitectura industrial del segle de les Llums i está inscrita en el patrimoni mundial de la Unesco; la Capella de Ronchamp, que va ser construida per Le Corbusier es mundialment coneguda grácies a les seves inusuals formes; i sense oblidar el important patrimoni militar de Vauban a Bosançon (amb la seva Citadelle), a Sallns, a Belfort.

Els castells, museus, esglésies i abadies són testimoni d'un passat de múltiples infIuéncies.

El territori franc-comtois és el fruit d'una barreja perfecta entre els homes, la natura i el territori.

Els formatges comtois són d'una mossegada ben seductora, amb le comté, le morbier, l'Emmental , le mont d'or, le bleu de Gex i la cancoillotte.

Com a zona de cria que és, la Francho-Comté a desenvolupat una xarcuteria de bona qualitat. Les receptes són nombroses: el brési (carn de vedella seca fumada), les salxixes de Mortoau i de Montbéllard, el pernil de Luxoeuil, l'espatlla del BalIon dels Vosges.

Aquesta xarcuteria exhala una multitud de sabors. La Franche-Cornté també produeix vins artesans i vi del Jura.

Terra d'arbres fruiters, proposa licors com el kirsch de Pougerolles i el de Mouthler, licor de pi, gonsiana..., i un aperitiu ben tradicional com és l'anís de Pontarlier.

PARIS

Paris, ciudad con una superficie de 1.200 km2 está situada en el centro norte de Francia. es la capital y la mayor ciudad del país, situada a orillas del río Sena, a unos 370 Km. de su desembocadura en el océano Atlántico, en El Havre. París se encuentra localizada en una cuenca a baja altitud cuyo relieve en el interior de la ciudad es aún menor, aunque la elevación aumenta de forma gradual desde el rio hasta las colinas que rodean las alberas de la ciudad. La colina de Montmartre es la elevación natural de mayor altitud dentro de la misma ciudad (129m.). Con una población estimada de unos 10 millones de habitantes entre el área metropolitana de París y un circulo de ciudades satélites, lo que supone casi el 20 % de la población del país, domina de forma esencial la economía y vida pc1itica y cultural de Francia.

Entre los distritos que han mantenido una identidad propia cabe destacar: el barrio (quartier) Latino, que se encuentra en el margen izquierdo del Sena, notable por las actividades educativas y culturales que lleva a cabo; la ribera izquierda también es famosa por ser el barrio intelectual y estudiantil, Montparnase; por otro lado, los distritos residenciales de alto poder adquisitivo y las zonas comerciales se encuentran en el margen derecho, cerca de los Campos Elíseos, como es el caso de Passy y Auteuil; y, por último, los barrios de clase obrera más populares, situados al noreste de la ciudad, como Belleville y La Chapelle.

EL CLIMA

Paris tiene un clima semicontinental atlántico. Su clima moderado ejerce una importante influencia en la vida de la ciudad. Goza de inviernos templados (la temperatura en enero es de 28 0C de promedio), veranos frescos (en julio el promedio es de l8~9o C) y precipitaciones bien distribuidas durante todo el alío aunque abundan más en verano y otoño, lo que permite la instalación de cafés al aire libre, mercados abiertos y otros muchos lugares que conforman el escenario urbano, de los que se puede disfrutar en cualquier época del año.

LA GASTRONOMIA TíPICA Y REGIONAL

• Baguette: la característica barra larga de pan, como bocadillo o simplemente con mantequilla.

• Croissants y Brioches: los clásicos bollos esponjosos para el desayuno, se trocean y se mojan en el café.

• Pains au Chocolat: bollitos rellenos de chocolate, como alternativa a los cruasanes.

• Escargots A la flourguignonne: los caracoles se sirven en sus conchas y aderezados.

• Oeufs en Cocotte á l'Estragon: salsa al estragón, vertida sobre huevos al horno.

• Noisettes d'Agneau: pequeñas y tiernas chuletas de cordero, fritas con mantequilla y aderezadas.

• Chévre Tiede sur un Lit de Salade: queso de cabra a la plancha, sobre una ensalada clásica.

• Fromages (quesos): hay muchas variedades: de vaca, oveja o cabra.

• Crépes Suzettes: se sirven con mermelada de naranja y curaçao.

• Tarte Tatin: tarta de manzana.

• Tarte Alsacienne: tana alsaciana clásica, con natillas y fruta.

EL TRANSPORTE

El autobús suele circular de las 5'30h a las 20'30h. Recorre tanto la ciudad como su extrarradio. Por la noche, el recorrido lo hacen los “Noctabus “. Los autobuses Eurolines comunican París con toda Francia y Europa.

