Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Resumen por Capítulos. Literatura del Siglo XV. Literatura en Valenciano. NOvelas de Caballería

  • Enviado por: Francesc X Monferrer Bort
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 46 páginas
publicidad
publicidad

RESUM DEL TIRANT LO BLANCH

PROLEG: mereixedors de record són els grans homes del món. Tant personatges bíblics, herois grecs, troians, romans, sants de la cristiandat, cavallers de la Taula Redona... El cavaller digne no provoca la guerra sinó que és un ajut necessari per a preservar la pau. Entre els cavallers Tirant deu ser recordat per les seues proeses. Tenint en compte la versemblança de l´obra, i el tractament al pròleg que fa Joanot de Tirant com si fóra un personatge real, això ens fa pensar que aquest personatge encarnava per al mestre valencià algun personatge de carn i os, això sí, idealitzat. Podria ser Roger de Flor.

CAPÍTOL 1: l´autor ens presenta el llibre dividit en una sèrie de parts que responen a les set fases per les quals ha de passar tot cavaller.

CAPÍTOL 2: el comte Guillem de Veroych proposa a la seua dona d´anar a terra santa a veure el sant sepulcre amb l´objectiu de netejar ses faltes.

CAPÍTOL 3: lamentacions de la comtessa que plora en abundància davant de la negativa del seu home de voler ser acompanyat.

CAPÍTOL 4: el comte viatja a Alexandria i d´aquí a Jerusalem. En el viatge de tornada deixa el seu escuder a Venècia fent córrer el remor que ha mort. Es posa l´hàbit de Sant Francesc i deixa créixer el pèl. Sense dir res a ningú se´n va a viure una vida ermitana a Santa Dona.

CAPÍTOL 5: el rei moro de Canària envaeix l´illa d´Anglaterra. Devasta la terra al seu pas. El rei cristià anglés res no pot fer. La comtesa de Veroych li ofereix la seua ciutat fortificada per a poder defensar-se. El rei accepta i veu desconsoladament com els moros s´apropien de ses terres.

CAPÍTOL 6: veent el comte el soroll de la morisma entra disfressat dins de la ciutat i demana almoina al rei. El rei el tracta bé associant-lo a una figura de somni redemptora.

CAPÍTOL 7: el rei li demana consell i ajuda militar.

CAPÍTOL 8: el comte s´excusa al·legant ignorància i molta edat.

CAPÍTOL 9: el rei no accepta les excuses. De vegades els màrtirs prenen per la fe en Jesucrist les armes contra els infidels.

CAPÍTOL 10: finalment Guillem accepta l´encàrrec. Demana en primer lloc alçar l´ànim dels soldats amb abundants viandes. Després estableix un pla de llançar mangranes flamejants a les tendes dels moros, i davant del desconcert eixirien les hostes cristianes i provocarien una gran mortandat. La tècnica de fer bombes incendiàries l´havia apresa el comte a Barut, terra de moros.

CAPÍTOL 11: per a fer les mangranes feia falta sofre viu que estava en poder de la comtessa. La comtessa el dóna, però sent dolor per no haver tractat amb prou d´honor el vell ermità.

CAPÍTOL 12: el pla de l´ermità té lloc. El campament dels infidels es crema. La mortandat és màxima. El moros preparen una lletra de batalla.

CAPÍTOL 13: el rei moro propondrà un combat rei contra rei. Qui guanye se farà amb el poder del territori.

CAPÍTOL 14: el rei de Canària fa la proposta al rei d´Anglaterra. Es produeix la deliberació en consell.

CAPÍTOL 15: l´ermità aconsella al rei per honor enfrontar-se al rei moro, però com el rei moro és molt fort i el seu rei és fluix proposa que el rei es despulle de ceptre i corona i per un breu lapse siga coronat rei son oncle, el duc de Lencastre, per a poder d´aquesta manera batallar en la refrega.

CAPÍTOL 16: el rei diu que la batalla és cosa seua. Els súbdits s´oposen a la idea del rei. I el rei accepta però serà ell que diga qui el suplirà en batalla

CAPÍTOL 17: l´escollit és l´ermità, qui entra en camp clos contra el rei de Canària amb les armes pròpies de Guillem de Veroych.

CAPÍTOL 18: l´ermità justifica conéixer les armes del marit de la comtessa de Veroych al·legant que ell i el seu marit havien lluitat junts en el passat.

