Tribus Urbanes

Ciencias sociales. Regles específiques. Societat. Actes violents. Joves i classes socials. Identitat. L'estil. Okupas. Skinheads. Siniestros. B-boys

  • Enviado por: Nimfa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 22 páginas
publicidad

TRIBUS URBANES, DEFINICIÓ

Les tribus urbanes les podem definir com:

Una tribu urbana es constitueix per un conjunt de regles específiques a les que els joves aspiren arribar-hi, amb diferents graus d'implicació personal.

Funciona con una espècie de petita mitología en la qual els seus membre poden construir amb bastanta claredat una imatge, un esquema d'actituts gràcies als quals són capaços de sortir de l'anonimat amb un sentit d'identitat personal.

En una tribu s'esdevé un joc que li està permès a cada persona normal. Cuantitativament, formar part d'una tribu urbana és una opció minoritària en la realitat urbna, però crida l'atenció perquè formar part d'una tribu urbana et dona poder, et dona la possible llibertat d'actuar lliurement, trencant els motlles d'aquesta societat.

Formar part d'una tribu comporta vestir d'una forma determinada, que és el mateix que portar una espècie d'uniforme, que ens fa sentir bé, ens fa sentir còmodes, per això no ens oposem. Tot això comporta un joc de màscares i essències d'aquestes subcultures juvenils.

Per una tribu urbana és bàsic lluitar contra la societat en la que vivim, intentar cambiar aquest món que a tots els joves no ens agrada gens. Cada tribu actúa i lluita pels seus propis objectius, però lo bàsic és el factor potencial de desorde i agitació social

Tots els joves, ja formin part d'una tribu o no, intenten dur un llok molt extremat i menys convencional que revela una actitud autoexpressiva més intensa de lo habitual, i això comporta poder comportar-se d'una manera que no és habitual, incluint-ne els actes violents.

La relació entre l'individu i el grup és molt intensa i aporta un sentit existencial. Totes les tribus actuen per igual, com un grup junt i unit, sense identitat personal.

Després que l'estètica està prou clara dins de la mateixa tribu, es busquen altres punts comuns entre l'individu i la tribu, com ho poden ser la música, els esports, les hobbies

Tots els membres d'una tribu, ja siguin els líders o no, segueixen una meteixa estètica, una espècies d'uniforme que els identifica clarament, l'utilitzen com un element simbòlic amb els cual els diferencien de tots els altres individus.

COM ENTENDRE LES TRIBUS URBANES

Joves i classes socials

Segons molts estudis realitzats a Engalterra de la post-guerra, van sorgir joves que no formaven part de cap calsse sovial, era una << nova agrupació social definida per la seva edat i la seva necessitat d'oci>>.

A partir del concepte de <<hegemonia>> de Gramsci entén les subcultures urbanes com la reacció dels joves de la classe treballadora a la classe dominant ( cultura hegomònica) com la cultura dels seus pares ( classes baixes). A diferència de les cultures violentes, la resta de tribus urbanes utilitzaven mètodes més rituals, com per exemple la identitad del grup, les lleialtats territorials…, i es manifesta mitjançant un propi estil, com la forma de vestir, les símbols adoptats com part de la subcultura…

Mitjançant aquests rituals i aquestes cerimònies els joves prenen un nou context del que són les tradicions de la seva classe social d'origen i representa l'afirmació de la classe treballadora davant l'amenaça de la destrucció a causa del desenvolupament econòmic.

L'estil de subcutura urbana es troba en un procés continuo de producció i es manifesten mitjançant un símil d'actituds i comportaments semblants en la mateixa classe social.

En busca d'una identitat

Hem d'insistir en què la identitat én un dels elements principals bàsics en les subcultures urbanes. De fet, la búsqueda d'identitat pel que fa al element principal per buscar que els jovés s'agrupéssin, va constituir una premissa generalment acceptada per tots els autora que han tractat el tema.

Piero Amerio i Rodolfo Ghiglione comparen les estructures perceptives de dos diferents de grups juvenils que manifesten oposicions diferents davant la sociatat del 1986: un grup de joves comunistes i un grup de punks, amb edats entre els 16 i els 19. Deixant de banda la metodología utilitzada per expressar-se, o la seva validesa respecta a una única metodología aplicada a aquest tipus d'investigacions, i l'interès d'aquesta aportació està en que situa l'objectiu d'estudi a la relació establerta entre els medis de construcció d'una identitat personal, per part d'un individu, i els procesos socio-cognitius de reconstrucció d'aquesta identitat, que el mateix individu realitza com a actor social.

