Tratado de la naturaleza humana; David Hume

Idees ambigües. Relació boles de billar. Vida humana. Sentiment moral

  • Enviado por: Gema
  • Idioma: euskera
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm



TEXTOS DE HUME

Abstract i Sobre el sentiment moral

2n B de Batxillerat

[Escribir el nombre del autor]

TEXTOS HUME

ABSTRACT

  1. Quin retret fa Hume als filòsofs que fins ara han estudiat la natura humana? I què és el que ell els proposarà?

El que D. Hume retreu als filòsofs que havien estudiat la natura humana fins al moment és que ho havien fet de forma que es guiaven més per les passions i pels sentiments i no pas per uns raonaments i unes reflexions estructurades.

És a dir, Hume retreu a aquests filòsofs el fet de que han acceptat principis no demostrats adequadament i han desprestigiat la filosofia davant les ciències, amb les seves incoherències i argumentacions errònies guiades pels sentiments.

El que Hume proposa a partir d’aquest retret és la construcció d’una nova filosofia que estigui basada en la reflexió i en el raonament (a partir de l’experiència sensible ja que Hume és el màxim representant de l’empirisme de l’època).

Proposa, doncs, l’elaboració d’una nova filosofia que serveixi de base tant en les ciències com en la mateixa filosofia i així elevar aquesta ciència al seu màxim grau d’exactitud.

En conclusió, “...es proposa de fer l’anatomia de la naturalesa humana d’una manera regular, i us promet que no en traurà cap conclusió que l’experiència no l’autoritzi.”

  1. Què és el que cal fer amb les idees ambigües?

En primer lloc, cal aclarir que Hume distingeix dos tipus de percepcions1: les impressions i les idees. Quan tenim sentiments o rebem informacions dels nostres sentits sobre un objecte es tracta d’una impressió i quan reflexionem i recordem l’objecte que en el moment no es present, parlem d’idea.

Dit això Hume conclou que no podem pensar cap cosa de la que no n’haguem tingut la impressió. “Les impressions són sempre les que precedeixen i tota idea amb què es basteix la imaginació fa primer la seva aparició en una impressió precedent.”

Dit això quan una idea és ambigua, segons Hume, el que cal fer és contrastar-la amb la impressió que la precedeix per tal d’aclarir-la, i si aquesta idea no procedeix de cap impressió no tindrà cap significat com ara les idees de substància i essència que esmenta i examina per elaborar la seva crítica.

1 Segons Hume qualsevol cosa que pugui presentar-se a la ment

  1. Quines circumstàncies són les que Hume troba en l’anàlisi de la causa en relació a les boles de billar?

A l’hora d’analitzar l’exemple de les boles de billar, el que Hume troba és el que anomenarà les circumstàncies de contigüitat, prioritat i conjunció constant.

La circumstància de contigüitat fa referència a que allò que anomenem causa i allò que anomenem efecte, tenen lloc de forma contigua o seguida en un mateix espai i en un mateix moment o temps.

En la circumstància de prioritat temporal, veiem que fa referència a que el que anomenem causa sempre precedeix o succeeix abans del que anomenem efecte.

En relació a la conjunció constant, exposa que el que la memòria ens permet saber, després de veure exemples de diversos objectes diverses vegades, és que sempre és el mateix objecte la causa i el mateix objecte l’efecte o semblants a aquests, és a dir, que objectes semblants a una causa produiran un objecte semblant en l’efecte.

Aquestes circumstàncies, aplicades en l’exemple de les boles de billar, serien:

En la contigüitat, una bola a la que se li ha induït moviment, toca a l’altra, que resta immòbil situada a la taula de billar, i en el moment i lloc en que la primera bola toca la segona, aquesta es posa en moviment.

En la prioritat temporal, la primera bola és la que primer té moviment, i la segona bola és la que després de que xoquin, té moviment.

Finalment, en la conjunció constant, podríem dir que quan hem vist més d’un cop que la primera bola produeix un efecte de moviment en la segona bola, i així amb altres objectes semblants, la nostra memòria ens permetrà deduir i recordar que en objectes semblants a les boles de billar (o tampoc molt semblants), quan un tingui moviment i xoqui amb un que no en té, el segon segurament tindrà el mateix efecte que la segona bola, és a dir, es ficarà en moviment.

  1. Per a què utilitza l’exemple d’Adam?

Hume utilitza l’exemple d’Adam, que hipotèticament ha estat creat amb raó però sense experiència, per a explicar que sense l’experiència no podem concloure què és la causa d’un objecte o què n’és l’efecte d’un altre i així veure que no hi ha cap demostració per a la conjunció de la causa i efecte, ja que amb l’experiència passada, la raó s’avança a la visió i arriba a la conclusió de que un esdeveniment passarà si se’n precedeix un altre.

Argumenta amb l’ajuda d’aquest exemple, que tots els raonaments referents a la causa i l’efecte són a partir de l’experiència, i que els raonaments que se’n dedueixen es basen en que la natura seguirà sent igual, que el primer objecte mourà el segon com ho ha fet sempre. Conclou que “...causes semblants, en circumstàncies semblants, produeixen efectes semblants.”

