Tirant Lo Blanc; Juanot Martorell

Literatura española del siglo XV. Novela cavalleresca catalana. Biografía. Argumento. Temas. Personajes

  • Enviado por: Chemita Hospi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 18 páginas
publicidad
publicidad

Tirant Lo Blanc; Juanot Martorell

Índex

Pàg 0................................................Portada

Pàg1.................................................Índex

Pàg2.................................................Contex històric

Pàg3.................................................Fets històrics i culturals

Pàg4.................................................Novela catalana cavalleresca/// informació de l'autor

Pàg5.................................................Altre informació sobre Juanot Martorell

Pàg6/15............................................Estructura i resums dels capítols

Pàg16...............................................Temas i personatges

Pàg17...............................................Modernitat de l'obra

Pàg18...............................................Contraportada

Context històric i la valència del d'aquest segle:

* Valencia va experimentar un creixement económic, ja que s'hi havia estabilitzat el camp i havia un moviment mercantil considerable.

* El segle XV que està comprès entre l'edat mitjana i el renaixement va ser nomenat segle d'or de la lliteratura catalana, per cuantitat d'autors i d'obres.

* Els escriptors mes destacats del segle d'or van ser: Jaume Roig, Ausias Marc, Roís de corella i Juanot Martorell. Tots ells valencians.

* Valencia és el centre neuralgic de la corona catalano aragonense des dels punts de vista tant rural con económic.

*En aquesta epoca hi havia tres cultures: el moros, els jueus i els cristians. I tres estaments: l'alt en el qual s'inclouen: l'esglesia i la nobleza. Mitjà en el cual s'inclouen: cavallers i comerciants. I per últim el baix que eren el poble i tota la gent pobre.

* En aquesta època ja no hi existien caballers a la vida real, sols es fein tornejos per recordar les formes i passar l'estona.

* AL 1460 Juanot Martorell, comença a escriuire el llibre , i al 1468 mor.

* Com a cavaller va debutar al 1433, se'n deia que era un home de boca, ja que parlava molt però a l'hora de la veritat mai s'acabava barallant.

* Se'n diu que com va morir sense acabar el llibre sencer, Martí Joan de Galva va acabar-lo i desprès el va portar a l'imprenta.

* Es pensa que Juanot Martorell, va haver de vendre el manuscrit aquest home perquè no anava bé de diners, peròMartí Joan de Galva va ser generòs i va posar el veritable autor de l'obra que havia sigut en Martorell.

Fets històrics i culturals, clasificats per ordre d'anys:

1410 =) Mor Martí l'humà. [Històric]

1412 =) Compromis de casp—Dinastia Trastàmara. [Històric]

1416 =) Alfons el magnànim. [Històric]

1424 =) Jordi de ST. Jordi, ho presonen. [Cultural]

1443 =) Conquèsta de Nàpols. [Històric]

1448 =) Jaume Roig, Espill. [Cultural]

1453 =) Caiguda de Constantinoble(turc). [Històric]

1456 =) 1ª impressió del llibre Tirant lo Blanc. [Cultural]

1458 =) Joan II. [Històric]

1460 =) Tirant lo Blanc. [Cultural]

1468 =) Roís de carella // Tragedia de Caldesa. [Cultural]

1469 =) Matrimoni per part d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragò. [Històric]

1477 =) Inquisició. [Històric]

1479 =) Unió de Castella i Aragò. [Històric]

1492 =) Descobrimen dAmérica I expulsió del jueus. [Històric]

Novela cavalleresca catalana:

Cal diferenciar dos tipus de noveles amb temática caballeresca:

Els llibres de caballería i noveles caballerescas, eras fonamentalment simboliques, reconstruïen i envellien l'idea de cavaller cristià. Es basavenamb les novel.les artúriques que eran histories sobre el rei Artús i els cavallers de la taula rodona. Aquestes novel.les eran fantàstiques, amb espais simbolics, amb herois sobre humans, i molts elemnts meravellossos, dracs gegants...

El segon tipus, al qual pertany l'obra de Tirant lo Blanc, tot i que representa l'esperit cavalleresc medieval, narra les histories de forma versemblant. Els herois son persones reals, els espais són concrets(Anglaterra, Portugal…)amb una identificació geográfica. Tot això fa que sigui més moderna i presenti elements propis del renaixement.

Dins la literatura catalana trovem dos grans novel.les cavalleresques:

Curial e Güelfa: la intenció que guià la ploma de l'anònim autor del Curial e Güelfa en la construcció del seu protagonista masculí era la de presentar un heroi que encarnés totes les qualitats del cortesà ideal del seu temps, sense perdre, però, la seva dimensió humana.Curial és perfecte en tant que cavaller però té defectes com a home; li agraden els plaers i les riqueses, i aquestes inclinacions afectaran la seva existència, entesa com a història d'una ascensió social que es anónima i la de Tirant lo Blanc de Juanot Martorell, totes dues de gran qualitat literaria i versemblants.

Informació de l'autor:

L'autor és Juanot Martorell, (Valencia 1410-1468). Novel·lista català descendent d'una família noble de gandia (Valencia), ciutat on va nèixer i va morir, la vida de Joanot Martorell es documenta principalment a travès dels litigis que va mantenir amb altres cavallers i en ocasions van motivar cartells de desafiament, alguns d'ells a mort, que no va passar de la disputa verbal. Un dels conflictes el portà a Anglaterra (1438) on va conèixer el poema anglonormand del segle XII Guy de Warwick, que desprès traduirà en prosa amb el títol de Guillem de Varoic.

