Tirant lo Blanch; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Épica catalana. Novela caballeresca catalana. # Novel la de cavalleries. Argument. Temàtica. Personatges. Estil

  • Enviado por: Ariadna 03
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

TIRANT I EL SEU TEMPS

I. Context històric i cultural del segle XV.

Si una cosa hi ha clara es, sens dubte, que el segle XV va ser el Segle d'Or valencià.

La part sud de la Corona d'Aragó va tenir una clara hegemonia política, economica, cultural, literaria...que es veu en contraposició amb la situació de decadéncia de Catalunya.

Aquesta situació de floriment en tots els aspectes pot quedar explicada per varies causes: bé per, com ja hem dit abans, els problemes de Catalunya que van fer que el poder es traslladara a València, bé per l'aument demogràfic o bé per l'expansió de l'economia i la burguesia enfrontada a la de Catalunya. Pero, si arribàrem a una conclusió seria que la barreja d'aquestes situacions va fer entrar a València en un temps d'avanços mai conegut. No obstant, podriem divir les causes de la següent forma:

1. Causes demogràfiques:

Fins l'any 1420 i des de els darrers anys del segle XIV a València es vivia una etapa demogràfica en la qual la població va quedar estancada, per a pasar després a una progressiva recuperació que es va produïr a la fí del segle XIV.

Aquesta creiximent va ser la consecuència de l'inmigració que va entrar a València a meitat del XIV. Per tant, a principi del S.XV la població ja estava desarrollada i amb un cicle demogràfic adequat.

2. Causes econòmiques:

Una de les fonts d'ingressos importants a València va ser la seua agricultura, molt pròspera i variada que a poc a poc va anar evolucionant i va donar lloc al comerç, que va arribar a ser la base de l'economia. Aquest comerç estava propiciat per les exportacions valencianes a Aragó, Castella, les terres italianes de la Corona, etc. A més, l'intensa activitat mercantil va fer que sorgira una nova classe social: la burguesia, que va trencar amb la societat feudal o estamental. A la mateixa vegada, es va propiciar el treball d'empreses dedicades a la construcció d'embarcacions per al comerç.

Aquestes dues causes van fer arribar a una tercera:

El floriment de la cultura:

La corrent filosòfica i per tant, la mentalitat de l'època va ser l'humanisme (arribat d'Itàlia) que situà l'home, els seus valors i la seua llibertat, com centre del món. Aquesta forma de pensar era contraria a la cultura religiosa, que fins eixe moment existia, la qual cosa va provocar el malestar de l'esglèsia.

En quant a formes d'art, a l'arquitectura s'està donant el gòtic amb particularitats pròpies copiades del model frances. Aquest segle, es el de la construcció de les obres civils més importants a València com els palaus, les llotges...

I pr últim, respecte a la pintura, apareix un nucli important a la ciutat, pasant primer pel gòtic i després per les influències de la pintura flamenca.

Per altra banda i com caracteristiques històriques d'aquest segle ens encontrem el canvi dinàstic i la singular societat dividida en tres religions.

El canvi dinàstic es produí quan a la mort del rei Martí l'Humà sense succesor, es celebra el Compromís de Casp en el qual es elegit com rei Ferran d'Antequera, de la familia dels Trastàmara. A partir d'aquest moment els reis van ser abundants i la Corona va estar marcada per alguns conflictes: després de la mort de Ferran habent regnat només quatre anys, va arribar al tró Alfons el Magnànim, el qual va iniciar ràpidament batalles marítimes am l'objectiu de conquerir, amb l'ajuda económica de la burguesia valenciana, Sardenya, Còrsega, Sicília i Nàpols. Una vegada conquerit Nàpols, no va tornar a la Corona d'Aragó, deixant que regnaren la seua dona Maria i el seu germà Joan II. A la mort d'Alfons, aquest germà es el que el va succeïr, començant en aquest punt els problemes civils a Catalunya per el seu domini. Carles de Viana, fill de Joan II, reclamaba els territoris pero el seu pare els va voler donar al primogènit del seu segon matrimoni. Per tant, els conflictes entre pare i fill van començar, terminant amb la mort de Carles. Pero el assumpte es va allargar i la guerra civil comneçà a Catalunya, deixant-la en crisi i afavorint el poder valencià.