Així doncs, també utilitza l’exemple d’Adam per a aclarir que no hi ha cap prova per a demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar sent el mateix que en el passat.

  1. Què vol dir que el costum i no la raó és qui guia la vida humana?

Quan Hume expressa que el costum és la guia de la vida humana vol dir que no trobem cap prova de que puguem suposar que l’efecte serà igual que en les experiències passades i que per això fem ús del costum i que aquest és el que indueix a la creença de que es tornarà a repetir un esdeveniment d’acord amb les experiències passades. El fet de que afirmi que no es la raó la que guia la vida humana és perquè la seguretat de que un fet es produirà en el futur no és absoluta i que no es basa en la raó, sinó que és una creença induïda pel costum.

El costum és un hàbit que s’ha obtingut a partir d’experiències passades, creat per la tendència que té la ment a fer inferències en els enunciats. El costum és el fonament dels nostres judicis, per exemple: el foc em va cremar ahir, el foc m’ha cremat avui, així suposo i crec que demà em passarà el mateix i el foc em cremarà demà, per això demà no ficaré la mà al foc.

  1. Com cal entendre la creença a diferència de la concepció?

Segons Hume, la creença consisteix en elevar una simple idea a un mateix nivell que el de les nostres impressions, que són la forma més directa de conèixer la realitat ja que venen donades per l’experiència sensible, perquè les captem amb els nostres sentits.

La creença, segons Hume, és una idea forta i vivaç, derivada d’una impressió present relacionada i associada amb ella. Hume descriu la creença com una “...concepció més forta, de vegades més vivaç, més vívida, més ferma o més intensa” .

En l’opinió de Hume, la creença varia la manera en que concebem un objecte i només afegeix a les nostres idees una força i vivacitat addicional tal com a les impressions.

Considera que tenir una creença no és el mateix que concebre una idea, que la creença ha d’afegir alguna cosa a la mera concepció d’una idea. El que s’afegeix a aquesta idea és un sentiment, el sentiment que ens fa viure amb més intensitat aquesta idea.

La creença ve determinada pel costum i es guia per els sentiments mentre que la concepció es basa en les idees racionals.

SOBRE EL SENTIMENT MORAL

  1. Quin és el paper de la raó i del sentiment en les decisions morals?

En el sentiment moral, la raó no juga un paper massa important sinó que queda subordinada als sentiments que les accions i les qualitats de les persones ens desperten.

No es pot demostrar que una cosa és bona o dolenta amb la raó o amb una argumentació racional en tant que la raó no governa els sentiments o passions, sinó tot al contrari, la raó és governada pels sentiments.

Els sentiments provenen d’una experiència i per això els judicis són particulars i per tant no necessaris. Aquests sentiments busquen un benefici útil comú, és a dir, busquen un plaer útil per al major nombre de persones.

Les accions i eleccions morals que fem parteixen dels nostres sentiments, el que guia la nostra manera de fer.

Així doncs, els sentiments són el motor de la nostra conducta, allò per el que escollim una cosa o una altra, allò que defineix els nostres actes i el que som i la raó queda subordinada als sentiments jugant un paper secundari de reflexió.

  1. Què pretén demostrar Hume amb les cinc objeccions a la raó com a font de moralitat?

Per Hume, la moralitat es tracta d’una qüestió de fet. Per això ens ofereix arguments per a rebutjar la possibilitat de que la raó sigui la base de la moralitat.

Si es diu que la raó és la font de les distincions morals, aquestes distincions s’haurien d’obtenir mitjançant un dels dos tipus de coneixements (qüestions de fet i relacions d’idees). Però el cas és que cap d’aquests tipus de coneixements ens permet conèixer allò bo i allò dolent.

  1. Per què diem que l’acció de Neró és delicte i no la d’Edip?

L’acció d’Edip, no es considera delicte degut a que aquest no va establir cap tipus de relació amb Laio, i involuntàriament es va formar un sentiment erroni cap a aquesta acció. En canvi, l’acció de Neró és considerada un crim ja que va matar a la seva muller Agripinia, per la qual tenia sentiments i una relació i totes les circumstàncies li eren conegudes, és a dir, va ser premeditat. L’acció de Neró es considera un delicte perquè sentiments com l’odi van anul·lar els sentiments de humanitat i deure. Segons l’acció i l’objecte de l’acció, el que es va fer i perquè es va fer, es jutgen aquestes mateixes. Així doncs, Hume conclou que per a que es cometi un crim hi ha d’haver la intervenció d’uns sentiments que impulsin a cometre’ls.

  1. Quines són les principals diferències entre la raó i el gust?

D. Hume distingeix entre la raó i el gust. En primer lloc, defineix la raó com quelcom que processa coneixements i procura l’estat dels objectes en la realitat de la natura, sense cap tipus de subjectivitat dels sentiments i ens proporciona la clau per a aconseguir la felicitat i evitar la misèria.

Per una banda, remarca que el gust és el plaer, i això el porta a excloure de la moral tot allò que mortifica l’ànima, ja que al cap i a la fi, la moral és la felicitat de viscuda per el major nombre de persones possibles. El gust, doncs, és allò que dóna sentit a la realitat de la raó. El gust dóna el sentiment de felicitat o misèria