L'esperit dels grans cartells de desafiamnet sintetitza amb aquesta traducció i de manera molt especial, amb el Llibre de l'ordre de caballería de Ramon Llul, a la primera part del Tirant lo Blanc, on el protagonista s'inicia com a valerós cavaller a Anglaterra. L'heroi, valent i tímid a la vegada, proseguirà les seves gestes guerreres a Sicília, Rodes i Túnez. Finalment salva a l'imperi bizantí dels turcs i es converteix després dels seu casament amb la princesa Carmesina, en César de l'Imperi. Poc després mor de Pulmonía: just final d'una obra que hàbilment combina els ideals cavallerescs amb el més pur i dur realisme.

La primera edició (Valencia, 1490) sembla que va ser preparada per Martí Joan de Galba, que va decidir l'actual divisió en capítols i també reelabora en alguns episodis.

Altre informació de Joanot Martorell:

Els Martorell estan documentats a Gandia des de 1373 fins a 1400. L'avi de Joanot, Guillem Martorell, que tingué càrrecs en l'administració ducal la reial, aconsegueix aplegar una considerable fortuna. Els Martorell s'instal·len a València i viuen una època d'esplendor (1400-1435): el pare de Joanot, Francesc i el seu oncle Guillem (germà del pare) ostenten càrrecs reials i municipals, tenen possessions a Murla, la Vall de Xaló, Faura i Almorig. Després, la família Martorell passa per uns anys de declivi (1435-1483), marcats per la crisi econòmica i social accentuada després de la mort de Francesc Martorell.

Francesc Martorell i Damiata Abelló tingueren vuit fills: Galceran, Guillem, Isabel (casada amb Ausiàs March), Aldonça, Joanot, Jaume, Jofré i Damiata. S'estudien els germans de Joanot i els pleits en què es van veure embolicats.

Joanot Martorell És nomenat hereu universal pel seu pare. Participa en afers cavallerescos, com es demostra amb les lletres de batalla (amb Joan de Monpalau -per defensar l'honor de la seva germana Damiata-, Perot Mercader, Jaume Ripoll, Gonçalbo d'Íxer). Viatja a Anglaterra. Des d'Anglaterra, va a Portugal (finals de febrer-mitjans de setembre 1439). Viatja a Nàpols (octubre 1440-març 1442), a Barcelona (18 de novembre de 1442 i 1 d'abril de 1450) i a Lleida (20 de juny de 1446). Amb aquests viatges (amb què pretenia de vegades salvar les seves possessions), Martorell va invertir molts diners i acabà d'arruinar-se. Es veu obligat a vendre les seves possessions i embolicat en pleits per motius econòmics. Participa també en una acció violenta: el 1449 assalta, junt amb un grup de moros, uns mercaders castellans a Xiva i és empresonat. A partir de 1450 ja no té casa pròpia a València i s'allotja a la del seu germà Jaume i la seva germana Damiata.

Martí Joan de Galba, veí de Martorell, testimonia el 1465 que li deixava diners sovint. I hi ha documentades reclamacions a l'herència de Joanot Martorell. El manuscrit del Tirant anà a parar a mans de Galba com a penyora pels deutes contrets.

De Martí Joan de Galba sabem que va viure a València, que es va casar el 1457 amb Catalina de Celma i que va atorgar testament el 27 de març de 1490 i va morir un mes després, o sigui abans de la finalització de la impressió del Tirant, el 20 de novembre de 1490.

Joanot Martorell va morir és l'únic autor del Tirant. Anàlisi de les postures dels estudiosos de la novel·la respecte al tema de l'autoria.

Tirant lo Blanc:

Estructura:

RESUM PER CAPÍTOLS

Del bon compte Guillem de Varoic:

El compte Guillem vivia a Varoic (Anglaterra). De jove va ser un excel·lent cavaller i va dedicar tota la seva vida a les justes, als torneigs i a la guerra. De gran va decidir deixar les armes i peregrinar a la Ciutat Santa (Jerusalem) per obtenir el perdó per tots els pecats comesos. A la tornada es va apear a Venecia i va fer que s'extenguès el rumor de que ell havia mort. No va tardar en arribar aquest rumor a Varoic. Més endavant va tornar a Varoic però d'incògnit, ja que volia acabar allà els seus últims dies de vida. Els moros estaven envaïnt l'illa d'Anglaterra comandats per el rei de la Gran Canaria. El feble rei Anglés, desesperat vahaber de buscar refuig a Gal·les. Una doncella li recomanà que nombrès capità dels seus exèrcits al primer ermità que veiès. Va coincidir que era Guillem de Varoic a qui van nombrar. Amb magranes de calç viva va provocar un gran incendi al camp dels enemics guanyant, així, la batalla.

Guillem es va identificar a la seva esposa i als seus homes, però es va estimar mantenir-se'n en l'anonimat i mantenir una vida ermitana.

Tirant i l'ermità:

Al cap d'un temps el rei d'Anglaterra va convocar justes i torneigs per a celebrar el seu matrimoni. Un gentil bretó, juntament amb altres joves van decidir acudir-hi per rebre l'ordre de caballería. De camí a Londres, el jove bretó es va extraviar i va anar a parar al bell paratge on vivia l'ermità Guillem de Varoic. El jove es va donar a conèixer com Tirant lo Blanc, fill del senyor de la Marca de Tirània i de Blanca, una filla del duc de Bretanya. Conversant, Guillem es va adonar que aquest jove no tenia ni idea del que era la caballería. Va decidir donar-li doctrina a canvi de que un cop acabades les festes tornès a visitar-lo per explicar-li els bons fets d'armes que hi haguèssin fet.

