Tres nus en el bosc; Sunyer

Arte. Pintura. Noucentismo. Análisis. Estilo

  • Enviado por: Betsy
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

1.1 Catalogació

- Títol: Tres nus en el bosc

- Pintor: Joaquim Sunyer i de Miró

- Cronologia: 1913 - 15

- Moviment artístic: Noucentisme

- Localització actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

1.2 Elements materials i tècnics

- Tècnica: oli

- Suport: tela

- Material: Pigments, oli, vernís, ...

- Instruments: pinzells i paleta

- Mesures: 125 cm x 151 cm

2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

- Descripció: Són tres figures femenines nues que s’endinsen en un paisatge emmarcades pels arbres i pels matolls. La de l’esquerra es tapa el pit esquerra amb la mà dreta i la vulva amb la mà esquerra, està dempeus. La del centre està asseguda sobre una tela blanca amb la mà dreta sobre el genoll dret. I la de l’altra banda està d’esquena però amb el cap de perfil, amb la mà esquerra es toca el cabell i amb la dreta s’agafa a la branca d’un arbre, i té el peu dret creuat per darrere l’esquerra. En primer pla a l’esquerra hi ha un gos. I al fons del quadre es poden observar unes cases.

- Elements plàstics:

• Dibuix: La línia manté una gran importància com a constructora de la figura. Predomina damunt del color.

• Color: Austera gamma de colors. Tons verds, ocres i marrons que transmeten la sensació de monocromatisme i que, a la vegada posen un marcat accent en les formes. Són apagats a la manera de Cézanne.

- Composició: Oberta, les dones semblen inserir-se en aquest bosc ideal amb postures estudiades que creen una simetria amb els elements que el configuren: en molts punts la rodonesa de les dones troba ressò en les formes de la natura i, fins i tot, els braços estableixen línies paral·leles amb les branques dels arbres. I les línies compositives són diagonals.

- Espai: El fons és tridimensional. Les línies diagonals, les ombres, el paisatge del fons, ... són recursos de profunditat.

- Estil i artista: Es va formar en el si dels nuclis impressionistes parisencs, sobretot amb Renoir, amb qui va establir amistat. Malgrat aquest inici, va seguir la línia de l’anomenada mediterranisme, del qual Maillol va ser el màxim representant i que, a Catalunya, es va anomenar noucentisme. Juntament amb Torres Garcia i Clarà en va ser un dels màxims representants.

3. INTERPRETACIÓ

- Tema: En un paisatge relaxant i intimista, compost per arbres, suaus ondulacions del terreny, matolls i prats, tres dones nues gaudeixen d’un moment idíl·lic. L’aparició d’un gos serveix, en certa manera, d’introducció al quadre.

- Iconografia: Tres noies nues en un bosc idíl·lic que pertany al paratge anomenat El dot dels frares(Sitges, que va pintar l’any 1913).

- Iconologia: Es tracta d’una reivindicació de la tradició mediterrània de Catalunya per oposició a les tradicions més nòrdiques. En certa manera constitueix un intent de refermar un art propi català fonamentat en l’esperit clàssic, tant del paisatge com de la temàtica, a través d’una escena bucòlica a la manera una Arcàdia ambientada enmig d’un paisatge típicament català.

- Destí: Exposició a la Galeria Bernheim

- Funció: Estètica. És el símbol de la dona catalana i de la Catalunya eterna. Sunyer intenta crear una nova estètica dintre del classicisme, més amable i idíl·lica.

- Context històric: A Catalunya, es viu un moment de gran eufòria en què el catalanisme polític comença a veure que certes demandes són satisfetes. També s’intentava definir quina era la Catalunya que es volia: això va crear el moviment del noucentisme, dirigit per Eugeni d’Ors, que es va infiltrar en tots els camps de la cultura, amb una mirada cap al classicisme de la tradició mediterrània. En aquest projecte de reivindicació de l’època clàssica es va iniciar el projecte de traducció dels clàssics grecollatins que va endegar la Fundació Bernat Metge.

4. VALORACIÓ I CONCLUSIÓ

Van ser vistos com l’expressió de la catalanitat més pura. Continua la línia encetada amb gran èxit i recrea la comunió entre la dona i la natura des d’un punt de vista innocent i artificiós.