Tren (Ferrocarril)

Tecnología # Història. Circuits. Vies. Dimensió lúdica

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 51 páginas
publicidad
publicidad

ÍNDEX

Introducció pàg.3

Marc teòric pàgs.4 a 11

Plantejament del tema d'investigació pàg.12

Procediment pàg.13

Memòria pàgs.14 a 18

Conclusions pàg.19

Notes pàg.20

Bibliografia pàg.21

Annexos pàgs.22 a 51

INTRODUCCIÓ

Quan vaig tenir d'escollir un tema pel meu treball de recerca, no sabia quin triar, així que vaig fer com molta gent, em vaig esperar a que els professors fossin els que donessin les idees i desprès jo triaria el tema que més m'agradés. Així que tot triant, vaig agafar del tren, no perquè fos més fàcil o difícil, sinó que perquè el senyor Josep Vilallonga me'n va parlar molt bé i li vaig dir que sí, malgrat que no del tot convençut, perquè el veia molt difícil.

Encara que jo no les tenia totes, vaig anar fent el meu treball a un bon ritme, però la meva sorpresa va estar quan em vaig trobar a el primer parc que vaig visitar, el de la Oreneta. Dic que hem vaig quedar atabalat perquè tothom s'ho passava molt bé, encara que jo vaig tenir un petit problema amb l'encarregat del parc. Va ser una petita anècdota que va passar amb l'home, que es pensava que jo era un periodista amb ganes d'embolicar la troca. Per això es va emprenyar molt dient que no podia fer enquestes, per tal de que no molestés a la gent. Aquest fet va ser un fet completament aïllat, ja que el seu fill allà present em va dir que no hi havia cap problema, sempre i quan no hem veiés el seu pare.

Però apart d'això vaig veure com la gent s'ho passava mol bé, tant persones grans com els més petits, i el millor de tot és que jo també m'ho vaig passar pipa pujant als trens, ja que vaig ser també al parc de Can Mercader i el parc de l'Hostal del fum. Vaig ser en tots aquest parcs, per veure de ben a prop tot el que m'havia comentat el Josep i en tots tres al acabar les enquestes, vaig pujar els trens, per tal de saber el que la gent sentia. I de veritat, que no hi ha paraules per descriure el que se sent.

La veritat és que no sabia ben bé si el objectiu del meu treball que era saber si en aquest circuits apart de la gent passar-ho bé, també podien aprendre alguna cosa més, ja que quan s'ho estan passant bé ja és ben evident, però també saber si la gent té algun tipus d'interès més cap a els circuits de vapor viu. I m'he trobat amb una mica de tot, però no vol dir que tothom no hagi dit el mateix però de diferent manera.

Jo crec que si miro els resultats amb els annexos, tot dóna a pensar que probablement, a tothom li agrada el tren, però és més, diré que a la gent també li agrada aprendre, alguns de manera més directe i d'altres d'una manera més en forma de joc.

MARC TEORIC

LA HISTORIA DEL TREN

L'home des de sempre ha volgut fer coses i una d'aquestes coses ha estat el tren, però no només en l'àmbit de poder fer una sèrie d'invents, si no que paral·lelament fer un invent i gaudir-ne. Això fa que el tren hagi portat una doble vida paral·lela, per una part com a medi de transport més ràpid i una mica més segur i per l'altre la passió i devoció per aquest medi de transport que va revolucionar tot el món de fa uns segles fins ara.

Avui definirem el tren com una vehicle múltiple, mogut per medis mecànics, que circulen per una via especialment realitzada per ell.

Aquest tipus de vehicle ha fet més per la transformació del món i de la humanitat que qualsevol altre tipus de transport, més que la barca enconvertir-se en iot foraborda. Avui veiem automòbils per tot arreu, i avions capaços de sobrevolar la terra i els mars a gran velocitat, però abans de que apareguessin aquests medis de locomoció, el mitjans vaixell i el tren van permetre a l'home conèixer primer i dominar desprès el mon.

Tot va començar a Europa a finals del segle XVIII gràcies a un home anomenat George Stephenson, abans d'aquest segle varen fer diferents models de màquines de vapor, però aquestes dates es poden considerar el principi del ferrocarril.

Per aquell temps, George Stephenson, fill d'un fogoner de mines, era mecànic a les mines d'ulla de Killingsworth, mentre que Timothy Hackworth, de qui se'n parlaria molt, era ferreter a Wylam, on havia nascut Stephenson. Era un autodidacta en un mon més dur, el de la pobresa. Hackworth era un mecànic intel·lectual que treballava sis dies y predicava els diumenges, durant tot l'any.

Stephenson es va dedicar molt aviat a les locomotores. No era l'inventor original, però va ser capaç de perfeccionar amb perseverància els seus models i va ser un home de negocis intel·ligent. Va copiar la disposició que Murray havia donat a les seves antigues locomotores. Naturalment, Stephenson no estava sol. Altres competidors construïen locomotores encara més estranyes. Sense cap dubte la més extravagant va ser la de Brunton, que reposava sobre dos eixos lliures i que tenia que avançar gràcies a dues “crosses” mecàniques posades a darrera. La seva caldera va explotar, ferint a bastant gent.(1)

George Stephenson havia arribat a la quarantena, el seu fill Robert era ja major d'edat i gràcies a treball i privacions, havia rebut unes ensenyances tècniques que el seu pare mai va poder gaudir. A la depressió europea, conseqüència de guerres napoleòniques va seguir un gran expansió industrial, no solament en Gran Bretanya, si no en una Alemanya que encara no s'havia desfet del feudalisme i en la empobrida Escòcia.(32)

Edward Pease va trobar raonable el projecte i els Stephenson, pare i fill, van construir així la primera locomotora de servei regular en una via pertanyent a una companyia privada.(3)

Trista ironia del destí, Trevithick va morir a Gran Bretanya, pobre i abandonat el 1833, desprès d'haver sol·licitat infructuosament, vàries vegades, una pensió del govern britànic. Per contra, Robert Stephenson, sense la menor ajuda governamental, es va convertir en el primer ingenier milionari, i quan va morir, a els 56 anys, va ser enterrat amb tots els honors a l'abadia de Westminster. (4)

El ferrocarril entre Stockton i Darlington no solament estava destinat a transportar mercaderies, sinó també passatgers. Per això es va construir un cotxe per a viatgers que es va posar al comboi inaugural, arrossegat per la “Locomotion”, el 27 de setembre de 1825. (5)

La revolució industrial havia començat.

“Revolució” és una paraula que hi canvia el sentit segons el país. Per a els aristòcrates terratinents anglesos era un canvi social odiós i els recordava al terror i a Robespierre. Per el contrari, les grans famílies de comerciants e industrial del nord, estaven molt d'acord amb tal magnifica invenció.

George Stephenson, deixant un mica de costat les locomotores, tractava de establir una vertadera línia ferroviària entre Liverpool i Manchester. Per aquell temps varen aparèixer dos nous personatges. Un el tranquil Timothy Hackworth, que dirigia els tallers de locomotores de “Stockton i Darlington”, en Shildon, i l'altre, el francès Marc Seguin. (6)

La més important de les obres de Hackworth va ser, per aquell temps, la locomotora “Royal George”. Feia algun temps que un tal Robert Wilson havia construït una màquina amb una llarga caldera i quatre cilindres, dos a cada eix. Encara que la “Royal George” era lenta, mai més es va veure una màquina amb la seva força de tracció.

Al contrari que els seus col·legues britànics, Marc Seguin era un investigador científic més que un ingenier. La idea d'augmentar la superfície de caldejament gràcies a numerosos tubs de petit diàmetre, que a travessaven l'aigua de la caldera, havia estat patentada a Anglaterra per James Neville, per març de 1826.(7)

La introducció del vapor als ferrocarrils nord-americans va ser una aventura tragicòmica. El seu desenvolupament, sense exagerar, va fer possible la creació de la immensa república que es va extendre d'un oceà a l'altre. Al contrari d'Europa, als Estats Units es va rebre amb entusiasme qualsevol màquina nova que paregués capaç de respondre a els interessos d'una nació en expansió. En Europa les classes dirigents veien amb desconfiança i temor els avenços del maquinisme. (8)

I va ser entre Liverpool i Manchester, en el nord-est d'Anglaterra, on es va instal·lar el primer ferrocarril com els que anys desprès va tenir tot el mon: trens arrossegats per locomotores de vapor circulaven per vies diferents en dues direccions, amb veritables estacions, horaris fixos i trens compostos de material rodant ben adaptats. Però abans els directors de l'empresa van oferir un premi de 500 lliures esterlines al que presentes una locomotora amb unes condicions rigoroses de pes, potencia i velocitat. No solament desafiaren a Stephenson a construir tal màquina, sinó que organitzaren una competició oberta en la que el vencedor obtingués un contracte que valia una fortuna. Va guanyar Stephenson, encara que seria un error anomenar-lo a George Stephenson el “pare de la locomotora”, com s'ha vingut dient durant molt de temps. Seria més propi considerar-lo el “pare dels trens de vapor”, es ha dir dels ferrocarrils tal com els coneixem. (9)

Per a molta gent, les velocitats de trenta i cinquanta quilometres per hora eren una cosa diabòlica. La humanitat, empentats per la nova màquina, no tardaria en anar a l'abisme. A Gran Bretanya, el vell general duc de Wellington sospitava que els progressos mecànics el portarien a les turbes a apoderar-se del poder, i altres temien que el nou mitjà de transport permetria la ràpida circulació dels criminals.