Una altre de les conclusions més interessants de la investigació d'una autora britànica és l'estatus especial que atribueix als skinheads. Tot i que també es basen en els mateixos principis que altres tribus urbanes, es distingueixen amb diferència de totes les altres. Principalment perquè no tenen la concepció del pas pel grup com algo temporal i manifesten mitjançant els seus tatuatjes i les seves actituts de terror de no ser capaços de conhesionar-e de una altre manera.

Sue Widdicombe i Rob Wooffitt analitzen el paper que es juga dins d'una subcultura urbana determinada, la comparació entre membres de diferents tipus de subcultures, a la hora de definir l'autenticitat de l'individu respecte el grup del que forma part. Els interessats en el tema fan unes “ entrevistes informals “ per fer la recollida de dades suficients per dur a terme la investigació i l'anàlisis. En total van entrevistar a 26 persones entre punks, rockers i hippies. Van arribar a les següents conclusions:

  • Les dades suggereixen que hi ha una connexió entre la comparació i la creació de categories que els membres d'una subcultura urbana dur a terme.

  • Sembla ser que l'autenticitat del grup és més important que els atributs negatius associats amb els membres del mateix grup.

  • L'ús del temps se sol utilitzar per comparar als membres especials amb els que no ho són.

  • Mitjançant la comparació, els propis membres de la subcultura diferencien clarament entre ser un membre o realitzar activitats associades amb la perspectiva del grup.

L'estil

Segons alguns estudis s'ha comprovat una contradicció sobre la qual es forma el sistema de la moda ja que, per una banda, l'imatge de marca de moda a la societat postindustrial es sosté en una idea d'expressió de la individualitat però també limita al consumidor dintre dels productes de cada temporada, mitjançant la llibertat de les eleccions que prevé i determina.

Però encara hi ha una altre contradicció molt més gran: els aparells de moda genren, alhora, una antimoda. Un exemple clar i històric és el moviment punk.

En els seus orígens, l'estètica punk posava en evidència tot allò que la societat del moment intentava amagar sota el maquillatje de la moda: la violència, la decadència i la pobresa de l'orde urbà. La posterior incoprporació del punk en l'estètica de la moda qüestionen la possibilitat d'utilitzar el vestit com a material subversiu, a la vegada que demostra l'habilitat del <<capitalisme retardat postmodern>> per neutralitzar qualsevol tipus de potencial inevitable recreació del procés.

FITXA TÈCNICA DE LES DIFERENTS TRIBUS URBANES

B-BOYS

Orígen

  • EEUU, especialment guettos negres de Nova York en 1976

  • La “B” és de Break, significa nois que trenquen amb tot lo establert.

  • Acostumen a balla l'anomenat Brake-Dance, una música que trencava amb totes les meoldíes conegudes, recomposant-se com a fragments d'altres.

  • El ball també trencava amb tot lo conegut, era el trencament de l'espai

  • La ruptura amb tot lo conegut esdevé, alhora, la ruptura del paisatge urbà, que esdevé també una ruptura amb els coneguts “graffittis”, pintades a la paret amb spary.

Any aproximat d'aparició a Espanya Entre 1982-1983

Presència

  • Difundida, especialment als barris de la perifèria i a les boques de metro.

Forma de vestir

  • Roba informal

  • Xàndal o samarreta, cabell rapat pels costats del cap i amb calçat esportiu.

Gènere musical preferit

  • Rap, sobretot negre

  • Música rítmica i sinteritzada

  • Sorolls urbans

  • No hi ha cap grup castellà conegut d'aquest estil, tot i que la cultura rap cada cop és més coneguda.

Interessos i activitats

  • Ball, esports, els menys típics i els més arriesgats

  • Emocions ràpides i intenses

Ideologia

  • Quotidiana, realista, una mica confusa i contradictòria

Tendència violentes

  • Molt inexistents pel que fa a les persones, però molt numeroses pel que fa al paisatje urbà ( vandalisme,…)

Evolució del grup

  • El desarrollament va acompanyat de considerables transformacions, ja siguin visuals ( d'aspecte ) com de sustància ( activitats i aficions ).

Observacions

  • Actuen de forma territolitzada, en grups molt reduits i en zones específiques per cada grup.

  • El ball té una gran importància i l'expressivitat es plasma mitjançant pintades, i cada pintada conté la firma de la persona que l'ha pintat.

  • Les edats dels components d'aquesta tribu són especialment joves adolsecents, i es podrien rebaixar fins a 12-13 anys.

HARCORES

Origen

  • EEUU i grans ciutats del nort d'Europa ( Londres, Berlín, Amsterdam ), a principis dels vuitanta.

  • Aquesta subcultura t´tendència per sensacions fortes i básiques.

  • Hardcore = nucli dur

  • La referència principal és la música

Any d'aperició a Espanya Segona meitat dels vuitanta.