Les cavalleríes de Tirant a Anglaterra:

Tirant, ja sigui per vergonya o per humilitat, no va prendre la paraula de Guillem, però va encomanar al seu cosí Diafebus per a que reportès les festes londinenques. Li va explicar com va ser el seu primer combar a cavall, com havia fet el seu primer combat a peu amb el senyor de Muntalt i el seu primer combat per cortesía, pel servei d'una dama.

El combat amb el senyor de les Vilersemes pel fermall de la bella Agnès:

Els reis eren a prop del riu i prop seu hi havia una parenta de la reina, filla del duc de Berrí anomenada la bella Agnès. Tirant, en veure la seva belleza i d'altres qualitats, es va agenoiar davant seu i li va demanar el seu fermall, el qual, per descordar-lo li havia de tocar els pits, ja que era cordat amb el seu vestit.

Al dia seguent, mentre el Rei era a missa, va arribar un cavaller francès, el senyor de les Vilersemes que, molt gelòs, li va dir que de grat o per força li havia de donar el fermall, que ell havia destinat tota la seva cortejant-la i que llavors li pertanyia. Van entrar en discussió i hi va haber baralla civil. Va arribar la Reina i els va separar. Tirant i el senyor de les Vilersemes es van reptar, amb lletres de batalla i a mort. Juntament amb el rei d'armes van anar a buscar totes les armes necessàries i el material requirit. Van començar a discutir a càusa de qui agafaba primer les armes, finalment el jutge ho va triar a shorts. Va comencar la baralla, va ser molt intensa i tots dos van perdre molta sang. Hi va haber un moment en què les ganivetades van ser tan seguides que tots dos van acabar a terra moribunds. El jutge ja els creia per morts i va anar a dir-hi al Rei, però Tirant es va recuperar gràcies a les atencions de la bella Agnès.

Tirant va anar a Anglaterra d'incògnit. Els reis de Frisa i d'Apol·lònia i els ducs de Baviera i de Borgonya, desitjosos de baralla van acabar morts en mans de Tirant. Es va escampar tan lluny la seva fama que una dama, a Escòcia, va obligar al seu enamorat cavaller, anomenat Vilafermosa, a entrar en combat amb ell, si nó no li dirigiría mai mès la paraula. La noticia va arribar a orelles del cavaller Kirieleison de Muntalbà, que va decidir venjar la mort del senyor, el rei de Frisa. Va anar abans aveure la tomba del seu senyor. Fou tal l'ira que va agafar que li va esclatar el fel i va morir. El seu germà Tom`pas de Muntalbà volia lluitar per ell. Tirant el va vencer, i l'extranger superbiós va haber de suportar la humiliació pública de la retractació. Els jutges el van declarar deslleial, perquè en no guanyar, era ell que havia fet perjur. Prenguè l'habit de franciscà. Tirant havia estat el millor cavaller de les festes.

L'ordre de la Garrotera:

Era un ordre de caballería. El Rei va fer contruïr un monestir en el qual hi havien d'haber vint-i-sis cadires, una per a cada cavaller. Tenien unes regles concretes que, si no es cumplien serien castigades severament pel seu rei d'armes.

Tirant a Sicília i a Rodes:

Tirant, Diafebus i els altres cavallers s'acomiaden de l'ermità i s'en van a Nantes on els rep el duc de Bretanya. Rodes és una illa protegida per els cavallers de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem.

El soldà d'Alcaire (el Caire) va anar amb un estol per atacar l'illa. Uns traidors genovesos s'havien encarregat d'inutilitzar les ballestes dels cavallers cristians. Una dama de l'illa es va assabentar de la traició. La dama, fidel a Rodes va explicar a Simó de Far, cavaller de l'ordre de Sant Joan. Va anar corrents a dis-ho al Mestre de Rodes i encara van ser a temps pr a reparar-les.

Tirant va comprar una nau i amb uns quants mariners va anar a socorrer Rodes. Lataquefaràs, un espavilat mariner va protegir la nau contra qualsevol atac enemic molt bé i va ruixar els moros amb oli bullent. La única nau cristiana va sortir airosa de l'atac naval. Però més moros i genovesos surten a l'encalç de Tirant i els seus homes tot al llarg de la costa de Barbària i al nord d'Àfrica sempre lluitant sense parar. Aconsegueixen arribar a Palerm i aproveïr-se de blar. Ara son a Sicilia on Ricomana, la filla del Rei, s'enamora de Felip.

Felip i les llesques de pa:

L'infanta havia ordenat que els Reis, Felip i ella mengèsin a na taula més elavada dels altres i que el duc de Messina i Tirant i tots els altres comptes i varons i l'altra gent, mengèsin més baix que la taula del Rei.

Al matí, Felip i Tirant i tots els seus homes es van vestir com millor van poder. L'Infanta feia veure que li agradava Felip pel què Tirant estava tot atent per a que gens sortís malament i els deixès en ridícul. Van asseure tots a taula quan van passar el pa, cap va agafar llesques, quan va arribar a Felip va començar a agafar llesques i a preparar-les, fins a un total de dotze. L'Infanta i tots van començar a riure i a fer burla. De sobte, va sortir Tirant i va posar un ducat a cada yesca i va dir que eren per a entregar als pobres, que era una tradició cristiana i tots van parar de riure, tots es van quedar bocabadats.

