Transición democrática española

Historia de España # Constitució de 1978. Drets i deures de la població. Institucions. Estatut d'Autonomia. Eleccions autonòmiques

  • Enviado por: Jmusic9
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA

· TRES ANYS QUE VAN CANVIAR ESPANYA (1975 - 1977)

  • Franco mor 20 Nov. 1975 - Enterrament 23 Nov.

  • Diferents postures davant el franquisme:

    • Postura continuïsta: Mantenir el règim.

    • Postura reformista: Reformar-lo lentament (Fraga)

    • Postura culturista: Trencar amb el franquisme.

El primer de la Monarquia: la continuïtat de la dictadura franquista sense Franco (nov. 1975 - juliol 1976)

  • Presideix Carlos Arias Navarro (s'incorpora Fraga i Areilza)

  • Tímida obertura del govern, legalització de vàries “associacions polítiques” que acceptessin les lleis franquistes.

  • Partits d'esquerra demanen la ruptura política amb el règim franquista i contra Arias Navarro. Tampoc accepten la monarquía, exigeixen llibertat per als pressos polítics, llibertats polítiques i sindicals i demanen eleccions lliures.

  • Creació de 2 plataformes: Junta Democràtica (impulsada pel PCE de Carrillo) i la Plataforma de Coordinación democràtica (PSOE de González). Aquestes dues després es fusionen a Coordinación democràtica, coneguda con la Platajunta.

  • Aldarulls al carrer (estudiants i treballadors, partits...), resposta policial endurida.

  • Juliol de 1976 Arias Navarro dimiteix pq Joan Carles no li donava el seu suport. Joan Carles nomena cap de govern a Adolfo Suárez.

Adolfo Suárez y la llei de reforma política

  • Suárez organitza un govern format per persones joves provinents de sectors secundaris del règim, que entenien que no podia continuar el règim sense Franco i havia de evolucionar. Es comença a parlar amb la oposició.

  • El nomenament de Suárez va ser temut per ambdós bàndols (franquistes i oposició). Els franquistes el veien poc fidels als principis del Règim, i la oposició temia a la trajectòria d'aquest a la dictadura.

  • Les Corts Franquistes aproven la Llei de Reforma Política i es fa un referèndum.

  • Llei de reforma política: Eleccions generals amb sufragi universal directe. Amb aquesta llei es desfeia tot el sistema polític. És aprovada per la majoria d'Espanyols.

  • Accions violentes de grups extremistes: Extrema dreta assassina a 9 advocats colaboradors de CCOO i el GRAPO i ETA (extrema esquerra) assessinen membres de la policia i de l'Estat.

  • 1977 - Legalització del PCE (exèrcit en contra)

  • Juny de 1977 - Primeres eleccions. Creació de UCD (Unión de Centro democrático) per Suárez, i Alianza Popular per Fraga.

  • PNB, EE (Euskadiko Ezquerra), ERC, CDC (Convergència demoràtica de Catalunya) i UDC no obtenen gaire representació a les urnes.

  • Les eleccions son guanyades per la UCD seguida pel PSOE.

LA CONSTITUCIÓ DE 1978

    • S'aprova el 6 de desembre de 1978 per referèndum.

Els principals acords polítics recollits en la Constitució

  • L'esquerra renuncia a la forma republicana de l'Estat.

  • La dreta accepta les autonomies.

  • Els nacionalistes catalans accepten el terme Nació Espanyola.

  • PNB no accepta la constitució, però després acata públicament com a fet democràtic.

  • Parts de la constitució: 1.- Dogmàtica: principis bàsics, drets fonamentals, principis de política social i econòmica. 2.- Orgànica: Funcions i garanties dels mecanismes dels poders fonamentals (legislatiu, executiu i judicial), juntament amb funcions fiscals i territorials. 3.- Reforma constitucional: sistema per introduir reformes.

  • Part dogmàtica:

    • Estat social i democràtic, monarquia parlamentària.

    • Estat no catòlic, sinó laic.

    • Drets civils de tot tipus (importats supressio pena de mort i dret al divorci)

  • Part orgànica:

    • La corona només ostenta el comandament suprem de l'exècit, no del govern.

    • Corts Generals integrades pel Senat i el Congrés dels Diputats.

    • Divisió de poders: legislatiu, executiu (govern) i judicial.

Drets i deures de la població i la política social

  • Dret de l'estat a intervenir a l'economia i a expropiar béns.

  • Dret a la educació dels espanyols.