L'altra caracteristica d'aquest periòde, que ja hem anomenat abans, va ser la convivència més o menys pacífica de tres religions a un mateix territori: la cristiana, la musulmana i la jueva. Sens dubte, la cristiana era la dominant, dividida en població rural i urbana i situada enfront de les altres dues. Els musulmans suposaven una part important de la població frent als jueus que eren poc nombrosos. Tant una cultura, com l'altra tenien barris propis tancats i de vegades eren discriminats per la població que els culpaven de les desgràcies. Finalment, els jueus van ser expulsats de la peninsula a l'any 1609 i els jueus als ultims anys del segle XV.

II. Context literari. Segle d'Or. Novel·la.

Frut de tots aquestos avanços a la societat valenciana i com consecuència de la bona situació econòmica, va tindre lloc el Segle d'Or per a la literatura valenciana. A partir d'aquest bo moment literari es van fer debats poètiques, es van crear escoles satíriques...on van participar els escriptors més importants de l'època com son Ausiès March, Jordi de Sant Jordi, Isabel de Villena, Joanot Martorell...que també van colaborar en l'expansió i utilització del català al igual que van fer els burguesos, els reis, i el gran avanç de la impremta.

En quant a la novel·la, en aquest segle es centra principalment en la vida cavalleresca i els propis cavallers: homes que anaven a lluitar sota l'ampar de Deu que faria que aconseguira la victoria ja que suposadamente la seua causa era la més justa. Doncs bé, la novel·la cavalleresca narrava els ideals i la vida d'aquestos cavallers, que més tards pasarien a ser ximples aristócrates ja que els conflictes deixaren de ser intensos i la cavalleria es va convertir en un joc cortesà sense funció real.

Ara bé, hem de diferenciar dos classes d'aquestes novel·les: els llibres de cavalleries i la novel·la cavalleresca.

Els llibres de cavalleria, que tenen el seu origen al nord de França i estàn basats en la mitologia europea, narraven d'una forma fabulosa, aventures remotes dutes a terme per cavallers irreals i increibles. La temàtica d'aquestos llibres combina aventures militars, amoroses i religiositat pero d'una forma, com ja hem dit abans, fantàstica.(Cervantes va ridiculitzar aquestos llibres a la seua novel·la Don Quijote de la Mancha.

Per altra banda, la novel·la cavalleresca es un gènere narratiu nascut a la primera meitat del segle XV, davant la crisi del món cavalleresc, que pretén, oposadament als llibres de cavalleries, reflectir la REALITAT dels cavallers europeus a aquest segle, narrant-ho d'una forma autobiogràfica i cuyo propòsit es el d'oferir models de vida exemplars com els dels cavallers. Les dues novel·les més famoses són Curial e Güelfa i Tirant Lo Blanc.

III. Tirant Lo Blanc.

  • Autor:

L'autor del Tirant lo Blanc, almenys de la major part, va ser Joanot Martorell, un cavaller nascut a Gandia a l'any 1413 o 1414 i pertenecient a una familia de la mediana noblesa establerta a València.

Va ser anomenat cavaller als vint anys i aproximadament a 1438 va començar la seua vida intensa com tal. Va participar a bregues d'honor, les qual coneixem per les seus lletres de batalla, cartes escrites per un cavaller dirigint-se a altre per a barallar-se; i ademés va fer viatges per tota Europa (Anglaterra, Porugal, Nàpols...) fents contàctes amb la noblesa. Sembla que a Anglaterra va conèixer alguns dels textos que més tard faria servir per a la redacció del Tirant, i a Nàpols va entrar amb contacte amb els intelectuals de l'època, la qual cosa el va portar a interesar-se per la literatura. Tant aquestos com qualsevols altres viatges, van infloir en la redacció del Tirant ja que aquest coneiximent de corts li va portar a narrar llocs reals.