Tirant fa cremar la nau del capità dels genovesos a un espavilat mariner:

Un espavilat mariner va oferir de cremar la nau dels genovesos a Tirant, ja que aquesta era la nau que més a prop era de terra. A canvi Tirant li va oferir diners.

Ho va aconseguir i Tirant li va donar tres mil ducats i una roba de seda folrada de marts i un gipó de brocat.

El Mestre va creure que l'incendi l'havia fet Tirant per un comentari que va fer anteriorment sobre fer una mica de lluminària entre les naus dels genovesos.

Felip i els dos llits:

Felip tenia la mitja trencada i va demanar agulla i fil. La infanta, que ho veia tot des de l'altra habitació i es va adonar i li va donar agulla i fil al patge. Va clavar l'agulla al llit ov volia dormir, que era el llit més senzill dels dos. Desprès va manar a dormir als patges quan va decidir cosir la mitja. No trovaba l'agulla, va desfer el llit buscant-la però no la va trobari, per no tornar a fer-la es va anar a dormir al llit gran. L'infanta es va adonar de tot i va pensar que això ho feia perquè provè d'una familia reial i que despreciava el llit rústic ja que provè d'una familia de gran linatge. Finalment tots dos es van acabar casant.

Tirant a l'Imperi Grec:

El nou Soldà d'Alcaire i el Gran Turc han atacat l'Imperi grec i han pres moltes terres, viles i castells. L'emperador de Constantinoble, preocupat, envia una carta al Rei de Sicilia, a la cort del qual sap que es troba Tirant lo Blanc, pregant la seva ajuda per a aturar l'amenaça turca. No ho va dubtar i va anar amb els seus familiars i amics a Constantinoble. Tirant és nomenat Capità dels exèrcits grecs. Es van trobar amb que les dones eren tot pristones i ploroses i amb hàbit de dol a una cambra on no hi entrava la claror, a càusa de la mort de l'hereu de l'imperi. Com que Tirant era el Capità va obligar a obrir totes les finestres i que les dones s'animèssin. No van tadrar en intercambiar-se els papers i Tirant es va posar trist i melancòlic.

Tirant és ferit d'amor per una fletxa que li va disparar le deessa Venus:

Tirant està enamorat de Carmesina, la nova Princesa, filla de l'actual Emperador. Quan és l'hora de dinar, Tirant s'envà cap a la seva habitació i s'estira al llit. Aviat arriven a dir-li si volia menjar i ell diu que no. En veure aquesta actitut, Diafebus acudeix a veure què li passa. Ell diu que és mal de cap però Diafebus no s'ho creu i li segueix preguntant i, plorant, Tirant li confesa que està enamorat de Carmesina. D'altra banda, Diafebus parla amb Carmesina i aquesta confesa el seu enamorament, més d'oides que de vista, a la seva cosina Estefanía.

El consell de varons inicia conflictes i sedicións perquè hi ha cavallers partidaris que el duc de Macedonia (el que va matar el Príncep) fos el Capità. Però l'Emperador i la Princesa son partidaris de Tirant. A mès, la Princesa adverteix Tirant que es guardi del traidor duc de Macedonia.

Tirant declara el seu amor a Carmesina amb l'ajut d'un mirall:

Carmesina mana a Diafebus que digui a tirant què desprès de menjar vol parlar amb ell. Tirant, veient el què passa, compra un mirall vell. Quan va acabar el ball van anar a parlar al costat d'una finestra i Tirant li confesa que està enamorat. Carmesina, en preguntar-li que de qui, aquest treu de la màniga i li diu que és la que surt a l'imatge. Ella s'esperava veure una dona dibuixada però no veu res que no sigui la seva cara. Malgrat que li havia agradat la feta, Carmesina reprèn durament Tirant per l'osadia que havia tingut i ell es va anar trist i compungit. Ella es dol d'haber-ho reganyat tant i es pemnsa que vol suicidar-se. Per això envia a Estefanía per a evitar-ho. En adonar-se'n del seu retràs va anar ella personalment amb Plaerdemavida, una de les seves doncellez, i es van adonar de que no tenia previst fer això.

Els turcs provoquen moltes destroces a càusa de l'iniptitud militar del duc de Macedonia. L'Emperador proposa el consell d'enviar Carmesina a Hongria amb la seva germana Isabel per, si cau l'Imperi que es conservès l'hereva, però la Princesa s'oposa. Carmesina dóna la seva camisa Tirant, el qual vestirà al camp de batalla.

Tirant al camp de batalla:

Tirant aconsegueix una rápida victoria contra els turcs. El duc de Macedonia no se n'alegra gens, però si que s'alegren per endur-se'n el botí del camp dels enemics, que roben vilment i injustament, ja que el triomf ha estat de Tirant i els seus homes.

Vista la derrota, el Soldà demana treves a Tirant a travès d'una carta que porta el savi Abdak·la Salomó. El duc de Macedonia vol la treva però Tirant no ja que pensa què és una táctica dels turcs per rearmar-se.

Torna a comançar la batalla al costat del castell de Maleví, el fill del senyor del qual és Hipòlit. Tirant empra la táctica d'irritar i cansar els enemics. Al camp de batalla, els turcs es veuen acorralats i decideixen què l'única solució és matar Tirant. Mira de fer-ho el Rei d'Egipte en combat cos a cos, si no ho aconseguís, aleshores ho faríen a traició, disparant fletxes i dards des de lluny. Ciprés de Partenó, un servent cristià dels turcs, decideix actuar com espia per als grecs. Durant l'estància de Diafebus a Constantinoble, ell i Estefanía es juren amor etern.

