Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura medieval valenciana. Épica. Viajes de Tirant. Hazañas

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad
TIRANT LO BLANC

1r Batxillerat A


SOBRE CAVALLERIA I ART MILITAR

1. Busca una batalla concreta d’entre les que es descriuen a la tercera part, Tirant a l’imperi grec, i descriu les raons per les quals guanya.

Tirant acompanyat de el Duc de Pera, el Duc de Sinòpoli i milers d’homes d’armes, s’enfronten contra l’exèrcit dels turcs, amb suport del rei d’Egipte i d’Africa. Tirant té una estratègia de combat, que consisteix en fer creure a l’enemic que estan fugin, però en realitat estan fent que l’exèrcit dels turcs es desorganitzi, i es refiïn, això fa que els cavallers li treguin les proteccions als seus cavalls perquè anessin més lleugers. Quan Tirant es va adonar del que havia aconseguit fent això va decidir donar la volta i atacar. L’espectacle era espantós, però Tirant va seguir atacant no només en un sol lloc, sinó en molts.

Però per desgracia mentre Tirant combatia el Duc de Macedonia li va donar una estocada amb l’espasa per l’esquena i, això fa que l’estratègia no surti gaire bé i en Tirant no pugui matar al rei d’Egipte.

Al arribar la nit Tirant, que estava ja cansat de matar moros, decideix anar a la ciutat que havia sigut entregada al rei d’Egipte, però aquest fuig, en veure que havien perdut la batalla.

Pág. 145, cap. 157

2. Expliqueu amb exemples la diferència entre la literatura de cavalleries i la literatura cavalleresca. A quin dels dos gèneres pertany el llibre?

La literatura de cavalleries

Es van escriure al s. XII i es caracteritzen per la presència d’elements meravellosos i fenòmens màgics de tradició francesa i amb uns personatges sobrehumans.

La passió amorosa entre el cavaller i la dama surt normalment de l'efecte d'un producte màgic. Aquest amor, en la majoria dels casos, neix contra la voluntat dels protagonistes i esdevé una tortura permanent.

Exemples:
- Tristany i Isolda, que és un cantar de gesta i narra les gestes d'un heroi que comet una greu traïció per culpa d'un amor forçat per un beuratge màgic.

- El cavaller del lleó, que narra les aventures de Yvain. L'element meravellós configura algunes de les aventures principals i s'entrellaça amb temes de l'antiguitat clàssica.

La literatura cavalleresca

Són narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes i les novel·les més modernes escrites dels s. XIV, XV i XVI, que pretenien reflectir el món real dels cavallers de l’època. És per això que els personatges són més humans i les situacions, tenen lloc en ambients històrics i geogràfics més propers.

Exemples:

- El Quixot.

- Curial e Güelfa.

SOBRE ELS PERSONATGES

1. Fes un retrat (físic i psicològic) de tres d’aquests personatges: Carmesina, Plaedemavida, l’Emperadriu, Hipòlit, i la Viuda Reposada.

Carmesina: és un personatge amb una gran bellesa i té l’objectiu de conservar la virginitat. Té bellesa singular que fa que Tirant s’enamori d’ella i, de vegades, es deixa endur fàcilment per les influencies dels demes.

Plaerdemavida: és amiga i donzella de la princesa Carmesina. És intel·ligent i sincera, i fa tot lo possible per ajudar a Tirant a seduir a Carmesina.

Emperadriu: és una persona noble i honesta, molt respectuosa amb la gent i amable. Té una relació amorosa amb Hipòlit, la qual amaga perquè el seu marit no se n’enteri.

2. India en es episodis, escenes, detalls,etc... Que humanitzen o ridiculitzen la figura de l’heroi.

- Quan l’emperadriu ridiculitza, davant de les princeses, a Tirant.

Cap. 202

SOBRE TECNIQUES NARRATIVES

1. La novel·la es desenvolupa en diversos escenaris. Indiqueu en un mapa els diversos viatges que realitza Tirant.


2. En l’episodi de les bodes sordes, Martorell utilitza un enginyós recurs per relata els fets. Qui es el narrador? A la novel·la hi ha algun altre narrador interposa? En quin episodi?

El narrador és Plaerdemavida ja que aquest capítol utilitza un somni que té ella per narrar-lo.

