Transport

Història. Transports ferroviaris, per carretera, marítim, aeri, públic i militar. Sistemes de Transport Intel·ligent. ITS. Tren. Autobus

  • Enviado por: Tristana
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad

EL

TRANSPORT

  • El Transport:

  • 1.1. Per a què serveix el transport?

    La finalitat de qualsevol sistema de transport és permetre el desplaçament, tant de persones com d'objectes, en un temps i amb un cost mínims; a més ha de garantir-ne la seguretat i, en el cas de les persones, la comoditat.

  • .1. La seva història:

  • Amb el constant desenvolupament de les tecnologies és inevitable el també desenvolupament dels transports.

    Antigament exisiten transports molt senzills, que anaven amb energia eòlica, del vapor, muscular, etc.

    Per a veure l'evolució del transport veiem com a exemple la història del transport marítim a partir del vaixell de vapor:

    El Clermont, va ser el primer vaixell a vapor eficient. Va ser construït per l'inventor americà Robert Fulton. Va fer el seu viatge inaugural l'any 1807 pel riu Hudson.

    Cap a l'any 1840, en el mateix temps que un vaixell de vapor podia fer sis viatjes entre Amèrica i Europa, un veler en podia fer només tres.

    El conegut clíper, un tipos de veler ràpid i elegant, va ser l'últim dels vaixells de vela que es va utilitzar amb finalitats comercials.

    A partir d'aquests vaixells de vapor el transport marítim es va transformar i es van deixar d'utilitzar els velers (excepte per competicions o de manera extraprofessional).

    El motor dièsel va suposar pels vaixells moderns un funcionament més econòmic que ha reemplaçat als motors de vapor. La utilizació de l'energia nuclear en els vaixells està restringida en la actualitat als navius militars. Un altre avenç en la navegació moderna és l'aerodeslliçant, qua és una embarcació que va sobre un coixí d'aire a uns centímetres de l'aigua o del terreny.

    [foto1: vaixell aerodeslliçant]

    1.2. Mitjans de transport:

    Gràcies a la utilització de les diverses formes d'energia i a la construcció de grans infraestructures, els transports permeten el desplaçament de persones i mercaderies de manera ràpida, econòmica isegura. En funció del medi per on circulen els vehicles, els transports es classifiquen en: terrestres, marítims i aèris.

    1.2.1. Els transports terrestres:

    'Transport'
    Aquests, són els que circulen per carreteres, vies fèrries o camins de terrestres. Són:

    • El Tren: Sèrie de vagons enganxats els uns amb els altres que, arrossegats per una o més locomotores, condueixen passatgers (tren de passatgers) o mercaderies (tren de càrrega) d'un punt a un altre d'una via fèrria. Existeix el tren d'alta velocitat que és un tren que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per línies d'alta velocitat.

    [foto2: locomotora i vagons d'un tren]

    • El Tramvia: Ferrocarril, generalment de tracció elèctrica, instal·lat en una via pública per on poden circular al mateix temps tota mena de vehicles, per la qual cosa els carrils, de perfil especial, són encaixats en el paviment del carrer o de la carretera i el corrent elèctric és pres generalment d'una catenària mitjançant el tròlei.

    [foto3: tramvia enmig d'una ciutat]

    • L'automòbil: Transport capaç de produir la seva pròpia força motriu i que pot desplaçar-se i ésser guiat segons el voler del seu conductor. En són exemples els cotxes, els autobusos, els camions, les motocicletes, etc.

    • Ferrocarril Metropolità: Ferrocarril destinat al transport ràpid de viatgers per l'interior d'una ciutat. [foto4: metro]

    1.2.2. Els transports marítims:

    Aquests, són els que circulen per l'aigua.

    • L' embarcació: Qualsevol construcció naval, grossa o petita, destinada a solcar les aigües, dirigida per l'home, a fi de transportar persones o coses per mar, rius, llacs o albuferes. Per exemple el vaixell que és una embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d'importància.