Amb ironia típicament britànica va ser el mateix duc de Wellington qui inaugurà el “Liverpool and Manchester Railway”, el 15 de setembre de 1820.(10)

Les classes dirigents britàniques veien en la maquina un instrument susceptible de trastornar el seu mode de vida i inclòs el caràcter de la seva nació. Per el contrari, els nord-americans tenien davant seu la immensa tasca de transformar les antigues colònies, franges de terreny que vorejaven les costes, o els grans rius, en una nació poderosa, i veient molt aviat en el ferrocarril una arma indispensable per a aconseguir els seus objectius. La primera fase del desenvolupament ferroviari nord-americans va consistir en enllaçar, per mitjà de les seves lineas, els grans rius, així com les costes del Atlàntic a la conca del Mississipí. L'únic centre d'investigació científica aplicada era la facultat de ciències de l'acadèmia militar de West Point, a l'estat de Nova York.(11)

Però tornem al ferrocarril. A començament de 1830, el “Baltimore and Ohio Railroad” constava solament d'una doble via entre Baltimore i Ellicot's Mills, explotava amb tracció hipomòbil, de rails de fusta coberts amb xapa d'acer.

Peter Cooper, un neoyorqui ric i ingenios, va construir una locomotora experimental molt petita, la “Tom Thumb”, per fer diferents demostracions en aquest curt trajecte.

Al sud del Estats Units es van traçar també ferrocarrils. El “South Carolina Railroad”, es va proposar unir Charleston, a l'Atlàntic, amb la ciutat de Hambourg, a la vora del riu Savannah, davant la petita però prospera Ausgusta, en Georgia.

Entretant havien sortit altres màquines de les foneries de West Point, equipades amb el mateix mecanisme, però amb calderes diferents.

El 1830 els Stephenson van produir la “Planet”, tenia els cilindres horitzontals al seu interior i la seva armadura exterior la convertia en una màquina molt forta i robusta. Però la “Planet” era molt inestable a qualsevol velocitat i d'autonomia molt limitada. Els Stephenson la modificaren augmentant el seu volum. Aquest tipus de màquines es van construir principalment a Europa. Es va generalitzar l'amplada de la via de 4 peus i 8 polzades (1435 m), que era el de els vells ferrocarrils miners anglesos i també el de les calçades romanes, es va estendre des de les fronteres de Rússia fins els Pirineus i finalment a tota Amèrica del Nord. Mentres tant en Europa s'utilitzaven rails de ferro fos, els americans utilitzaven rails de fusta recoberts per una tira d'acer.

No solament es va anant millorant la locomotora, sinó que també és van anant millorant els cotxes de viatgers.

La cèlebre màquina de Norris es va transformar, cap el 1839, i va prendre un altra forma, de la qual el millor exemple és la número 25. la “Pegaso”. Va ser la base de les locomotores corrents nord-americans durant mig segle, i es va fer universal.

A Alemanya, August Borsig va fundar uns tallers de construcció de locomotores, prop de Berlín. Borsig va construir nombroses màquines per als ferrocarrils alemanys, primer per al de Berlín-Anhalti, més endavant, per de Colonia-Minden i altres. Llavors els ferrocarrils alemanys tenien per model als britànics i disposaven d'una plataforma sòlida en comptes de les tant descuidades de les vies nord-americanes. La bisell de direcció havia estat concebuda precisament per paliar les seves insuficiències, però en les vies britàniques tenien una lamentable tendència a ballar, quan les velocitats eren altes, arribant en alguns casos a descarrilar i a colocar-se atravesada perpendicularment al chasis de la màquina. En el seus últims models, Borsig el va canviar per un eix rígid simple, darrera dels cilindres, i així, sobre una via estable tot va tornar a la normalitat. (12)

Els anys 1830 començaren a despuntar els ferrocarrils alemanys amb gran ímpetu, i cap 1845 es va produir en tot el mon una segona onada. Bèlgica va ser una dels països on la transformació ferroviària va ser més racional i va donar com a resultat la construcció de una important xarxa que enllaçà les principals regions i ciutats d'aquest país, ja molt industrialitzat.

Des del punt de vista de l'historia dels ferrocarrils, la meitat del segle cau en els anys 1850-1875, perquè l'aspecte comercial d'aquesta indústria es va consolidar durant aquests 25 anys i ja no va canviar fins la nova evolució que va portar el segle XX.

A Anglaterra va aparèixer un enginyer anomenat Thomas Russel Crampton, que va deixar el seu país i que va ser molt apreciat a Alemanya i a França.(13)

La Crampton a Anglaterra no va tenir massa èxit, ja que destrossava les vies. A Amèrica tampoc va tenir massa èxit. A França, les Crampton van tenir un gran èxit, i durant quasi 30 anys remolcaren les immensa majoria dels trens més ràpids entre París i Estrasburg.

Molts pensaven, durant els 25 últims anys del segle XIX, que la tracció a vapor havia arribat a la perfecció. És podia donar la volta al món en tren i viure de nit i de dia sense abandonar el vagó. Els ferrocarrils transportaven un volum de mercaderies com ningú hagués gosat suposar en el seus començaments.

A Anglaterra, país natal de la tracció de vapor, l'any del seu naixement s'ha fixat en 1825, oblidant el que va passar el 1804 o el 1812. L'inauguració del ferrocarril entre Stockton i Darlington està considerat com el punt zero. Fins el moment, la locomotora de vapor seguia sent hegemònica a tot el món. Els alemanys consideraven la tracció elèctrica com un tema de laboratori. Algunes proves es van realitzar en 1903 en la linea militar entre Marienfelde i Zossen amb una locomotora i dos automotors amb corrent trifàsica. El 1901 s'havien assolit, amb la màquina de Siemens i Halske, els 161 km/hora. En 1903 els dos automotors van sobrepassar els 200 km/h, velocitat que va ser un record mundial sobre rails fins a 1931. (14)

La raó del canvi és senzilla. Altres sistemes de tracció més moderns, nets, fiables i econòmics han prosperat, tal com la tracció elèctrica i Diésel. La locomotora a vapor té un rendiment molt baix de força en comparació a la quantitat de combustible que gasta, a més de necessitar constants neteges i reparacions a causa de les altes pressions i temperatures necessàries per a la producció de vapor.

Però els primers països com Suïssa o Itàlia on el carbó era escàs i en canvi tenien força energia hidroelèctrica ho començaren a aplicar amb molt d'èxit; en especial Suïssa. És comprovà que una màquina elèctrica portava el doble de càrrega que una de vapor i, a més, augmentava la velocitat dels 45 km/h a 70 km/h sense cap fum. Avui aquest petit país té tota la seva xarxa ferroviària electrificada. Els altres països europeus, més aviat o més tard, van anar electrificant línies, especialment els occidentals, llevat d'Irlanda, Dinamarca i la Gran Bretanya que ho estan fent a partir de la crisi del petroli de 1973. (15)

A l'igual que la electricitat, la tracció diésel també va aparèixer cap a principis de segle. Alemanya i França, foren els primers països a assajar aquest nou motor al ferrocarril, a causa del nivell més avançat de l'enginyeria del vapor i de l'electricitat d'aquell moment. On va tenir èxit va ser als Estats Units.

A partir dels anys cinquanta, alhora que els països anaren modernitzant les seves xarxes ferroviàries, les màquines i els automotors Diesel s'estengueren sobre manera per tot arreu. Actualment és, amb la tracció elèctrica, el sistema de tracció majoritari a tot el món. Als països amb una xarxa electrificada important porten la tracció diésel a les línies més secundàries.

HISTORIA DELS CIRCUITS DE VAPOR VIU.