SOBRE L’AMOR

1. Analitza les relacions entre tirant i Carmesina: classe social, tips d’enamorament, comportament i valors que s’esgrimeixen entre els enamorats, desenllaç de les relacions.

Tirant es anomenat cavaller i gracies a això es va creant la seva llegenda com el cavaller mes valent i fort del món. Això el fa arribar a conèixer la princesa Carmesina, que fa que Tirant s’enamori d’ella des del primer moment.

Es crea un amor platònic entre ells que dura fins la seva mort. Però aquest amor impossible farà que el seu amor sigui cada vegada més fort.

2. Què són les bodes sordes? Quina funció acompleixen i en quin context s’esdevenien? Relaciona la informació de Joanot Martorell i l’afer de Joan de Montpalau.

Les bodes sordes són una cerimònia, habitual a l’època, sense testimonis que permetia la relació sexual i tenia plena validesa.

CREACIÓ LITERARIA

Guillem de Varoic, va crear una estratègia la qual el rei va acceptar. I gracies a aquesta estrategia van vencer l’exercit moro. El rei moro, no contenta amb al derrota, repta al rei d’Anglaterra a una batalla cos a cos. La batalla és acceptada, però a causa de la joventut del rei es decideix substituir-lo per Varoic, que derrota el rei moro.

Tirant es troba amb l’ermità i aquest li diu que un cavaller a de ser; noble, lleial, pietós i honrat. Segons l’ermita, el cavaller ha de tenir virtuts que no tenen els altres homes, a de mantenir la lleialtat i rectitud sobre totes les coses, i a més està obligat a defensar l’Església.

Tirant, va conèixer a Bella Agnès, li va semblar la dona més bonica que mai havia vist, es podria dir que es va enamorar a primera vista. Aquest, li dema un fermall que ella porta al coll, Bella Agnès li dona i Tirant promet que qui li prengui morirà. El senyor de Vilesermes portava ja molt temps enamorat de Bella Agnès i al assabentar-se de que Tirant sa fet amb el seu fermall, aquest se’l vol prendre. Van enfrontar-se a una dolorosa lluita, en la qual Tirant acaba molt mal ferit, però Vilesermes acaba mort.

La Viuda Reposada i Estefania van veure a Carmesina amb l’espill, aquesta els confessa el amor de Tirant, però les dues reaccionen de manera diferents: la Viuda Reposada, entristeix a Carmesina amb les seves paraules, esta completament en contra del succeït.

Estefania en veure a Carmesina, va rere ella i amb al seva gracia i sinceritat, parla amb la enamorada, li dona ànims, li fa somriure i la relaxa.

Tirant va fer posar en ordre tots els seus soldats. Quan es van posar en ordre Tirant va fer una senyal, llavors van quedar girats cap a la muntanya on hi havia Diafebus, d’esquena als enemics. Començaren a córrer. Llençaren els pavesos, els altres les llances, els altres les ballestes per córrer darrere els enemics. Tirant alça la bandera i tothom s’atura. Els turcs, van quedar confosos. Primer van atacar dos, desprès tots.

Carmesina es troba en una situació que no acaba de comprendre, i que ella no troba normal.

La Viuda Reposa es declara a Tirant el seu amor, però com Tirant la rebutja, aquesta li fa creure que Carmesina té relacions amb Lauseta. Però ell no s’ho creu. Tirant, encara que amb amor, força a la princesa i acaba aconseguint que aquesta es deixi, i així, els dos acaben tota la nit en aquell deport que solen fer els enamorats. Tirant arriba a la Font del ermità perquè cansat de tot el viatge s’adorm a la seva muntura i el cavall, esgotat també, deixa el camí i agafa un sender que conduïa a la font on era l’ermità.

Plaerdemavida pensa un pla per aconseguir ficar a Tirant al llit de Carmesina. La dona fica a tirant en una caixa que tenia un forat perquè aquest pogués respirar, desprès quan tothom dorm, treu Tirant de la caixa i el fica al llit però Plaerdemavida es posa en mig, per evitar que Carmesina s’adoni, encara així s’acaba adonant. En un principi no s’ho pren molt be, però després acaben els dos jugant. Però amb el grit que Carmesina va donar, la gent es va despertar i llavors van tindre que expulsar a Tirant perquè ningú se n’adones.