  • Igualtat sexual, religiosa i cultural.

  • Dret a la salut i sanitat.

  • Dret a vivenda.

  • Dret al treball.

  • Dret de la juventut a participar en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural del país.

Els pactes socials

  • Situació econòmica i social delicada.

  • Els partits havien d'actuar per recuperar a Espanya i reduïr l'atur.

  • Pacte de la Moncloa: reduir la conflictivitat laboral, i ampliació de serveis socials com la creació d'escoles.

UNA DEMOCRÀCIA FEBLE

>Es tornen a convocar eleccions el 1979. Resultats semblants als del 1977. Moments difícils per a UCD a causa de les fortes pressions dels sectors nostàlgics de la dictadura franquista. El GRAPO i ETA segueixen actuant.

Primer desenvolupament legislatiu

  • Es van anar aprovant tots els estatuts de Cat, País Basc i Galícia.

  • Les comunitats pacten amb el govern el repartir una gran part de les competències polítiques i administratives. Cada comunitat forma un parlament propi (legislatiu) i un govern sortit de les urnes.

  • S'aproven lleis per regular el sistema d'impostos i aproparlo al model europeu.

  • 1979 - Eleccions municipals. Els socialistes guanyen a la majoria de ciutats.

Els enemics de la democràcia

  • L'activitat terrorista augmenta.

  • Propòsit: desestabilitzar el sistema.

  • A causa d'això, Adolfo Suàrez va haver de dimitir el 1981.

  • 23 Febrer de 1981 - Cop d'Estat d'un grup de guàrdies civils i militars, durant la investidura del nou president Leopoldo Calvo Sotelo.

  • Calvo sotelo va ser nomenat president, però UCD estava en procés de descomposició.

  • 1982 noves eleccions. El PSOE guanya (1982 - 1996).

CATALUNYA RECUPERA LES INSTITUCIONS

“Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia!”

  • Llibertat: llibertats individuals, polítiques i sindicals.

  • Amnistia: llibertat pels pressos polítics.

  • Estatut d'autonomia: Reconeixement de la nacionalitat catalana.

  • Congrés de Cultura Catalana (1975 - 1977): Congrés per parlar de la llengua catalana. Es volen més drets i una equiparació oficial amb el castellà.

  • 11 setembre de 1977: Manifestació seguida per més d'un milió de persones amb el crit “llibertat, amnistia, estatut d'Autonomia!”.

Reinstauració de la Generalitat i el retorn de Tarradellas

  • Consell de Forces polítiques: grup format per moltes associacions polítiques de diferents ideologies. Febrer de 1977, representants del consell es traslladen a França per parlar amb Tarradellas sobre la possibilitat de tornar a Catalunya com a President de la Generalitat.

  • Després de les eleccions de 1977, Suárez el convida a Madrid per parlar de la seva possible tornada i reinstauració de la Generalitat. Parlen i acorden la instauració provisional de la Generalitat fins que s'aprovi el nou estatut.

L'Estatut d'Autonomia

  • 1979 un grup de parlamentaris catalans elaboren un esborrany del nou estatut segons les pautes de la constitució de 1978 i, després d'unes retallades, s'aprova el mateix any pel poble català.

  • Definició de Catalunya: Nacionalitat que es constitueix en comunitat autònoma per accedir a l'autogovern. La Generalitat és la institució que ha d'organitzar l'autogovern.

  • Parlament: Poder legislatiu; representa el poble de Catalunya, aprovar pressupostos i controlar l'acció política del govern. Elegit pel poble.

  • President: elegit pel parlament. Representa la generalitat al context espanyol i internacional. Nomena i presideix el Consell Executiu.

  • Competències de la Generalitat:

    • Exclusives: ambit on només pot legislar el parlament, per sobre de l'estat.

    • Compartides: Es pot legislar a partir de les bases de les corts establides a Madrid.

    • Recurrents: Una part l'Estat i una altra la generalitat.

    • Executives: el consell executiu es limita a aplicar les lleis directament de Madrid.

Les primeres eleccions autonòmiques

  • 20 març de 1980 es celebren les primeres eleccions al parlament.

  • Es presenten:

    • PSOE - Joan Raventós

    • CiU, formada per CDC (Jordi Pujol) i UDC (Coll i Alentorn)

    • CC (Centristes de Catalunya)

  • Va guanyar CiU amb Jordi Pujol al davant.

  • A partir d'aquí es comença a configurar la Generalitat.