Fins aquí seria més o menys la historia del tren, però també paral·lelament apareixia una afecció per aquest tipus de màquina, per Nadal de 1848 va néixer Arthur Percival Heywood, fill de Sir Benjamin Heywood, aficionat a la mecànica, i d'avi banquer. La casa pairal enclavada a Claremont, entre Manchester i Eccles, era just l'encreuament de 5 grans rutes. Allà s'hi passava els estius son pare, on hi va construir una torre vista en una exposició de Charles Holzapfel, autor del famosos manual "Tournage et manipulacion mecanique". La popularitat d'aquest hobby va ser segurament l'origen de la passions per la mecànica de Arthur Percival Heywood. De jove agafava el tren de Rocester a Ashbourne, d'on li va venir la idea de reproduir-ne la màquina i una dotzena de vagons en miniatura.(16)

1850-1916. Tant a Anglaterra i com a França, des de 1830 a 1910 el ferrocarril no para de progressar.

Per aquesta època no s'estilaven aquesta mena de trens, com no sigui en casos excepcionals. 10 anys més tard, el 1864 Eugene Louis Bonaparte, príncep imperial, va disposar-ne d'un, que seria instal·lat al parc de St.Cloud. Es considera que el modelisme de vapor viu comença la seva història just amb aquest tren. Hi havia hagut alguna altra temptativa de construcció a escala 3:5/8 el 1833 per D. Ershire, juntament amb nombroses maquetes, alguna d'elles operatives, que anaren a parar als museus de Londres, Paris i Breslau entre 1950 i 1870 de diversa procedència. Unes eren repliques interiors i exteriors estrictes de la realitat, mentre que n'hi havia de reals que eren repliques de models. (17)

Es desconeix la data exacta de la primera joguina de vapor. El 1840 consta que n'apareixen les primeres produccions de petites series de llauna. Entre el 1850 i el 1870 es dóna l'expansió de les societats productores de màquines de vapor, com "Stevens Dockyard" a Anglaterra, que en fabricar fins 1912.

A França la pionera sèrie "Radiguet et Massiot" en produir els primers models, a banda de tota mena de joguines i aparells didàctics de vapor (motors fixos, vaixells, taulells animats per a les escoles, etc). A Anglaterra els productes "Radiget" seran comercialitzats per la "Clyde Model Dockyard" de Glasgow. Altres societats de seguida s'apunten al negoci.

Tanmateix els anys de Heywood al col·legi d'Eton endarreriren la construccions dels seu primer tren de 9". Un cop casat, va comprar una casa a Duffield Banc, a 6 km de Derby, on s'hi estableix. Derby era el quartel general de la "Midland Railways", la majoria de trens s'hi aturaven, detall no sobrer per a un aficionat al tren. Perquè a més Duffield era la ciutat residencial dels enginyers i directors de la "Midland" circumstància que permetria a Heywood fer coneixences i tenir passaport incondicional als tallers de Derby de la companyia. Una altra font de contactes amb oficials de l'exercit l'animà a construir el propi taller a Duffield, on assajaria construir un sistema de transport sobre carrils estratègic amb la galga mínima.(18)

Per aquesta època, JF Bell havia estat l'artífex del tren de curta vida de Panissières a França, desestimat per la vulnerabilitat de la via als obusos, en estar suspesa sobre una mena de triangle, que suportava el rail central, tot i que concebia construir-lo a ras de 2 km diaris amb 500 homes. Tanmateix un reportatge de J.R. Hogg mostra la possible utilitat de la construccions d'un tren de 15" construït per Percival Heywood a Duffield Bank. La instal·lacions de la via va durar de 1874 a 1875.

La primera màquina construïda per Heywood va ser la "Effie" 020 de distribució interna, cilindres exteriors i caldera cilíndrica. Cal entendre que va ser la primera d'aquesta mena que va funcionar. La va seguir "Ella", una 030, capaç d'inscriure en corbes de 8 m. de radi i un pendent de l'1 % arrossegant 21 tones. La 3a. locomotora ser la "Muriel", una 040. La locomotora va ser visitada per diverses autoritats, entre elles, el Duc de Westminster, qui s'interessa per construir una locomotora que connectes casa seva amb Eaton Hall.(20)

La locomotora de Duffield tenia un traçat molt dur. A la sortida de tallers hi havia l'excepcional rampa del 8% en una corba de 8 m de radi.

El mateix Heywood construir-hi més tard una locomotora de 15" en una finca comprada pel seu pare el 1897, a Dove Leys, de 2 km., en funcionament fins 1924. A la mort del Baron, les dues línies seran desballestades i el material venut i subhastat. Cal reconèixer que el Baron Heywood va inventar un sistema d'eixos mòbils a la seva locomotora n. 2, que facilitava la inscripcions en corba sense afectar el traçat rectilini de les bieles.

Desprès d'aquesta empenta donada pels Baron Heywood i el Duc de Westminster, tots els Lords van voler disposar del seu circuit, com avui la gent acomodada volen tenir piscina. (20)

A la fi d'aquest primer període aristocràtic del vapor viu, dos personatges W J Basset i Curly Lawrence li donaran una nova orientació, pel que fa a Europa, sense oblidar els germans Cagney als Estats Units. Aquests darrers fundarien el 1894 "The Miniature Railway". Van exposar el seu material a l'exposició d'Earls Court a Londres el 1901. A la vista de la seva solidesa i simplicitat, CW Bartholomew -curiosament acompanyat de W J Basset-, es va decidir a instal·lar un tren de 15" a la seva propietat. És possible que una d'aquestes locomotores "Cagney" encara circuli pel Parc Pasteur d'Orleans.

Wenmann Joseph Basset nascut el 1877 de pare calderer, de molt jove es va posar a fabricar joguines de vapor elementals. Percival Marshal, fundador de la revista "Model engineer" el va animar a seguir endavant. El 1900 visitar amb H.Greenly l'Exposició Universal de Paris i va quedar sorprès dels ginys de vapor presentats per Bing, Carette (francès) , Shoener (alsacià), tots plegats instal·lats Nuremberg. Cal tenir present que per aquella època a Anglaterra noms de la firma "Birmingham Piddler" oferia un tipus antediluvians de locomotora, sense pintar, sense via ni accessoris. D'aquesta experiència, juntament amb la de l'Exposició de 1901 a Londres ja esmentada, en sortir la gamma de locomotores que emprendre Basset des de l'escala 0 a la de 15", quan just tenia 23 anys.

El juny de 1905 va fer la prova de la primera màquina de 15", una Atlàntic 221 "Little Giant", capaç d'arrossegar 5 Tm a una mitjana de 28 km/h, si bé en algun moment superior còmodament els 42, emprant cok com a combustible. Moltes de les Atlàntic construïdes entre 1904 i 1925 encara sense operatives a mans de col·leccionistes privats. Entre 1908 i 1912 faria demostracions de les seves peces a Breslau, Brussel·les, Colònia i Nancy. Just el 1909 va instal·lar el seu primer circuit de 1,6 km a aquesta darrera ciutat amb motiu de l'exposicions internacional.

Tots aquests ginys demostren com la gent acomodada i de l'alta societat podien pagar-se un entreteniment prohibitiu. Però un simple treballador també va poder accedir a aquesta afició.

Aquest treballador es deia Lilian Curly Lawrence va néixer el 1878 a França. Era d'una família pobre, però ell tenia un somni el de la locomotora. A l'edat de 12 anys va fer un petit viatge en locomotora i va decidir, fer-ne una.

1912 va ser capaç de fer una petita locomotora i va tenir una sèrie de gent com alumnes als quals explicà el funcionament de la màquina. Faria escola durant uns quants anys. Curly va escriure un primer article en la revista “Model engineer” que el signà per primer cop amb les inicials LBSC.(21)

Durant segles i mil·lenis el home s'ha anat superant i sempre ha aconseguit el millor del que ha fet, per això, alhora que la màquina de tren gran anava progressant, el tren en miniatura també. Així que va aparèixer el motor diésel i la electricitat, també va fer les mateixes passes en el tren en miniatura.

CONSIDERACIONS FINALS

L'home té una clara afició al tren. Per això al llarg de la història també s'ha pogut constatar com la locomotora no només va marcar una època, si no que també la gent es pogués divertir amb una joguina petita i alhora aprendre el funcionament de les grans màquines. El tren va ser i serà el transport més important i el que va marcar la diferència més clara entre l'home i l'animal, amb la de l'home i la màquina. I encarà això no s'acaba amb el segle XX. El tren cada cop és més ràpid i sempre serà amb clara diferència el més segur. El tren ha estat un dels models de transport que ha aixecat odis i també molt d'amor i admiració.

PLANTEJAMENT DEL TEMA D'INVESTIGACIÓ

Avui dia el modelisme s'ha situat en el marc més ampli i no massa precís de les activitats del lleure. Però el tren té una història tant en gran dimensions com en dimensions més reduïdes i el millor de tot és que la gent s'ho passa molt bé en el circuits de vapor viu. A més poden aprendre una miqueta com funciona un tren, ja que les repliques d'un tren tenen en dimensions més reduïdes el mateix motor i funcionament.