    [foto5: embarcació del s. XVIII ]

    1.2.3. Els transports aeris:

    Aquests, són els que circulen per l'aire (volant). Els més utilitzats són:

    • L'avió: Aeronau proveïda d'un grup propulsor(motor) i de plans sustentadors (ales) fixes durant el vol.

    • Helicòpter: Giroavió en el qual la força de sustentació és deguda a un o més rotors, d'eixos gairebé verticals, que giren per l'acció de la potència motriu instal·lada.

    [foto6: helicòpter en la ciutat]

    1.3. Elements comuns en els sistemes de transport

    Entre tots els diferents sistemes de transport hi ha grans diferències però tots tenen en comú aquests elements:

    • Un element motriu, que transforma l'energia utilitzada i permet obtenir la força necessària per al desplaçament del mitjà de transport.

    • Un espai adequat al transport de passatgers o de mercaderies.

    • Uns sistemes de comandament i control que permeten que el conductor pugui donar ordres al motor i a la resta d'equip.

    • Unes vies o rutes per on circlen, que, en casos determinats, cal construir.

    1.4. Energies utilitzades

    La més utilitzada és la derivada del petroli: la gasolina, el gasoil i el fuel.

    Les característiques principals de les energies utilitzades en els mitjans de tranport són: el baix cost, la transportabilitat senzilla i la gran rendibilitat.

    1.5. El bitllet o pagament

    En el transport públic es va inventar el bitllet o pagament, per a assegurar que s'ha abonat el cost del servei del qual es fa ús.

    Antigament els bitllets es venien manualment, i fins i tot en alguns casos el venedor havia d'emplenar algunes dades a mà. Avui en dia, els didtemes de venda de bitllets també s'han adaptat a les noves tecnologies, venda automàtica, reserva informatitzada, informació a través d'internet, etc.

    [foto7: bitllet ATM T-10]

    2. El transport ferroviari. El tren:

    2.1. Element motriu:

    La locomotora o màquina és l'element motriu del tren. En alguns trens s'acobla als vagons i en altres forma part del mateix vehicle de transport (autopropulsats o automotors).

    Hi ha tres tipus de locomotores:

    • La locomotora de vapor:

    Es compon per un cos principal que conté la caldera. El vapor que s'hi introdueix és conduït als pistons. La tija del pistó és fixada a la biela, la qual transforma el moviment lineal del pistó en moviment rotari, així giren les rodes motrius. A la part posterior de la locomotora hi ha la cabina de conducció. Darrere de la majoria de locomotores s'hi acobla un vagó que transporta el combustible i els dipòsits d'aigua.

    Fins el 1940, els motors a vapor proporcionaven la força motriu de la majoria de les locomotores utilitzades es les vies fèrries. Després, la locomotora va quedar antiquada, primer als Estats Units i més endavant a la resta del món. Cap a finals de la dècada del 1980, només algunes, com les utilitzades en línees turístiques de via estreta, s'utilitzaven en els països industrialitzats.

    • La locomotora elèctrica:

    És més ràpida, silenciosa, potent i fàcil de manejar que la de vapor. És menys contaminant però menys econòmica, ja que la l'electrificació de les vies convencionals i la construcció de noves vies electrificades suposa un cost elevat.

    Té un motor elèctric que s'acobla a les rodes mitjançant un tren d'engranatge. El corrent arriba al motor mitjançant el pantògraf (estructura de tub articulada que es fixa al sostre de la locomotora), i les rodes, en contacte amb el rail, tanquen el circuit.

    • La locomotora dièsel:

    Funciona amb un motor de combustió interna dièsel i utilitza com a combustible el gasoil.

    La invenció d'aquesta locomotora va ser posterior a la de l'elèctrica, i l'expansió de totes dues va fer possible la desaparició de les locomotores a vapor. N'hi ha de dos tipus, l'hidràulica i l'elèctrica.

    2.2. Material remolcat:

    Diferents cotxes i vagons componen el material remolcat.

    Són formats per un xàssis d'acer que es munta sobre els bogies (estructura de suport de dos o tres eixos i les seues rodes; porta els sistemes de suspensió corresponents) i la carrosseria.

