Trabajo Impacto ambiental y Restauración de las obras

Industriales # Legislació. Climatología. Hidrología. Caractèristiques edàfiques. Infraestructures. Estudi

  • Enviado por: Marc Pont
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 22 páginas
publicidad
publicidad

INTRODUCCIÓ.

Les activitats extractives, que són necessàries per raons econòmiques, comporten un impacte ambiental notori amb una degradació important del paisatge.

Fins a principis dels anys 80, les explotacions, un cop absoletes quedaven abandonades causant grans ferides paisatgístiques al no existir cap llei que regulès i obliguès als explotadors a realitzar un programa de restauració de les àrees afectades.

La major part de les activitats extractives que desenvolupa l'home són agresives per a la naturalesa. A vegades les activitats extractives constitueixen un ús temporal dels terrenysi, si no existeix una restauració posterior, les superfícies abandonades queden en una situació de degradació sense possibilitats reals d'aprofitament per part d'altres tipus d'activitats.

L'objectiu dels estudis d'impacte ambiental en mineria és identificar, predir, evaluar i prevenir les alteracions ambientals produïdes per les activitats extractives, des de la investigació i l'explotació minera fins al processament de les substàncies de les qual ens beneficiem. D'aquesta manera es garanteix la viabilitat de l'explotació amb una recuperació més ràpida dels terrenys i a un menor cost econòmic.

El nostre treball tractarà doncs de buscar una activitat extractiva situada a la nostra comarca estudiarla, evaluar-ne els impactes i explicar com els restaurariem.

LEGISLACIÓ.

Amb la promulgació de la Constitució, que en el seu article 45 consagra el dret de tot ciutadà a disfrutar d'un medi ambient adequat, així com el deure a conservar-lo, tot establint l'obligació de reparar el dany produït, s'inicia un procés d'adaptació de la regulació d'activitats a quest principi.

L'evolució fins al moment ha estat molt difusa i poc concreta.

La mineria a cel obert està regulada, en l'aspecte ambiental, per la següent legislació:

  • En l'àmbit Estatal, pel Real Decreto 2994/82 sobre restauración del espacio natural afectado por actividades mineras; el Real Decreto 116/84 sobre restauración del espacio natural afectado por las explotaciones de carbón a cielo abierto y el aprovechamiento nacional de estos recursos energéticos; el Real Decreto Legislativo 1302/86 sobre Evaluación de Impacto Ambiental y el Real Decreto 1131/88, que desenvolupa l'anterior.

  • Pel que fa a Catalunya, els espais afectats per les activitats extractives a cel obert, està regulada per la llei 12/81 del 24 de desembre de 1981 (DOGC 189, 31 de desembre de 1981) i els corresponents decrets 343/83 del 15 de juliol (DOGC 356, 19 d'agost de 1983), que regula el contingut específic dels programes de restauració, i el decret 202/94 del 14 de juny (DOGC 1931, 8 d'agost de 1994).

ESTUDI DE L'ESTAT INICIAL DEL MEDI.

3.1. SITUACIÓ GEOGRÀFICA.

L'empresa Àrids Figueres S.A. ens ha demanat que realitzem una proposta de restauració d'una de les seves pedreres que es troba situada al terme municipal de Figueres (Alt Empordà), a uns 3 km de la ciutat en direcció al poble veí de Llers, a la qual s'hi arriba seguint la carretera local que uneix les dues poblacions fins a un trencall que es troba a mà esquerra de la carretera, i uns 200 m més endins hi ha la pedrera.

MAPA COMARCAL DE CATALUNYA. ALT EMPORDÀ. Escala 1:50.000

SITUACIÓ TOPOGRÀFICA de la pedrera.

Coordenades U.T.M.:

MAPA TOPOGRÀFIC DEL PERÍMETRE DE L'ACTIVITAT.

Escala 1:5.0003.2. SITUACIÓ JURÍDICO-ADMINISTRATIVA.

La pedrera es pertany al terme municipal de Figueres, encara que es troba situada en una zona de confluència de dues poblacions més a part de Figueres, la ja mencionada Llers, i Vilafant.

Els terrenys on es troba ubicada s'els anomena popularment “ghhf” i pertanyen a l'empresa que s'encarrega de l'administració de la pedrera ja que les va comprar al seu antic propietari ja fa uns 25 anys enrera.