Jo sobretot intentaré relacionar el que és la vida d'un tren que com molts altres tipus de transport ha creat un mite. Una prova la tenim en què l'ésser humà faci rèpliques en miniatura d'una màquina tan gran com una locomotora i, no content amb això, faci que tothom hi pugui pujar i gaudir-ne.

Com a font d'informació, he pres un grup de gent que va els diumenges als circuits a l'aire lliure a passar al dia. Les meves observacions, tracten d'esbrinar, què els reuneix. Amb aquesta finalitat hem sondejat la seva opinió, per tal de saber si en tenen coneixement i perquè els freqüenten.

La conseqüència immediata és que el que ha estat bo per un o per uns quants, pot ser bo per a més persones. Investiguem-ho amb més detall i esbrinem-ne el perquè.

Cal comprendre la suposada dimensió cultural i educativa d'una determinades associacions de modelisme ferroviari. I a la llum de les conclusions que se'n derivin, es deixa oberta la possibilitat de preguntar-nos posteriorment si és recomanable la promoció d'associacions d'aquesta mena o, a un nivell menys ambiciós, de les seves activitats, amb finalitats educatives.

PROCEDIMENT

És pretén fer palesos els aspectes educatius de desenvolupament personal i enigma d'una associació de modelisme ferroviari de trens de jardí. A aquests tipus d'instal·lacions s'ha donat la creació de grup social i una forma determinada de viure el lleure.

En principi, l'edat de la gent enquestada no ha tingut límit, tampoc he fet distinció de sexe.

Cal saber si pot tenir el modelisme la possibilitat educativa en un context escolar i alhora s'haurien de fer veure els possibles beneficis educatius que genera tant entre els seus socis com a tercers.

Cal comprendre la suposada dimensió cultural i educativa d'unes determinades associacions de modelisme ferroviari.

MÈMORIA

EL TREN HA CREAT UNA AFICIÓ.

Que els homes facin reproduccions de les coses, no és res nou. Que desitgin reproduir models d'objectes de transport, tampoc és res de notable, ja que la tecnologia aplicada és una matèria que sempre ha resultat fascinant per a molts. Però que l'home desitgi reproduir models d'un tipus de transport- anomenat ferrocarril- en tanta quantitat, com perquè es converteixi en la segona afició, després de la pesca, del Regne Unit, és un fenomen que val la pena investigar (22).

De quinze anys cap aquí, que ve funcionant la primera associació de vapor viu, al Parc de l'Oreneta de Barcelona, només els circuïts fixos que s'han anat obrint al públic de Barcelona i rodalies són set. També n'hi ha a Cornellà, a Vilanova i la Geltrú, al Masnou, a Terrassa, a Palau de Plegamans i a Sabadell. Tanmateix les meves investigacions només les he fet a tres parcs: el de l'Oreneta, el de Cornellà i a Palau de Plegamans.

Fa molts anys que hi ha associacions d'aficionats al tren. És evident, però, segons i com es miri el seu futur, encara es poden incrementar en nombre i associats. Tot dependrà de l'afició no manifesta existent avui per avui i la que es pugui generar més endavant.

Cal dir que mai serà una afició tan Universal com la que genera l'automòbil, per motius obvis. Però això no li treu ni un bri d'atractiu, per una raó, que l'automòbil mai podrà proporcionar el sentit participatiu i social que acompanya al ferrocarril.

És social, perquè el tren no és concebible sense la funció de transport públic que l'acompanya, i és participatiu, perquè, tot i que cadascú pot muntar la seva maqueta més o menys extensa a casa, la majoria d'instal·lacions funcionals i una mica vistoses, només poden tenir-les les associacions. Fins i tot, a l'aficionat casolà, se li generen de tant en tant dificultats de construcció i funcionament, que inevitablement el duen a la necessitat de trobar-se amb els altres i intercanviar experiències.

Això ho vaig poder comprovar quan vaig anar per primer cop a un circuit de vapor viu. Va ser al parc de l'Oreneta, hem vaig trobat amb la meva maquina de fer fotos, la meva gravadora i el paper de les meves enquestes. Quan vaig començar a fer la primera pregunta, la gent sempre em contestava que no o que sí, però tot aquell que hi venia per primer cop sortia emocionat de l'experiència de pujar en un tren tripulat i començar a fer comentaris amb els seus familiars amics, del bé que s'ho estaven passant i de quan hi tornarien per repetir l'experiència.

Aquest parcs és un lloc de reunió, on no només la gent ve a passar el dia, si no que també ve a veure una cosa tan divertida com és pujar en un tren tripulat. Però el millor de tot són els nens el bé que s'ho passen i el que podrien arribar a aprendre.

Leif reclama insistentment temps lliure des de la institució escolar, per a que l'alumne, des d'infant, segons les motivacions, necessitats i interessos de cada conjuntura i edat, desenvolupi integralment la seva personalitat individual i social. Recalca amb insistència que temps lliure no vol dir temps desocupat, ni totalment ocupat, ni que l'optativitat del currículum vigent, com iniciació a la llibertat, sigui suficient, per tal que l'alumne visqui des de l'experiència l'aprenentatge de l'ús del temps lliure. (23)

Per això va proposar, des de la seva posició al ministeri d'educació francès, implantar una franja fixa de temps lliure dens de l'horari escolar( França, curs 1972-73). Es va decidir institucionalitzar el 10% del temps de l'horari escolar, com a temps de llibertat per a tot alumne. Però malauradament la innovació va acabar en fracàs. La direcció dels centres, claustre i potser fins i tot el mateix alumnat no varen saber què fer d'aquest temps sense que se'ls escapés de les mans. (24)

Potser hagués estat més efectiu, dissenyar activitats de lleure opcionals per al 10% de l'horari i experimentar-ne el profit prèviament a petites dosis. O potser, concentrar-les en alguns moments puntuals dels curs (festes, setmanes culturals) tal i com s'ha provat, algunes vegades amb fortuna, al nostre país.

En aquest sentit, he de referir-me a l'experiència esmentada del “Tren al pati”. L'indicador més sorprenent de l'èxit que tingué fou la intervenció del delegat a l'avaluació de COU. En presència de tot el claustre de professors, afirmà que el tren no els havia servit per aprovar cap assignatura, però que, a apart de passar-s'ho molt bé, hi havien après molt.(25)

Tota aquesta explicació ve donada per la pregunta del qüestionari número 7, que diu: “Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?”. La gent n'ha contestat una mica de tot, però sobretot la resposta més o menys freqüent ha estat la de dedicar-la a la família.

La gent quan té una mica de temps, el que fa és anar d'aquí cap a allà amb el seu fill. Altres van a veure a tota la seva família. Però el que és curiós que la gent junt a la família també els agrada anar al parc a passar el dia i alhora pujar al tren de “joguina”, com vaig sentir dir a un nen petit que s'agafava a la mà de la seva mare. No hi mai suficient temps lliure i el que tenim se'n va molt depressa, tant que quan ens en adonem ja s'ha acabat i tenim de tornar a la realitat de la feina. Doncs una de les maneres, que ha quedat plasmada en els meus ulls, és que hi ha molta gent que té temps lliure, l'aprofiten amb la família en general o per coses pròpies de cada individu ( submarinisme, jardineria, etc. ).

Tots tenen en comú que volen passar-ho bé, si pot ser molt bé encara millor, per això és que la gent ve als parcs, ja que tenen la diversió assegurada per als circuits de vapor viu. Tota la gent enquestada s'ho sol passar molt bé. No haver-hi cap persona que digués que els circuits de vapor viu són un fàstic i que l'únic que fan és la guitza. Però imagino que aquí en aquest món té que haver de tot, per això imagino que sempre hi haurà algú o més d'un que no té cap interès sobre aquest circuits.

De qualsevol manera crec que a tothom li agrada el tren. Veure'l en funcionament és una de les coses més maques que hi ha en aquest món, i per això crea tanta expectació entre la gent, de totes les edats i sexes.

A la gent l'agrada veure un trenet amb la seva forma de la “Ave” o una màquina de vapor reduïda a una mida molt més petita de lo habitual.

TEMPS LLIURE I L'EDUCACIÓ, QUE HI POT HAVER RELACIÓ.

