Trabajo Social desde años 60 a hoy

Educación Social. Asistencia Social. Profesión. Sociología. Psicología. Estado de Derecho. Política social. Dictadura. Democracia. Estado del Bienestar. Marginación. Trabajadores. Barrios. Obreros. Comunidad. Administración Pública

  • Enviado por: Plans
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

EL TREBALL SOCIAL ALS ANYS 1960-80

Abans dels anys 60. el Treball Social es considerava una activitat, es coneixia més com a assistència social. Evidentment passar d'activitat a professió (i tot el q comporta ser-ho) no va ser senzill com tampoc va ser fàcil definir la feina d'un T.S.

A partir dels 60 cap amunt, es quan es comença a veure com a tal, amb una metodologia pròpia. El fet que a l'any 1956 la FITS (Federació Inter. Treball Social) es refundes, va ajudar a assolir un grau més d'importància dins mateix del mon del T.S.

Aquella va ser una època amb molts canvis socials importants a l'estat espanyol: passar de la dictadura franquista (amb repressió a l'individu, manca de llibertats i drets socials, etc..) a una democràcia amb la seva Constitució, va ser el canvi més significatiu. Aquesta Constitució estableix una sèrie de drets i deures que ajudaran definitivament al desenvolupament del Treball Social i, es clar, de la societat. A partir d'aquí, s'estructura un sistema d'administracions ben ramificats que portaran a terme aquests drets socials i on el Treballador Social trobaran un dels seus llocs més importants com a gestor de política social.

Els anys 70 van ser especialment significatius pel que fa a la construcció de barris dormitori enormes sense una planificació urbanística clara (més aviat pobre) on els serveis bàsics eren molt precaris (manca de serveis com poden ser escombraries, clavegueram....) i per altre banda, va ser el “començament” d'una problemàtica social molt important, que encara avui en dia arrosseguem: les drogues i en particular la heroina i l'alcohol. Per tot això i molt més, el Treballador Social tindrà molta feina en buscar un benestar social per tota persona.

Les escoles de T.S de l'estat Espanyol d'aquells anys, van definir, cadascú a la seva manera, que era el treball social, a qui anava dirigit, quines eines feia servir i quina finalitat tenia. Gairebé totes les ETS recalcaran que és una professió amb la seva pròpia metodologia, que ja a aquella època hi ha un dinamisme a la societat a tenir en compte (no hi haurà patrons establerts), que s'ha de treballar la promoció i desenvolupament de la persona, grup o comunitat i que aquesta triple dimensió de l'home és imprescindible no separar-la.

La ETS de Màlaga-Sevilla defineix molt bé (no vol dir que les altres no ho facin)la feina del T.S, ja que parla de conscienciació i capacitació, es a dir, primer fer veure la problemàtica i desprès, donar les eines convenients per treballar-ho. Diferencia entre situació i problema i això és molt adequat per que vol deixar clar que una situació no és un problema, hi ha una transformació prèvia; s'haurà d'aplicar la prevenció. També et recalca la necessitat d'establir un vincle amb la persona-grup-comunitat, el qual ajudarà a una major eficiència en el treball de portar-los fins al desenvolupament de la seva potencialitat (treballar amb les seves virtuts)

La ETS de Madrid és molt més explícita amb la seva definició: defineix T.S com professió (molt clar) i descriu al individu-grup-comunitat en una situació dinàmica, amb canvis constants a la societat. Esmenta una metodologia pròpia de treball.

En canvi, la ETS de Valladolid el defineix com a procés educatiu i no com a professió, dient amb això que la feina més important del Treballador Social serà acompanyar a l'individu-grup-comunitat fins al coneixement de la seva realitat i a la autorrealització. També és l'única ETS que parla de l'home en la seva triple dimensió individu-grup-comunitat, deixant clar que, per entendre a l'individu, no es podrà separar del seu entorn. Som persones amb moltes xarxes socials.

La ETS de Logronyo precisa que el marc social serà molt important alhora de treballar el desenvolupament de l'individu. Marc social com a triple dimensió individu-grup-comunitat.

A Lleó, la seva ETS recalca utilitzar instruments i eines pròpies per arribar al benestar social, ajudats per els recursos culturals i estructurals de la societat. A la seva definició, pressuposen la dignitat i llibertat de l'home com a punt de partida per arribar al benestar social.