El 2 de Gener de 1460, segon afirmà Martorell al llibre, va començar a escriure el Tirant, abocant en ell el seu interés per la vida cavalleresca, la seua experiència redactant lletres de batalla, el coneiximent de llocs per els seus viatges, l'aprofitament de textos cavallerescos com la seua obra Guillem de Varoic, etc. Va morir a l'any 1428 sense acabar-ho ni haber-se publicat. Pero el llibre no va quedar incomplet. Martí Joan de Galba, del que no es poseeixen moltes dades, que esun ric comerciant valencià amant dels llibres i que va fer diversos prestecs a Joanot, ho va continuar, produint-se en la redacció una intervenció progressiva sent molt més abundant a la fi de la novel·la. La mort de Joan de Galba es va produïr en 1490, set mesos abans de la publicació de la primera edició del Tirant.

  • Temàtica:

La temàtica del Tirant com en quasi totes o totes les novel·les d'aquella època, era cavalleresca, combinant temes d'aventures militars, amb amors i la religiositat dels cavallers frent a la seua Orde de cavalleria, que estava molt relacionada amb la religió i l'església.

  • Estil:

L'estil del Tirant es un aspecte fins ara molt discutit i per estudiar, sobre tot si pensem que dos estils es junten a la novel·la: el de Joanot Martorell i el de Martí Joan de Galba.

Si a la novel·la hi ha un aspecte per destacar eixe es el seu contingut REALISTIC, a diferéncia dels llibres de cavalleries. Per a destacar aquest rasg, fa la narració garantizant els testimonis oculars i documentals de llocs, batalles...ademés de dotar a la novel·la del tipic esquema cavalleresc com es l'autobiografia. Baix aquest realisme pareix que es poden percebre tocs d'ironia respecte a la mentalitat teocéntrica i cavalleresca o honorable del món.

Per últim, en l'obra també podem observar un tó solemne (més utilitzat per joan de Galba) característic de la prosa de l'època, pero intercalat amb uns diàlegs breus, familiars...amb expresions coloquials, refranys, jocs de paraules...que fan que siga una novel·la plena de matisos que atrae al lector.

  • Argument:

Tirant Lo Blanc es un cavaller que té les preocupacions propies d'aquestos homes: el honor, el plà militar del seu regne i, destaca per dalt de toto, la toma de Constantinoble a mans del Imperi Turc que finalment Tirant consegueix recuperar. Amb aquesta preocupació que va ser real, l'autor preten per una part, expressar els sentiments de tota la cristiandat davant la perdua de Constantinoble i, per altra, afegir elements històrics reals per a donar-li eixe aire a la novel·la.

A més d'aquesta història que evidentment es el centre de la narració hi ha altres que podem dividir en cinc parts, depenent del lloc en que Tirant s'encontre:

->Primera part: En aquesta primera part, es narra la formació de Tirant com a cavaller i el seu nombrament com tal en les festes pel casament de la princesa anglesa. Paralelament, es conta la vida de Guillem de Varoic, personatge del qual Martorell ja va escriure una obra.

->Segona part: L'acció se situa a Sicília i a l'illa de Rodes, on Tirant arriba a ser un almirall excel·lent i coneix a Roger de Flor, el capità dels almogàvers.

->Tercera part: Es la més coneguda i importante del llibre: Tirant s'en va a Constantinoble per lluitar contra els turcs que amenacen am conquerirla. Després, s'enamora de la filla de l'emperador, Carmesina, pero aquesta no vol mantenir relacions sexuals i en aquest moment es quan altres personatges cauen en la passió menys apropiada. La Viuda Reposada s'enamora de Tirant i per tant no vol la relació d'aquestos dos, pero Plaerdenavida actua com a celestina situant-se a favor de l'amor.