El servicio de metro suele ser el modo de desplazamiento por la capital más rápido, barato y cómodo, ya que hay docenas de estaciones por la ciudad. Cada una de las trece lineas están señaladas con números y nombres de las terminales que atraviesan París y los suburbios. Existen unas 300 estaciones de metro. Las estaciones de metro se identifican por su distintivo: una gran “M” en un círculo. El metro circula entre las 5'30h y las 00'30h.

El metro está complementado por el RER (Red Exprés Regional), que es un sistema de trenes que van bajo tierra por el centro de París y al aire libre por la periferia. El RER consta de cuatro líneas (A, B, C y D). Todos los trenes RER llevan nombres para facilitar la lectura de los horados en las salas de estación y en los andenes. Hay paneles digitales en todos los andenes indicando el nombre del tren, la terminal y las estaciones intermedias. Las estaciones del RER se identifican por un gran distintivo en círculo con sus letras en color azul inscritas dentro de él. Circula con el mismo horario del metro. Sus billetes son diferentes al del metro y el autobús.

ITINERARIO TURISTICO

Los lugares turísticos más visitados e importantes son:

• Nótre Dame: se terminó, hacia 1330. tenía 130 m de largo y lucía sus arbotantes, un amplio crucero, un bello coro y torres de 69 m de altura.

• El Centro Pompidou: es como un edificio al revés: escaleras ascensores, conducciones de aire y de agua, y hasta los sólidos tirantes de acero, esqueleto del edificio, han sido colocados a la vista obras destacadas: los cuadros `Retrato de la periodista Sylvia von Harden” (1926, Dix), etc.

• El Museo del Louvre: construido en 1190 (como fortaleza). Tiene una de las más importantes colecciones de arte del mundo. Obras destacadas son: los cuadros “La Mona Lisa” ( conocida como La Gioconda. de Leonardo Da Vinci, 1504), “La costurera de encajes” (1665, Veermer), “La Balsa de la Medusa” (1819, Géricault) y las esculturas “ Venus de Milo” (finales del siglo 11 a.C. Grecia), “Esclavo Moribundo” (1513 — 1520, Miguel Ángel) y los “Caballos marmóreos” (siglo XIX, Coustou).

• Torre Eiffel: construida en 1989. Consta de tres niveles.

• Los Campos Elíseos: fueron trazados en 1938. La avenida de los Campos Elíseos servía para realizar las desfiladas de victoria tras las dos guerras mundiales y para el desfile del bicentenario en 1989. Los jardines son de gran belleza, con fuentes, arriates de flores, senderos y pabellones de recreo se hicieron muy populares a finales del siglo XIX.

• El Arco de Triunfo: La primera piedra de lo que iba a ser el arco triunfal más famoso del mundo fue colocada al año siguiente (1806), pero con problemas con los planos retrasaron la conclusión de este monumental edificio hasta 1836. Con 50 m de altura, el arco es ahora habitual punto de encuentro de celebraciones y desfiles militares.

• La basílica del Sagrado Corazón: Las obras comenzaron el 1875 inspirada en la iglesia romano —bizantina de St — Front, en Périgueux. La basílica se completó en 1914, pero la invasión alemana impidió su consagración hasta 1919, tras la victoria francesa.

Otros sitios turísticos d'interés también muy frecuentados e importantes:

• Saint-Chapelle (1853).

• Museo Picasso (1986)

• El Panteón(1790)

• Los Inválidos (1671- 1676)

• Versalles (1668)

• El Museo Erótico

• La Ópera Nacional (1875)

VELADAS PARISINAS: Los bares de espectáculo más populares son El Moulin Rouge y El Lido, conocidos por su célebre representación del Erench Cancán.

LUGAR DE DIVERSIÓN: El parque de atracciones por excelencia es Disneyland París, pero también son importantes el Parque Astérix, y el parque acuático de Aquaboulevard de París.

ÀMSTERDAM

És la capital d'Holanda, té una població de 700.000 habitants, es troba situada al Nord-Oest d'Europa, és coneguda com la Venecia del nord. Fundada al mig de pantans, está formada pa 90 illetes separades-per canals (que constitueixen tres-cercles concéntrics principals) 1 unides per més de 400 ponts.

Está situada en la desembocadura i riba sud del riu Ij, un afluent del que va ser el Zuiderzee. Per Ámsterdam, passa el riu Amstel, el qual divideix la ciutat en dos i crea una curiosa estructura de canals, en els quals están situades les anomenades “cases flotants”.

LLOCS D `INTERÉS

• El primer que hem de saber d'Amsterdam, és que l'entrada a la ciutat bé sigui desde altres ciutats com si és des de l'aeroport, es produeix a través de l'Estació Central de Ferrocarrils.

• Són importants també els canals de la Ciutat.

• Si parlem de museus, direm que Amsterdam es coneguda principalment per tres museus: Museu d'Art Modern. Museu Van Gog, El Rijksinuseum

• Esglésies: l'Església Nova o Nieuwe Kerk. Església del Paisos Baixos i l'Església Westerkerk.