I per acabar el recorregut per les ETS de l'estat espanyol als anys 60-80, parlarem de la de Barcelona, on enfocaran la finalitat del treball social a una conscienciació de l'individu de la seva realitat social per que així puguin saber per on tirar i amb quins recursos podran treballar-hi..

Si fem l'exercici d'agrupar totes les definicions de les ETS en una, ens quedaria (més o menys) que és una professió, dirigida a persones-grups-comunitats en situacions constants de canvi, utilitzant l'estudi, la planificació i evaluació de la situació-problema i amb la finalitat d'ajudar a solventar-les, procurant les eines necessàries per aconseguir l'autorealització individual i social. En definitiva, ajudar a arribar al benestar social.

Tots aquells anys buscant una identitat per part dels treballadors socials, van servir per arribar on estem ara, es a dir, relativament ben definits i amb un lloc específic per treballar: qualsevol problemàtica social.

Jo també definiria al Treballador Social com l'enllaç de l'individu-grup-comunitat, acompanyats de la seva realitat social, amb les teories social elaborades per l'home, es a dir, ve a ser el vincle d'unió entre els coneixements socials existents (Psicologia, Sociologia....) i la realitat social de la persona-grup-societat.

EL TRABAJO SOCIAL EN LOS AÑOS 1980-90

En esos tiempos, el Trabajo Social ya está bien implantado en la sociedad, con unas líneas claras de trabajo. A pesar de ello, se produce una polémica que aún hoy crea divisiones: unos dicen que el T.S es una Ciencia con todo lo que comporta esa definición, o sea, que tiene teorías, hipótesis, métodos o leyes propias que te ayudan a acercarte al objeto de estudio, en definitiva, que se podría definir como una serie de conocimientos con un proceso sistemático exclusivo. Definirla como ciencia también comporta hablar de Trabajo Social como verdad, con hechos científicos.

En cambio, otros piensan que Técnica sería su nombre adecuado: que utiliza teorías o leyes de otras Ciencias como podría ser la Psicología (pensamiento humano), la Sociología (conducta social) o Antropología (estudio del ser humano) y todos esos conocimientos llevados a la acción orientado a la práctica. Un ejemplo donde podremos entender mejor esta idea de ciencia o técnica será con las especialidades de Enfermería o Educación Social. Las enfermeras tienen unos métodos propios de trabajo, pero todo su trabajo se basa en gran parte en conocimientos científicos de la medicina. Con el Educador Social puede suceder lo mismo aunque basándose en las ciencias sociales.

Si analizamos la definición de la Carma Garriga, veremos que más bien nos habla de técnica, con fundamentos en las aportaciones científicas de las ciencias sociales (Psicología, Sociología, etc…).

La describe, esta profesión, como una intervención intencionada, con una previsión constante, marcando los objetivos a seguir a diferentes plazos. También habla de profesión organizado, queriendo decir que si no tienes recursos adecuados, tanto humanos como materiales, que te ayuden a conseguir los objetivos, interactuando todos a una, no será efectiva tu labor. Es necesario tener en cuenta los medios de los que disponemos como Trabajadores Sociales para saber, como y hasta donde puedes actuar con eficiencia.

Su definición deja muy claro y diferenciados los conceptos de conocer y comprender: como buen profesional, a parte de conocer una realidad social, será necesaria e imprescindible la comprensión de tal, o sea, dejar de lado implicaciones y pensamientos personales para poder llegar al grado máximo de entendimiento. Eso será lo que nos hará ser buenos en nuestro trabajo: cuando te pones en la piel del afectado, empaparse de su realidad…

También te recuerda que el Trabajador Social y el implicado/s deben ir de la mano, tienen que querer llegar a un mismo punto de bienestar. Si no se actúa así, sucede que, por ejemplo, el T.S. encuentra una ocupación a un adolescente parado y éste, no se hará cargo de su parte: implicarse en su nueva ocupación. Cuando ocurra esto, tendremos que preguntarnos que falla, tanto por nuestra parte como por la suya.

Te especifica a quien va dirigida nuestra labor social: personas-grupos-comunidades, teniendo en cuenta que esa triple dimensión del hombre no se podrá separar, que una persona no es solamente aquello que ves, sino todo su entorno, desde una amiga/o, familia, vecinos, barrio y sociedad en la que vive.

