Tot esperant Godot; Samuel Beckett

Literatura francesa contemporánea. Siglo XX. Teatro cómico. Nihilsta. Existencialista. Vagabundos. Premio Noble de Literatura (1969). Premio mundial de teatro (1956). Características. Personaje. Argumento

  • Enviado por: El Razola
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

1. Característiques de l'obra teatral

1.1. El text literari:

1.1.1. Diàleg

Al ser una obra teatral, el més important és el diàleg, que ens ajuda a saber el que els protagonistes estan fent, pensant… Tots els personatges utilitzen el mateix tipus de llenguatge en aquesta obra, és un llenguatge col.loquial i es poden trobar referències religioses.

Crec que s'utilitza una descripció narrativa perquè l'autor usa la narració per dir-nos com són tots els personatges.

1.1.2. Acotacions

De les acotacions podria dir que només s'usen per descriure alguna acció que està pasant i no es pot endevinar a través del que els personatges parlen.

1.1.3. Actes/Escenas

La obra teatral està dividida en dos actes que no presenten escenes dins d'ells. El començament del segon acte marca el començament d'un nou dia pels personatges. Crec que no està dividit per escenas perquè és un diàleg continu.

1.2. Els personatges

1.2.1. Principals/Secundaris

Els personatges són la part més important de l'obra, ja que l'obra tracta d'ells mateixos.

Trobem dos tipus de personatges : Els principals i els secundaris, els dos principals son en Vladimir i Estragó. I els secundaris són Pozzó, Lucky i el Noi.

1.2.2. Funció d'uns i d'altres

Samuel Beckett ens presenta els personatges sense personalitat ni psicologia, com si no tinguessin identitat. Crec que el que tracta l'autor no és de donar-nos un missatge sino de que ens adonem de la debilitat de l'ésser humà.

1.2.3. Caracterització

Vladimir - És un home vell, te una mica de memoria. És com si fos el pare d'Estragó. Sempre està recordant el que estàn fent, el que diuen… És vagabund, no te familia ni casa.

Estragó - També és un home vell, no te gens de memoria. No se'n recorda del que ha passat una hora abans. Te fixació per les sabates, que no són del seu peu, i ha d'anar descordant'se-les de tant en tant.

Ells dos són dues persones sense gaire seny. Es passsen el dia esperant a Godot, una persona que ni tan sols coneixen. Veiem que són vells per exemple quan parlen de la inauguració de la torre Eiffel, a la qual van anar.

1.3. El tema

1.3.1. L'argument

La historia pasa durant la espera dels protagonistas a un tal Godoy, un acte precedéis l'altre, al mateix lloc, fent el mateix: esperar a Godoy. Tots els personatges volen marxar d'allà però el que els manté atrapats és el fet d'haver d'esperar a Godot. No hi ha un desenvolupament de l'acció perquè no cambia res, sempre pasa el mateix un cop darrera l'altre.

En la meva opinió el final no és satisfactori perquè comença la història on acaba, hi ha un final obert i tu penses el que vols.

1.3.2. El tema

El tema principal de l'obra és l'espera a Godot. Un personatge que mai apareix i no es sap mai l'objectiu de l'arribada de Godot. És difícil d'esbrinar en conjunt tot al que es refereix l'obra, és massa abstracte.

1.4. L'espai

L'espai al qual transcòrre l'acció és el mateix durant tota l'obra. Una carretera al camp, amb un arbre.

1.5. El temps

El temps històric el situu fa uns anys, als anys 90.

El temps del discurs són dos dies des de que comença l'obra fins que acaba.

2. Temes per escollir

2.1. El sentit de l'existència.

El sentit de l'existència s'ho ha preguntat l'ésser humà des de sempre, i ningú no ha trobat mai una desposta clara i fácil. És un tema que ha preocupat als nostres avanpassats. Avui dia quan algú es pregunta el sentit de l'existència ho fa quan no passa per un bon moment, quan està malament, que és quan més es pensa en la mort i el perquè de les coses dolentes que pasen a la vida.

A l'obra es tracta el sentit de l'existencia perquè són gent que no te quasi bé res a perdre. La seva situació no és bona perquè viuen en la misèria.

DE SAMUEL BECKETT

Rubén Razola Díaz