Presència actual

  • Clarament diferenciat en molts subgèneres

Forma de vestir característica

  • Poc rígid i específic

  • Es segueixen portant les samarretes i les bermudes

  • Botes paramilitars

  • Contrast entre una imatge neta i ordenada i actitut i actuació energètica i desenfrenada.

Gènere musical preferit

  • Hardcore, una barreja entre heavy metal ràpid i música punk

  • Molts grups españols entre els favorits, tot i que els més escoltats són grups extranjers, anglosaxons i alemanys sobretot.

Interessos i activitats

  • Concerts musicals, informàtica, monopatí, tot i que aquest útlim ja ha estat gairebé reeplaçat pels patins on line.

Ideologies

  • Apolítica, individualista, tendencialment radical

Tendències violentes

  • Defensiva, adaptativa, manifestada sobretot en ocasions de l'excitació musical o de carreres nocturnes.

Evolució del grup

  • Actualment està en transofrmació, i en una clara bifurcació entre aficionats a la música i els patins.

Observacions

  • Aquest grup està constituit per un gran nombre de fraccions que només es reuneixen en casos especials, principalment concerts de grups musicals.

  • La contundència dels seus grups musicals representa una atracció per altres tribus urbanes com els skins, els punks

  • El naixement del ciberpunk troba en aquesta subcultura una base cultural propicia.

HEAVIES

Orígen

  • Anglaterra a principis dels 70 com a radicalització extrema de la ideologia hippie i conjunció entre la seva estètica i el rock dur.

  • D'aquí el seu nom complet, heavie metal, metal pesant, referent als intensos sorolls metàlics produits pels grups musicals.

Any d'aparició a Espanya

  • Finals dels 70, amb esporàdiques apricions als anys anteriors

Presència actula

  • Molt numbrosa

  • Estem parlant d'una de les tribus més difoses, sobretot en les ciutats de província i en classes populars.

Forma de vestir característica

  • Texans cenyits

  • Melena

  • Caçadora de cuir amb claus

  • Samarretes estampades amb ídols musicals i/o símbols sobre la mort

Gèner musical preferit

  • Heavy metal, en les seves diferents tendències, però sobretot els grups dels anys setanta

  • Per exemple Led Zeppelin o Iron Butterfly

  • Molts grups espanyols estàn ficats en aquesta tendència musical procedents de totes les latituts nacionals.

Interessos i activitats

  • Sortides de cap de setmana, música, concerts, cannabis.

Ideología

  • Antimilitarista i antiautoritària, sobretot com a resistència i insubmissió més que com a activitat política.

  • Tenen pocs conceptes desarrotllats clarament

  • Per la majoria, es tracta més d'un horitzó ideal i estètic que d'una pràctica quotidiana.

Tendèndies violentes

  • Habitualmet escasses, canalitzades cap a l'expressió musical, però amb bastantes excepcions, donada l'amplitud del fenòmen i de la frequent excitació musical i/o química ( principalment alcohol -cervesa- i derivats del cannabis )

Evolució del grup

  • La seva evolució és i ha estat estable, però amb la constant fluctació dels diferents subgrups musicals

  • En general es tracta d'una subcultura juvenil més intergeneracional que es coneix.

Observacions

  • És una de les subcultures amb més tradició de totes les conegudes i amb més presència dintre de l'estat espanyol.

  • Ha tingut una difusió als barris perifèrics molt important avui en dia.

  • Tot i que el grup té una clara visió unitària, s'ha subdividit en subgrups amb looks diferents i tendències diferents.

  • La violència d'aquest subgrup s'acostuma a canalitzar per cabals purament simbòlics: lletres de cançons, amb continguts excessius i referències constants a suposades forces del mal, samarretes i portades de discos….

MAQUINEROS

Origen

  • Carrers i discoteques de grans ciutats occidentals, aprincipis dels vuitanta.

  • El nom indica clarament la presència dominant de l'element mecánico, artificial, en l'existència quotidiana del grup i en la música que escolten.

  • El nom <<industriales>> és un nom vàlid, sinònim d'aquesta tribu.

Any d'aparició a Espanya

  • Mitjants dels vuitanta

Presència actual

  • Molt elevada i difosa pels bars i , sobretot, a les discoteques, moltes vegades a les perifèries o fins i tot a les afores dels nuclis urbans.

Forma de vestir característic

  • No és gens específic, tot i que comencen a sorgir certes senyals d'identificació i reconeixement intern, com per exemple, l'ús d'una determinada classe d'ulleres de sol, o d'unes sabatilles esportives determinades…

  • En tot cas, porten indumentària a la moda ( moda marginal ), reinterpretacions d'altres estils, look informal però cuidat.