• El Barri Roig.

• El Museu de Cera de Madame Tussaud.

• La casa de Rembrandt.

• El Museu Históric d'Amsterdam.

• El Teatre Municipal.

• La Casa d'Ana Frank.

• Fábrica de cerveses Heineken.

• Fábrica de Diamants.

• Els Coffe Shops.

ROMA

Roma és la capital d'Itàlia.

Per arribar-hi ho podem fer en vaixell amb conexions a Génova, Roma,.., des de la costa francesa o des de Barcelona.

Amb cotxe, passem pels Alps amb autopistes que tenen túnels (amb peatge).

El tren te moltes ofertes. Ets pots endur el cotxe.

És un país molt car.

El clima sol ser templat, peró canvia amb l`atmosfera. Hi ha 3 tipus de clima: Zona muntanyosa on al hivern fa fred y el estiu es fresc ( portar jaqueta) y una altra zona el clima es més aspre al hivern i a l'estiu es més caluros.

Per últim assemblança al clima mediterrani, hivern suaus i estius secs i calurosos.

RELIGIÓ: católica, peró amb minoría de protestants.

MONEDA: el euro, peró en un període de 10 anys encara acceptaran lires italianes.

GASTRONOMIA: Especialitat amb la pasta : spaghetti alla matriciana i les carciofi alla roman.

Per anar a comprar als voltants de la plaça Espanya, a la Via Borgognoma. Vía delle Carrozze, Via della Croce...

FESTES: “festival dei due mondi di spoleto “(opera. teatre, concerts, vall,...); “ festa di Noiantri “ ( origen pagá amb música. feos artificials, ...)

Llocs d'interès:

• Pintoresc PaIatí.

• El foro romá: Arco de Tito. La via Sacra. Templo di Vesta. La Curia.

• Els imperis romans: el Coliseu.

• La sedimentació de roma: es construeix el palazzo laterano on va ser la residencia els Papes fins al exili de Avinyó .

• El Ghetto: El Circus Maximus.

• El carnaval de la via del Corso: La Fontana di Trevi. Mausoleo de August i el Ara Pacis.

• La porta de roma. La porta del Popolo, la piazza di spagna.

• El Castell de Sant'Angelo.

• El vaticà: La Capella Sixtina es famosa pels seus frescos que l'adornen. Les seves parets son Botticcelli, Pinturricchio i Ghirlandaio, i el sostre de Miguel Angel.

La pintura i escultura:

Leonardo da Vinci va ser qui va pintar l'obra maesta del l'alt renaixement” Última Cena” (1495 -1498 ). També va ser pioner en noves tecnologies pictóriques. Miguel Ángel (1475- 1564 ) va destacar per la seva escultura sobretot en figures humanes. Es diu que perseguia en el seu art la lliberació del cos humá de la seva presó de marbre. Algunes obres seves van ser, David, Moises,...

SIENA

La ciudad de Siena provincia Toscana. tiene 60.500 habitantes. La 254.200 hab. Está situada en la región de La Toscana. Es la capital de la provincia de Siena. Ha conservado gran parte de su arquitectura s.XII y XVI fue gótico de Europa medieval.

Se puede acceder a la ciudad mediante tren y coche, si venimos de ios aeropuertos de Florencia o Roma. Dentro de la ciudad la bicicleta es un medio de transporte ideal para moverse. Si el viajero ha venido en coche desde Florencia, lo mejor es dejarlo junto a la gran Fortaleza y el campo de futbol. El clima es mediterranio,muy similar a España, su moneda es el euro.

Sus lugares más importantes son:

Píazzo del Campo, en forma de herradura es escenario del Palio (carreras de caballos que se celebra en julio y agosto. Son 10 jinetes que cabalgan sin silla vestidos con el atuendo del s.XV para conseguir el codiciado Palio, un estandarte de seda pintado. Primero hacen un desfile de pajes, guerreros, de banderas de distintos barrios (contrades).

La Piazza del Campo está rodeada por antiguas casas como el Palazzo Publico con su torre de 102 m Torre Mangia. El palacio es actualmente el ayuntamiento de la ciudad y un museo civico.

La catedral gótica: El Duomo, Se llega a través de sus pintorescas callejuelas, con su sorprendente exterior a rayas blancas y negras que evocan el escudo de la ciudad.

La casa donde nació en el s.XIV Sta. Catalina de Siena patrona de la ciudad, se llega a la basílica de San Domenico, donde se conserva la cabeza de la Santa decapitada. El patrono de la ciudad es San Bernandino.

Debemos destacar la Universidad para extrangeros de Siena, estatal, de enseñanza y recerca cientifica y tiene como fin difundir la lengua y cultura italianas.

Palazzo Tolomei i Buonsignori.