Mentre tant, degut sobretot a desacords entre el duc de Pera i Diafebus, els turcs obtenen una gran victòria, i en la batalla són fets presoners molts cavallers cristians, la qual cosa posa en gran perill l'Imperi. La notícia desconsola la cort, i el dolor s'agreuja quan se sap que Tirant ha recaigut de la seva malaltia i s'ha trencat altre cop la cama. El consell d'una jove jueva retorna la salut al cavaller, que semblava a punt de morir. Tirant, que no ha volgut tornar a dirigir la paraula a Carmesina i que constantment ha posat de manifest el seu disgust, decideix embarcar-se cap al camp de batalla. A bord de la nau, la Princesa li envia Plaerdemavida perquè descobreixi la causa de la seva reservada conducta. La donzella puja a la galera i aconsegueix que Tirant li expliqui el que va veure aquell dia a l'hort. Plaerdemavida li replica que tot va ser una broma i que ella mateixa, amb una màscara al rostre, feia el paper de Lauseta. Per demostrar-ho, Hipòlit fa arribar la màscara a Tirant i aquest es convenç de la innocència de Carmesina i de la maldat de la Viuda Reposada.

Tirant fa un relat inventat de la seva vida i condició, i li diu anomenar-se Blanc. És vestit de moro i entra al servei del Cabdillo, el fill del qual, el fa empresonar. Mentre tant, el rei de la gran Etiòpia, feia preparatius de guerrra contra el de Tremissèn, veí seu, i volia casar-se amb la seva filla, Maragdina. Aliat amb el rei de Tunis, Escariano comença les seves operacions amb bona fortuna. En un moment de perill, intuint que Tirant devia ser un bon cavaller, el Cabdillo sobre los Cabdillos el treu de la presó on l'havia tancat el seu fill.

Tirant comença a hostilitzar les forces d'Escariano i aconsegueix d'alliberar el rei de Tremissèn i la seva filla, que estaven assetjats en un castell. Maragdina s'enamora de Tirant. Com a reconeixement dels serveis prestats, el rei de Tremissèn prega al Cabdillo que atorgui la llibertat al nostre cavaller. Concedit això, Tirant jura al Rei que no abandonarà la seva terra fins haver mort o fet presoner el rei Escariano.

Maragdina, manifesta a Tirant que n'està enamorada. Tirant respon que el seu amor pertany a una donzella cristiana, a la qual vol romandre sempre fidel.

Maragdina, que per la mort del seu pare és ara reina de Tremissèn, insisteix en els seus propòsits de casar-se amb Tirant; aquest, no obstant això, la convenç que es casi amb Escariano, cosa que es fa immediatament.

Tirant cau a terra, desmaiat. El rei Escariano reprèn durament Plaerdemavida i, quan aquesta es disposava a tornar en si a Tirant i el tenia en els seus braços, arriba el senyor d'Agramunt que, pensant-se que la donzella l'havia mort, intenta matar-la però fereix Tirant en un mà. Finalment, recuperat Tirant, Plaerdemavida es decideix a descobrir-li la seva personalitat. Gran és l'alegria del cavaller; i per honorar Plaerdemavida la fa seure en un tro, més elevat que el de la Reina de la ciutat, i obliga tots a besar-li la mà. Tirant perdona la ciutat i se celebren solemnes festes. El senyor d'Agramunt demana perdó a Tirant i Plaerdemavida.

Passades les festes de les esposalles, Tirant envia a Melquisedec a Constantinoble per informar-se de l'estat en què es troba l'Imperi. Acompleix la seva missió i torna, després d'haver portat notícies de Tirant a l'Emperador i a Carmesina, i portant una carta del sobirà en què prega al cavaller que torni aviat a l'Imperi que ara, durament combatut pels turcs, es trobava reduït pràcticament a la capital; i li porta també una carta de la Princesa.

Tirant lo Blanc, mentre per un cantó envia el rei Escariano al seu regne d'Etiòpia per reunir gent d'armes, per l'altre s'embarca ell mateix, amb els seus amics i aliats, en una esquadra que es proposa portar ajut a Constantinoble. Fa escala a Palerm, on s'entrevista amb els reis de Sicília, pels quals és rebut molt amistosament. Es reuneixen les dues esquadres, la de Tirant i la del rei de Sicília, i, en companyia d'aquest, emprenen la ruta de Constantinoble.