En veure la lletra de batalla es reuneix el consell i surten totes les enveges i els odis del duc de Macedonia a Tirant. El duc de Macedonia commina Tirant a deposat el bastó de la capitania i Tirant l'acusa públicament el duc d'haber matat el fill de l'Emperador. L'Emperador es veu obligat a anar al camp de batalla i venen amb ell Carmesina i Estefanía amb un exèrcit de dones i més gent d'armes comandats pel senyor de la Pantalanea. Els reforços venen de Sicília, de Felip de Ricomana ja que son reis. Hi ha tanta gent al front que és inminent la gran batalla contra els turcs.

La gran batalla campal contra els turcs:

Hia havia moltísima gent als dos bàndols. Els turcs, fins i tot, tenien quatre-centes bombarderes amb les quals pensaven matar al menys, set-centes persones. El Rei d'Egipte, mitjançant un trompeter, va amenaçar Tirant.

L'esquadra de Titant es va desplaçar a la muntanya on era Diafebus i, quan els turcs pensaven que havien fugit, Tirant va anar enviant tropes seves, del seu germà i de més per, així, aconseguir més mortandat. Tirant va tornar a atacar, anava de lloc en lloc i ajudava allà on hi feia falta. El rei d'Egipre, d'Àfrica i de Capadòcia van veure que tirant combatia tan bravament que es van sortir una mica de la baralla i van enganxar Tirant i el van ferir i va caure a terra. Hipòlit i Pirimus ho van veure i, així, van poder donar fe dels fets. El rei d'Àfrica va donar-li amb l'espasa en l'esquena al duc de Macedonia i el va matar.

Tirant era mal ferit, quan el rei d'Egipte anava per matar-lo, el senyor d'Agramunt el va ferir a la cuixa i va caure a terra. Va aconseguir apropar-se arrossegant-se per terra a Tirant i, amb una fletxa que es va trobar a terra va ferir Tirant a la galta i va perdre molta sang i li van caure quatre queixals. Tirant va sortir de la batalla gràcies a Hipòlit i va aconseguir matar el rei de Capadòcia.

Diefebus es va cabrear i va decidir atacar, quan el Soldà va veure que encara venia més gent es va desanimar i va decidir fugir abans que morir.

Tirant no va voler que ningú fes festa perquè Diafebus no el va fer cas i va evitar que sigues senyor de tot un Imperi.

Al castell de Maleví:

Tirant va veure que Carmesina s'allotjava al castell de Maleví. Aquest li va demanar un salconduit com fan els presoners. La dida de la Princesa li explica que vol un salconduit d'amor. La Princesa no el vol atorgar el seu cos. Se celebren moltes festes pel nombrament de Diafebus com a Gran Conestable i com a comte de Sant Ángel. L'Emperador el volia per a Tirant però aquest es va negar. Carmesinahavia d'abandonar Maleví i tornar a Constantinoble. Estefanía proposa que Tirant i Diafebus a la nit vagin a la cambra d'elles. El que succeeix ens ho explica Plaerdemavida que els va espiar.

El somni fingit de Plaerdemavida:

Va contar que Estefanía va anar a la cambra de les doncellez amb una espelma encesa per veure si dormien. Desprès va entrar a la seva cambra i va agafar de la mà a Diafebus. Tirant agafava en braços Carmesina i li donava petons a la boca i pits, la va deixar al llit i van començar a parlar. Mes tard, li va començar a desfer en cordonets els pits i la besava les mamelles. Desprès va posar la mà davall la falda per buscar les puces però ella no ho va consentir.

Plaerdemavida, dons, es va adonar del seu amor per Hipòlit. Quan ja arribava el matí, la Princesa va dir a Tirant que s'ananès per a què ningú els veiés. Tirant la va suplicar que li deixès sortir victoriòs com el seu cos pero ella no va voler.

L'Emperador abandona el castell i retorna a Constantinoble amb la seva filla i les altres doncelles. Tirant s'acomiada de Carmesina, la qual s'aixeca el vel i li diu: “serà”.

Els turcs s'han reforçat per mar reunint un gran estol sota l'almirallat del Gran Caramany i el rei de la sobirania India ajudats pels genovesos.

La gran batalla naval contra els turcs:

Quan arriba a port, el Capità es troba totes les naus descarregades. Galançó, un espavilat mariner, li diu que hauría de trametre dues galeres en alta mar i que una seguís la nau del Gran Caramany i que obtinguès la nau, que li donaria molta riqueza i honor. Va posar dins les dos galeres molta gent d'armes i ballesters. Les naus no eren molt grans però anaven ben armades de gent bona i destra. Van decidir col·locar moltes llums a les naus, fins un total de setanta-tres i, quan va ser de nit les van encendre totes i els turcs van fugir pensant que hi havia moltísimes naus. La galera de Caramany va fer la ruta de Xipre de tornada cap a Turquia, amb la galera dels homes de Tirant que els seguíen, ja que volien prendre terra als mars d'Alexandria.

Tirant, quan es va fer de dia no va veure cap de les naus però si la de Caramany. Quan va ser migdia es va acostar i es van envestir l'una a l'altra. Va ser una batalla molt intensa i esgotadora. Llençaven moltes pedres els turcs i els homes del Capità es defensaven amb les ballestes. Finalitzada la primera batalla van descansar una hora per menjar i descansar una mica i desprès tornar-hi.

Els turcs llençaven molta calç i oli bullent i pega. No van parar dia i nit, va morir tanta gent i van trencar tantes fletxes, llacçes i pasadons què la gent que queia dels vaixells no s'enfonsava en l'aigua.