3.3. CLIMATOLOGIA.

El clima és un dels principals condicionants en la restauració d'un indret, per tant haurem de tenir molt en compte les temperatures màximes i mínimes durant tot l'any i la pluviositat, ja que tot això condicionarà el nostre tipus de restauració, depenent de si plou molt o poc haurem de tenir en compte els fenomens d'infiltarció d'aigües, les espècies vegetals que hi podem sembrar, problemes de contaminació atmosfèrica segons els vents dominants…

La zona de l'Empordà es caracteritza per tractar-se d'una zona de clima Mediterrani, és a dir, estius i hiverns suaus.

Les temperatures màximes durant l'any són les que es produeixen el més de Juliol i no solen superar els 22º o 24º C, i les mínimes són les que es produeixen el més de Gener, no baixen dels 5º o 6º C. Això, no vol dir que no hi hagi un dia on esporàdicament es modifiquin els valors, però que en cap cas afectaria a la mitja i no repercutiria en el nostre estudi.

Pel que fa a la pluviometria cal dir que els mesos més plujosos són sempre els mesos de tardor, Setembre i Octubre, i alguns mesos de primavera com el Març on es produeixen alguns ruixats sobtats que causen crescudes de rius, esllebissaments de talusos i petites inundacions de camps de conreus, sempre en llocs molt concrets.

Les precipitacions mitjes anuals oscil.len entre els 600 i 800 mm i si ens centrem en els mesos més plujosos les precipitacion ronden els 90 mm i fins i tot si es produiex algun ruixat important poden superar els 100 mm en poca estona provocant els problemes avans esmentats.

MAPA CLIMÀTIC DE CATALUNYA, (Temperatures i Precipitacions).

El vent característic de l'Empordà és la Tramuntana. La Tramuntana és un vent que bufa del Nord i que quant bufa, ho fa amb una força considerable, amb rafagues que superen fàcilment els 90 km/h i que poden arribar fins als 120 km/h o més. Per tant, és un efecte a tenir molt en compte en el nostre estudi ja que segur que provocarà aixecaments de pols i, segons la proximitat de la pedrera a un nucli habitat, pot ser força perjudicial.

S'ha de dir però, que la Tramuntana no és l'únic vent que bufa a l'Empordà, però si el que ho fa amb més força i consideració, i que també i són presents els vents que provenen del Litoral marítim.

3.4. GEOLOGIA I HIDROLOGIA.

Les roques presenten diferents característiques físiques i químiques segons hagi estat la seva génesis i els diferents processos de conformació posteriors.

Per tant, el grau d'afectació de l'activitat extractiva quederà lligat a les roques constituents i condicionarà en gran mesura el procés de restauració.

Així doncs el coneixement dels condicionants geològics és de vital importància sobretot pel que fa a tres aspectes concrets del Projecte de Restauració:

3.4.1 Morfologia final a restaurar:

Les restauracions resten condicionades a la topografia final acceptada i una vegada definida la morfologia ha de comprovar-se la seva idoneïtat.

Estudis de:

- Estabilitat de fronts i talussos.

- Meteorització dels materials de les roques afectades.

- Control de l'erosió.

- Comportament químic dels materials.

- Condicionants paisatgístics…

S'ha de procurar que els relleus restaurats siguin semblants als inicials, o si més no que concordin amb el paisatge actual i no s'han d'introduïr mai pendents molt forts.

3.4.2. Influència de l'escorrentia superficial.

L'escorrentia va lligada directament a la compacitat dels diferents materials.

Per tal de conèixer l'abast concret dels efectes sobre la hidrologia de superfície aldrà estudiar:

- Xarxa de drenatge natural.

- Quantificació dels cabals afectats.

- Valoració de la càrrega sólida transportada per la xarxa de desguàs.

- Quantificació de la infiltració…

3.4.3 Influència sobre la hidrogeologia.

Finlament el marc geològic de l'explotació condicionarà el règim dels aqüífers existents.

És per aixó que caldrà conèixer:

- Permeabilitat de les roques.

- Cabals dels punts afectats.

- Possibles contaminacions.

- Paràmetres geoquímics de l'aigua…

Les costes baixes mediterrànieses caracteritzen per la presència de llacs litorals o aiguamolls. Sense anar més lluny, a pocs kilometres de la pedrera hi ha l'espai protegit dels Aiguamolls de l'Empordà, però que en cap cas es trobaràn afectats per l'acció de l'activitat extractiva. El que si que és interessant, i s'ha de tenir en compte per al nostre estudi, és l'abundant preséncia de rieres i rierols, no ja per què es trobin a prop de la pedrera i podrien afectar directament al materials i a l'inversa, sinó per els problemes d'infiltracions que pugin sorgir.

MAPA GEOLÒGIC DE CATALUNYA.

3.5. CARACTERÍSTIQUES EDÀFIQUES.

El sòl com a suport per a la vida i el creixement de les plantes s'ha de carecteritzar i evaluar, per a poder-ne establir posteriorment els seus usos.

El material edàfic no haurà de sofrir un tractament indiferenciat amb la resta d'estèrils del mineral sinó que s'haurà de treure amb molta cura de la superfície del terreny per a poder ser reutilitzat en el programa de restauració.

(Aquest sòl s'adequarà en diferents amassos per a la seva conservació).

En el nostre cas la cantera es troba sobre sòl eminentment càlcic, típic del món mediterrani.

MAPA EDEFOLÒGIC DE CATALUNYA.

3.6. ESTUDI DE LA VEGETACIÓ.

Les comunitats vegetals estàn normalment restringides a uns espais més o menys amples però a l'hora limitats, dins les quals les particularitats de l'ambient afavoreixen llur creixement.

És per això que a diferents indrets geogràfics corresponen comunitats vegetals diferents, per la qual cosa cal coneixer les espècies vegetals de l'àrea on es durà a terme l'acticitat extractiva, per tal de intentar reimplantar les mateixes comunitats vegetals afectades

Les espècies vegetals típiques de la zona on es troba ubicada la pedrera són les alzines, (com es podrà veure més endevant en les fotogràfies fetes per a l'estudi de l'entorn de la pedrera), i diferents espècies de matolls o arbustos. El sotabosc que domina l'alzina mediterrània està compost per brusc, garriga i espècies espinoses com les típiques esperragueres.

També cal dir que la majoria de terreny que envolta la pedrera està conformat per camps de conreu, ja siguin d'userda, blat, ordi… i això s'ha de tenir molt en compte perquè les zones a restaurar un cop finalitzada l'explotació es poden edequar, si es vol, per a aquest ús.

MAPA DE LES FORMACIONS VEGETALS TÍPIQUES DE CATALUNYA.

3.7. EL PAISATGE.

El paisatge és el reflexe de tota la societat, és a dir, que en ell s'hi poden reflectir les activitats humanes.

L'efecte que sobre el paisatge exerceix la implantació d'una indústria i, sobretot el d'una indústria extractiva, com és el nostre cas, és molt gran.

L'estricte limitació de la localització dels jaciments minerals forcen a aquestes indústries a instal.lar-se en llocs on es fa difícil combatre aquest fet.

És per això que s'ha de tenir una visió global del medi físic afectat. L'estudi paisatgístic de l'indret, sobre tot visuals, ens permetrà estudiar solucions restauradores de conjunt que siguin integrades al paisatge.

3.8. INFRAESTRUCTURES AFECTADES.

La implantació d'una activitat extractiva pot ocasionar danys a les diferenst infraestructures existents en l'àrea d'explotació i les seves rodalies.

En el cas de la nostra pedrera, es pot dir, que afecta ben poc a algun tipus de infraestructura. La carretera local que uneix Figueres i Llers queda fora de l'abast de la pedrera ja que aquesta es troba a uns 250 metres a l'interior a la qual si arriba seguint un camí des de la carretera mateix. Encara que s'hi establirà un flux de transport important degut al moviment de camions que entreràn i sortiràn de l'indret d'explotaciò. A més a més aquests camions afectaràn la circulació del perimetre exterior de la ciutat de Figueres, ja que per forÇa l'han de si més no borejar.

Pel que fa a la xarxa elèctrica o telefónica, doncs també queda fora de l'abast de la pedrera ja que es troben a l'altra banda de la carretera.

El que si s'haurà de tenir en compte a l'hora de realitzar les voladures és precisament aquesta xarxa elèctrica ja que es troba relativament a prop i podria causar interferències si utilitzéssim detonedors elèctrics.

La xarxa de conducció i captació d'aigües s'haurà de tenir molt present a la zona d'explotació i les seves zones d'influència per a la posterior distribució d'aigües.

3.9. SITUACIÓ SOCIO-ECONÒMICA.

La població de Figueres és d'uns 37.000 habitants, dedicada bàsicament al comerç i al turisme.