Para acabar, habla de la finalidad del Trabajo Social: no es otro que llevar a los implicados a un grado elevado de bienestar social. Se ha conseguir la autorrealización de la persona-grupo-c y que sean conscientes de sus propias necesidades (autosuficiencia). De hecho, la realidad se tiene que mejorar o transformar con nuestras acciones y el primer paso para llegar al bienestar será evaluar, definir y motivar esa realidad social.

Toda esta definición te deja muy claros los conceptos que rodean al Trabajador Social. Definirla como Ciencia o Técnica no variará ni a quien va dirigida, ni las herramientas a utilizar y menos aún la finalidad. Personalmente, si me obligasen a ponerle una etiqueta, pondría la de Técnica: creo que todas las teorías que salgan de la labor del T.Social, serán reflejos de otras hipótesis de Ciencias como la Psicología, etc.. Eso sí, veo a todas las ciencias sociales como en el aire, como sin ser prácticas para el hombre, entonces llega el Trabajador Social y hace de nexo, une los conocimientos teóricos con la práctica, con el día a día (realidad social). Nos es más útil saber la teoría social de Marx cuando podemos utilizarla en nuestra realidad-cotidiana-social.

De hecho, si analizas las asignaturas de esta carrera, ves que te nutres de todas esas ciencias sociales de las que hemos hablado más que de otra cosa, además, claro está, de darte herramientas prácticas para su buena utilización.

EL TREBALL SOCIAL A PARTIR DE 1990

Amb el pas del temps, s'han anat creant els fonaments del Treball Social: als 60-70 la principal qüestió era definir-ho com una professió, als 80, ja consagrada com a tal, el dilema era saber si es podia considerar una ciència o, per al contrari, era una tècnica. Un cop ja establertes unes directrius bàsiques al llarg del anys, apareix als començaments dels anys 90 la necessitat d'explicar quina és la visió teòrica de la vida, quina visió del mon es te (corrents teòriques). Tot aquest camí s'anomena procés històric.

Les teories humanistes van ser les primeres a aparèixer. Es basen en paraules com escolta activa, afectivitat, empatia o autoconeixement, sent un procés amb fonaments en les relacions d'ajuda (interessat-professional). Més tard apareixeran altres corrents teòriques amb mètodes diferents.

Hi han autors que defineixen el procés d'ajuda (el Treball Social ho és) com un acompanyament a la persona promovent recursos tant personals com comunitaris; ajudar a superar conflictes entre persones i el seu medi (molts cops els conflictes estan en les relacions humanes), es a dir, les xarxes per on ens movem i vivim.

Quan veus coses diferents, faràs coses diferents: les corrents teòriques es basen en pensaments o visions de la realitat social diferents. Les teories t'orientaran sobre la nostre intervenció. Això vol dir que és essencial tenir clar la corrent teòrica que utilitzarem.

La societat està en constat moviment. A partir d'aquesta afirmació, la FITS (Federació Internacional de T.S) estableix una definició d'acord amb la realitat social actual, es a dir, tenint en compte que al S. XXI estem dins d'una evolució persistent: En primer lloc, et deixa clar una nova corrent teòrica denominada Empowerment que vol promoure el poder de les persones mitjançant l'exercici dels seus drets.

Aquest promoure el poder és, sens dubte, la millor manera d'establir un procés d'ajuda. Per exemple, tu com a consumidor tens decisió, eines, en definitiva, tens poder envers al teu interlocutor, davant d'un Treballador Social et sents indefens, expectant i aquesta falta de poder farà que no puguis actuar amb força davant de la situació-problema. L'empowerment requerirà un canvi en les estructures del T.S. i el canvi dependrà de la ideologia del govern actual, ja que és una teoria d'esquerres (així esta fet el mon).

La definició et deixa molt clar que el T.S és una ciència que es basa en un procés de coneixements obtinguts tant de la investigació com de la pràctica. També remarca la necessitat de dur a terme els principis dels drets humans i la justícia social, per que si no és així, la feina del Treballador Social serà com treure la sorra del desert amb una cullereta. Hi ha molts països on aquests drets no estan garantits, on gairebé no hi ha cap mena de justícia. Amb aquella realitat social, els passos a seguir seran molt diferents, per molta corrent teòrica que segueixis (cobrir els drets bàsics). El compliment d'aquests drets constitueix la motivació del T.S, així com la justificació de la intervenció social.