Gènere musical preferit

  • Música màquina, produïda sintèticament, ritmes repetitius, sorolls <<industrials>> ( serialidad, automatisme i electrònica )

Interessos i activitats

  • No gaire diferents de les normals, amb una forta tendència a les evasions ( música i pastilles -drogues sintètiques-) del cap de setmana i la moguda nocturna, per exemple, la ruta del bakalao

Ideologia

  • Poc estructurada, antiautoritarisme molt mandrós, atracció cap a la actualitat

  • <<pasotisme>>

Tendència violentes

  • No específiques, vandalisme menor

  • La conflictivitat principal és incerta, conseqüència de l'important ingestió de substàncies estimulants, i es medeix sobretot en termes d'autodestrucció.

Evolució del grup

  • Està en augment i de difícil inventari per la seva varietat i poca distinció.

Observacions

  • Aquesta tribu destaca, sobretot, per la capacitat d'incubació d'altres tendències que perfectament poden esdevenir altres subcultures urbanes amb estètiques diferents i pròpies.

  • Es tracta d'una moguda interracial de totes les senyalades.

  • De tota manera, aquesta tribu urbana ha demostrat la seva dinamitat, actualitat i efervescència social, i s'ha diferenciat i multiplicat considerablement fins a representar la part més moguda del fenòmen urbà.

  • Musicalment han sorgit diferents subtendències, com per exemple el dance, l'acid, el garaje i, últimament, el trip-hp.

OKUPES

Orígen

  • Als centres històrics de les grans capitals europees, a vegades degradats i buits, van començar a intalar-se uns grups de joves d'ideología llibertaria i d'estètica punk que ocupaben pisos i cases desallotjades i /o tancades.

  • El fenòmen de grups responasables d'ocupacions abusives d'allotjaments es coneix internacionalment sota el nom d'squatters.

Any d'aparició a Espanya

  • Finals dels setanta, contemporàneament a altres centres europeus.

Presència actual

  • Bastant numbrosa, sobretot en grans ciutats, allà on hi hagin cases abandonades.

Fora de vestir característica

  • Vestimenta pobre, funcional

  • Roba utilitzada, de segona mà

  • Roba sobreposada, reciclada, caçadores, texans i botes militars.

Gènere musical preferit

  • N específic, però amb clara simpatia cap al punk i rock i, engeneral, a la música “canyera”.

Interessos i activitats

  • Convivència en cases okupes per grups de fins i tot 15 o més persones convivint.

  • Treballs de supervivència, freqüentment petites ajudes tècniques als veïns.

Ideologia

  • Es consideren d'esquerres de forma radical

  • Solidaris

  • Antimilitaristes i, en general, anticonstitucionalistes.

Tendències violentes

  • Frequents però no preocupants, contra policia, grups skins

  • El nivell de conlictivitat, donada la situació de precarietat i il·legalitat en la que viuen, és bastant alt

Evolució del grup

  • Estable, en lleugera regresió, sobre tot, per les intervencions urbanístiques als centres urbans, que han provocat abandonaments i desallotjaments forçats.

Observacions

  • Tot i que el nucli original es pot qualificar com de derivació punk, en relació a aquest grup es pot parlar clarament d'una subcultura dominant autònoma, en la que conflueixen subjectes no especialment vinculats a la ideologia de la tribu.

  • El que els uneix i crea solidaritat entre ells és l'ocupació d'un territori desallotjat.

  • L'enemic principal serà el que s'interposa en aquest programa d'actuació.

  • La cultura del grup és també antiètica de la dels skins. Són enemics declarats d'aquest colectiu que no les hi té por com els altres.

PUNKIES

Origen

  • La subcultura punk, sens dubte és la més important de les subcultures històriques i , encert sentit, és molt més que una tribu urban.

  • Apareix a Englaterra, com oposició de la declaració de la cultura rock i hippie.

  • El propi terme punk ens revela l'horitzó social i estètic d'aquesta impactant subcultura, ja que significa literalment <<pobre home>>, de poca cualitat.

  • La seva estètica ha influit pràcticament en totes les subcultures succesives i la seva influència es sempre notable, como demostra la recent aparició del grunge, o les moviments neopunkies d'última generació.

Any d'aparició a Espanya

  • Finals dels setanta, amb un enorme èxit i difusió molt ràpida.

Presència actual

  • Molt numbrosa, tot i que sense l'entusiasme i l'espectacularitat dels primers temps d'aquests tribu.

  • Activa en els cascos antics i en els barris perifèrics, en consonància amb una estètica arquitectònica que prefereix la lletjeria i la decadència.

Forma de vestir característica

  • Aspecte desinteressat, aparença provocativa

  • Pentinat que en ocasions oficials és una cresta o un altre elemt irregular i provocador.