Tornen al tema de si temps lliure i l'educació, poden estar relacionats i com és podria aprofitar de cara als circuits de vapor viu. Temps lliure i oci han adquirit tal entitat a la nostra societat, que han generat nous valors, a la vida familiar, laborals, de participació política, cultural i religiosa. Aquest valors, no sempre positius, ens remeten a possibles conseqüències alienants que cal compensar amb intervencions democràtiques. Es recomana conrear la cultura (comprendre, recrear i crear). Aquí conflueixen evidentment oci i educació. (36)

Cal que l'escola eduqui per al lleure i no només per a la feina, atès que la percepció dels valors annexos al treball encara ara segueixen discrepant dels del temps d'oci. (26)

Les transformacions de l'hàbitat, fonamentalment urbà fins i tot als pobles una mica grans, han foragitat els nens de l'escola del carrer on gaudien antigament del joc espontani, de l'exploració, i de les relacions socialitzadores amb els veïns de diverses edats. Abans, a les famílies, habitualment es gaudia de temps lliure, al final de la jornada, els caps de setmana, les vacances. Ara avui dia segueix igual , com ja he pogut demostrar per les respostes de la gent.

L'autotelisme, com a forma d'activitat que es té a sí mateixa per finalitat, és la pedra angular que integra totes les altres característiques de l'oci. Autotelisme, percepció de llibertat i sensació gratificant són les tres coordinades que diferencien l'activitat de lleure d'altres classes d'activitat. Però a més a més l'autotelisme implica cinc dimensions: la lúdica, l'ambiental-ecològica, la creativa, la festiva i la solidària. (27)

LES DIMENSION DEL LLEURE AUTOTÈLIC.

En la dimensió lúdica: descans, joc, diversió.

En el descans té una funció regenadora després de certs períodes de feina. Hi ha descans actiu i passiu. El primer s'orienta a eliminar la fatiga mental, mentre que el segon, la física. Aquest punt es dona en molta gent, que solsament tens que veure el rostre per saber com estan anímicament.

El joc tant d'infants com d'adults, ha acompanyat de sempre les diverses etapes de la cultura dels pobles. El joc és l'activitat que més s'acosta a la vida real, per la riquesa, activitat, plaer i desinterès en què s'hi desenvolupa. Es diferencia de l'esport, perquè aquest requereix un alt més grau d'organització i esforç, una ètica específica, que el joc sembla que no la té. Es diferencia de la dansa, ja que aquesta implica la percepció d'una estètica. La percepció de llibertat del joc, malgrat les seves regles, la té tothom qui hi participa.

El joc, en no tenir finalitat específics, es considera autotèlic per excel·lència. Tot plegat, amb la satisfacció que dóna, l'aparta de qualsevol altra activitat seriosa. Se'n reconeix el seu potencial educatiu, com exercici previ i fonamental de qualsevol rendiment físic o mental.

La projecció educativa del joc seria conseqüència de l'esperit de col·laboració, disciplina, esforç autodomini i justícia, que condicions estiguin explícites en tot joc. Quan a que hi siguin implícites, no es pot negar.

La diversió: encara que etimològicament significa apartar-se de la feina habitual, quan a més del sentit reparador que té, adopta un caràcter actiu, es converteix en el sentit de la vida, segons Aranguren (28). La diversió té un sentit inferior al d'oci-comtemplació per García Hoz. Les dues formes de diversió són el joc (actiu) i l'espectacle (passiu).

Moltes de les diversions que es practiquen actualment s'anomenen “entreteniments”, entre els quals s'hi poden enquadrar els “hobbies”, terme que pot traduir-se per “manies” o “bogeries”. Habitualment s'empra per referir-nos a l'afició de fer quelcom no relacionat amb la feina, d'aquí que sovint pugui identificar-se amb l'oci. De fet pot considerar-se moltes vegades continuació de l'antic treball artesanal. La societat de consum l'ha generalitzat amb el comerç, fins al punt que avui es pot considerar tant dins de l'oci útil, com entre les diverses dimensions de l'oci autotèlic, entre les que s'hi trobaria la dimensió lúdica.

La dimensió ambiental-ecològica: Sovint l'ambient deixa de ser un aspecte complementari de l'oci per convertir-se en el seu nucli. En conseqüència la natura assumeix el paper de centre del lleure en molts casos. Aire lliure, parcs, turisme rural, jardineria, excursionisme, activitats marineres, etc. Evidentment hi hem d'incloure també els trens de jardí.

La natura la troben a faltar més els qui viuen a ciutat. Es converteix així en símbol o ideal de vida, que encarna alguns valors cardinals de cada època. Natura-divinitat entre els grecs, redós de felicitat, vida pastoril entre els poetes romans, idealització cristiana dels místics, idealisme emocional rousseaunià, romanticisme apassionat alemany, ecologia actual. Bona part de les institucions de lleure del darrer segle han pres l'entorn natural com l'escola higienista, d'aprenentatge harmònic, de convivència més important. Granges-escola, parcs naturals, itineraris de natura, turisme rural, etc.

La dimensió creativa: Des de l'educació humanística més clàssica, l'oci sempre ha acompanyat una formació i una obertura de l'ànima a la saviesa i la felicitat. Però el sentit d'oci d'avui dia no és exactament el mateix que el dels grecs. De la mateixa manera que entre els antics, la vida girava entorn a l'oci-comtemplació, entre els medievals, entorn de la festa, entre els moderns, dels treball, avui perills que giri entorn de la diversió. La diversió és positiva, mentre no sigui l'única referència del temps de lleure, segons Aranguren. Cal superar l'alienació acompanya moltes de les diversions actuals.(29)

No tothom està fet per gaudir de certes activitats d'oci. Cal una preparació. Caldria superar el dualisme el que ens abocaria Aranguren, si se l'interpreta d'una manera simplista. Hi hauria probablement una tercera via, per exemple el modelisme ferroviari o no, on la tècnica superaria l'estigma utilitarista, per esdevenir font de la creativitat humana. Creiem que és possible pensar en una estètica de la tècnica. D'aquesta manera al modelisme se li podria aplicar l'estètica de les arts aplicades i podria acomplir una funció educativa tant important com les arts musicals, literàries o plàstiques. I l'àmbit on conrear-lo podria ser tant l'escolar com el de fora de l'escola.

Cal que l'art i la cultura no siguin només un patrimoni tancat i mort i s'ampliïn cap un sentit de creació més global. La divulgació de la cultura de la societat post-il·lustrada ho possibilita, sempre i quan no es caigui en la pura massificació. Cal mantenir certa qualitat, però no exclusivitat. En matèria de modelisme potser ja no cal fer un model a escala matemàtic, sinó que sembli un model, és a dir que conservi un aire de versemblança. Perquè el modelisme pugui ser una activitat d'oci menys desconeguda cal que es popularitzi, sense que per això es massifiqui com els pokemons.

La dimensió festiva: És la més comunitària de les dimensions. S'expressa amb ritual, amb demostracions extraordinàries dins del ritme habitual anual. Justament l'associació de modelisme objecte d'investigació viu aquesta dimensió festiva a les seves trobades. És un mitjà d'animació festiva, sempre que procuri no decaure en una atracció de fira.

Els trets que caracteritzen una acte festiu podrien ser: carència d'utilitat, repetibilitat indefinida, espai acotat i dualisme psicològic subjecte-món objectiu i espai presencial, no merament “històrics”. Juntament, seguint l'aplicació de la dimensió festiva a l'associació de trens de jardí que investiguem, les compleix gairebé totes. Hi ha una mena de sentit ritual, tant a les trobades anuals com a les circulacions setmanals. És una festa a l'aire lliure tant pels espectadors, com pels concel·lebrats. Tots en són participants. Ofereix d'aquesta manera la cohesió grupal tant característica dels esdeveniments ferroviaris commemoratius, amb la peculiaritat que no és de tant en tant sinó cada setmana. Molts dels visitants no s'estan de dir-te que tenen algun parent, encara que sigui de lluny, relacionat amb els trens.

La dimensió solidària: Recull el lleure comunitari, participatiu i altruista. Hi tenen un paper important els voluntaris. Castellers, teatre i ciclisme amateurs no serien el que són sense voluntaris. També en aquest aspecte, l'associació de modelisme que investiguem és una afició social, solidària, sostinguda per l'afició i el voluntariat.

En resum desprès de més d'un segle del primer tren i les primeres passions que va aixecar, que ha quedat demostrat que varen tenir una vida paral·lela , tant el tren com la passió que ha aixecat fins ara.

Si totes les dimensions no existeixin, l'oci no existiria, però el millor de tot que totes les dimensions és plasmaven, quan jo era allà amb tota la gent, ells s'ho passaven mol bé i jo veia clarament en la seves respostes, que ningú o molts pocs reconeixerien que els circuits de vapor viu són una manera de passar-ho bé i a l'hora una manera de poder aprendre moltes coses sobre les màquines de tren. Par això jo crec que la gent que ve a veure el funcionament de circuits de vapor viu, quan diuen que venen pels nens, és una manera de no reconèixer el que pensen de veritat. Per a ells és un simple joc, però realment és pot aprendre i es pot arribar a tenir una afició molt gran cap aquest vehicle de transport terrestre, que els nens veuen amb gran il·lusió i això és el que agrada als seus pares, però també els agraden a ells, ja que tothom per molt grans que siguem, tenim un nen petit dins els nostre cor.

