Tiziano Vecellio

Renacimiento. Arte renacentista del siglo XV. Pintura italiana. Escuela Veneciana. Quattrocento. Dánae. Mitología. Biografía

  • Enviado por: Vero
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

TIZIANO: Dànae

Dànae va ser pintada per Tiziano, aquesta obra d´oli sobre llenç es va realitzar abans del 1553.

Tiziano va pintar diverses versions del mite de Dànae creant d´aquesta forma una serie de pintures mitològiques que ell mateix va classificar com a “ poesies”. Aquestes eren creades per parelles, “Dànae” feia parella amb “ Venus i Adonis” ; Les dues obres es van crear inicialment per decorar les habitacions privades de FelipII del Antic Àlcazar de Madrid. Malgrat això actualment es conserven al “ Museo del Prado” (Madrid).

Tiziano es un dels millors pintors de la historia. Representant per excelencia de l´escola veneciana del Renaixement italià , nèix en Pieve di Cadore, una petita localitat dels Alps venecians, la data del seu naixement no es sap amb claredat pero es creu que s´aproxima al 1485. Es un membre de familia acomodada, va abandonar la seva terra natal, molt petit amb el seu germà per apendre l´art de la pintura en Venecia amb els germans Bellini, uns autentics mestres, malgrat que Giorgioe també els influira posteriorment, en la concepció de la pintura. La mort de Giorgio va convertir a Tiziano en el primer pintor de la república de Venecia, càrrec que va ocupar de manera oficial en 1516. Una visita a Roma li posara en contacte amb l ´art de Miquel Angel i amb el Manierisme, malgrat que la seva forma persona l de admetre la llum i el color no tindran moltes influencies. En Agsburg, durant el 1548 va conèixer a Felip II amb qui mantindra excelenets relacions, amb molts encarrecs posteriors. I va morir el 27 de agost de 1576.

Dànae es un oli sobre llenç de 1.29 x 1.80 pertany al Renaixement italià del segle XVI. Es de caire mitologic ja que pertany al grup del conjunt de les poesies.

Dànae apareix ajeguda sobre un llençol i uns coixins de seda blanca oferint el seu cos amb expressió complaguda a la pluja que cau del cel. Mentre que la criada s´afanja a agafar les monedes d´or amb la faldilla: d´aquesta manera, Tiziano fa referencia a la possible traició del guardians de la princesa a canvi de la pluja de diners.

El cos de Dànae s`ofereix a, Zeus i a l´espectador, esplendid en la bellesa mostrant a la pell els reflexos daurats que li proporciona la llum q s´hi projecta a través de un nubòl esquinçat per on cau la pluja divina.

Mes que per la seva ordenació, la composició esta marcada per tres zones de color el llençol i el cos de la Dànae s`apropa a l´espectador gràcies al domini del blanc els cortinatges vermells embarquen la figura, i els verds i els grisos allunyen el cel i la figura de la serventa.

Tiziano superposa el blanc del cos al blanc de la roba de manera que les formes queden suavitzades per el I´sfumato i es fusionen amb els plecs de la seda, en comptes de buscar un contrast vionlent. Aquesta dissolució de les formes i l´absencia de controns nítids són clau per transmetre l átmosfera de sensualitat que desprèn aquest quadre com molts altres del seu autor.

El tema representat es una fabula mitologica que explica com Zeus (Júpiter) després de transformarse en pluja d´or sedueix a la bella Dànae, la qual es trovaba tancada a una cambra hermèticament amb portes de bronces i vigilada per gossos salvatges. Va se tancada per el seu pare Acrisio al qual un oracle li va aventurar que seria asesinat pern el seu net (Dànae era filla unica). Llavors Acrisio volia evitar cap contacte de Dànae amb Zeus,pero aquest tenia la capacitat de metamorfarse per evitar ser reconegut com per exemple en aguila, toro, cisne.. o en pluja d`or com en aquest cas. D`aquesta relació tan especial amb dànae va neixer Perseo un del més importants heroes de la mitologia classica.

En suma, ens trobem amb una obra de caire poetic i mitologic , i de una gran sensualitat que va sorprende en la època. Ho podem comprobar també a la carta que va dirigir Tiziano a Felip II ( amb qui tenia mol bones relacions) un fragment d´aquesta carta deia: “Y por que en la Dànae que ya envié a Vuestrad Majestad se veia la parte delantera, he querido en esta otra poesia variar y hacerla mostrar la contraría parte para que resulte la habitación en la que han de estar más graciosa a la vista”