  • Diversitat d'arecades a les orelles, sinestres caçadores negres de cuir molt velles i em mal estat, samarretes i camises sobreposades.

  • Cantitats desmesurades d'agulles imperdibles, claus, chapes i altres símbols; tatuatjes, botes militars.

Gènere musical preferit

  • Per suposat, el punk, ja sigui nacional ( especialment vasc ), com internacional (sobretot angles i últimament nort-americà )

  • Estilització, simplificació i extremisme de l'estil rock, amb lletres directes i radicals, bastant sovint de protesta social però també de tipus demencial, sense senti lògic.

Interessos i activitats

  • La marginalitat sembla ser l'interès existencial d'aquesta subcultura urbana i tot deu confluir cap a aquest objectiu:l'aspecte, les activitats, la filosofia.

  • L'actitut és la de supervivents d'una catàstrofe

  • L'oci i les tardes en bars guarros, una trista necessitat d'aquesta subcultura.

  • La crítica social és militant, ña viuen molt a flor de pell.

Ideología

  • Anarquista, anitmilitarista, pessimista .

  • Tenen una idología irònica i vitalista i, sobretot intiideològica, almenys en el sentit tradicionalista.

  • La violència és aquí, sobretot, una tècnica expressiva, un estil de vida que es manifesta sobretot visualment.

Tendències violentes

  • Bastant freqüents: utilitàries i/o defensives.

  • El nivell de conflictivitat és visiblement alt, per la radicalitat de la postura.

  • No refusen la bronca, la lluita, la provocació

Evolució del grup

  • En franca regressió durant els últims anys, sembla gaudir de nous atractius entre la juventut de l'última generació i confirmar la recuperació de la ràbia i la desesperació respecte ens anem apropant al final de la dècada.

Observacions

  • La pròpia idologia punk, d'entrada, no permet crear criteris específics per poder accedir a la tribu.

  • L'important component individualista i autodestructiu no els porta a acceptar, i molt menys a buscar, una identitat col·lectiva feta de particularitats comunes.

  • A l'extrem, es refusa fins i tot el concepte de grup organitzat, per passar a privilegiar als amics del moment, del aquí i ara.

  • Tot això porta a una contradicció que s'ha fet inevitablement patent també en molts grups punks enpanyols, és a dir, la impossibilitat estructural de ser una tribu en el sentit ple de la paraula.

  • L'importància del grup, en tot cas, recau en la influència ( estètica i ideològica ) que exerceix sobre altre col·lectius juvenils, ja siguin històrics com actuals, per lo que es té la forta tentació de considerar-los com una matriu, un prototip de formes i continguts radicals.

  • Es pot considerar un generador de comprtaments tribals que després poden manifestar-se en altres aparences i amb altres denominacions.

HOOLIGANS

Origen

  • Englaterra, ciutats industrials ( Liverpool, Brighton..) a mitjants dels setanta.

  • El nom anglès és molt significatiu, ja que vol dir, literalment, “jamberro”.

  • Els grups dels seguidors dels equips de futbol es fan especialment contundents en els vuitants, en una societat en plena crisi cultural i econòmica.

Anys d'aparició a Espanya

  • Sempre presents com a grups de joves aficionats,es constitueixen com seguidiors organitzats i radicals dels principals equips espanyols, especialment a Barcelona, Madris i Bilbao, però en menor mesura a altres ciutats grans i mitjanes, a la segona meitat dels vuitanta.

Presència actual

  • Molt extesa; són els col·lectius juvenils més numbrosos i de reunió col·lectiva més freqüent.

Forma de vestir característica

  • Símbols de l'equip favorit, texans, gorros i bufandes, sabates extravagants, en general, roba còmode i informal.

Gènere musical preferit

  • No específic, excepte, òbviament, l'himne de l'equip.

Interessos i activitats

  • Variats, molt pluralitzats.

  • El futbol actúa com a interès convergent i d'unió.

Ideologia

  • Apolìtica, per la pròpia natura de l'interès esportiu, és més bé conformista, espontània i passional, encara que existeixen minoritàies tendències extremistes, quasi sempre de tipus nazi-feixista i racista, que intenten involucrar a tot el col·lectiu.

Tendències violentes

  • Freqüents, tan contra persones com contra objectes/coses ( bandalisme ).

  • El nivell de conflicitivitat és bastant alt, sobretot després de l'aparició dels col·lectius skins que els han liderat amb freqüència.

Evolució del grup

  • Numbrós, amb petites variacons de descents.

Observacions

  • L'importància dels grups de joves aficionats es deu a que sorgeixen en contextos capaços de catalitzar les tendències agressives dels seus membres ,pel seu elevat grau d'agrefgació i acció col·lectiva que l'esport/ pretext permet.