CAPÍTOL 19: l´ermità va guanyar el combat. Tots contents, els cristians, van enviar uns ambaixadors als moros per a invitar-los a eixir de les seues terres. La resposta dels moros va ser nomenar un altre rei i decapitar els ambaixadors.

CAPÍTOL 20: el rei ermità entrà en ira. I va prometre que no descansaria fins llançar de sa terra la morisma. Va manar que tots els homes d´onze anys a setanta es disposaren a la batalla. Resulta que la comtesa tenia un fill dins d´aquesta edat i va anar al rei a clamar misericòrdia.

CAPÍTOL 21: el rei no va voler excloure el fill de la comtessa, son fill.

CAPÍTOL 22:lamentacions de la comtessa.

CAPÍTOL 23: es disposen els exèrcits a combatre. Paraules d´ànim de l´ermità als seus soldats davant de l´inferior nombre del seu exèrcit.

CAPÍTOL 24: l´ermità va preparar sàviament la batalla. Li va demanar a la comtessa llavors de coure d´espinacs. Va deixar que l´exèrcit enemic s´apropara mentre ells feien com si fugiren. Aleshores els moros van caure en la trampa de forats en la terra i les llavors de coure. Aprofitant el desconcert dels moros els cristians van contraatacar.

CAPÍTOL 25: victòria cristiana sense pietat. Fi de la morisma.

CAPÍTOL 26:per un anell la comtessa s´adona que el rei és el seu marit. Guillem de Varoych ho confirma i té lloc un gran convit.

CAPÍTOL 27: l´ermità renuncia al ceptre i a la corona i es torna a posar l´hàbit. Quan confessa a sa muller que té un vot que ha de fer a Déu la comtessa es compromet a acompanyar-lo al bosc. El fill del comte servirà al rei d´Anglaterra.

CAPÍTOL 28:el rei d´Anglaterra s´anava a casar amb la filla del rei de França i s´anaven a fer grans festes.

CAPÍTOL 29: 30 homes gentils procedents de la cort de Bretanya anaven a la festa del rei d´Anglaterra amb el desig de ser coronats cavallers. Cansat del viatge un home es va dormir en el cavall, el qual es va perdre al bosc. L´animal anà a parar a una fonteta per a beure. L´home del cavall es va despertar i va veure davant d´ell el vell ermità, al qual li declara el seu nom: Tirant lo Blanch. Ell era fill del senyor de Tirània i de la duquessa de Bretanya, Blancha. Aquesta és la procedència del seu nom.

CAPÍTOL 30: l´ermità recrimina al jove que vullga ser cavaller sense conéixer les regles d´aquest orde.

CAPÍTOL 31: Tirant demana conéixer les regles. L´ermità està disposat a recitar-li un llibre clau, l´Arbre de batalles.

CAPÍTOL 32: segons l´ermità el cavaller fou nomenat a l´inici dels temps per restablir un món just. Està subjecte a un codi de valors.

CAPÍTOL 33: l´ermità conta a Tirant l´experiència del cavaller Quinto lo Superior.

CAPÍTOL 34: aquest cavaller havia sigut nomenat pel Papa, ambaixador, i va ser enviat a Constantinoble on va plantar cara als turcs.

CAPÍTOL 35: l´ermità comenta quin és el significat de cadascuna de les armes d´un cavaller(arnés del cavaller de Pere March).

CAPÍTOL 36: aquí es fa referència a la degraduació d´un cavaller.

CAPÍTOL 37: tenim una enumeració de grans cavallers de la història.

CAPÍTOL 38: Tirant conta les proeses a l´ermità del mateix comte Guillem de Varoych, com havia salvat a Bel Star, una dona acusada pel seu marit d´adulteri.

CAPÍTOL 39: l´ermità no es va confessar qui era. Abans d´acomiadar-se del comte, Tirant es va comprometre a tornar després de les festes a veure el vell comte, i a informar-lo qui havia sigut nomenat millor cavaller. Amb ell va anar tota la seua companyia d´homes gentils de Bretanya.

CAPÍTOL 40: Tirant té la veu del grup per a parlar de les festes.

CAPÍTOL 41: té lloc la festa però hi ha un aldarull entre teixedors i ferrers sobre l´ordre de desfilada davant del rei. El duc de Lencastre resol el problema d´una forma contundent, penjant tres de cada ofici.