En aquelles batalles Tirant va ser ferit en un braç amb un passador i a la cuixa amb una fletxa. El Gran Caramany en veure minvar la seva gent va agafar la seva filla i la va enganxar totes les joies, diners i roba i la va llençar al mar.

Treves. Festes a Constantinoble:

Tirant arriba a Constantinoble amb el Gran Caramany i el rei de la sobirania India com a presoners i els fa ficar dins una gàbia.

La Viuda Reposada atèn Tirant que està ferit i haurà de passar al llit alguns dies. No perquè li agradi l'infermería si nó perquè està enamorada de Tirant, fins i tot per intentar separar els joves enamorats i fer-se seu el Capità.

Abdal·là Salomó torna a Constantinoble amb una nova ambaixada del Soldà. Els turcs volen comprar, literalment a pes d'or, els dos presoners mitjançant treves de tres mesos.

Jocs amorosos entre Tirant i Carmesina:

Tirant, de sobte, va entrar a la cambra de Carmesina i aquesta li reprèn i li diu que s'en vagi. Ell no la va fer cas, la va agafar i la va començar a donar petons als pits i a la cara. Carmesina se n'havia d'anar perquè l'Emperador la estava esperant. Les doncellez agafaven Tirant de les mans perquè, amb els seus jocs, no despentinès la Princesa. Llavor quan Carmesina s'anava, amb el peu va tocar sota la falda en lloc vedat i ella va sortir corrents. Tirant va fer brodar joies molt cares al lloc on hi havia tocat sota la falda.

Arriben a Constantinoble cavallers francesos, entre els quals hi ha el vescompte de Branches, cosí germà de Tirant.

La burla que l'Emperadriu va fer a Tirant:

L'Emperadriu va veure que Tirant, desprès que van izar les veles, es va posar a una barca. Aquesta va dir a la seva filla i a les doncellez de gastar una broma a Tirant. Fer que un esclau moro fes com si cau a l'aigua i que li mulli la sabata on porta brodades les joies. Quan el moro va ser prop de terra, el moro va agafar Tirant al colli, en voler mullar-li el peu fent con si caiès, es va caure d veritat a l'aigua i es va mullar tot sencer. Quan va veure que les dames feien molta rialla es va adonar que tot era una burla. Tirant va reprendre el moro però no el va fer res ja que oveía l'Emperadriu.

Tirant, quan va veure que tots els seus parents feien vots pel seu amor, va agafar totes les joies de la sabata i les va donar al captiu moro juntament amb una rica capa que portava. Va anar a despullar-se i li va enviar tota la seva roba, fins la camisa, però no va voler donar-li ni la mitja ni la sabata.

Acabades les festes, l'Emperador torna la resposta als ambaixadors: la seva filla no es casarà, de cap manera, amb un moro renegat. Tirant respira tranquil. Estefanía i Diafebus, finalment, es casen i esdevenen ducs de Macedonia. Aquests van intentar ajudar a reunir novament Tirant i Carmesina. Però és Plaerdemevida qui fa el pas definitiu.

Li porta, d'amagat, a la cambra de Carmesina mentre que aquesta es banya.

Tirant és convidat per Plaerdemavida a contemplar el bany de la Princesa:

Tirant va entrar a la cambra de la mà de Plaerdemavida. El va ficar dins una caixa amb un forat per respirar. Aquesta estava junt on hi havien preparat el bany a la Princesa.

L'Emperador, quan va acabar de sopar i dansa es va anar a la seva cambra i totes les doncelles van deixar sola a Plaerdemavida amb la Princesa i amb les doncellez que l'ajudaríen. Plaerdemavida va deixar dins la caixa una sàbana ila va deixar, de pas, una mica oberta per a que Tirant la veiès.

La Princesa es va començar a despullar i Plaerdemavida la tocava dient que ho feia en nom de Tirant. La Princesa va dir que Plaerdemavida es fiquès amb ella al bany i aquesta li responguè aue amb una condició: que comparteixi llit amb Tirant durant una hora. Finalment, Plaerdemavida va entrar tota nua amb unes mitjes i un barret dins del bany. Quan van acabar de banyar-se es va anar a la seva cambra al llit per dormir.

Totes les doncellez menys dos van anar a dormir. Plaerdemavida va anar silenciosament a treure Tirant de la caixa i el va fer despullar, li tremolava tot el cos. Aquesta introdueix Tirant al llit de la Princesa mentre aquesta dorm.

Tirant comparteix llit amb la Princesa:

Es va ficar i Plaerdemavida també entre els dos. Ell va començar a tocar-la i quan aquesta es despertava avisava a Tirant i Plaerdemavida la deia que ella estava allà en nom de Tirant i que l'agradava tocar-la desprès de sortir del bany.

Tirant es va anar corrents per una finestra cap a l'hort, amb l'ajut d'una corda que Plaerdemavida havia col·locat, a càusa de l'escàndol que s'havia format en despertar-se la Princesa. La corda no arribava a terra i en la caiguda es va trencar una cama.

Rates a palau:

En sentir aquest escàndol, l'Emperadriu i les doncellez van entrar a la cambra de la Princesa i li van demanar explicacions. Ella va dir que hi havia una rata al seu llit i que per això va cridar. Ràpidament, Plaerdemavida va treure la corda de la finestra perquè l'Emperador també s'havia despertat i l'estava buscant per tota la cambra.

Finalment, Tirant va ser rescatat de l'hort per Hipòlit i el vescompte de Branches, desprès de misterioses confusions.