  • En aquests col·lectiu conflueixen molts membres d'altres tribus ( rockers, moods, maquineros, i fins i tot heavies ). Encara que en l'actualitat aquesta presència es veu monopolitzada pels grups skins.

  • Quan la policia i la societat els agredeix, es fan menys visibles, amb tendència a la dissolució del grup. No obstant en situacions d'agoviament per l'entorn tendeixen a camuflar-se, fent muda de la roba per passar més inobservadament.

SINIESTROS

Origen

  • Moltes son les denominacions que es situen a aquesta tribu, que té com a eix temàtic el negre i la nit. Tot comença en els centres urbans d´Anglaterra, a principis dels vuitanta, quan comença a fragmentar-se els cicló punk i emergeixen expressións més elegants i misterioses del mateix estil.

  • Newromàntics i gothics són les expressions inicials d'aquest moviment, que més tard pendrà a Europa diferents denominacions, com ara oscuros i siniestros.

Any d'aparició a Espanya

  • Poc després, amb notable èxit i elavoracions locals, coincidint amb els primers concerts dels gups Darks, d'Anglaterra.

Presència actual

  • Minoritària, escampada en petits bars, sobretot dels cascos antics.

  • La gran majoria d'ells està en plena metamorfosi, atrets per elements tecnològics procedents d'altres subcultures emergents encara que no implantades, com els ciberpunks i els technos: quasi es pot dir que la nit s'està tornant virtual.

Forma de vestir característica

  • Aspecte molt cuidat i barroc, amb la seva vessant més gòtica: pentinat cuidadosament descuidat, de color negre combinat amb altres colors; arrecades, cara pàlida i aspecte malaltís.

  • Vestit anglès anys setanta, colors molt foscos, gran preferència pel negre i sìmbols de mort o religiosos.

Gènere musical preferit

  • Rock tenebrós, d'ambientació i look sinistre: grups com Bauhaus, Cure, Siouxsie & Danshees, Systers of Mercy.

  • Van existir en el passat alguns grups espanyols, però actualment estàn fora d'escena.

Interessos i activitats

  • Cal distingir entre una petita minoria que cultiva una intensa activitat cultural i associativa, i una majoria que aprofita els caps de setmana per interpretacions teatrals i carregades.

  • L'interès principal és, en tot cas, l'oci i la música.

Ideologia

  • Individualistes, pessimistes, romàntics i totalment apolítics

Tendències violentes

  • Escasses, encara que existeix certa propença cap a actituts autodestructives.

  • El nivell de conflictivitat és, llavors, escaç, sobretot per la seva tendència al aïllament i la falta de contacte amb altres grups.

Evolució del grup

  • En lleugera regressió, excepte en la seva tendència més techno.

Observacions

  • El que ha donat vida a aquest grup juvenil, que no està organitzat, sinó és per assistir a un concert d'algun líder carismàtic.

  • Ha sigut una estètica i una actitut existencial dels finals dels setanta.

  • A les ciutats ha sigut una presència constant, enca que, amb visiblitat intermitent, des de la seva primera aparició.

  • Presenten notalbes afinitats i una simpatia inconfesada, recícropa per fenòmen punk.

  • Representen una forma de resistència passiva a la societat dominant, que volen evitar més que desafiar.

SKINHEADS

Origen

  • Aquest grup té una llatga història en el panorama urbà, les tribus actuals representen ja la tercera part dels skinheads ( caps-rapats ).

  • Els primers neixen a Anglaterra, en baris de la periferia, de les ciutats industrials, com creuement entre l'estètica de joves anglesos d'origen jamaicà ( Rude Boys ) i, sobretot, una doble radicalització del fenòmen Mod, tant en l'aspecte, que es torna molt més agressiu, com en la composició social, molt més proletaria.

  • En conunt, una oposició radical a la imatge hippie, tant estètica com ideològicament.

  • Després d'un desarotllament impressionant, lligat sobretot als camps de futbol al llarg dels setanta, els skins semblen extingir-se, per tornar a sorgir sols a finals de la dècada, com a reacció enfront del fenòmen punk.

  • De tots els subgrups que tornen a constituir-se, el més consistent va rebre el nom de oi! ( pel gènere de música més escoltat ), un grup que va fer patent la seva vessant ideològica d'extrema dreta i racista i que va tenir difusió a tot el món.

  • A finals dels vuitant, de forma paral·lela a aquesta corrent minoritària que torna a crèixer, es desarrollen tendències de signe oposat ( sharp, redskin,…) que, sense negar la violència com a mesura expressiva, reivindiquen l'orígen multiracial de la tribu i rebutjen l'autenticitat dels oi !.

  • Avui en dia, la batalla continua oberta, encara que la tendència racista sembla ser que és la que més gent atrau.