Reconeix que les relacions socials són molt més complicades del que la teoria diu i que, aquesta interacció entre l'humà i el seu entorn, esta molts cops afectada per pressions que limiten les llibertats de l'individu: si tractes amb drogodependents, no només caldrà voluntat per part del malalt (que és molt important), també saber com és el seu entorn, la seva família, si hi ha a prop un centre on es pugui tractar, si te diners per pagar el bus que el porti al centre de tractament... ( tot s'ha de tenir en compte).

De fet, si un pensa en el ventall de necessitats que engloba el Treballador social, t'adones de com és de difícil el arribar a un desitjat Benestar Social. Tot serà relatiu, es a dir, el mètode de treball a seguir variarà d'un país a un altre (depenent de la seva realitat social), d'una situació a un altre (depenent de les seves necessitats), no podràs actuar amb èxit si no tens clars de les eines que disposes. També tot dependrà de a on va dirigida la intervenció social, ja que no és el mateix tractar un cas d'un individu, que un grup o una família...

Les conclusions que estic traient de totes aquestes teories i dels nous coneixements adquirits són les següents: has de sentir-te disposat a ajudar amb els teus coneixements, amb aquesta feina, has de saber on pots arribar, tenir clar les limitacions, teves, les del afectat/s i també dels recursos que tinguis, procurar situar-te en la zona del Treball Social on creguis que pots ser útil i sobretot, COMPRENDRE la realitat social que estiguis treballant.

EL TREBALL SOCIAL COM A PROFESSIÓ

Diferencies teòriques i pràctiques entre TS i ES.

Per poder entendre millor les diferencies entre Treball Social i Educació Social, separarem el concepte explícit i el general del terme Treball Social, es a dir, parlarem de TS quan ens referim a l'activitat pròpia i específica del Treballador Social (en sentit restringit) i si volem referir-nos a la intervenció social en sentit genèric, parlarem d'acció social.

En l'actualitat existeixen friccions entre els TS i altres figures professionals que intervenen en el camp dels serveis socials. L'Educació Social és una d'aquestes professions i aquesta fricció no només afecta al camp professional, si no que també afecta la mateixa definició de les disciplines científiques i acadèmiques del Treball Social.

Si ens aturem a mirar les definicions actuals tant de TS com de ES, veurem que les diferencies no són gaires però si molt significatives: a la de l'educador, es parla d'acompanyament des del marc de la vida quotidiana, des de el dia a dia de l'individu, cosa que la definició de Treball Social ni inclou per que no és feina pròpia.

Els Serveis Socials són un camp interdisciplinari i multiprofessional on tot recurs social presenta una dimensió educativa i tot recurs educatiu presenta una dimensió social (una escola te una dimensió educativa però també te una dimensió social important). Entenent aquesta relació podem dir que les dimensions educatives de caràcter explícit són competència i responsabilitat dels professionals de l'Educació Social, mentre que les dimensions educatives de caràcter implícit poden ser desenvolupades per altres figures professionals del camp de l'acció social. En el cas segon, l'Educador Social te funció de sistematitzar, explicitar i/o clarificar aquestes dimensions, amb un únic objectiu: facilitar i optimitzar el treball educatiu de les altres figures com pot ser el Treballador Social.

Els TS poden desenvolupar tasques educatives, si bé aquestes tasques acostumen a tenir un caràcter implícit i no constitueix en cap moment, el nucli central de la seva feina (El Treball Social sempre implica una dimensió educativa de caràcter implícit, però aquesta no constitueix la seva característica principal).

Fins fa ben poc, el Treballador Social feia la feina de l'Educador per falta de títols reglamentats. Avui en dia la cosa esta canviant, tot i que a Andalusia fa 1 o 2 anys que hi ha titulació en Educació Social.

Ens imaginem per exemple un centre penitenciari: allà hi trobarem tallers on el pres podrà captar coneixements nous, interrelacinar-se amb més gent, etc.. Aquests tallers els fa l'Educador Social, coordina el dia a dia de les activitats com també acompanya amb l'individu per les seves rutines gestionant la seva vida quotidiana. El Treballador Social en canvi pensarà a on viurà quan surti, treballa amb la família i amb la seva futura reinserció social. De fet, el pres potser veurà cada dia a l'Educador Social, però al Treballador Social l'haurà vist abans d'entrar i no el veurà fins que surti de la presó. El TS podríem dir que fa de vegades una feina molt més fosca, més a l'obra que no pas l'ES.

