Tristany i Isolda; Joseph Bédier

Literatura medieval. Estudios filológicos. Estructura del relato

  • Enviado por: Ariadna
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

ACTIVITATS DEL DOSSIER

ARGUMENT, ORIGEN I VERSIONS

2.Busqueu qui va ser Joseph Bédier i expliqueu d’on parteix per començar a escriure la seva versió de la llegenda.

JosephBédier

(París, 1864 - 1938) va ser unescriptorifilòlegfrancès.Ésconsideratun delsromanistesmésinfluentsde principis delsegleXX.
Va néixer a París, però va passartota la sevainfànciaiadolescènciaa la terrapaterna, l'illa de Bourbon, fins que,el 1883, amb dinouanys, va ingressar a l'ÉcoleNormaleen quèva romandrefins a la sevagraduació.
Desitjósd'aprendreméscosesdelesquel'ÉcoleNormalelihaviaensenyat, es va dedicar aassistir a lesconferènciesofertesperl'École desHautesÉtudesial Collègede Franceon va conèixer alqueva ser el seumestre, GastonParis, que sempreva exercirsobre elluna gran influènciaial qualsempreva venerar.
Méstard, la recentmentinauguradauniversitatcatòlicade Friburgel va acollir, peròl'ambientreligiósnocompatibilitzavaamb el seumanifestagnosticisme.
Tornaa Françael 1891per ocupar unaplaçaa la Facultatde Lletresde Caen. Va contreurematrimoniambEugénieBizarelliiva tenir tresfills.
Bédierva sabertrobartempsper a publicardiversos treballs enRomaniaienlaRevuedes DeuxMondes.


Obra

Bédierva dedicar la sevavida a l'estudide lesobresmésrellevantsde la literaturafrancesamedieval.
En aquestaobradestacajalaque seràuna de les sevespreocupacionsmésconstants: el problema delsorígens. Mogutperaquestafany, Bédiersotmet atotel corpusde contesestudiatsaun atentexamen, els classifica, els compara. Finalment, arribaa una conclusiósorprenentenfront de lesteoriescomunamentacceptades: que la tradicióésmenysricaivariadadel ques'haviacregutfinsllavorsique els textosmésanticstenenun fonscomúd'elements,disposatsen un ordreconstant, quepodrienremuntar-se a un mateixorigen.
La fama iel reconeixementdefinitiusli arribenamb la publicació delRomande TristanyetIseut, una històriaque, finsaquellmoment, eradesconegudaper al granpúblicfrancès.

3. De relats sobre Tristany i Isolda ens n’han arrbiat molts, en moltes versions diferents al llarg de la història de la literatura. Us proposem que completeu aquesta taula:

AUTOR

ÈPOCA

TÍTOL

Thomas d’Anglaterra

XII

Tristan und Isolde (vers)

Béroul

XII

Tristan und Isolde (prosa)

Maria de França

1160-1175

El lligabosc (lai)

Elhiart von Oberg

1986

Tristrant

Tristany Rossinyol

Frare Robert

Tristram saga

Gerbert de Montreuil

Folie de Tristany (Oxford); deriva de la versió de Thomas.

Anònim

Folie de Tristany (Berna); deriva de Béroul

Tristany en prosa

Sir Walter Scott

Matthew Arnold

1173

Tristram and Iseult

Swinburne

1917

Tristan of Llonerse

Joseph Bédier

1900

El Romanç de Tristany i Isolda

Thomas Mann

1902

Tristan

Alicia Yllera

Tristán e Iseo

ESTRUCTURA

  1. El relat sobre Tristany i Isolda té una estructura pròpia i singular, encara que molts dels temes i motius deñs quals es compon la llegenda i tenen antecedents en altres tradicions narratives, fet que reflecteix que el públic medieval la coneixia bé.
  1. Ompliu la part de la dreta de la taula, explicant com es reflecteix l’esquema comú dels relats heroics tradicionals en la llegenda sobre Tristany i Isolda:

ESQUEMA COMÚ

LLEGENDA SOBRE TRISTANY I ISOLDA

Heroi desonegut arriba d’una terra llunyana, amb unes qualitats excepcionals, es converteis en salvador de la comunitat. Com a premi rep una sona (filla o germana del rei) i funda una dinastia.

Viatge d’un Heroi a ultramar, on troba una dama d’un altre món, de tradició irlandesa.

Aparició de la figura del col·laborador subordinat. Però en la majoria de relats és el rei qui per la seva valentia obté la mà de la princesa.

Fugida al bosc on els amants tenen un final tràgic en les històries insulars, d’orígen irlandès.

L’heroi s’exilia, arriba a un país estrany el rei del qual es veu amenaçat; l’heroi es posa el seu servei, venç els rebels i, com a premi, un altre cop, rep una dona.

Esposa traïda que denega l’ajuda al marit, de tradició clàssica.

  1. Hi ha però, en el relat sobre Tristany i Isolda un tema que no apareix en cap relat precedent. Quin és?
  1. El romança de Tristany i Isolda té una estructura de tres parts: plantejament, nus i desenllaç. Feu un resum de l’argument de cadascuna de les parts de la novel·la.
  2. Aquesta novel·la té moments culminants en cadascuna de les parts, únics en la història de la literatura europea, sobre l’amor i la mort. Busqueu-los: