Trajecte final; Manuel de Pedroso

Literatura espanyola contemporànea del segle XX. Narrativa. Novel·la catalana de postguerra. Visió pessimista del futur. Personatges. Ambients

  • Enviado por: Negra
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

% Trajecte final %

FITXA BIBLIOGRÀFICA

• Títol: Trajecte final

• Editor: Marcel Fité

• Editorial: Ed. Barcanova, any 2002.

Segona edició: octubre de 2004.

Disseny de la col·lecció: Laia Salcedo.

Fotografia de la coberta: Pere Formiguera.

Conté 208 pàgines sense ilustracions.

• Autor i època: Manuel de Pedroso (1918 la Segarra - 1990 Barcelona)

Literatura espanyola contemporànea del segle XX. Narrativa (novela)

catalana de postguerra; visió pessimista del futur.

FITXA RÀPIDA DE CONTINGUT

• Parts de l'obra: 1. El cens total ………………………………………………………. 7

2. Un món distant i veí …………………………………………….... 19

3. Servei oficial ……………………………………………………... 34

4. Cadàvers .......................................................................................... 50

5. Urn, de Djlnl ……………………………………………………… 66

6. La noia que venia del futur ……………………………………….. 106

7. El regressiu ……………………………………………………….. 151

Vocabulari …………………………………………………………... 195

Apèndix ……………………………………………………………… 203

• Resum per capítols:

1) El cens total: Tracta d'un noi, en John Futh, que investiga unes oficines molt estranyes que hi ha davant de la seva. Comença espian a Mr. Franky, el jefe de les oficines PROSPECCIONS EN SORRA, en John no enten res, aquell rètol tan curiós, que les úniques persones que entraven en aquelles oficines eren empleats, que no figurés cap número a la guia telefònica…tot allò li cridava l'atenció. Va decidir seguir a Mr. Franky fins a Daliana on va entrar a unes oficines anomenades Societat d'Estudis Orals S.A. i també el va seguir fins a Ofense on estaven les oficines Aigües Marítimes S.A., totes propietat de Mr. Franky. Com que no entenia res va decidir colar-se a les oficines de Prospeccions en sorra i va començar a remenar alguns dels fitxers de l'oficina. Tots estaven plens de centenars de targes on hi havien noms seguits de dues dates i una adreça. Va deduir que tots els noms que posava a cada targa era la mateixa persona i finalment va pensar que es podria tractar de la possibilitat de reencarnació. Per comprovar-ho va buscar el nom de La Moure, la que havia de ser la seva dona, i va veure que ara es deia Ruth Ordalia i vivia a Nova York. En John s'en va anar fins allà a buscar-la i efectivament la va trobar. Quan va tornar de Nova York totes les tres oficines havien desaparegut.

2) Un món distant i veí: L'Alida es presenta en un edifici de negoci per buscar treball. Al principi l'anunci li resulta estrany, però encara li resulta més estrany l'edifici en el qual esta situat el negoci. L'acull Pietro Rambla, que és qui a posat l'anunci, li demana que li tradueixi textos a l'italià. Al cap de tres mesos l'Alida, intrigada, comença a investigar on van destinats tots aquests articles i descobreix que Pietro és d'un món paral·lel al seu. Després de que Pietro li expliquès tot, li borràla memòria i al cap de vint-i-tres anys li tornà endarrere i va recordar algunes coses. El seu fill era Pietro Rambla.

3) Servei oficial: Tracta d'una dona molt vella que espia als veins del davant. Li explica tot el que veu al Buró, però aquest fa com sinò l'escoltés. La dona afirma que en aquella casa les persones que entren ja no en surten, excepte l'amo i les dues mecanògrafes.

La dona, la tia d'en Burt, li va dona un atac cardíac i va morir. El noi va observar la casa durant uns dies i va veure que la seva tia tenia raó, llavors un dia va decidir entrar a l'edifici i es va presentar com a personal, buscan feina. I cinc dies después el senyor Jofrei el va anar a visitar a casa seva, li explica que en aquella agència les persones que hi entren s'en van cap a un altre indret, a altres èpoques que els afavoreixin més, en Burt li va dir que en quinze dies s'incorporaria al treball, però ell lo que volia ara era que aquells individuus no el trobessin, volia desapareixer d'alguna manera o altra. Ell es confià d'un homa que li digué que l'ajudaria i en l'últim moment, s'adonà de que era una trampa.

• Tema de l'obra: Són contes de ciència-ficció, es poden relacionar facilment, en tots hi ha èssers d'altres planetes i una persona que es molt tafanera (protagonista) que ho acava descobrint tot.

FITXA DE LECTURA

• Personatges:

1) El cens total

· John Futh: Protagonista i narrador. Un noi que treballa com a representant i es bastant curiós.

· La Moure: És la dona d'en John, va morir en un accident avans de casar-se.

· Mr. Franky: Un home molt estrany, de complexió gelatinosa i de cutis lletós, quasi transparent.

· Ruth Ordalia: És el mateix personatge que La Moure, però reencarnada en una altra persona. Aparentment, era una cuarterona, car no tenia el color gaire pujat i els trets eren caucàsics. Conservava les proporcions de les faccions de la Moure i una dolcesa d'expressió. Tenia alguna deficiencia física.

· Els empleats: Tots eren pàl·lids, d'aparença fofa, amb uns ulls esvaïts i una complexió anèmica.

2) Un món distant i veí

· Alida: Una noia òrfena, que sap bastants idiomes, amb esperit inquisitiu i bastant curiosa.

· Pietro Rambla: Un xicot alt, d'una trentena i d'aspecte agradable, vestit amb un jersei gruixut, que parla amb un accent estrany, però amb una gran correció gramatical.

· Orna: Company de Pietro.

3) Servei oficial

· Burt:

· La seva tia: Una dona jubilada d'un marit sanguinari i tronera, vella, sola i malalta. Mai no havia estat gaire sociable i no tenia fills, ja que ja li havia pasat el temps de les passions carnals. I molt tafanera.

· Amo de la casa dels Fellow: Un xicot d'uns trenta anys, blanc de cabells i ample d'espatlles.

· Les mecanògrafes: Dues noies que fregaven els vint-i-cinc anys. Una d'elles era rosseta de cutis blanc i fi.

· Senyor Jofrei : És un home alt, de cara afilada i alhora enèrgica, vestit d'una manera molt formal i cap de personal de l'agencia.

• Ambients:

1) El cens total

· Oficina Prospeccions en sorra: Habitacions insonoritzades, hi havia un petit despatx, l'habitació de la computadora, una sala gran en la qual s'arrengleraven una quincena de tauletes. Era un local força espaiós.

· Societat d'Estudis Orals S.A.: Oficines situades a Daliana. És una casa baixa, planta i pis, de maó. Al entrar el protagonista observa un taulell i un empleat.

· Aigües Marítimes: Oficines situades a Ofense. Al entrar observa un vestíbul, amb una noia asseguda darrere una tauleta sobre la qual únicament es veien un telèfon i un pitxer amb quatre flors morades, escarransides.

· Barri de Harlem: Les cases s'aguantaven unes amb altres, una mica més amunt, s'obria en una plaçeta on quedaven només les barres que havien sostingut trapezis i tobogans.

2) Un món distant i veí

· Edifici de negoci: És una casa de veïns, encrostonada i bruta, amb la porta del carrer que penja d'una frontissa i amb una entrada on ja no queda cap rajol vencer. Un passadís profund s'allunya pel costat de l'escala cap a una clapa de llum que correspon a un pati interior, llarguerut i estret, també de rajols, on només hi ha, quasi al bell mig, una escala de tisora ben oberta.

A l'altre extrem, la paret del local baix que el continua té una finestra reixada de barrots torçats i plens de Novell i una porta, on amb xinxetes, han clavat una tarjeta. Travessa un local tan estret com el pati, amb el terra de fusta, moblat amb una taula d'escriptori, una tauleta amb una màquina d'escriure, una cadira i un armari panxut, tot molt vell i atrotinat. Al fons un despatx interior, on hi ha una altra taula, un moble auxiliar amb tot de calaixos, dues cadires i moltes revistes i diaris, com a tot l'edifici. És una habitació sense obertures, excepte una claraboia.

3) Servei oficial

· Casa Fellow: Edifici estret i baix.

• Època, context històric i social:

Els tres capítols es situen en una època actual, molt avançada científicament, més o menys entre el segle XX i XXI

• Argument: El llibre tracta d'uns contes de ciència-ficció, en els quals hi ha uns individus d'un altre planeta que tenen uns treballs molt estranys i d'un personatge (el protagonista) que observa a aquests individus i vol descobrir el que passa. Al final tots acaven descobrint el que passa, però després perden la memòria o cauen en una trampa…Els tres contes primers estan bastant relacionats perquè en tots, d'una manera o d'una altra passa el mateix.

• Valoració crítica: No ha estat dels millors llibres que he llegit. Avorreix una mica perquè en quasi tots els contes passa el mateix, encara que dins d'aquest avorriment també hi ha una certa intriga per el que passarà, com el protagonista s'involucra en aquest nou món, com investiga i descobreix el que esta pasan…Aquest llibre el recomanaria a gent que li agradi molt la ciència-ficció, sinó es fa una mica pesat.