CONCLUSIONS

Jo crec que en un futur no massa llunyà tindrem com a sortida obligada tant des de l'àmbit familiar com de l'escolar, el anar a veure el tren en miniatura, on no només s'ho passaren bé els nens, sinó que nosaltres també ens ho passarem bé veient que el nostre fill o filla, esta fent una activitat lúdica i de passada educativa, on aprendrà el funcionament d'una màquina tan complexa com és la del tren.

Tothom que va ser enquestat demostrà que s'ho passava força bé, però deia que era pel fill que era allà.(Annex, Q., pr.) Només cal veure que a tothom li va agradar l'experiència de pujar a un tren.

Jo crec que si segueixen aquests tipus d'associacions, el tren mai deixarà de ser un simple medi de transport, sinó que pot ser una manera molt bonica de trobar la felicitat en aquest món, ja que com va dir en Manel: “m'agrada el tren i trobo a faltar el soroll del tren”.(Annex, Q.27, pr.3) El tren miniatura tripulat interessa tant a la gent més gran com a la més petita. Uns encara no s'han acostumat a les grans tecnologies i els altres perquè encara no han acabat de créixer. Just són ells els qui poden agraciar que el tren sigui un mitjà ràpid i modern, des de la seva implantació.

El que millor s'ho passava a l'hora de pujar al tren eren els nens. Sentir riure a un nen petit sempre fa gràcia a tothom. Per això he arribat a la conclusió de que si perdem els circuits de vapor viu, hi haurà un grup de que no hauran pogut veure mai un circuit d'aquesta mena. Al mateix resultat no desitjat s'arribaria de no haver informat als pares de la seva existència o per desinterès d'aquests.

Jo per exemple vaig començar a saber que existien aquest circuits per aquest treball de recerca. I la veritat és que he gaudit molt amb aquest investigació. He vist que els nens s'ho passaven molt bé, però que els més grans encara són nens petits. També s'ho passaven molt bé tot dient que ho feien pel nen, no es veien les cares de felicitat que hi posaven.

Tot i que jo crec que hi ha gent que coneix les possibilitats dels circuits de tren miniatura tripulats, encara hi ha gent que els ignora i que li importa un rave el que s'hi faci. Però segur que si el veuen no podran deixar de anar-hi, encara que sigui un cop l'any. I si tenen fills, és l'excusa perfecte. Això no obstant, existeix la possibilitat de que no el agradin, si bé la enquesta passada a 30 persones, de diferents parcs ( Parc de l'Oreneta, Parc de Can Mercader i Parc del Fum) va donar la sorpresa de que tothom va contestar a l'última pregunta de l'enquesta de que pensen tornar-hi.(Annex, Q., pr. 10)

Això vol dir alguna cosa de cara al futur. No pot ser que un munt de gent que es reuneix tots els diumenges per passar el dia al parc, de diferents edats i sexe, de diferents indrets d'aquesta comarca com és Catalunya i a més de diferents classes socials (no tots tenen les mateixes professions) s'hagin posat d'acord per dir tots que hi tornaren.

NOTES

  • HAMITON ELLIS,C., Trenes una historia ilustrada, Santander, Raíces, 1983, pàg. 31.

  • HAMITON ELLIS, C.,Op.cit., pàg. 32.

  • HAMITON ELLIS, C.,Op.cit., pàg. 33.

  • HAMITON ELLIS, C.,Op.cit., pàg. 34.

  • UBACH, Tomàs.M., El ferrocarril la xarxa catalana, Barcelona, Ketres, 1984, pàg. 22.

  • HAMITON ELLIS,C., Trenes una historia ilustrada, Santander, Raíces, 1983, pàg. 37.

  • HAMITON ELLIS, C.,Op.cit., pàgs. 38 a 41.

  • UBACH, Tomàs.M., , El ferrocarril la xarxa catalana, Barcelona, Ketres, 1984, pàg. 35.

  • HAMITON ELLIS,C., Trenes una historia ilustrada, Santander, Raíces, 1983, pàgs. 44 a 46.

  • HAMITON ELLIS, C.,Op.cit., pàg .40.

  • HAMITON ELLIS, C.,Op.cit., pàg. 54.

  • HAMITON ELLIS, C.,Op.cit., pàg. 57.

  • UBACH, Tomàs.M., , El ferrocarril la xarxa catalana, Barcelona, Ketres, 1984, pàg. 54.

  • HAMITON ELLIS,C., Trenes una historia ilustrada, Santander, Raíces, 1983, pàg. 78.

  • HAMITON ELLIS, C.,Op.cit., pàg. 89.

  • PORTIERE, J.C., Histoire & technique de la vapeur vive, Vitoria, Picador, 1984, pàg. 7.

  • PORTIERE, J.C., Op.cit., pàg. 13.

  • PORTIERE, J.C., Op.cit., pàg. 16.

  • PORTIERE, J.C., Op.cit., pàg. 17.

  • PORTIERE, J.C., Op.cit., pàg. 25.

  • PORTIERE, J.C., Op.cit., pàg. 55.

  • ALLEN, Terry, (ed.) i JENKYNSON, David (pr.), Enciclopedia del modelismo ferroviario, Barcelona, Tècnica i Documentació, 1981, pàg. 9.

  • LEIF, Joseph, Tiempo libre y tiempo para uno mismo: Un reto educativo y cultural, Madrid, Narcea, 1992, pàg. 68.

  • LEIF, J., Op.cit., pàg. 93.

  • CUENCA, M., Temas de pedagogía del ocio, Bilbao, Universidad de Deusto, 1995, pàg. 21.

  • ROVIRA, J.M. i TRILLA, J., La pedagogia del ocio, Barcelona, Laertes, 1996, pàg. 47.

  • CUENCA, M., Temas de pedagogía del ocio, Bilbao, Universidad de Deusto, 1995, pàg. 59.

  • ARANGUREN, J.L., La juventud europea i otros ensayos, Barcelona, Seix Barral, 1968, pàg. 132 a 136.

  • ARANGUREN, J.L., Ètica de la felicidad y otros lenguajes, Madrid, Tecnos, 1992, pàg. 52 a 53.

  • BIBLIOGRAFIA

  • HAMITON ELLIS,C., Trenes una historia ilustrada, Santander, Raíces, 1983.

  • UBACH, Tomàs.M., El ferrocarril la xarxa catalana, Barcelona, Ketres, 1984.

  • PORTIERE, J.C., Histoire & technique de la vapeur vive, Vitoria, Picador, 1984.

  • ALLEN, Terry, (ed.) i JENKYNSON, David (pr.), Enciclopedia del modelismo ferroviario, Barcelona, Tècnica i Documentació, 1981.

  • LEIF, Joseph, Tiempo libre y tiempo para uno mismo: Un reto educativo y cultural, Madrid, Narcea, 1992.

  • CUENCA, M., Temas de pedagogía del ocio, Bilbao, Universidad de Deusto, 1995.

  • ARANGUREN, J.L., La juventud europea i otros ensayos, Barcelona, Seix Barral, 1968.

  • ARANGUREN, J.L., Ètica de la felicidad y otros lenguajes, Madrid, Tecnos, 1992.

  • VILALLONGA FALCÓ, Josep, Aspectes educatius del modelisme ferroviari: una associació de trens de jardí de vapor viu, Barcelona, 1997.

  • ANNEXOS

    Qüestionari: 1 Parc de l'Oreneta.

    Persona encastada: Jordi. És de Girona però viu a Barcelona. De professió economista.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • Si.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • Me n'han parlat, n'hi ha un a Sabadell però és el primer que veig.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Vinc a passar el dia aquí amb els nens.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • Si és per ajudar això poder si. És maco això hi ho tindrien que potenciar-ho més.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Alguna explicació educativa poder si aniria bé per els nens.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • No ho sé.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • Les dedico a la família, tinc molt poc temps lliure.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Hi tornaria, per tal de gaudir-lo amb el nen.

  • Creu que és un negoci?

  • Està clar que no.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • No ho dubtis.

    Qüestionari: 2 Parc de l'Oreneta.

    Persona encastada: Santiago. És de Barcelona. De professió autònom.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • És el segon cop.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • Si que en conec un altre a Cornellà.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • M'agraden el trens i vinc a passar el dia amb els nens.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No perquè és molt de tan en tan.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Si que m'agradaria.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • A tota la família li agrada.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • Ara mateix a passejar amb la família i gaudir del dia.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Jo vindria a aprofitar-lo amb la família.

  • Creu que és un negoci?