Teatro de Rinnovati i dei Rozzi.

Tenemos gran variedad hotelera, con diversidad de precios y categorias.

En la gastronomia, tenemos agradables lugares para tomar café y heladerías. El dulce sienés es el panforte. La enoteca italiana de Siena es una institución pública única en el mundo. El consorcio agrario de Siena ha realizado una linea de pasta “espaguetis made in Siena”, produce pasta de sémola de grano duro.

LONDRES

Es la capital del Regne Unit, és una ciutat de 7 milions d'habitantns que ocupen 1580 km quadrats del sud-oest d'Anglaterra.

Dels 17 districtes o barris que formne part de Londres, els més representatius per motius culturals i monumnetals són:

• Whitehall i Westminster: Cases del Parlament, Big Ben, 10 Downing Street, Abadia de Westminster, Horse Guards, Tate Gallery.

• Piccadilly i St. James: Piccadilly Circus, St. James Park, The Mall, Buckingham Palace i Royal Mens

• Sumo i Trafalgar Sq.: Trafalgar Sq., National Galley, China Town, Admiralty Arch.

• Covent Garden i Strand: La Piazza, Central Market, St Paul's Church.

• Bloomsbury i Fitzrovia: Museu Britànic i Biblioteca Nacional.

• Holborn i Inns of Court: Royal Courts of Joustice, Temple

• La City: Mansion House, Royal Exchange, St Paul's Cathedral, Tower Brigde, Torre de Londres

• South Kensington i Knights Bridge: Brompton Oratory, Roiyal Albert Hall, Albert Memorial, Harrod's, Kensington Gardens, Hyde Park, Speakers Corner

• Regent's Park i Marylebone: Regent's Canal, Zoo de Londres i Aviario de Snowdon

NORUEGA

Noruega está situat a l'extrem nordoccidental d'Europa. La seva població és de 4.400.000 habitants. La seva capital és Oslo, i el seu idioma el norueg. La moneda que utilitza el pais és la Corona noruega.

El clima no és tant fred com Ii hauria de correspondre, grácies a l'efecte moderador de les aigües de la Corrent del Golf Mexicá, que templa les temperatures. Al nord, evidentment, el clima és quasi polar, tot i que les aigües dels ports rarament es gelen. Tot i aixi, les pluges són constants, inclós a l'estiu. Tenint en compte el clima, els millors mesos per anar-hi són el juliol i l'agost, quan el temps és milllor. A més, entre maig i juliol es pot admirar el sol de mitjanit, que no es pon mai a Cabo Norte. A més, en el cas de voler-hi anar a esquiar, el milior és anar-hi a l'hivern, que a més tenen el pnivilegi d'observar les més meravelloses aurores boneals al Cercle Polar Artic.

A Noruega s'hi pot arribar des d'Espanya amb tren, ant cotxe i autobus i amb avió. A més, també s'hi pot arribar amb vaixell, tot i que no des d'Espanya.

A part de poder fer muntanyisme i sendenisme, altres activitats que s'hi poden practicar són: esquí, esquí d'estiu, pesca esportiva, caça, cidisme, navegació i rafting.

Pel que fa a la gastronomia, la dieta noruega está molt basada amb el salmó, que és excel·lent i es pren molt fúmat, bacallà, caballa i alguna cosa de carn. Un plat molt comú és el pa amb mantega i gambes cuites.

PéI que fa als allotjaments, en podem trobar de diferents classes: cámpings, albergs, habitacions a cases privades, pensions i hotels. Englobant tots els restaurants I llocs d'entrepans i sandwiches, podem dir que els més barats costen menys de 200 corones (24'9 euros) i eis més cars costen a partir de 350 corones (43'57 euros).

Ciutats importants:

-OSLO: La capital noruega és una ciutat molt interessant, i la més antiga de totes les capitals escandinaves, fundada el 1050. A la capital podem visitar-hi diferents llocs, com:

- Bulevar Karl Johans Gate.

- El Port.

- També s'hi poden visitar alguns museus, com: Galeria Nacional, Museu Históric, Museu Munch, Museu de la Resistencia...

- BERGEN l ELS FIORDS: La costa oest de Noruega és la part més turística. Es caracteritza per un contínua successió de fiords, alguns realment espectaculars. Els flords són llocs molt bonics on el mar penetra en alguns, més de 100 kms, i els seus penyasegats poden sen muntanyes amb els cims permanentment nevats. La ciutat més important de l'oest és Bergen. El firod Sogne és el més llarg, el mar penetra 200 kms, terra endins, i el més profund, ja que els fondos arriben als 1.300 metres. El fiord Nord té 100 kms, de llarg i és una vía d'accés a la cara nord del glaciar Jostedalsbreen. El fiord Geiraneer amb només 16 kms. de longitud, és un deIs més petits de Noruega, peró també deIs més impressionants.