->Quarta part: Tirant retorna a Constantinoble i la reconquereix. Després d'aquest triomf es casa amb Carmesina pero al poc temps mor i ella en saber-ho també mor.

  • Personatges:

Al igual que l'obra, els personatges que la composan també son molt reals: tenen sentiment, emocions i carcateristiques humanes. Pot ser en aquesta parte encontrem el tó irònic al qual abans feiem referència: Joanot pretén amb aquest humanisme fer veure al lector que les viruts cavalleresques no son tant com diuen i els cavallers i el seu entorn també pequen.

Els dos personatges més importants són:

->Tirant:

Tirant Lo Blanc es el personatge principal de la novel·la i probablement va ser real ja que el seu pare fou el senyor de la marca de Tirania i la seua mare filla del duc de Bretanya, per tant Tirant va ser el net d'aquest noble que històricament es real.

Afrimant el que anteriorment hem dit del realisme dels personatgtes, Tirant es presenta amb una gran personalitat, model de les virtuts cavalleresques pero també ams defectes i limitacions propies del humans. Com aquest humà que es, té al llarg de la novel·la una séria d'actuacions que l'acosten al món real: és timid amb les relacions amb les dones, es atacat per per la gelosia, l'odi, i el que poseeix un valor més destacat al llibre: s'enamora.

Finalment, Tirant, cosa extraña a les novel·les cavalleresques, mor. I a més, no mor valerosament a una batalla, si no que mor d'un constipat, que probablement resalte l'humanisme del personatge.

->Carmesina:

L'altre personatge principal es, com no pot ser d'alta manera a una novel·la cavalleresca, l'estimada del cavaller, en auest cas l'infanta Carmesina. Aquesta jove (no tenia més de quinze anys), tenia la bellesa que corresponia als cànons de l'època: pell blanca, cabells daurats, timidessa..., pero no deixava de posseïr altres caracteristiques més reals (tornem al tema del realisme) com la coqueteria, la insolència amb que cita clássics i pssatges de la Bíblia, etc.

Altres personatges secundaris que apareixen a l'obra son: l'emperador (pare de Carmesina), que encara que no es parla molt d'el, sabem que poseeix un caràcter alegre, jovial...També trobem exemples de com afecta el pas del temps en el caràcter de les persones com l'emperatriz, la Viuda Reposada o Plaerdemavida que tenen caracteristiques similars a les de Carmesina.

Per la part de Tirant, a la novel·la apareixen els seus amics de companyia que també són molt valerosos pero en qualsevol moment superen a Tirant.

  • Llocs:

Tirant, al llarg de tota la novel·la realitza multitud de viatges que pot ser en alguns recorreguts coincidiscan amb l'expansió de la Corona d'Aragó. A més, aquestos llocs, apareixen molt ben descrits, probablement perque Joanot va ser alli i va palsmar la seua visió en la novel·la, fent així (una vegada més) que el libre siga realista.

Tirant es va traslladar practicament per tot el territori Europeu i part del que es coneixia al nord d'Àfrica. A Europa va estar a Anglaterra, Portugal, Espanya (obviament), Sicília i a l'Imperi Grec retornat a alguns llocs com Sicília per les diferentes batalles que hi havia.Abans d'anar a Àfrica va passar per Orient Mitjà i seguidament a llocs del nord d'Àfrica com Tanger, Barberia i Tunis.

  • Edicions:

La primera edició del Tirant Lo Blanc es va publicar quan Joanot Martorell i Martí Joan de Galba ja havien morit. Es va fer a València a 1490 i va ser la primera novel·la en català publicada. Més tard, al segle XVI, es va traduïr al castellà en Valladolid (pero no va tenir molt exit i no es va tornar a reeditar)i amb el pas del temps fou traduïda i publicada a molts idiomes i a molts països (a Itàlia, per exemple, va estar reeditada dues vegades).Probablement, aqesta abundància d'edicions estiga motivada perque es la millor novel·la fins ara publicada escrita en català (amb les particularitats valencianes como ara veurem a la llengua del Tirant)

  • Llengua:

Pel que fa a la llengua d'aquest llibre, es tracta d'un text molt singular ja reflecteix el context históric en que fou escrit per la gran quantitat de mescles que hi ha. Per una part, mostra fragments molt solemnes caracteristics de la prosa valenciana de l'època, cosa aquesta que també em anomenat a l'estil, i per altra diàlegs molts breus, ràpids, plens de refranys...que demostren la forma de parlar del poble.