  • No crec que sigui un negoci, ja que el preu no és alt, a més suposo que té que tenir un manteniment, que compensa.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si hi tan.

    Qüestionari: 3 Parc de l'Oreneta.

    Persona encastada: Elena. És de Barcelona. De professió assegurances.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No és el primer cop.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • Sí, el de Sabadell

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Vinc a passar el dia amb el nen.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • Per els nens si.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • No.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Si el meu marit.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • Les dedicaria a llegir i a fer esport.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Tornaria per aprofitar-ho amb el nen i el meu marit.

  • Creu que és un negoci?

  • No ho crec, per què el manteniment de les maquines deu ser molt costos.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si que hi tornaré.

    Qüestionari: 4 Parc de l'Oreneta.

    Persona encastada: Judit. És de San Feliu de Llobregat. De professió operadora d'imatge.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • Si és la primera vegada que hi puguem.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No conec cap altre circuit.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Vinc a passar el dia i perquè a la nena li agraden els trens.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Si, perquè no, estaria bé que et donéssim una petita explicació.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • No, només a la nena i alguns amics que també venen de tan en tan.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • Anar a més parcs, però sempre amb la nena.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Si que l'aprofitaria, de tan en tan vindrien, però que no caduqui gaire ràpid.

  • Creu que és un negoci?

  • No, jo crec que això és algú que li agraden molt els trens hi cobra els diners per tal de mantenir les màquines.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si hi tornarem perquè ens agrada.

    Qüestionari: 5 Parc de l'Oreneta.

    Persona encastada: Jordi. Viu a Barcelona. De professió enginyer.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • Si és el primer cop.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No en conec cap altre circuit.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • He vingut a passar el dia, però m'agrada.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • Crec que si.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Si que m'agradaria.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • El meu pare.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • A mi el que m'agrada és el submarinisme.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Hi tornaria per aprofitar-lo amb el meu pare.

  • Creu que és un negoci?

  • Jo crec que no, ara ho comentaven el meu amic i jo, ja que el preu que és cobra és molt baix.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Suposo que si.

    Qüestionari: 6 Parc de l'Oreneta.

    Persona encastada: Judina. És de Badalona. De professió administrativa.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • Si és el primer cop.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No però ens han dit que hi ha un Sabadell.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Vinc a passar el dia, però ens agrada els trens per distreure'ns.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No tan poc ens atrau tant l'idea.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Si que m'agradaria conèixer una mica més d'aquests trens.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Si el meu marit i el meu fill també els agrada.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • No tinc mai temps lliure, però suposo que tornaria a donar tombs per el parc amb el meu fill i el meu marit.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • L'aprofitaria venint amb més gent.

  • Creu que és un negoci?

  • No ho sé, però jo suposo que no pot ser un negoci gaire rentable, per el manteniment de les maquines.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si és clar que si.

    Qüestionari: 7 Parc de l'Oreneta.

    Persona encastada: Esperança. És de Barcelona. De professió auxiliar administratiu.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • Si és el primer cop.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No cap altre circuit.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Vinc només a passar el dia.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • No en crida l'atenció.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • No, no ho he comentat, però així que jo conegui, no.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • A sortir molt.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Tornaria per aprofitar-ho amb la família.

  • Creu que és un negoci?

  • No crec que sigui un negoci.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Jo crec que si amb nens petits com tinc, segur.

    Qüestionari: 8 Parc de l'Oreneta.

    Persona encastada: Albert. És de Barcelona. De professió jubilat.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No, he vingut la tira de vegades, amb els meus fills quan eren petits, ja que jo visc aquí a la vora. M'agrada més ara que és més llarg que abans, et parlo de fa anys que era molt més curt el circuit.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No en conec cap altre circuit.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Si m'agraden però només vinc a passar el dia, no és un hobby massa gran.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No m'agrada tan el tren, per fer-me soci d'un club d'aquesta mena.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Si això si que estaria molt bé.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Tots a la família li agraden una mica.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • Sobretot a la família.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Li donaria els meus nets.

  • Creu que és un negoci?

  • No ho crec amb el que cobren i el manteniment de les maquines, no crec que hi guanyin gaire diners.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Sempre hi torno.

    Qüestionari: 9 Parc de l'Oreneta.

    Persona encastada: Àngels. És de Barcelona. De professió advocada.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • Si és el primer cop.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No la veritat que és el primer cop que veig un.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • La veritat és que hem vingut a passar el dia, però ens agrada el circuit de trens.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • Home tan no sé si m'agrada.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Si és divertit i no m'importaria.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Hem vingut tota la família i ens ha agradat a tots.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • A moltes coses, però unes de elles seria visitar parcs.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Els aprofitaria amb la meva família.

  • Creu que és un negoci?

  • No crec que sigui un negoci massa rentable, per el preu que cobren i el manteniment dels trens, no crec que tinguin massa benefici.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si, m'agradat molt l'experiència.

    Qüestionari: 10 Parc de Can Mercader.

    Persona encastada: Marta. És de Barcelona. De professió mestressa de casa.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No és la primera vegada.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • Si el de Palau, el de Cornellà, el de Sabadell i el de Terrassa.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Vinc a passar el dia, però m'agrada molt el tren.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • Jo si ho faria, encara que ho faria més pel nen.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • A mi no però per el nen estaria força bé, el de Sabadell si que ho han fet alguna vegada per el nen. Ho veiem bé de cara el nen, més que per a nosaltres.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Només venim nosaltres tres, per què ens agrada. No coneixem a ningú més que li agradi.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • Sobretot a sortir amb el nen.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Ho aprofitaríem nosaltres tres.

  • Creu que és un negoci?

  • No ho crec, ja que no és massa car i a més està el manteniment de les maquines. Però si el preu pugues si que no hi pujarien.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si que hi tornarem, perquè ens agrada.

    Qüestionari: 11 Parc de Can Mercader.

    Persona encastada: Antoni. És de Cornellà. De professió jubilat.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No és la primera vegada

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No ho sé però em sembla que hi ha un o dos més aquí a Barcelona.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Només ve a passar el dia.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • Si pel ben dels nens si que m'agradaria que sigues obert.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Més o menys no és que sigui unes de les meves passions.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Als meus fills i nebots.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • Jo sempre faig una llarga passejada pel parc i desprès vaig al bar a jugar una mica a les cartes i al domino.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Li donaria als meus fills, per què ells l'aprofitarien més amb els seus fills.

  • Creu que és un negoci?

  • No crec que sigui un negoci, ja que hi ha que posar una sèrie de coses a les maquines per què és mantinguin en un funcionament.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si per descomptat.

    Qüestionari: 12 Parc de Can Mercader.

    Persona encastada: Maria. És d'Hospitalet. De professió telefonista.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • Si és la primera vegada.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No en conec d'altres circuits.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Vinc a passar el dia amb el nen, però m'agrada per què és la segona que pujo.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No, no tinc tanta afecció.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • No, ja t'ho dic si vinc és pel nen.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Si, també tinc un nebot que va venir un dia i va repetir.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • Tot el que tingui que veure amb el meu fill.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Pujaria les deu vegades amb el meu fill.

  • Creu que és un negoci?

  • No, jo crec que no pel preu que cobren no poden treure massa benefici.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si el meu marit en porta si que hi tornaré. (És cega)

    Qüestionari: 13 Parc de Can Mercader.

    Persona encastada: Josep. És de San Feliu de Llobregat. De professió jardiner.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • Si és la primera vegada però ja sabia que existien.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No en connexió cap altre circuit.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Vinc a passar el dia però ens ha agradat.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No em faria soci.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Home, si estaria bé.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Al meu fill.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • Al cinema, al teatre i a passejar, a una mica de tot.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • La aprofitaria, ja que el meu fill m'està dient que vol tornar-hi a pujar.

  • Creu que és un negoci?

  • Si jo crec que deu ser un negoci, però per el preu que cobren i el manteniment de les maquines, no deu ser massa rentable.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si suposo que si.

    Qüestionari: 14 Parc de Can Mercader.

    Persona encastada: Àngel. És d'Hospitalet. De professió camioner.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • Si és el primer cop.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No en conec cap d'altre circuit.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • N'agraden els trens i vinc a passar el dia amb el nen.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No la veritat és que no.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Doncs per curiositat és que si, per saber-ho.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • A la família ens agrada molt el tren.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • A passejar i fer una mica d'esport.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Li donaria a la família, per tal de que vinguessin a passar una bona estona.

  • Creu que és un negoci?

  • Negoci si, sincerament veig un negoci, no massa rentable però segur que hi ha negoci.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si es clar que si, segur que el nen vol tornar-hi.

    Qüestionari: 15 Parc de Can Mercader.