EL SUD: Algunes de les ciutats que s'hi troben són: El Arendal, Grimstad, Kristiansand o Stavaneer.

EL CENTRE podem trobar ciutats com: Hamar, Lillehammer, Otta (que és una bona base per la visita als parcs nacionals de Rondane i Jotinnheim), Dombas, Roros o Telemark.

EL NORD: Per visitar aquesta zona només es pot fer amb avions d'hélices. Algunes de les ciutats que tú trobem són: Trondheim, Stickstad, Snasa, Mosjoen, Mo y Rana, Bodom, Tromso i la regió de Finmark. Les Illes Lofoten un dels paradissos naturals de Noruega.

10.3 LA RESTA DEL MÓN

VENEZUELA

Venezuela fue descubierta en el 3er viaje de Cristóbal Colón. Venezuela està situada al noreste de América del sur, está considerada como un pais del caribe por su costa sobre el mar de las antillas, aunque sus 1300 kilómetros de extensión de norte a sur la incluya también en la categoría amazónica y en la andina.

La población se estima en cerca de 23 millones de habitantes, concentrada alrededor de un 80% en las zonas urbanas, y se reparte entre un 60% de mestizos, un 27% de blancos de origen esencialmente europeo, un 11% de negros y un 2% de indios.

Con una superficie de 916000 kilómetros cuadrados (cerca de dos veces España).

Venezuela és una república federal, democrática y representativa, que se compone de “cinte estados o provincias, un distrito federal (donde está situada Caracas. la capital del pais) y dos territorios federales.

El mayor curso de agua de Venezuela es el Orinoco, de 2900 kilómetros de longitud, de los que 1700 son navegables. Su cuenca - alimentada por unos 200 ríos, cubren una superficie de 950000 kilómetros de los que 600000 pasan por territorio venezolano.

La economia venezolana se basa principalmente en la explotación del petróleo y sus derivados.

De acuerdo a cifras emanadas del Anuario de Estadisticas Básicas de la Actividad Turística 2001 proveniente de Copoturismo, apróximadamente 791.652 extranjeros. incluidos emigrantes nacionales, ingresaron a la geografia nacional durante este periodo, produciendo ingresos de 643 millones de dólares americanos al país.

Gastronomía: Adentrarse en la gastronomía venezolana es sumergirse en un mundo de aromas y sabores que delinean el espacio de una cocina de marcados gustos y llamativos colores, de raíces indígenas y de hereditaria influencia europea, la cocina de estas tierras es la fusión de varias culturas, sin por eso dejar de ser dueña de una marcada personalidad.

Se caracteriza por el uso del maíz, yuca, plátano. aji, granos, tubérculos, caña de azúcar, carnes y aves variadas, de donde derivan platos con sabores únicos y extraordinarios.

Lugares de interés:

- Caracas: Por su condición de capital de Venezuela, es asiento permanente de los órganos supremos del poder nacional, de la presidencia de la República y ministerios, del Congreso y de la Corte Suprema de Justicia. Es la metrópoli financiera, con la sede del Banco Central de Venezuela, la Bolsa de Valores, las centrales de los principales bancos nacionales, instituciones financieras y cajas de ahorros y préstamos del país. Tambien acoge a las principales instituciones culturales, Entre sus atractivos turísticos relacionados con el Libertador, Simón Bolívar (Simón Bolívar, hombre de estado y héroe revolucionado de la emancipación americana nacido en Caracas), se encuentran:

• Estatua ecuestre

• Casa natal.

• Panteón Nacional.

• Museos, arte y cultura: Museo de arte contemporáneo Sofia Ámher. Museo de arte colonial.

- Galena de arte nacional

• Teatro reresa Carreño.

• Parques: Parque del este, Parque de los chorros, Parque de los caobos

- Los Roques: En el mar del Caribe a 176 km, al norte de Caracas, está situado el Archipiélago de Los Roques. Uno de los Parques Nacionales Marinos más grandes del Caribe, con paisajes excepcionales de playas de arenas blancas. auuas multicolores, tibias x cristalinas y una inmensa riqueza en recursos naturales.

- Isla Margarita: Margarita es reconocida por la calidad de sus playas. Siendo una isla, está rodeada de playas y hay para todos los gustos. Playas con o sin olas, grandes o pequeñas, con gente o sin gente. protbndas o llanas, tibias o calientes, con viento o sin viento, hay tina playa para cada gusto.

- Canaima: Los majestuosos escenarios que ofrece Canaima son uno de los atractivos naturales más fascinantes que posee Venezuela. y sirven de refugio a la mayor biodiversidad y recursos naturales del planeta.