Ara ens imaginem un centre d'acollida de menors: Allà arriben nens que per diverses raons, no poden estar a casa seva amb la seva família. L'ES te aquest paper de família, es a dir, supleix la figura de la família (escola, menjar, afecte...) estant dins de la vida quotidiana dels nens. El TS és qui, provablement ha detectat el problema i ha derivat al nen cap al centre. Estudia el cas per saber si ha sofert maltractes, si podrà ser acollit (acolliments temporals) i s'encarrega de fer un pla conjunt amb la família per posar-hi solució: per exemple, un psicòleg a la mare, l'educador per al nen, un T. Familiar a l'avi....

La percepció del temps també és diferent tant per un TS com per un ES. M'explico: l'acompanyament per part de l'Educador en la vida quotidiana de l'individu, el porta a realitzar jornades laborals de 24 hores, sent molt més difícil que pel Treballador Social desconnectar de la professió. L'ES viu d'una manera directe la realitat social de l'individu, el TS te una idea més abstracte, tenint molts més casos oberts (l'ES veu menys gent en més temps i el TS veu més gent en menys temps). Aquesta diferencia en la percepció del temps també es dona amb el Metge i l'Infermera, fent un paral·lelisme simbòlic del Metge amb el TS i de l'Infermera amb l?ES.

El camp d'acció de l'Educador és més aviat l'adolescència: escola, delinqüència juvenil, bandes, etc.. en canvi, el Treballador Social s'encarrega més de la infància i la família. De fet, legalment ni en centres de dia, ni en residències, ni hospitals es contempla la figura de l'ES, però si la del TS. Tot el que faci referència a l'adolescència si que constarà per llei com a obligatori.

Finalment i intentant comprimir una mica els conceptes, direm que el Treballador Social treballa de l'entorn a l'individu i l'Educador Social ho fa de l'individu a l'entorn.

Dimensions d'una professió enfocades al Treball Social.

Les dimensions venen a ser els aspectes essencials de la professió, tant personal, social com materialment. Ens serveix per entendre fins a quin punt una professió, ens pot determinar al llarg de la nostre vida.

Dimensió personal: la relació entre professional i professió és recíproca, es a dir, mentre el professional desenvolupa el seu treball, va adquirint certs trets personals que venen determinats per la feina realitzada (hi ha una transformació personal) i a la vegada que anem modelant el mon amb la nostre feina, s'arribarà a aquesta transformació. El Treballador Social està en contacte directe amb l'usuari del seu servei, un servei que es ben diferent que el que pot oferir un pintor. Treballar amb persones i amb els seu conflictes personals suposa una preparació personal per aconseguir deixar de banda prejudicis i procurar ser objectiu. Pot arribar a ser un problema per a tu i per la persona afectada el implicar-se més del compte, ja que es podria perdre de vista la finalitat de la feina. Es evident que aquesta professió és vocacional, això no vol dir que ser paleta no ho sigui, però no podem comparar totxanes amb persones. Ocupem moltes hores de la vida a realitzar la nostre professió, per això és molt valuós saber que és el que vols fer a la vida com a professional.

Dimensió social: hem de ser conscients de la repercussió social que pot tenir la nostre professió. Molts cops es converteix en el nostre mitjà de comunicació envers la societat ja que podem generar amb la nostre feina uns valors socials, materials i culturals que primer podran utilitzar els usuaris del servei, però també la societat en general. Cada professió te la seva “parcel·la” dins la societat i el Treballador Social s'ocupa de promoure la resolució de problemes en las relacions humanes, treballa amb la realitat social de les persones. Això comporta tenir un pes important dins mateix de la societat, tot i que encara ara es te una imatge buròcrata de la feina del TS (alguna cosa s'ha fet malament per tenir aquesta imatge). Un exemple clar del pes que te el TS, es el fet que als hospitals, centres de dia, geriàtrics, etc... és obligatori tenir-ne.