    Els cotxes són per al transport de passatgers, n'hi ha de molts tipus però tots tenen compartiments amb seients o lliteres (o llits), també tenen lavabo i són climatitzats.

    Els vagons són per al transport de mercaderies.

    2.3. Infraestructures:

    La via juntament amb les agulles (permeten unir dos vies o canviar els trens d'una via a una altre) és una estructura formada bàsicament per dos rails paral·lels que estan fixats a unes travesses col·locades sobre el balast (llit de grava que distribueix el pes que suporten les vies i impedeix el seu desplaçament).

    2.4. Senyalització:

    La senyalització de les línees ferroviàries és indispensable per garantir la seguretat i el bon funcionament del servei. Actualment es fa de forma automàtica i informatitzada a partir del Centre de Control del Trànsit (CTC). Les estacions tenen una taula de circulació que permet la visualització de la senyalització i la situcació de les diferents vies per facilitar el pas dels trens.

    2.5. L'estació:

    És el lloc on els ferrocarrils s'aturen per recollir o deixar la càrrega (ja siguin passatgers o mercaderies).

    A aquestes és on s'adquireixen els bitllets i s'emmagatzemen els materials transportats mentre no s'envien a la seua destinació.

    3. El transport per carretera. L'automòbil:

    3.1. L'automòbil:

    És el vehicle capaç de produir la seua pròpia força motriu.Els més comuns són: el cotxe, l'autobús, la furgoneta i el camió.

    3.2. Parts fonamentals:

    Tots els automòbils tenen unes parts comunes, que són:

    • El motor que és l'element fonamental, permet el desplaçament del vehicle. Normalment és d'explosió, però també existeix l'elèctric.

    [foto8: motor d'un Golf]

    • La transmissió és el conjunt de mecanismes que permeten transmetre el moviment del motor a les rodes.

    • Les rodes que permeten el desplaçament del vehicle. Són formades per la llanda (per on es fixen al vehicle), el pneumàtic (va muntat sobre la llanda i és el que es recolza a la carretera). Els vehicles disposen de frens, que serveixen per reduir la velocitat, actuen directament sobre les rodes o sobre la transmissió.

    • La suspensió que uneix les rodes amb l'estructura principal i permet absorvir les irregularitats del terreny, això augmenta l'estabilitat i el confort del vehicle.

    • La carrosseria que es compon de diferents elements que units formen un cos (aerodinàmic) sòlid i resistent que protegeix els ocupants i les mercaderies dels agents atmosfèrics i dels efectes un possible accident.

    • El xàssis és una estructura metàl·lica situada ala part inferior del vehicle. Sobre aquesta estructura es munten la carrosseria, el motor, la transmissió, etc.

    [foto9: planta de montatge de cotxes]

    3.3. Infraestructures:

    La infraestructura dels transports per carretera consta d'una xarxa viària formada bàsicament per carreteres nacionals o comarcals, autovies i autopistes. Per salvar els obstacles del relleu es construeixen ponts, túnels i viaductes.

    3.4. Senyalització:

    Per garantir una bona circulació i orientació dins d'aquesta xarxa, a les rutes viàries hi ha senyalitzacions visuals (senyals de trànsit, semàfors, reflectors, etc.) o acústiques que són d'àmbit internacional i que cal respectar rigorosament.

    'Transport'

    [foto10: senyalització relativa a la velocitat]

    4. El transport marítim. El vaixell:

    4.1. Les embarcacions:

    Són unes construccions que suren en l'aigua. Estan dirigides per les persones, amb els seus braços o ajudades pel vent o un motor, i estan destinades al transport de persones o mercaderies.

    D'embarcacions n'hi ha de molts tipus: grans vaixells, petites barques de pescadors, de salvament, recreatives, etc.

    4.2. Què és un vaixell?

    És un tipus d'embarcacio destinada a diverses activitats: al transport, a operacions militars, a la pesca d'alturao a tasques científiques.