• Los Llanos: Una de las hermosas regiones que posee Venezuela. Está conformada por los Llanos, extensas sabanas que se pierden en el horizonte, donde la vegetación y la fauna tan variada, son de una belleza única y sobrecogedora. Sus inmensas tierras poseen una cantidad de ecosistemas que brindan la oportunidad de apreciar una diversa cantidad de paisajes y vivencias que hacen del Llano una experiencia muy “ratificante para los amantes de la naturaleza.

MÉXICO

Nombre oficial: Estados Unidos Mexicanos

Capital: Ciudad de México

Población total y crecimiento: Conforme a las cifras del Conteo de Población y Vivienda, 1995, a finales de ese año la población mexicana alcanzó un total de 91.2 millones de habitantes, continuando en el lugar número 110 entre los países con mayor población del mundo. Considerando estos resultados la tasa de crecimiento demográfico del país en 1995 fue de aproximadamente 1.8% anual, mostrando la continuacion del descenso en el ritmo de crecimiento. De mantenerse esa tasa, la población mexicana se duplicaría en 39 años.

Distribución geográfica de la población: La densidad de población a nivel nacional en 1995, es de 46 personas por km2; sin embargo, considerando las 32 entidades federativas las densidades varían considerablemente, desde cifras tan bajas como las de Baja California Sur, Chihuahua, Sonora, Campeche, Durango y Coahuila, con menos de 15 habitantes por kilómetro cuadrado, hasta densidades tan altas como las del Distrito Federal y el Estado de México, de 5,660 y 545 habitantes por km2, respectivamente. Dicha diversidad se deriva de las diferencias considerables tanto en población como en superficie entre las entidades.

En la perspectiva de las localidades y núcleos de población se identifican tanto características de concentración en grandes centros urbanos como de dispersión en localidades pequeñas. En el primer caso se tiene que en las áreas metropolitanas de las ciudades de México, Guadalajara y Monterrey, que ocupan el 2% del territorio nacional, reside 25% de la población total del país. En el otro extremo se tiene que poco más de la cuarta parte de la población residen en localidades rurales, con menos de 2,500 habitantes, mismas que en 1990 representaban más del 95% del total de localidades.

Idioma oficial: Español

Religión: La mayor parte de la población es católica

Según opinión oficial la superficie de México se integra de 1,967,168 Km2 de porción continental y de las Islas del Golfo y el Mar de las Antillas ( 779 Km2), además de las Islas del Pacifico (4,600 Km2) totalizando en conjunto 1,972.547 Kxn2. La plataforma continental estimada suma 500, 000 Km2.

El perímetro continental, por la peculiar forma del territorio alcanza 11, 760 Km y es uno de los más extensos de los países Americanos; el 68% es marítimo por lo que el país tiene 45 Km2 de superficie por cada kilómetro lineal de litoral y 527 Km2 por kilómetro de frontera terrestre.

Relieve: El terreno del país es muy accidentado, con una gran cantidad de montañas, planicies, valles y altiplanos. La altura máxima se presenta en las cimas de los principales volcanes llegando a ser de 5,610 metros sobre el nivel del mar en el Pico de Orizaba.

Recursos naturales: La República Mexicana, por su situación geográfica, su fonna, clima, orografla y geología, presenta una gran diversidad de condiciones ecológicas, únicas en el mundo; estas condiciones han dado como resultado una riqueza de suelos, diversidad floristica y de comunidades vegetales donde prácticamente existen todas las formas descritas a nivel mundial.

En México se tienen extensiones de terreno en donde casi no existe vegetación alguna, como sucede en las partes más áridas de los desiertos o cerca de las nieves perpetuas. En contraste con esto, se encuentran selvas exuberantes de más de 40 m de altura en áreas con precipitaciones superiores a los 4,000 mm anuales. Entre estos extremos existe una gran variedad de comunidades arbustivas que forman extensos y diversos matorrales, pastizales, bosques de coníferas y de encinos en casi todos los sistemas montañosos, palmares y selvas con diferente grado de caducidad de follaje, manglares muy desarrollados en el sur de ambos litorales y comunidades vegetales pioneras en las dunas costeras, entre muchas otras.

En cuanto a recursos no renovables, destacan las reservas de petróleo y las vetas de plata. Las primeras al inicio de 1996 fueron de 62,058 millones de barriles; las segundas han llevado a ocupar a México el 1 er. lugar a nivel mundial en la producción de plata, la cual en 1995 fue de 2'495,522 kilogramos.

Clima: Debido a su latitud y a su topografla, México cuenta con una gran diversidad de climas: desde los cálidos, con temperaturas medias anuales mayores a 26 C hasta los fríos, con temperaturas menores a 10 0c; sin embargo, el 93 % del territorio nacional oscila entre temperaturas de 10 0c y 26 0c; este porcentaje comprende climas cálidos­semihúmedos con 23 % del territorio nacional; secos con 28 %, muy secos 21 % y templados-semihúmedos con 21 %.