Dimensió material: De entrada qui es vulgui dedicar al Treball Social sap que no es farà ric, es a dir, la dimensió material perd importància tractant-se d'una professió on reps gratificacions que no es poden quantificar, s'ha de menjar, això si. El TS vol aconseguir els bens materials que permetin sostenir econòmicament amb ell i la seva família. Crec que aquesta professió no et deixa perdre de vista la importància que tenen les dues dimensions anteriors, personal i social i, tot el que no et doni la material et podrà venir de l'àmbit personal o del social

Per què el Treball Social és una professió?

Durant molts anys es va lluitar per aconseguir que es reconeixes com a tal i ara, passat tant de temps, tenim clar per que el Treball Social és una professió. Per ser-ho cal complir uns requisits:

El TS te una teoria pròpia, uns coneixements que pot posar a la pràctica, desenvolupar i actuar realitzant la seva tasca professional. Tenen tècniques pròpies i elements pràctics que la consoliden com a professió. Tots aquests coneixements estan englobats en una llicencia que l'acredita legalment per exercir-la.

Un factor molt important per la consolidació del TS com a professió, és el fet que hi ha molts Treballadors Socials consolidats amb la societat d'aquest país, organitzats en associacions per poder defendre els seus drets i per evitar l'intrusisme. Aquestes entitats normalment són col·legis amb un Codi d'Ètica que regula aquesta professió i el bon funcionament dels recursos a utilitzar, sabent de la importància de la feina social, ajuda a resoldre conflictes ètics i morals, tant conflictes entre col·lectius i drets individuals, conflictes d'informació a professional/drets dels usuaris, etc... Un altre de les feines més importants del col·legi es potenciar la qualitat de la professió amb cursos, formació suplementària, etc..

Aquests professionals tenen autonomia per poder exercir i et paguen per fer-ho, es a dir, a canvi de la teva feina reps els bens materials que et permetran sostenir econòmicament a tu i a la teva família (bens escassos però al cap i ala fi bens). També tenen identitat professional amb dedicació exclusiva i reconeixement social. El reconeixement és molt important por a qualsevol professió i el Treballador Social cada cop en te més.

Hi ha una cultura professional determinada, creences compartides, idees i coneixements compartits. També un llenguatge, un vocabulari propi amb tecnicismes particulars del Treball Social. Aquest llenguatge s'haurà d'humanitzar per tal de poder accedir a la persona en conflicte.

El Treballador Social ha d'anar al dia amb la demanda de la societat, tal com si es tractes d'un altre professional. Així, en uns anys, la societat demandarà serveis per poder cobrir les necessitats de la gent gran, que serà molta. S'ha de ser útil a la societat.

Les professions en general. Conceptes.

La seva definició es pot veure des de diferents punts de vista, depenent si la mirada el objectiva o subjectiva. Si ho mirem amb subjectivitat, es a dir, des de la perspectiva de qui ho practica, podem dir que la professió és una ocupació que es prorroga en el temps i a traves de la qual el professional pretén obtenir el seu mitjà de vida. Serà un conjunt de funcions que el professional exercirà amb uns valors per a la societat. Al mateix temps, el professional aconseguirà treballar algunes disposicions pròpies cap a una maduració personal.

Des d'un punt de vista objectiu, o sigui, des de l'àmbit en el que es desenvolupa les seves activitats, podem definir-ho com la pràctica que requereix una llarga preparació per mitja de la qual es vol obtenir una certa competència en un camp concret. Els professionals han de rebre una formació determinada amb un procés de perfeccionament, amb rigor teòric, capacitació tècnica i adquisició d'habilitats per realitzar-la correctament. Desprès de rebre la formació, obtindran un títol acadèmic reconegut socialment i a partir d'aquell moment, podran posar els seus coneixements en pràctica en el seu camp concret. Tota professió te una metodologia pròpia i normalment estan col·legiats per una entitat que ajudarà al bon desenvolupament d'aquesta. Els col·legis estaran formats per un col·lectiu de professionals (col·legues) que tractaran d'obtenir el control sobre l'exercici de la professió, evitant així l'intrusisme. A partir dels coneixements adquirits, formació realitzada i amb un col·legi on trobar recolzament, aquests professionals tindran autonomia per poder exercir i aconseguint que et paguin per fer-ho.

Per acabar direm que tot professional necessitarà un coherent sistema de control, que només pot consistir en la regulació ètica de la seva feina. Hi ha professions que requereixen més base ètica que altres, com poden ser totes aquelles que treballin directament amb persones i tractin de resoldre els seus problemes vitals, com és el cas del Treballador Social.