CAPÍTOL 42: la professó del rei, ordenada segons les condicions dels súbdits, eix de la ciutat de Londres i es troba amb la infanta. El cardenal d´Anglaterra casa la parella i el rei d´Anglaterra es nomenat cavaller.

CAPÍTOL 43: comença una sèrie de capítols sobre les pomposes festes.

CAPÍTOL 44: els combats que podien tindre lloc en la setmana festiva.

CAPÍTOL 45: els combats que podien tindre lloc en la setmana festiva.

CAPÍTOL 46: els combats que podien tindre lloc en la setmana festiva.

CAPÍTOL 47: els combats que podien tindre lloc en la setmana festiva.

CAPÍTOL 48: els combats que podien tindre lloc en la setmana festiva.

CAPÍTOL 49: els combats que podien tindre lloc en la setmana festiva.

CAPÍTOL 50: els combats que podien tindre lloc en la setmana festiva.

CAPÍTOL 51: els combats que podien tindre lloc en la setmana festiva.

CAPÍTOL 52: els combats que podien tindre lloc en la setmana festiva.

CAPÍTOL 53: hi ha un combat figurat contra un castell anomenat la Roca. Aquest castell estava presidit pel rei Amor el qual no volia obrir les portes.

CAPÍTOL 54: la reina clama al déu Amor que obriga les portes del castell.

CAPÍTOL 55: el rei Amor obri les portes del castell i li dóna a la reina potestat per a marcar els designis dels enamorats. Es descriu el castell format per quatre estances: la del rei, la reina, el bisbe, i el lleó que llançava mel per la boca. Enmig es trobava una font de vi, i una miqueta més amunt un vell de barba blanca que oferia pa als presents.

CAPÍTOL 56: l´ermità li pregunta qui ha sigut nomenat millor cavaller de la festa. Tirant li recita la victòria del fill de Guillem de Varoych, conestable, contra un cavaller dur com era el senyor d´Escala Rompuda i com declara al rei que ell és un cavaller, i per tant, ha de fer armes com tot bon cavaller.

CAPÍTOL 57: la intermediació de la reina davant del rei perquè deixara fer armes a voluntat al jove no va sortir efecte. El rei d´Anglaterra volia vetlar per la vida del fill del comte. Diaphebus es disposa a llegir una carta segellada pels jutges i notaris on consta el vencedor del torneig.

CAPÍTOL 58: en la carta queda constància que Tirant ha sigut nomenat millor cavaller del torneig. Només arribar a la cort d´Anglaterra, abans que ningú havia volgut anar a rebre l´orde de cavalleria per a entrar ràpidament en combat.

CAPÍTOL 59: Tirant fa jurament de cavaller. L´ermità vol conéixer les proeses fetes pel jove cavaller. Diafebus comença a relatar els gloriosos fets del company d´armes. Tirant desafia a vin-i-sis cavallers a combat i va obtenint victòries, una rere l´altra.

CAPÍTOL 60: Tirant es compromet a defensar i servir a una bella dama que li deien Agnés a canvi, d´un fermall que la dona portava al pit. Ella accepta.

CAPÍTOL 61: el senyor de les Viles-Ermes volia fer-se amb el poder del fermall. Com a conseqüència de l´enfrontament van morir dotze cavallers.

CAPÍTOL 62: el senyor de les Viles-Ermes tramet lletra de batalla a Tirant.

CAPÍTOL 63: Tirant demana consell sobre el repte rebut a un rei d´armes que li deien Hierusalem.

CAPÍTOL 64: Hierusalem diu a Tirant que és lícit el combat perquè ell ha sigut ultratjat. Ell s´encarregarà d´organitzar el combat. El rei d´armes porta les declaracions de Tirant en lletra de batalla al senyor de les Viles-Ermes, reptant-lo de nit i cedint-li el dret d´escollir les armes del combat, cosa que agraeix el cavaller rival del nostre Tirant, de 20 anys.

CAPÍTOL 65: el rei d´armes li fa saber a Tirant les armes del combat. Es concerta el combat de dia, ja que de nit els jutges no poden fer correctament la seua funció. El combat es faria en secret, en un bosc, mentre el rei i la reina estarien a misa. Una vegada concertat qui anava a ser jutge de la batalla el rivals agafen ses armes i es fa un cadafal improvisat per al jutge.

CAPÍTOL 66: el rei d´armes abans del combat a ultrança va intentar concordar als cavallers. Ells s´ajunten per a parlar.