    La capacitat de càrrega dels vaixells sol mesurar-se en tones de pes mort, que inclouen el pes que pot transportar més el del mateix vaixell, el del combustible, la tripulacio i altres elements necessaris per al seu funcionament.

    4.3. Parts fonamentals:

    Els vaixells, com tots els transports tenen unes parts fonamentals que són:

    • El buc, és el cos estructural principal. Sobre aquest es munta el pont, les grues, els arbres i altres elements en funció del tipus d'activitat que li és pròpia.

    • Les bodegues, són a l'interior del buc. Són els espais destinats a les càrregues de mercaderies.

    • Les cabines, també són a l'interior del buc. Són els espais destinats al transport de les persones.

    • La sala de maquines, és l'espai que conté el sistema de tracció i els generadors elèctrics.

    • Al pont hi ha els elements de comandament i control del vaixell:

    • La roda del timó és la roda fixada pel centre a un eix que quan es fa girar permet maniobrar el timó.

    • El radar és l'aparell que permet localitzar i identificar ub objecte mitjançant ones d'alta freqüència.

    • Els sistemes de navegació són un conjunt d'aparells que permeten conèixer el posicionament del vaixell i establir el camí que ha de seguir.

    4.4. Infraestructures:

    El port és una instal·lacio bàsica per a la navegació. A més els vaixells hi estan protegits de l'onatge i del vent, s'hi poden amarrar i hi troben totes les instalacions necessàries per embarcar passatgers i mercaderies, per proveïr-se de combustible, etc. Tna tpoden ser naturals com artificials, però la majoria son artificials, construits per l'home.

    4.5. Rutes de navegació:

    Els vaixells circulen per unes rutes traçades fixes per evitar xocs amb altres vaixells. Gràcies a uns sistemes de navegació molt sofisticats, que reben informació via satèl·lit, es poden seguir les rutes amb la màxima exactitud.

    [foto11: diversos petits vaixells amarrats]

    5. El transport aeri. L'avió:

    5.1. Les aeronaus:

    Són màquines dissenyades per navegar per l'espai aeri.

    5.2. Què és un avió?

    És el vehicle aeri més estès utilitzat. Les grans companyies aèries normalment fan servir avions de línia que fan trajectes fixos en els quals s'admeten càrregues i passatgers. El Boeing, l'Airbus i el Concorde en són alguns models.

    [foto12: aeronau AWACS]

    5.3. Parts Fonamentals:

    L'avió de línia, es compon de aquests elements:

    • El grup propolsor, que és l'element que proporciona a l'avió la velocitat necessària per volar. Els avions més grans utilitzen un model de turboreactor anomenat turbofan.

    • Les ales, són els elements que permeten aprofitar la velocitat que dóna el grup propulsor per enlairar-se. També serveixen per emmagatzemar el combustible. Hi van instalats els alerons i els falps.

    • El buc, és la part de l'avió destinada a la càrrega. Hi ha la cabina de control, des d'on es controlen tots els sistemes de l'aeronau, la zona de passatgers i la bodega d'equipatges.

    • Els sistemes d'estabilització i direcció. Per controlar si l'avió es desplaça en altura, de costat o cap endavant.

    • El tren d'aterratge permet a l'avió agafar velocitat per enlairar-se des de la pista o bé frenar en cas que vulgui aterrar. Es compon d'un grup de pneumàtics molt resistents a la pressió i el calor, un sistema d'amortidors i uns potents frens de disc per reduir la velocitat.

    5.4. Infraestructures:

    Els aeroports, són les instal·lacions terrestres on els avions poden enlairar-se i aterrar.

    Els elements que formen l'aeroport modern son: les pistes, la torre de control, les terminals de passatgers i de càrrega, els serveis de manteniment i reparació d'avions i els serveix generals (un cos propi de bombers i un d'assistència mèdica urgent).

    5.5. Rutes aèries:

    Els avions de línia segueixen unes rutes prèviament determinades per tal d'optimitzar el servei i evitar col·lisions. Durant el vol, un ordinador (indicaor de ruta) informa l'itinerari que cal seguir. A prop dels aeroports les torres de control s'encarreguen de coordinar per ràdio el trànsit dels avions que arriben i els que marxen.