Infraestructuras de comunicación: En 1995, México contaba con 243,785 km. de carreteras pavimentadas y revestidas; la longitud de las vías férreas era de 26,613 km; se contaba con 50 aeropuertos internacionales y 33 nacionales; y 140 puertos marítimos en sus litorales; así mismo, en el país había 8,736 miles de líneas telefónicas en servicio.

Comida típica: Hace miles de años, los indígenas de los que hoy es México, descubrieron como cultivar el maíz y este se convirtió en su comida más importante. Actualmente, el maíz es la comida principal de la mayoría de los mexicanos, especialmente en las areas rurales. La principal comida de maíz es la tortilla, un círculo delgado cocido en un sartén sin grasa. La tortilla es el pan de muchos mexicanos, se puede comer solo o...

• En taco, tortilla doblada con condimentos variados dentro,

• La enchilada, similar al taco, pero con salsa caliente,

• La tostada, tortilla dura servida con diferentes condimentos.

Muchos mexicanos acostumbran comer frijoles, cocidos, molidos o fritos. Las clases pobres pueden comer frijoles todos los días, junto con tortillas. El arroz, el atole, el mole, y los tamales son otros platillos típicos de México. Las bebidas comunes son aguas de sabor a frutas, chocolate caliente con sabor a canela, el café, la leche. Las bebidas alcohólicas comunes son el mescal, pulque, y tequila.

Trajes típicos: Los mexicanos de las ciudades usan ropa muy parecida a la de Estados Unidos y Canadá. Los campesinos usan ropa de tipo más simple que varia de acuerdo a el clima. Los diseños de esta ropa provienen desde hace siglos.

En el centro y sur de México, los hombres generalmente usan camisas de algodón, pantalones, y sandalias de cuero llamadas, huaraches. Sombreros de paja los protegen del sol. Durante el clima frío o lluvioso usan ponchos, cobijas con agujeros para los brazos y cabeza. Las mujeres usan blusas, y faldas largas de colores y generalmente andan descalzas. Los sarapes y los rebozos son otros artículos de ropa típicos de México.

Días festivos: Los mexicanos celebran el día de su independencia el 15 y 16 de septiembre y otros días festivos con grandes fiestas o festivales. Cada pueblo o ciudad tiene una fiesta anual en honor de su santo patrón. La mayoría de las fiestas empiezan antes de la madrugada con juegos pirotécnicos y tennina hasta la noche con más juegos. Durante el día, rezan, queman velas, bailan, hacen apuestas y compran comida en la plaza. Una de las fiestas más importantes de México es el 12 de diciembre, el día de la Virgen de Guadalupe. También se celebra la Navidad con posadas, piñatas, y demás.

PERÚ

Perú és un dels paisos amb més varietat d'atractius turistics del continent americá. Al llarg de la seva extensió, podem contemplar una diversitat enorme de paisatges, climes, ambients, ciutats, tradicions, ètnies i estils de vida.

El seu passat históric és un dels més fascinants del món, a pesar de les mil ruines arqueològiques que es toben per tota la nació, el coneixement que aporten sobre les civilitzacions que les van construir, encara és escás. No obstant, hi ha suficients proves tangibles com per afirmar que les antigües cultures peruanes van aixecar un desenvolupament tecnológic i científic.

Els Inques i el seu Imperi van ser els últims en heretar tots els sabers que durant mils d'anys s'acumulá al llarg del país. El poble Inca es considera el més representatiu de Perú, aixó passa ja que estaven en pie poder a l'arribada dels conquistadors.

És precisament aquest relatiu desconeixement sobre les antigues cultures prehispániques el responsable dels principais atractius del país.

El millor encant de Perú resideix en el seu misteri.

Moltes vegades es recorreix al misticisme, la fantasia, a fets sobrenaturals y fins y tot a l'ajuda extraterrestre per justificar la presencia dels impressionants vestigis arqueológics que inunden a la variada geografia peruana.

Les inquietants línies de Nazca, figures gegantesques que sols es poden distingir amb facilitat des de l'aire; les muralles gegantesques de Sasayhuman, formades amb blocs de pedra d'increible tonalatge; les ciutats dei Machu Picchu o Viicabamba, o els senzills perú intrigants intihuatanas, preciosos rellotges solars esculpits en forma de pilar sobre roca viva.

Sens dubte el país deis Inques ofereix a un nivell més terrenal una enorme quantitat d'ablicients. La seva llarga franja costera posseeix magnifiques platges, que en general son idónies per practicar un gran nombre d'esports i activitats aquátiques.

Les seves altes muntanyes, son les més maques i accessibles de tot el sistema Andí, son el desti predilecte per la majoria de muntanyencs i senderistes. que viatgen fins a Perú per recórrer alguns dels inés fabulosos paratges de Sud América i de pas contactar amb una població indígena que continua de manera intemporal vells ritus i costums de pura ascendéncia quechua.