CAPÍTOL 67: el cavaller de les Viles-Ermes exigeix el fermall de la senyora de Tirant si vol que el combat s´anul·le. Tirant no ho acceptà.

CAPÍTOL 68: els dos cavallers eixen mal parats del combat. El senyor de les Viles-Ermes mor, i Tirant perd molta sang i està a punt de morir. La dama Agnés comprén la gravetat de les ferides de Tirant i contradint les ordres del rei que no volia que es menejaren els cossos fins que no haguera conclòs el seu consell, procura l´assistència de Tirant. Gràcies a això es salva de la mort. Tirant se´n porta la victòria i la glòria de la batalla. Diafebus conta a l´ermità unes altres històries victorioses del nostre cavaller davant de perills com un gos alà.

El rei de Frisa, el d´Apol·lònia, el duc de Burgunya i el de Bavera fan un pacte de germandat en la seua voluntat ferma d´anar a combatre a ultrança a Anglaterra. Ells van arribar a la cort d´Anglaterra amb gran magnificència. Un lleó va lliurar una lletra que portava en la boca al rei d´Anglaterra. Aquests quatre personatges es presenten com a frares d´armes que tenien una forta ascendència de linatge cavalleresc.

CAPÍTOL 69: lectura dels requeriments dels dos ducs i dels dos reis.

CAPÍTOL 70: manifestació de la voluntat dels quatre cavallers.

CAPÍTOL 71: Tirant fingeix que es multiplica per quatre quan va fer quatre escuts que va posar al costat dels quatre escuts dels cavallers contra qui volia enfrontar-se. Venç i mata el primer cavaller.

CAPÍTOL 72: Tirant mata en batalla altres dos cavallers.

CAPÍTOL 73: Tirant mata el quart cavaller.

CAPÍTOL 74: un cavaller, servidor del rei d´Escocia, troba necessitat d´enfrontar-se al millor cavaller del món, Tirant, perquè sa amada no el perdonaria dels seus pecats si no s´enfrontava a tota ultrança a ell. Tirant per honor accepta l´enfrontament a Escòcia quatre mesos després, en el moment que quede guarit de les nafres del combat contra els quatre cavallers.

CAPÍTOL 75: una donzella traix Tirant quan li comunica al rei d´Anglaterra la trampa que Tirant ha fet en els escuts per a poder fer-se passar per quatre cavallers alhora.

CAPÍTOL 76: Tirant incrimina la donzella i s´excusa davant del rei de la legitimitat dels seus actes. Arriba letra de batalla de Kirielayson de Muntalbà.

CAPÍTOL 77: la lletra d´aquest cavaller és en venjança per la mort dels dos reis a mans de Tirant lo Blanch.

CAPÍTOL 78: solemnitats en els funerals dels dos reis i dels dos ducs a la cort d´Anglaterra.

CAPÍTOL 79: Tirant accepta batalla tot airat. Perquè no es diga que va tindre avantatge pel cavall, volia enfrontament a peu.

CAPÍTOL 80: curiosament en el moment de la batalla, el cavaller reptador va accedir al tabernacle i va veure el seu rei, el rei de Frisa, mort, i del dolor que va sentir es va morir allí mateix.

CAPÍTOL 81: dur enfrontament entre Tirant i Thomàs de Muntalbà, venjador del seu germà i dels dos reis morts.

CAPÍTOL 82: venç Tirant i perdona la vida al seu rival, a canvi de sa lleialtat. Thomàs accepta les condicions de Tirant per no baixar a l´infern etern.

CAPÍTOL 83: oració de gràcies de Tirant a la Santíssima Trinitat per pregonar la seua innocència al món(recorda lo cartoixa de Joan Roís de Corella).

CAPÍTOL 84: Tirant rep honors com a cavaller virtuós. Thomàs es fa frare de l´orde de Sant Francesc. Acaba l´explicació de Diafebus a l´ermità. Tirant demana de genolls al vell cavaller que vullga sopar amb ells. Guillem accepta contra la regla de la seua condició.

CAPÍTOL 85: el rei decideix fundar un orde de fraternitat format per 25 cavallers i el mateix rei, l´orde de la Garrotera. Tirant per ser el millor cavaller del món, era el primer. Descripció de la cerimònia de nominació d´un orde consagrat a Sant Jordi(primer testimoni al Tirant).