    5.6. El turbofan:

    5.6.1. Què és el turbofan?

    El turbofan es un model de turboreactor que a més d'aconseguir velocitat gràcies a l'expansió dels gasos de la combustió, aprofita la força de sortida d'aquests gasos per accionar un ventilador gegant que impulsa un gran volum d'aire cap a enrere; així augmenta la força del motor i estalvia combustible.

    El combustible utilitzat s'anomena querosè. Aquest tipus de reactor pot arribar a proporcionar 1.000 km/h.

    5.6.2. Com funciona?

    Els 5 passos del funcionament d'aquest reactor són:

  • El ventilador impulsa l'aire cap al compressor i al voltant de la turbina.

  • El compressor fa que augmenti la pressió de l'aire abans que aquest entri a la cambra de combustió.

  • A la cambra de combustió es crema la barreja d'aire comprimit i combustible; els gasos surten a pressió.

  • Els gasos fan moure la turbina, que fa girar el ventilador i el compressor.

  • El motor és impulsat endavant com a reacció a la força generada pel corrent conjunt de l'aire fred i els gasos de la combustió.

  • [foto13: motor Turbofan]

  • La indústria del transport aeri:

  • 5.7.1. Què és?

    És la àrea del comerç que utilitza avions per transportar pasatjers, carregament i correu. Les empreses de transport aeri ofereixen serveis programats i altres no programats, en rutes locals, regionals, nacionals i internacionals. Els avions que utilitzen aquestes empreses són des de petits aparells d'un sol motor fins avions a reacció de varis motors.

    5.7.2. La seva història:

    Els primers serveis aeris de transport de passatgers van començar l'any 1913, quan zepelins van cubrir trajectes entre varies ciutats alemanyes. El primer servei aeri programat fou a Estats Units l'any 1914.

    A l'Índia, Europa i Estats Units hi va haver vols experimentals de correu aeri abans de la I Guerra Mundial, però els serveis de transport aeri regulars no van quedar establerts fins després de la guerra.

    L'any 1918 es va posar en marxa el primer servei aeri programat d'Estats Units; un any més tard es va iniciar un servei diari de passatgers entre Londres i París.

    A Europa molts goberns van desenvolupar un ampli sistema de linees aèries.

    Encara que les primeres rutes del correu aeri no arrivaben a l'altura de les entregues en 24 hores de Estats Units, les operacions Europees per passatgers es van perfeccionar molt més.

    L'any 1929, les linees aèries britàniques Imperial Airways atenien una ruta comercial a la Índia i, en pocs anys, altres països van començar a oferir serveis combinats de correu i passatgers a colònies i països llunyans.

    Quan va esclatar la II Guerra Mundial hi va haver grans i importants avenços en la previsió meteorològica i equips per a la navegació i la aerodinàmica. Les grans aeronaus van començar a unir als diferents continents.

    Durant la guerra va quedar establert el transport aeri internacional. I després de la guerra els nous avions cada vegada tenien menys dificultats per superar tormentes i els vents amb torbolències.

    Tots aquests nous invents van anar substituïnt els transadlàntics com a forma bàsica de viatjar grans distàncies.

    L'any 1970 va entrar en funcionament el JUMBO.

    Les operacions de línies aèrees modernes inclueixen un considerable esforç en els serveis auxiliars.

    Per cumplir totes les normes de formació i els requisits de adequació per el vol, les línees aèrees utilitzen molt els simuladors informatitzats, ja que una formació exclusiva per pilotar avions a reacció es massa costosa i exigeix massa temps.

  • El Transport públic:

  • 6.1. Què és?

    És el servei de transport urbà i suburbà de passatgers al que s'accedeix mitjançant el pagament d'una tarifa fixada i que es duu a terme amb serveis regulars en rutes determinades, horaris establerts i parades específiques. Moltes ciutats de talla mitjana utilitzen sistemes de transport ràpid ferroviari. Per altra banda, les grans ciutats, i també moltes petites, disposen de autobusos i/o camions, guagues, colectius, segons les denominacions per aquest servei, a més a més del transport ferroviari.