Mentres tant, el cavaller Espèrcius, que havia estat enviat com ambaixador de Tirant a Sicília, és arrossegat per una tempesta a l'illa del Lango, on desencanta la filla d'Hipòcrates, que vivia allà en forma de drac, s'hi casa i cristianitza l'illa.

Arribat al port de Troia, Tirant envia un missatger a l'Emperador, que es troba a Constantinoble, assetjada pels turcs tant per mar com per terra. Aquest fet dóna esperances als assetjats, que veien inevitable la seva perdició i que es defensaven com podien, tenint per Capità major a Hipòlit. La Viuda Reposada, en assabentar-se que Tirant aviat arribaria a Constantinoble, s'empassa un verí i mor.

Tirant comença la seva acció guerrera: empresona l'armada turca que bloquejava per mar Cosntantinoble, i després desembarca a terra per lluitar contra les forces infidels que envolten la ciutat. El Soldà i el Gran Turc, veient-se perduts, envien a Tirant una ambaixada demanant pau i treva per tres mesos, o, com a últim recurs, pau final per cent un anys. Davant d'aquestes proposicions, Tirant no s'atreveix a respondre sense consultar-ho abans amb l'Emperador, i decideix anar personalment a Constantinoble.

Ja una mica abans hi havia enviat la reina de Fes, que va ser magníficament rebuda a la cort i tractada com a sobirana. Plaerdemvaida va mantenir llargues converses amb la Princesa sobre Tirant i la va tranquil·litzar respecte a l'amor que ell li tenia, ja que no s'havien pogut comunicar des del dia llunyà en què la tempesta el va arrencar de Constantinoble i l'arrossegà al nord d'Àfrica.

Tirant arriba a Constantinoble amagant la seva personalitat, i Plaerdemavida el condueix al llit de la Princesa, on els enamorats passen la nit i consumen el matrimoni. L'Emperador decideix acceptar la pau final per cent un anys, sempre que el Soldà i el Gran Turc es constitueixin presoners i que els seus soldats se'n vagin a peu i sense armes. Arriba mentre tant Estefania, i es llença als peus de Tirant, pregant-li que rescati el seu marit, Diafebus, que es troba presoner de l'enemic des que Tirant, va sortir de Constantinoble. Tirant torna al seu campament i dóna resposta a l'ambaixada de l'enemic, que accepta les condicions de l'Emperador.

Tirant entra triomfalment a Constantinoble, amb les seves forces i els seus presoners, i és aclamat pel poble com el seu alliberador. Pocs dies després arriben el rei de Sicília i el de Fes, i se celebren grans festes. L'Emperador, per premiar els grans serveis de Tirant, li atorga la mà de la seva filla Carmesina.

Arriba el rei Escariano amb el seu exèrcit, i mentre Maragdina, la seva esposa, va a Constantinoble, on és rebuda amistosament per tota la cort i principalment per Carmesina, ell es dedica, juntament amb Tirant, a alliberar les províncies i les ciutats que encara es trobaven en poder de l'enemic, en una de les quals troben Diafebus, que continuava presoner. Amb una ràpida campanya, Tirant reconquesta tot el territori de l'Imperi. La victòria final se celebra a la cort amb bodes de cavallers i donzelles de palau.

Quan es trobava a Adrianòpolis, Tirant agafa un encostipat sobtat que li produeix un mal de costat tan agut que sap que la seva mort s'acosta. Rep els sagraments, fa testament a favor d'Hipòlit i redacta una carta per a Carmesina. Expressa el seu desig de ser traslladat a Constantinoble i mor pel camí.

Després de la mort de Tirant lo Blanc. El cos de Tirant és portat embalsamat a Constantinoble i exposat en el temple de Santa Sofia. L'Emperador, en conèixer la trista notícia, fa una lamentació que, arribada a oïdes de Carmesina, li fa saber què ha passat. Carmesina va a veure el cos de Tirant i es lamenta dolorosament, plorant sobre el cadàver i besant-lo. Amb tanta força la fereix la pena que comprèn que la seva mort és propera. Fa pública confessió dels seus pecats i dicta testament, en què nomena hereva l'Emperadriu, la seva mare. L'Emperador, mentres tant, ha mort pel dolor que li han produït el trist final de Tirant i l'agonia de la seva filla.