A Llers i viuen uns 500 habitants mentre que a Vilafant, l'altra població sota l'àrea d'influència de la pedrera i viuen uns 2.500 habitants.

La zona de l'empordà és també una zona on hi ha una important indústria ramadera, sobre tot del boví i l'oví, i on l'agricultura hi és present, s'hi poden trobar importants extensions de camps de conreu, sense anar més lluny al voltant de la pedrera.

La indústria vinícola, a més a més, hi té denominació d'origen, Empordà-Costa Brava.

4. DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT EXTRACTIVA.

De la pedrera d'Àrids Figueres S.A. se n'extreuen àrids per a la trituració.

Es realitzen una série de voladures controlades per poder despendre el material. Un cop s'ha realitzat la voladura el material és recullit amb pales i es posa en una cinta transportadora on hi ha unes matxucadores que s'encarreguen de triturar el material. Finalment el material es passa per un garbell per tal de triar-en les diferents mides i s'apilona segons el seu tamany a l'espera de ser recollit pels camions.

Com s'ha comentat en l'apartat d'edefologia, quan es va començar a explotar, la primera capa de material es va guardar per tractar-se de sól original del terreny que serviria per a la restauració. Aquest material és apilat a una zona de la pedrera on no molesti.

5. ESTUDI DE LES VISUALS.

FOTO 1.-Camí d'entrada a la pedrera.

Aquesta foto està realitzada al camí d'entrada que dur a la pedrera. La carretera ens queda a darrera de la foto. Per aquest camí es per on entren i surten els camions de transport del material.

Al fons es pot veure perfectament el front d'explotació, on fins i tot a la part superior es veu com surt pols, segurament degut a l'acció de les pales.

A mà dreta del camí hi ha una filera d'alzines, arbres típics d'aquestes contrades,i a mà esquerra un camp de conreu. Al fons hi ha un petit turó que envolta la pedrera, de vegetació baixa, uns quants arbustos i molt pocs arbres.

FOTO 2.-La pedrera i les seves instal.lacions.

La fotografia està realitzada des de davant del turó que l'envolta.

S'hi poden veure perfectament els bancs explotats, la maquinària que s'utilitza per a la tria del material, la cinta transportadora i el garvell i com el material un cop triat es va apilant al voltant a l'espera de ser recollit. Fins i tot es pot veure un camió de transport de material que surt de la pedrera.

Al fons, a dalt del turó, hi ha tres antenes de comunicacions, de telefons i de ràdio.

FOTO 3.

Aquesta fotografia està realitzada a la sortida de la població de Vilafant des de la carretera que va en direcció a Olot.

Al fons es pot veure perfectament un dels efectes que produeix l'extracció del material i que s'ha de tenir més en compte, l'aixacament de pols.

També podem observar les antenes de telecomunicacions avans esmentades.

Davant nostre hi ha un camp de conreu i darrera dels xiprers hi ha una granja que cria porcs.

6. ESTUDI DELS EFECTES DE L'ACTIVITAT.

Com ja s'ha vist a les fotografies, una activitat extractiva crea una série d'efectes que són perjudicials pel medi que l'envolta i les persones. Aquests efectes poden ser de tipus visual, com el talús que es veu a la “foto 1” o de tipus atmosféric, aixacaments de pols, “fotos 1 i 3”; però també n'hi ha de molts altres tipus.

Tot seguit passem a exposar els efectes que realitza l'activitat extractiva que estem estudiant sobre el medi i la mateixa persona:

Efecte

Origen

Localització

Visual

Construccions auxiliars i de tractament.

Vegetació modificada i destruïda.

Construcció de runams.

Modificació de la topografia.

Introducció de discontinuïtats en el paisatge.

Nuclis des d'on és visible l'explotació.

Vies de comunicació des d'on és visible l'explotació.

Atmosféric

Pols, degut a:

Operacions extractives.

Moviment de materials.

Accions de càrrega i descàrrega.

Transport i circulació interna.

Gasos, de la maquinària.

Area d'explotació.

Edàfic

Desaparació del sòl.

Barreja del sòl amb runam.

Defectuós emmegatzematge del sòl.

Area d'explotació.

Rodalies deguta a contaminació d'aigües.

Acústic

Soroll provocat per:

Màquinaria treballent.

Instal.lacions de tractament.

Voladures.

Rodalies.

Area d'explotació.

Geotècnic

Efecte

Vibracions degudes a:

Voladures.

Feines al front.