    6.2. La seua història:

    Encara que està documentada la existència de serveis de carruatges de caballs des de principis del segle XVI, el primer òmnibus modern no va ser introduït fins l'any 1829, quan George Shillibeer, un fabricant de carrosses, va establir un servei a Londres. El següent servei regular es va inaugurar l'any 1831 a la ciutat de Nova York i recorria la avinguda Broadway.

    Amb la Revolució industrial i el conseqüent creixement de les ciutats, es va fer cada vegada més necessari un sistema de circulació urbà per transportar la població a la feina, a les celebracions socials, culurals i esportives, i per desplaçaments particulars, etc. El primer servei de transport ràpid subterrani, conegut com a metro o ferrocarril urbà es va inaugurar a Nova York l'any 1904.

    Quan va començar a utilitzar-se l'automòbil privat en les dos primeres dècades del segle XX, moltes companyies de ferrocarril urbà van caure en picat.

    Durant la dècada del 1930 es va fer un esforç per la seva reavilitació. La majoria de les ciutats ben ràpidament van començar a utilitzar l'autobús propulsat per dièsel, perquè permetia flexibilitat i llibertat a la hora de seleccionar la ruta de la línia de transport que amb el cable aeri era casi impossible.

    El transport públic fa una funció crítica en moltes grans àrees metropolitanes, on més del 50% dels treballadors depenen d'aquest per desplaçar-se fins i desde el seu lloc de treball.

    6.3. Tipus de serveis:

    El transport públic es pot classificar segons determinades característiques diferenciadores: independència de pas, control de conducció, forma de propulsió i tipus de servei que proporciona.

    6.4. Futur del transport públic:

    Properament, els mitjans de transport existents amb tecnologies probades seran millorats. Les ciutats amb aquests sistemes extendran les seues línees, mentre planegen construir noves infraestructures que inclueixen transport ràpid de cercanies, autobusos i sistemes de metro o subterrani lleuger. Les alternatives de baix cost són les que tenen millors possibilitats. També hi ha un gran interès pel ferrocarril de cercanies. Part d'aquest interès és degut al fet de que moltes ciutats tenen vies de ferrocarril sense utilitzar i subutilitzades que poden proporcionar recorreguts preferents de baix cost.

    A causa de la gran preocupació medioambiental, els autobusos impulsats per combustibles alternatius substituiran als de motor dièsel.

    Hi ha una enorme varietat de noves tecnologies en l'àrea dels sistemes de vehicles inteligents. Per exemple, un traballador podria disposar d'informació en temps real, a l'ordinador de casa seva, relativa a l'hora que arribarà el següent autobús a la parada de més a prop. La informació per planificar el viatge també estarà disponible. Les agències de transport utilitzaran tecnologies avançades per la gestió del tràfic i l'estat dels seus vehicles.

    Els sistemes de control de vehicles que guiaran els autobusos al llarg de vies i rutes fixades estan en investigació: reduiran el retràs dels vehicles, incrementeran la seva capacitat i milloraran la seva seguretat.

    La automatització a través de noves pot proporcionar un mitjà per reduir el treball mentres augmenten el rendiment i la seguretat. Alguns sistemes de transport guiats automàticament funcionen en aeroports, centres comercials, campus universitaris i parcs. La seva aplicació en més d'un us es valora continuament.

    La investigació es desarrolla sota la forma de vehivles de lavitació magnètica i suspesos en l'aire. Altres sistemes en continu desenvolupament son els passadissos mòbils, pensats sobretot per distàncies curtes: traslladen als peatons a una velocitat de tres a cinc vegades la del paseig.

    7. El Transport Militar:

    7.1. Què és?

    És el transport utilitzat i regulat pels serveis militars o armats. Els vehicles, les ciurcumstàncies i la urgència del transport militar, sobretot en la força aèrea i marina, diferencien aquests del transport comercial convencional.