Any d'aparició a espanya

  • Principis dels vuitanta, amb reproducció de les problemàtiques abans exposades, però també amb un desenvolupament específic, sobretot Catalunya, degut a la complexa combinació d'aspectes polítics i esportius.

Presència actual

  • Molt numbrosa, amb diverses ramificacions i subdivisions.

  • La distibució per barris és homogènia, aixi com el tipus de locals, per ells, frecuentats, el que subratlla l'aspecte interclassista del fonòmen.

Forma de vestir característica

  • Molt cuidada i neta.

  • Cap rapat, més o menys radicalment, amb patilles pronunciades.

  • Samarretes i/o polos i jaquetes d'aviació britància, verd, negre, o d'altres colors.

  • Texans blaus o negres, substinguts per tirants.

  • Tatuatjes.Botes paramilitars.

Gènere musical preferit

  • Ska, oi !, soul, més un ventall molt ampli d'altres músiques, sobretot, hardcore i techno.

  • Grup més conegut: Madness.

  • Presents també en l'escena alguns grup espanyols, sobretot d'ska.

Interessos i activitats

  • Intensa vida social: culturisme, oci, fets esportius, reunions i concerts musicals.

  • Emocions fortes, expressió física d'elles

Ideologia

  • Molt cumplicada i variable, segons les subdivisions.

  • En comú, el vitalisme, el companyerisme, el culte a la personalitat i a l'intensitat.

Tendències violentes

  • Clares i constants, cada cop en augment.

  • El nivell de conflictivitat és molt elevat, casi necessàri pel grup

Evolució del grup

  • Molt sòlid i estable en expansió

Observacions

  • Representen la tribu de major expansió dels últims anys, tant en les capitals com en els seus centres.

  • Una follejada sumària als medis de comunicació revela una atracció especial d'aquests cap a la tribu urbana del present, una subcultura digne d'atenció i seguiment constant.

SKINHEADS : LA IMATGE DOMINANT

Radicalitat

L'apecte, un element de molta importància, com hem pogut constatar en la majoria de les subcultures conegudes. L'aparença, el look, es valora especialment en el cas dels skins, ja que l'adopció sombòlica de la identitat, ja sigui col·lectiva com personal.

Entre tes característiques significatives d'aquesta apernça tan peculiar i tan estudiada, sorprent que la seva característica principal sigui, més enllà de l'actitut agresiva, la respectabilitat. Mitjançant l'aspecte, l'skin vol expressar ( i, sobretot imposar ) el respecte com a prioritat, pel que fa a la seva imatge i a les seves actituts i forma de ser.

Gràcies a aquest valor referent al uniforme, el jove skin està comunicant, ademés de la seva imatge, un potencial d'acció: << que s'enteri tothom i al moment de qui som>>, són paraules textuals escoltades repetidament com a categoria, gairebé, de lema del grup.

La preocupació per la imatge, amb conseqüències simbòliques son importants, es fa evident a les mateixes paraules de un dels joves que forma part d'un grup skin:

… Me arreglé peinándome bien las patillas, me puse un polo negro, unos vaquetos negros, las Rangers de catorce agujeros bien limpias y brillantes y la Bomber americana de camuflaje. Iba bien arreglado y no perdía mi imagen de skin en ningún moment.

Les paraules són significatives, extremadament reveladores d'un món específic de valors. La seva lluita social és gairebé sempre una lluita conta la brutícia, la brutícia que és a la vegada física i moral. Resulta, doncs, molt conseqüent l'elecció del punk com l'enemic més progund, i la seva denominació, oficial als ambients skins: <<guarro>>.

Pels skins, la llista de <<guarros>> és, en realitat, molt més llarga, i l'escenari urbà que coneixem es presta abundantment a la identificaió d'un ampli ventall de col·lectius potencialment <<indesitxables>>. Enemics potencials, fins a un cert punt, donada la gran varietat d'individus que formen part d'aquesta mportant subcultura.

Buscar una bona imatge significativa preocupar-se pel bon nom i fins i tot per la història, els orígens u les tendències de la tribu. Això sembla que també fa una clara distinció entr els skins i els altres grups, molts menys autoconscients de la seva identitat col·lectiva, i més preocupats per la seva projecció externa.

Valors i actituts

La imatge no és només una forma d'dentificar-se, sinó que a més a més és un mitjà d'expressió de l'individu i del grup, tot iq eu es consideri un signe distintui primàri al que tenir especial atenció, com és el cas dels skins.

Pel jove membre, l'imatge skin constitueix, més que una representació de la identitat, un veritable univers de referència moral i existencial, un model, u a la vegada un programa de comportament social, ni revolucionari ni anaquista o antiautoritari, sinse rebel, activista i, generalment, violent. Les edats implicades en el fenòmen són entre 16-22 anys, són les que l'actual societat occidental ha transformat en edats sense limitacions, i inmadures ni adultes, falta d'identitat pròpia però ja protagonista i consumidors socials.