Tirant, ànima en pena:

El vescompte i Hipòlit van anar a veure què pasaba. Van quedar en que el vescompte anès per la porta gran i que Hipòlit per la porta de l'hort. En anar-hi va sentir una veu plorosa com d'una dona o doncella i va anar a dir al vescompte que no era el seu senyor Tirant. Van decidir anar-hi a l'hort a ajudar la dona que feia aquests crits. Van donar cops forts d'espatlles i la porta es va obrir. Hipòlit es va apropar i va descobrir que era Tirant. El vescompte, per por, no va voler apropar-s'hi. Quan van saber, finalment amb certesa, que es tratava de Tirant el van ajudar a sortir de l'hort. Tirant sentia un dolor tan fort que volia l'ajut d'un metge, però sense que s'assabentès l'Emperador. Hipòlit va siggerir que anès als estables de Bellestar i agafès un dels seus cavalls i diguès que s'ha caigut. Perquè aquella lesió no es podia amagar amb l'enrenou que hi havia a palau.

L'Emperador requereix la presencia de Tirant al camp de batalla i, amb Hipòlit i un metge que ha subornat viatja en una caixa i en andes. Diafebus no s'està de tallar el coll al metge que ha consentit un tal viatge. Tirant torna a Constantinoble i Hipòlit i l'Emperadriu intercambien cartes d'amor.

Els amors d'Hipòlit i l'Emperadriu:

L'Emperadriu va fer redecorar i perfumar la seva cambra als cambrers perquè eia que volia donar una sorpresa a l'Emperador. Quan van acabar de sopar l'Emperadriu es va retirar al llit perquè es trovaba malament. Eliseu va demanar ajuda a un metge sense que l'Emperados se n'assabentès a petició de l'Emperadriu.

Quan era a la cambra i totes les doncellez eren al llit, l'Emperadriu va entrar dins el seu recambró on estava Hipòlit i van entrar junts a la cambra. Al dia següent, eliseu va entrar a la cambra i va veure a un home amb la mamella de l'Emperadriu a la boca d'aquest. Però no va cridar ni va dir res. Quan es va apropar a la cambra l'Emperador, Eliseu va entrar a la cambra per advertir-la. L'Emperadriu va pregar Hipòlit que fugís pel recambrò i que salvès la seva vida.

Finalment l'Emperador i els metges van entrar a la cambra i es van acostar al llit preguntant-li per la seva malaltia. Ella els va dir que quasi- bé no ha dormit res en tota la nit. Els metges van recomanar l'Emperador de deixar-la sola al seu llit i s'en van anar. Hipòlit va passar quinze dies d'incògnit a la cambra de l'Emperadriu. Tirant ja és recuperat del tot. Carmesina agafa Tirant de la mà i pronuncia les paraules que segellen el matrimoni. Tirant i Carmesina s'han casat en secret. La Viuda Reposada duu a terme la seva darrera astucia per a separar els enamorats.

La ficció maliciosa de la Viuda Reposada:

La viuda va manar que, amb l'ajut d'una escala, Tirant pujès a la finestra de la Princesa per observar-la i, amb l'ajut de miralls, també s'enterava la Viuda. Aquesta va anar a la cambra de la Princesa per dir-li que no dormís que que li sentaría mal i que obrin les finestres per a que ella no dormi. Ho havien preparat per a que la Princesa baixès a l'hort amb les seves doncellez. Plaerdemavida portava una careta d'hortolà moro. Tirant es va pensar que era ell perquè es va posar a cavar amb una aixada. Es va apropar el suposat moro a la Princesa i va començar a tocar-la i a besar-la les mamelles i a fer-li declaracions d'amor. Tirant, va veure que la seva dona l'enganyava amb l'hortolà, i que a més és negre.

La viuda va voler aprofitar la situació, però Tirant va fugir i va matar l'hortolà negre Lauseta.

Tirant al nord d'Àfrica:

Els turcs han tornat a l'ofensiva i Tirant ha de partir sense tardança cap al camp de batalla. Ja, desprès del què havia pasta, no tenia motius per enderrerir el seu viatge. Les naus eren al port de Constantinoble i Tirant rep a bord la visita de Plaerdemavida que vol explicar-li les maquinacions de la Viude Reposada i vol reconciliar els enamorats. Mentrestant Hipòlit busca la disfresa de l'hortolà negre. Amb la forta mar que hi ha, la nau va a la deriva i naufraguen a les costes de Barbària. Es van salvar Plaerdemavida, Tirant i un mariner. Ràpidament un vell moro acull Plaerdemavida a casa amb la seva filla a Rafal, proper a Tunis.

Tirant rep noticia de la greu situació que pateéis el seu poble i també de Carmesina. Tirant es disposa a aplegar un important estol a la ciutat de Conestina per eliminar definitivament els turcs.

L'aventura i la bona aventura del cavaller Espèrcius:

Des d'aquí ell es va dirigir cap al canal de Romania, però el va agafar una forta tempesta que el va llançar a l'illa del Lango. La galera va xocar contra les roques i va desaparèixer tota la tripulació, exceptuant el cavaller Espèrcius i deu dels seus homes.

Espèrcius va acabar sense sentits quan, de sobte, una bellísima dona i donava petons per què es recuperès. Quan va retomar els sentits, aquesta el va portar a una cova on tenia una cambra per al seu servei on hia havia molts tresors i s'els va oferir juntament amb la seva persona. Ell va va començar a donar petons i la va posar al llit. És aquí on es van donar les últimes fites d'amor. Es van casar i van viure com a senyors de l'illa i van tenir fills i filles i van viure tranquil·lament.