    7.2. Es divideix en:

    Tres categories principals:

    • Orgànic: Té a veure amb l'equip i l'armament autopropulsats asignats a les unitats militars i mantinguts per aquestes. Pot consistir en tancs, artilleria autopropulsada, carretons blindats pel personal, camions, barques. Embarcacions de desembarcament, vehicles amfibis, helicòpters i avions.

    • Inorgànic: Inclueix equips de propietat dels militars i manejats per ells, però no asignats en exclusiva a les unitats. Consisteix en bucs pel transport de tropes, vaixells de càrrega, avions, helicòpters, embarcacions de desembarcament, vehicles ambifis i material pels ferrocarrils.

    • Civil: Els mitjans de transport civil utilitzats únicament pels militars inclueixen serveis ferroviaris, vehicles comercials amb motor terrestres i aquàtics i aerolínees.

    8. Sistemes de Transport Intel·ligent (ITS):

    8.1. Què són?

    Són tecnologies que inclueixen electrònica avançada, comunicacions i sistemes informàtics per augmenta la eficiència i seguretat del transport per carretera. Proporcionen intercanvi de informació en temps real entre els conductors i les autopistes.

    8.2. Actualment:

    La administració de la circulació és una àrea en la que s'estan utilitzan sistemes avançats d'electrònica per millorar el control del tràfic o trànsit.

    En algunes ciutats, la circulació de les principals carreteres es controlen mitjançant càmares de vídeo, radars o censors a la pròpia carretera.

    Un sistema de ordinador/computador central analitza la informació. Si la circulació està congestionada o aturada, el flux de circulació millora de manera automàtica ajustant els intervals de senyals de tràfic, controlant la circulació a les entrades de les ciutats o proporcionant informació als conductors mitjançant senyals electròniques al llarg de les carreteres.

    Els sistemes avançats de informació al conductor estan començant a aparèixer en alguns models de vehicles com a opció. Són sistemes navegadors en els que el conductor introdueix els seus destins i apareix la millor ruta possible en forma de mapa electrònic en una petita pantalla o en forma de veu sintetitzada que ofereix instruccions durant el viatge.

    8.3. Futurament:

    Els conductors tindran accés a la última informació (inclús cues i accidents), seleccions de rutes, direccions de destí poc familiars i es possible que fins i tot control automatitzat del vehicle.

    Índex:

    1. El transport………………………………………………………..pàg. 1-2-3

  • Per a què serveix?

  • Mitjans de Transport

  • Elements comuns en els sistemes de Transport

  • Energies utilitzades

  • El bitllet o pagament

  • El transport ferroviari…………………………………………….pàg. 4-5

  • 2.1 Element motriu

  • Material remolcat

  • Infraestructures

  • Senyalització

  • L'estació

  • 3. El transport per carretera…..……………………………………pàg. 6-7

  • L'automòbil

  • Parts fonamentals

  • Infraestructures

  • Senyalització

  • 4. El transport marítim……………………………………………….pàg. 8-9

  • Les embarcacions

  • Què és un vaixell?

  • Parts fonamentals

  • Infraestructures

  • Rutes de navegació

  • 5. El transport aeri…………………………………………….pàg. 10-11-12

  • Les aeronaus

  • Què és un avió?

  • Parts fonamentals

  • Infraestructures

  • Rutes aèries

  • El Turbofan

  • La indústria del transport aeri

  • 6. El transport públic………………………………………………pàg. 13-14

  • Què és?

  • La seua història

  • Tipus de serveis

  • Futur del transport públic

  • 7. El transport militar………………………………………………….pàg. 15

  • Què és?

  • Es divideix en

  • 8. Sistemes de Transport Intel·ligent (ITS)…………………..…pàg. 16

  • Què són?

  • Actualment

  • Futurament

  • Bibliografia………………………………………………………………..pàg. 17

    Bibliografia:

    • Llibre de text: Tecnologia 2n Cicle - 4rt ESO

    Ed. LaGalera Col. TEXT

    • Enciclopèdia Interactiva: Encarta 2001

    • Webs:

    www.tmb.net

    www.mobilitat.net

    www.google.com

    'Transport'