    Persona encastada: Silvino. És de Barcelona. De professió soldador.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No és la primera vegada que el veig però si que és el primer cop que hi pujo.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Vinc a passar la estona amb el nen.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • No em crida l'atenció.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • No ho sé.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • L'hi agrada fer coses amb les mans.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • L'aprofitaria amb el nen.

  • Creu que és un negoci?

  • Si jo crec que si.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si segur, el nen volia repetir.

    Qüestionari: 16 Parc de Can Mercader.

    Persona encastada: Alfons. És d'Hospitalet. De professió hostaler.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • Si.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • Si, a parc de l'Oreneta.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Vinc a passar el dia amb el nen.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • Si pogués si.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Si que m'agradaria que m'expliquessin d'una manera molt senzilla el funcionament de les maquines.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Si al meu fill.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • Esports d'aventura.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • L'aprofitaria jo i el meu fill.

  • Creu que és un negoci?

  • Més que res la entrada deu ser pel manteniment de les maquines.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Hi tant.

    Qüestionari: 17 Parc de Can Mercader.

    Persona encastada: Xavier. És de Cabrils (Maresme). De professió secretari.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No és la segona vegada que venim.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • Conec el parc de l'Oreneta i el de Palau de Plegamans.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • És la meva passió des de petit.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • Ho havia sigut, però quan vaig anar a viure a fora de Barcelona en vaig donar de baixa.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Si ja m'agradaria, estaria força bé.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Al meu fill.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • Als trens i als gossos.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Utilitzar-los de cop el mateix dia.

  • Creu que és un negoci?

  • No segur que no.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Segur.

    Qüestionari: 18 Parc de Can Mercader.

    Persona encastada: Marcia. És de Cornellà. De professió jubilat.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • Amb els nets no.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • M'agrada el tren.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • No m'interessa.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Als meus nets.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • Porto deu anys amb molt de temps lliure.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • L'aprofitaríem pels nens.

  • Creu que és un negoci?

  • No jo crec que no.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si, mentre els nets vulguin.

    Qüestionari: 19 Parc de Can Mercader.

    Persona encastada: Josep. És de Barcelona. De professió executiu.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No és la primera vegada.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • Si, el de Palau de Plegamans.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Vinc a passar el dia.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No ho sé suposo que no.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Estaria bé.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Normalment la gent que tenim fills petits ens agrada aquesta mena de circuits.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • A passejar.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • L'aprofitaria jo mateix amb algú més.

  • Creu que és un negoci?

  • No crec que sigui un negoci.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Segur.

    Qüestionari: 20 Parc del Fum

    Persona encastada: Francesc. És del Prat de Llobregat. De professió obrer de la construcció.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No és la tercera vegada.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Vinc a passar el dia amb els meus fills.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • No, no m'interessa.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Al meu fill.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • A veure créixer el meu fill.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • L'aprofitaria per pujar amb el nen.

  • Creu que és un negoci?

  • No ho crec.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Segurament.

    Qüestionari: 21 Parc del Fum

    Persona encastada: Enric. És de Palau de Plegamans. De professió químic.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No, és la quarta vegada.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No en conec cap altre.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • M'agraden els trens i vinc a passar el dia amb el nen.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No me l'he plantejat, però podria ser.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Doncs si, perquè no estaria bé.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Al meu fill.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • A passejar pel parc i a pintar.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • L'aprofitaria amb els nens.

  • Creu que és un negoci?

  • No ho crec.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si hi tant.

    Qüestionari: 22 Parc del Fum

    Persona encastada: Jordi. És de Llefia. De professió administratiu.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No hem vingut varies vegades.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • Si un a Castell d'Aro.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Vinc a passar el dia amb els nens.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Si perquè no una petita explicació.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Als nens.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • A la jardineria.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • L'aprofitaria jo pels meus fills.

  • Creu que és un negoci?

  • No ho crec.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si, a per la quinta.

    Qüestionari: 23 Parc del Fum

    Persona encastada: Xavier. És de Palau de Plegamans. De professió tapisser.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No és la segona vegada.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No en conec cap.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • M'agraden aquest tipus d'instal·lacions i m'agrada força.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • Si, provablement si.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Si, però sobretot els de vapor.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • No ho sé.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • Al esport en general.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Portar als meus familiars.

  • Creu que és un negoci?

  • No, jo crec que no pel preu de l'entrada i el manteniment de les maquines, no crec que sigui un negoci. Jo crec que més és una cosa pel poble i sobretot pels nens.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si sempre que hi vinguin familiars amb nens petits, hi tornarem.

    Qüestionari: 24 Parc del Fum

    Persona encastada: Sergi. És de Palau de Plegamans. De professió treballador de carrefoure.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No, no és la primera vegada, ja fa temps que hi vaig venir.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No, així de trens no.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • M'agraden els tren i vinc a passar el dia.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • Si pogués a lo millor si.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • La veritat és que si, perquè és una cosa curiosa.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • No, en principi solament tinc nenes i ja saps que les dones els trens no li agraden massa.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • A moltes coses, però la veritat és que no tinc temps lliure ni per pensar-ho.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Gastar-ho, evidentment.

  • Creu que és un negoci?

  • No per arreés, ja que la nena cada cop que és munta no té que pagar bitllet, només el pago jo.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si per descomptat, ja que cada cop que tinc temps en dono una volta.

    Qüestionari: 25 Parc del Fum

    Persona encastada: Miquel Àngel. És de Barcelona. De professió electricista.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No, és la segona vegada.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • No, venim a passejar.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No m'interessa.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Si que m'interessaria.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Al meu pare.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • A estar més a la família.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • L'aprofitaria jo i la meva família.

  • Creu que és un negoci?

  • No és un negoci.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si.

    Qüestionari: 26 Parc del Fum

    Persona encastada: Dina. És de Barcelona. De professió auxiliar d'enfermeria.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No, es la segona vegada que hi vinc.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Només vinc a passar el dia.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • L'escoltaria però no m'apassiona.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Als nens petits.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • A pintar.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Jo l'aprofitaria o el donaria a un familiar.

  • Creu que és un negoci?

  • Si, tot és un negoci.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si.

    Qüestionari: 27 Parc del Fum

    Persona encastada: Manuel. És de la Llagosta. De professió jubilat.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No, no és la primera vegada però jo vinc amb els nets.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • M'agrada el tren, jo trobo a faltar el soroll del tren.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No perquè no l'havia pensat.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Si, perquè no.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Doncs no ho sé. Sempre vinc amb els meus nets.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • A mi m'agrada passejar.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • L'aprofitaria jo amb els nets.

  • Creu que és un negoci?

  • No, jo crec més bé que són un senyors que li agraden i ho fan perquè els nens coneguin el tren.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si segur, si déu en dona salut vindré.

    Qüestionari: 28 Parc del Fum

    Persona encastada: Cristóbal. És de Santa Perpetua. De professió jubilat..

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No és el primer cop.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Només vinc a passar el dia.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • No, això amb l'edat que jo tinc, el tinc més que conegut.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • Tinc un fill que té molta passió per els trens.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • Als meus nets.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • Jo no tinc temps per això, el donaria.

  • Creu que és un negoci?

  • No, perquè això té molt de gasto i amb el preu que cobren no crec que tinguin massa benefici.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si.

    Qüestionari: 29 Parc del Fum

    Persona encastada: Maribel. És de Barcelona. De professió informàtica.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • Si.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • No.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Només vinc a passar el dia.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • No.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Home doncs si estaria molt bé .

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • No ho crec.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • A sortir fora al camp.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • El regalaria a algú conegut.

  • Creu que és un negoci?

  • Segur que hi ha un negoci.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si, però a un altre parc d'aquest estil.

    Qüestionari: 30 Parc del Fum

    Persona encastada: Juli. És de Mollet. De professió pastisser.

  • És el primer cop que vens a veure el funcionament d'aquest trens?

  • No.

  • Coneixes algun altre circuit d'aquesta mena?

  • Si, en Sabadell.

  • T'agraden els trens o només vens a passar el dia?

  • Només vinc a passar el dia.

  • Si pogués es faria soci d'un club de trens?

  • Si tingués la possibilitat i depenen del preu si.

  • A part de pujar al tren, li agradaria saber com funcionen aquest tipus de trens?

  • Si, perquè no.

  • Hi ha algú més que li agradin aquests tipus de circuits a la seva família?

  • No.

  • Si tingués més temps lliure a quines coses les dedicaria?

  • A la marqueteria.

  • Si ja hagués visitat el circuit i li donessin un passi de 10 viatges, que faria?

  • L'aprofitaria.

  • Creu que és un negoci?

  • No ho crec.

  • Hi tornarà algun altre dia?

  • Si.

    2

    . 2 de Batxillerat C.

    Barcelona, 12-03-2001.