Tirant allibera l'Imperi Grec:

Quan l'estolancora al port de Troia, Tirant envia un missatge a Constantinoble avisant de la seva arribada. La Viuda Reposada, en sentir la noticia, pren un verí i mor. Els turcs, abans de suicidar-se com la Viuda, per el gran estol que havia aconseguit Tirant van demanar la pau definitiva a cent anys. L'Emperador no sap que fer i reclama a Tirant a constantinoble. Aquest va a veure a Plaerdamevida que ja feia dies que era allà. Aquesta li ajuda a pujar al llit de Carmesina i consumen finalment el matrimoni. L'Emperador acepta la pau a cent anys a canvi de què el Soldà i el Gran Turc siguin presoners dels cristians i que els seus homes es desarmin. Aquests ho acepten perquè això es millor que morir a mans del Capità dels grecs. Tirant entra triomfant a constantinoble i l'Emperador li concedéis el títol de Cèsar de l'Imperi i la mà de Carmesina.

Mort de Tirant i Carmesina:

Com que a l'Imperi Grec encara hi ha moltes ciutats i viles en mans dels turcs, Tirant emprèn una ofensiva per alliberar-les. A mès cal rescatar Diafebus que es troba assetjat per l'enemic i ho duu a bon terme.

De sobte, a Adrianòpolis, agafa una pulmonía i veu venir la seva mort. Però abans es confesa i fa testament a favor d'Hipòlit i escriu una carta a Carmesina. Finalment mor de camí a Constantinoble. L'Emperador no pot resistir el trasbals de la seva filla i mor. Carmesina, en veure la mort del seu marit abocada sobre el cadáver, amb innombrables làgrimes i dolorosos planys sent que també ha arribat l'hora final. Confesa públicament els seus pecats i fa testament a favor de la seva mare. Carmesina mor sobre el cos de Tirant. L'Imperi continua en mans de l'Emperadriu i d'Hipòlit que, amb el vist i plau del consell es casen. Al cap de tres anys l'Emperadriu mor i Hipòlit es casa amb la filla del rei d'Anglaterra. El primogènit del nou matrimoni esdevé un excel·lent cavaller.

Temas:

En aquest llibre hi surten un quants temes, no tots tracten de tema bèl.lic, aquests són:

Tema bèl.lic com en el capítol de la batalla a constantinoble.

Tema amoròs com en la declaració de tirant a carmesina.

Tema eròtic com en el tema del bany de la princessa.

Tema de la mort com en el últim capítol”mort de Tirant i Carmesina”.

Tema de cavalleria que son els primer temes.

Les costums de les corts quan fan festes i torneijos.

L'humor sobre tot en els capítols amorosos.

Tema religiòs en el capítol de Tirant i l'ermità.

Personatges:

-TIRANT LO BLANC: Era un cavaller valentíssim en les armes, liberal, animós, savi, i destre en totes les coses.

-CARMESINA: Era una dama molt bella, amb una cara angèlica. Tenia el cabell que resplandia com si fossin madeixes d'or; les celles que semblaven fetes amb pinzell; els seus ulls que relluïencom pedres precioses, i el seu nas prim i afilat, ni massa gran ni massa petit, d'extrema blancor de lliris i roses mesclades; llavis vermells com el coral, dents molt blanques, menudes i espesses, que semblaven de cristall; per les seves mans d'extrema blancor; pels dits llargs i prims, i les ungles acanonades i encarnades.

EMPERADOR: el seu comportament no canvia durant tota l´història. Té mentalitat de noble i pensa que tot es pot conseguir amb dineres. És l´Emperador de l´imperi Grec i s´anomena Federic.

EMPERADRIU: no apareix molt durant l´obra, es pot dir que és complexa ja que está enamorada de dues persones a la vegada. Es l´herva de la seva filla Carmesina.

ESTEFANIA: Es un personatge redò perque sofreix molts cambits durant l´hitòria. Té molts canvis de d´humor. Sap el que vol i no s´ho pensa dues vegades, és molt llesta i és un cirada.

DIAFEBUS: s´enamora de Estefania. Té esperit de lluitador, li agrada anar al seu aire. Passa a ser Gran Conestable i Duc

VIUDA REPOSADA: al principi es porta molt bé amb tot el mon però despres vol fer-li la vida imposible a Tirant, per a que s´enamori d´ella. (Es una falsa)

modernitat de l'obra:

Tirant lo Blanc és una novel·la de cavallers i en aquest sentit podria semblar una novel·la amb aire medieval. Té però altres carcterístiques que la fan una novel·la moderna i permanent. Per una banda Martorell ha estat capaç de fer viure de veritat els seus personatges i ha dibuixat la vida que es vivia al segle XV.

Per altra banda utilitza dos elements fonamentals sobre els cuals construeix aquesta imatge de la vida: són l'humor i l'erotisme. Utilitza un humor atrevit i ple de picardia ja que moltes vegadesels persontatges es mouen amb un comportament adecuat però poc convencional. Finalment cal dir tambè que la modernitat tambè es reflecteix amb la varietat del llenguatge: Un llenguatge viu, ple de refranys en les escenes pivades conviu amb retòrics parlments i discusos.

Per tots aquests motius Tirnt lo Blanc és una novel·la que encara té vigencia pel que fa als sentiments .... I explica que va tenir desde el primer moment. És per tant una novel·la de multiples interpretacions: cortesana, humoristica, militar i cavalleresca.