La selva tropical, inaccessible i inhóspita, permet als viatjants, integrar-se profundament a la naturalesa mitjançant navegacions i caminades dexploració per la selva, al llarg de les quals sempre és possible conéixer comunitats natives amazóniques o contemplar la fantástica fauna autóctona.

Com pot comprovar-se, la varietat de possibilitats turístiques del Perú és molt amplia, i totes elles sempre brinden d'alguna manera l'oportunitat al viatger a redescobrir una i una alta vegada.

El misteriós encant del país resideix precisament en aixó, en que permet aprofundir a cada pas una mica més en els seus secrets.

Perú está situat a l'extrem més occidental de Sud América, aquest ocupa una extensió de 1.285.215 Km2, que el converteixen en el tercer país més gran del continent d'Amèrica Usina.

El país está dividit en tres zones principals: COSTA, SIERRA I SELVA.

La moneda és el Nuevo Sol, la segona moneda oficial és el dólar.

Les Ilengües oficial a Perú son el castellá i el quechua. A la zona del Titicaca subsisteix una altra llengua “aymará”.

Classes de turisme:

• TURISME CONVENCIONAL

• TURISME ACTIU: Senderisme, conotatge, andinisme, surf...

• TURISME EXOTIC: Ecoturisme per la selva amozonica.

Les Zones més visitades: Cuzco, canil Inca, Machu picchu.

Altres zones a visitar: Lime Titicaca, Valle Sagrado, Corredor de Aymara, Parc Nacional de Huscarán, també els diferents banys termals, les diferents muntanyes, la Costa 1 la capital Lima.

CUBA

La República de Cuba es troba constituida básicament per l'illa de Cuba que, situada entre l'oceá Atlántic i el mar del Carib, front a l`entrada del golf de Méxic. La seva longitud máxima és de 1.280 quilómetres i la seva amplada mitja de 96, la qual cosa la constitueix en la major i més occidental de les illes Antilles. La resta del territori nacional el constitueixen menors terres insulars com l'ilIa de Joventut, els arxipélags de Camagüey, Canarreos, Los Colorados, Jardines de la Reina i Sabana i altres molts `cayos” i illots el números del qual supera els 1.500.

La República de Cuba limita al nord-est amb el Golf de Méxic; al nord amb l'Estret de Florida i el Canal Vell de Bahames, que la separen dels Estats Units i Bahames respectivament; a I'est amb el Paso de los Vientos, que la separa de Jamaica, i amb el Mar Carib; al sud amb el mar de les Antilles; i a l'oest amb l'Estret de Yucatán que la separa de Méxic. La seva situació, en el centre del món americà, és summament estratégica.

Any rere any, Cuba és un dels llocs més sol·licitats pels viatgers espanyols, especialment pels que busquen la seva oferta turística de sol i platja.

Des de 1988 s'ha donat prioritat absoluta al turisme com a font de divises, pel que el Govern fa tot el que està al seu abast per atreure'l. També procura limitar en tot el possible el contacte directe entre el poble cubá i els turistes. Molts hotels y restaurants es reserven exclusivament als estrangers als seus dólars, mentre augmenta la diferéncia entre les condicions de vida d'uns i les possibilitats de gaudir d'altres.

El turisme ecológic comença a tenir importáncia a l'any 1992 i un deis projectes més interessants és visitar el parc Nacional de la Cieñaga de Zapata, a la provincia de Matanzas.

De tots els esdeveniments que es produeixen a Cuba al llarg de l'any, el que agrupa una major gamma de manifestacions és el Festival de la Cultura del Carib.

El clima de Cuba és subtropical, cálid i humit durant tot l'any.

Durant els mesos d'estiu augmenta la temperatura i la humitat, de vegades dificultant qualsevol activitat a les hores del migdia.

Les tres celebracions folklóriques nacionals són:

• el Carnaval de Santiago de Cuba

• les “Parrandas de Remedios”

• la “Charanga de Bejucal”.

La unitat monetária és el pes cubá, que es divideix en 100 centaus.

Hi ha sis tipus diferents de desplaçament per Cuba: Avió, Tren, Autocar, Taxi, Autobús, Cotxe llogat

Les platges són un dels grans atractius dels viatges a Cuba.

De les antigues receptes només les jicotes (tortugues d'aigua) y les jutias (mamífer rasegador) es mengen actualment.

MENJARS I BEGUDES ESPECIALS

• Carn de cocodril a La Boca (Guamá).

• Un daiquirí a El Floridita i un “mojito” a la Bodeguita del Media (L'Havana).

• Una “canchánchara” a La Canchánchama (Trinidad).

• Llangostins de riu a La Casa del Marisc (Valle de Viñales, Pinar del Rio).

54