Pel que respecta a la llengua, el Tirant es un exemple de la modernització que s'estava fent de la llengua o que en el llibre es feia d'ella. Encara que apareixen paraules més antigues sobretot a la part de Martorell i que Galba actualitza, es donen fenomens molt singulars com l'utilització de formes particulars valencianes ( desinencia -e per a la primera persona del sing. del present [ame, adore...]), cosa fins ara inusual, empleament de arabismes i castellanismes, etc.

  • Relació entre Tirant Lo Blanc i Don Quixot:

Joan Fuster estableix les següents relacions:

Per a començar, es evident que Cervantes sentia una certa simpatia per Tirant lo Blanc. Aquesta simpatia pot estar motivada per el contigut en si del Tirant: es un llibre cavalleresc pero realista, al contrari que els llibres de cavalleries que tant disgustaven a Cervantes i els quals el van a portar a escriure Don Quixot. Un altre motiu d'aquesta simpatia, pot ser siga el tó irònic que Joanot Martorell utilitza al referir-se a la mentalitat tocèntrica i a l'honor cavalleresc, del qual Cervantes també es burla al seu llibre. (Aquest motiu no l'exposa Joan Fuster, pero jo pense que també pot ser un).

Un poc mes avant, Joan Fuster al seu llibre o article (no conec el que és) es refereix mes o menys, a aquest tó de burla que els dos llibres tenen. No obstant, la burla del Tirant es queda en humorisme ja que els autors no tenen la mentalitat de llibertad que Cervantes va viure al Reinaxement, només els primers aires. Aleshores, el libre de Cervantes com que si es va beneficiar d'aquesta situació arriba a ser una sàtira del món cavalleresc.

També podriem establir la influència del Tirant en el Quixot mitjançant un article del diari El Pais que exposa que molts capitols del Quixot coincidixen amb l'argument del llibre o amb escènes concretes. Un poc mes avant descarta aquesta teoria diguent que les coincidencies entre llibres poden ser per la cercania de temps en que van ser escrits o per que el gènere de les dues nove·les ès el mateix: novel·lística de cavalleries europea. I per descomptat aquestes coincidencies casuals serien frut de que els dos llibres tracten el tema de la cavalleria des de un punt humorístic.

Segon el meu punt de vista, que tàmpoc crec que siga molt vàlid per el desconeiximent del tema, el tó satíric que té Don Quixot podria ser una influència del Tirant precisament pel que diu l'article:que no s'havia scrit ningú altre llibre cavalleresc abans del Tirant que tractara amb humor els valors dels cavallers. I per tant, Cervantes unicament podria haver tomat l'idea humorística del Tirant, a no ser que primer tinguese l'idea i després descobrira el Tirant.

IV. Conclusió:

Personal i sincerament crec que fer aquest treball i a més la lectura de Les Cendres del Cavaller ha sigut molt positiu. Pense que d'esta forma em aprés més que estudiant-ho tot i fent un examen, ja que la cercania dels temes ens han fet introduïr-os molt més en el tema cavalleresc, comparar informacions i fins i tot fer un millor treball i una lectura comprensiva on em sabut relacionar aconteiximents històrics, personatges, etc.

Llegir Les Cendres del Cavaller i fer aquest treball ha estat un gust per a mi perque encara que el treball ha sigut més pesat de fer (pero, com ja he dit abans, m'ajudat a entendre-ho tot millor) l llibre m'ha encantat ja que la novel·la històrica m'agrada moltíssim.

En conclusió, treball i llibre compaginats entre si ens han fet el treball de comprensió molt més fàcil.