Origen

Zones d'influència de les vibracions.

Àrea d'explotació.

Localització

Morfológic

Canvi de la morfologia degut a:

Creació de fosstas.

Eliminació de material.

Talussos.

Canvi de pendents.

Àrea d'explotació.

Hidrogeológic

Contaminació de les aaigües superficials i subterrànies.

Modificació dels nivells freàtics.

Xarxa de drenatge.

Captacions d'aigües properes.

Naturalístic

Eliminació de vegetació.

Canvis de qualitat dels materials.

Despoblament animal.

Destrucció de caus.

Àrea d'explotació i rodalies.

Agronómic

Interrupció de l'activitat agrària.

Àrea d'explotació i rodalies.

Infraestructures

Alteració del trànsit.

Canvis en la topografia.

Xarxa viària.

Socio-econòmic

Canvis d'ús del terreny.

Llocs de treball.

A l'empresa del mateix sector.

A la gent directament afectada per motius de treball.

7. MESURES CORRECTORES PER A MINIMITZAR ELS EFECTES.

Efecte

Criteria d'avaluació

Límits tolerables

Mesures correctores

Visual

Estudi de visuals.

Per raons paisatgístiques.

Subjectiu (efecte que produeix sobre la persona).

Pantalles visuals. Arbres típics de la zona que tapin la nostra visió.

Suavitzar les línies.

Revegetació.

Atmosféric

Estimació dels nivells de contaminació i controlar si poden ser percebuts des de determinats indrets.

Legislació vigent.

Referit a la pols:

Edequació dels camins.

Regar la zona.

Pantalles absorbents.

Captadors locals de pols.

Referit a gasos:

Control de la maquinària.

Edàfic

Avaluació en funció de l'ús posterior del terreny.

En funció de l'ús posterior (molt exigent en l'ús agrícola).

Bona tècnica de decapatge.

Conservació del material edàfic.

Acústic

Per comparació entre nivells de soroll avans i durant l'activitat.

Nivells no perjudicials per als nuclis habitats propers.

Aplicació a la legislació pel que fa als vehicles.

Pantalles antisonores.

Màxims d'intensitat sonora en horess adequades.

Geotècnic

Estudi dels efectes de les explosions.

Estudis d'estabilitat de talusos.

No perjudicar les infraestructures.

Evitar grans lliscaments.

Microretardaments.

Correcte rebliment pel que fa a materials.

Morfológic

Canvi respecte la morfologia original.

Adequació paisatgística.

Recuperació de formes.

Apantallaments.

Hidrológic

Contaminació d'aqüífers.

Modificació dels nivells freàtics.

Qualitat de les aigües en funció del seu ús.

Evitar el dany a comunitats.

Legislació vigent.

Evitar la incorporació a l'aigua d'elements estranys.

Control de sediments.

Restitució de la xarxa natural de drenatge.

Naturalístic

Qualificació de l'indret.

Segons el tipus de restauració projectada.

En funció de l'ús posterior.

Conservació de microclimes.

Rvegetació.

Agronòmic

En funció del conreu.

En funció del conreu.

Conservació del sol edàfic.

Infraestructures

Per l'efecte directe sobre qualsevol tipus de xarxa

Seguiment del correcte funcionament

Adequació de la xarxa viària.

Canvi de situació de les xarxes.

Socio-econòmic

en funció de les seves consequéncies

Per al rebliment de la cavitat que deixerà la pedrera un cop finalitzada l'extracció es poden utilitzar fangs de depuradora, en aquest cas fangs procedents de la depuradora de Figueres. Els fangs de depuradora barrejats amb un altre tipus de terra i el sòl procedent del decapatge inicial van molt bé per a la revegetació, ja sigui per un ús agrícola o no. A més a més si utlitzem els fangs de depuradora el cost de la restauració baixa, ja que si ho féssim amb un altre tipus de terra i hauriem d'afegir nutrients i cuidar més el sòl, en canvi els fangs són perfectament aptes sense haber-hi d'afegir nutrients.

7. BIBLIOGRAFIA.

-Recomanacions tècniques per a la restauració i condicionament dels espais afectats per activitats extractives; Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

-Atles d'Espanya; EL PAIS/Aguilar.

-Gran Atles Salvat (Espanya); Edicions SALVAT S.A.

-Manual de restauració d'activitat extractives amb fangs de depuradora; Junta de Sanejament, Generalitat de Catalunya.

5