Pel que fa a la rebelió ideològica, aquí en el panorama es molt variable, ascilant de l'opció nazi al comunisme, dels reds o al antiracisme dels sharps. Aquestes opcions, presenten en altres contextos metropolitans occidentals, es creuen ( com per exemple a Catalunya i a Heuskal Herria) amb les opcions nacionalistes e independentistes, per una banda, i amb les espenyolistes pel l'altre, mentre que el pol esportiu de la qüestió autoritza i promou noves especificacions i nous creuements.

En tot cas, la simple existència de tantes variables idològiques es tradueix, a la pràctica, a la fragmentacií i relativa autonominació dels nuclis bàsics d'aquesta tribu ( sobretot a Catalunya, que en aquest sentot presenta articulacions molt més dispreses que, posem per cas, Madrid ). Aquest procés es veu reforçat per l'existència d'una red casi laberíntica d'amistats, contacte i relacions persoals, ja siguin ocasionals com rituals. El discurs global, i ente joves que manifesten moltes característiques i interessos diferents i fins i tot divergents.

La violència skinhead: modalitat i objectius

El moviment skin té moltes imatges diferents, a vegades fins i tot contradictòries, però una sobresurt per sobre de totes les altres, i amb aquesta imatge el grup ( i amb ell, la societat sencera ) ha construit la seva realitat i mitologia de tribu urbana: la violència.

De fet, molts skins coleccinonen amb gran interès les notícies difoses sobre ells i les seves activitats, preferentment les nocturnes i delictives. Recìprocament, els medis semblen tenir l'oïda molt ben entrenada per respondre ràpidament a qualsevol actuació, tot i que com a mínima, dels skinheads.

Aquesta situació ha determinat una sensibilitat social molt afinada però a la vegada un coneixement inevitablement sisotrcionat, no només per les intencions específiques dels ctors socials en joc, sinó pels propis objectius del medi, de la realitat skin. La violència skin omple els arxius del militars, de periodistes. Els skins tenen èxit com a protagonistes de l'escena urbana, i això provoca, retractivament, ten un bon proselitisme del grup entre els més joves, com una presència constant com a rumor social, norícia, reportatje i fons i tot objecte d'estudis sociològics i antropològics. Aquí tenim algunes notícies, alguns titulars referents a aquesta tribu urbana:

  • Detinguts 76 “skins” en una gran batuda de la Policia Ncional a barcelona i l'Hospitalet.

  • Nazis europeos, dispuestos a perturbar las olimpiadas del 92. Los fascistas defenderán a la raza blanca.

  • La policia impedeix a madrid que grups nazis i “skinheads” homenatgin la Legió Còndor

  • La violencia arbitrária de los “skins”

  • Los himnos nazis causaron graves enfrentamientos en la discoteca Fibra Óptica.

I com aquests, n'hi ha milers que descriuen la constant i en augment violència dels joves skins.

La violència segons els skins

Segons l'austríac Eibl-Eibesfeldt, alumne radical del cèlebre Konrad Lorenz, la violència de certs grups urbans com els skins és una resposat agressiva en defensa d'aquells valors tribals que la societat contemporània té oblidats, degut a la creixent internacionalització de la seva política i la seva vida social. El jove skin expressaría llavors, amb la seva resposta violenta, la por a viure sense la protecció oferida a l'individu per una sèrie jeràrquica de comunitats solidàries.

Els skins volen viure exposant-se amb el seu propi cos en les relacions socials. E el seu univers de valors, la violència es una expressió legítima i real de l'individu, tot i que qixò impliqui que tingui que saltar-se algunes regles oficials de la convivència social. Podem trobar diverses reflexions sobre el tema de la violència en els joves skins :

  • La violència pot ser lícita quan s'utilitza per un ideal que la justifiqui.

  • Nosaltres no som violents, ens limitem a defensant-se, practiquem l'autodefensa.

  • Violenta és la societat, es té que trepitjar ben fort abans de que et trepitjin ells.

Per tant, podem dir que aquesta tribu és molt especial, degut al seu elevat grau de violència dintre de qualsevol altre, amb grans diferències d'actes violents. La tribu d'skins procedeix dels ideals nazis i feixistes que ja començaren amb Hitler i Mussolini, i que, actualment, encara són molt existents i cada cop més, pels carrers de les nostres ciutats. Cada cop més podem veure símbols fatxes i/o frases racistes, xenòfobes pintats en les nostres parets, i fins que aquestes ideologies no desapareixin, les parets no callaràn.

1