CAPÍTOL 86: jurament de fidelitat dels cavallers davant del prelat a l´orde.

CAPÍTOL 87: comença un llistat dels capítols del reglament de l´orde de la Garrotera. El primer capítol és la destresa que han de tindre els cavallers amb les armes.

CAPÍTOL 88: segon capítol: la lleialtat fins a la mort dels subdits al rei.

CAPÍTOL 89: tercer capítol: la defensa de joves, donzelles i viudes.

CAPÍTOL 90: quart capítol: no fugir mai de l´enemic. Si de cas, podien endarrerir la seua posició mirant sempre al front. No complir aquest capítol portaria a la degraduació.

CAPÍTOL 91: cinqué capítol: anar a socórrer al rei d´Anglaterra en la conquesta de Terra Santa, fóra qui fóra l´estat del cavaller.

CAPÍTOL 92: cerimònies que s´han de fer la vespra de la festivitat del sant en l´església i la protecció que mereixen els cavallers d´aquest orde davant de la desgràcia en el compliment dels seus deures.

CAPÍTOL 93: a més, l´orde de la Garrotera té 20 dones d´honor amb els seus capítols. El reglament és el següent:

CAPÍTOL 94: no farà tornar son marit d´una guerra.

CAPÍTOL 95: si algú dels seus familiars es troba assetjat, tractarà de totes formes de fer arribar vitualles. Si són presos aportaran rescat.

CAPÍTOL 96: en una cacera, el rei es troba un cèrvol que porta al coll un collar del temps de Július Cèsar en temps de conquesta i repoblació d´Anglaterra, amb una divisa formada por un sèrie de “esses”, la lletra més grandiosa pel seu significat: saviesa, senyoria, sanctedat... El rei fa donar còpies als cavallers de la Garrotera i a altres cavallers.

CAPÍTOL 97: Tirant i els seus acompanyants s´acomiaden de l´ermità no sense abans deixar-li grant quantitat de menjar. Aquí acaba la història de l´ermità i comencen les aventures del nostre cavaller. La seua pròxima destinació, Bretanya.

CAPÍTOL 98: els ducs de Bretanya reben Tirant amb gran honor. Uns emissaris del rei de França comenten el cas de l´assetjament del soldà d´Alcayre a l´illa cristiana de Rodes. Els genovesos eren aliats dels turcs perquè esperaven obtindre un important rèdit econòmic del port. Dos genovesos falsos havien manipulat les ballestes. Un escrivà genovés per l´amor que sentia per la seua dama s´exposa a avisar de la trampa el castell assetjat. Després de diversos intents deixan entrar dins del castell al protagonista, Simó de Far.

CAPÍTOL 99: aquest genovés conta la trampa dels genovesos. Mitjançant dos frares traïdors havien manipulat les ballestes. Aprofitant el Divendres Sant entrarien de dos en dos soldats genovesos amagant les armes sota la roba amb intenció d´adorar la Creu. Aquests facilitaran l´entrada de la resta de soldats portats en 27 naus. D´aquesta manera la ciutat seria destruïda. La trampa es descoberta i es produeix gran matança de genovesos, els quals li ho comuniquen al soldà. Aquest batallador assetja la ciutat amb cent cinquanta mil moros. Davant el setge, el mestre de Rodes fa arribar un bergantí als països europeus demanant ajut.

CAPÍTOL 100: Tirant arma una nau grossa per socórrer el mestre de Rodes. Amb ell va el fill menor del rei de França, Filip. Es tracta del matrimoni del fill del monarca amb la filla del rei de Sicília.

CAPÍTOL 101: el rei de Sicília es compromet davant de Tirant a anar a l´illa de Rodes per a salvar-la de l´enemic. Es fa un convit reial.

CAPÍTOL 102: Tirant disculpa una errada del fill menor del rei de França.

CAPÍTOL 103: la infanta de Sicília, Ricomana, es lamenta pel fet que Tirant no deixa un moment a soles a Filip. Està pendent d´ell per a subsanar els seus errors. Voldria que Tirant se n´anara ja de sa terra. Entren el rei de Sicília a consolar a sa filla.

CAPÍTOL 104: el rei de Sicília encomana sa dona i sa filla a son germà, el duc de Messina. A més demana consell sobre la conveniència del casament de sa filla amb el fill del rei de França. El duc dóna el vistiplau amb el consentiment dels pares de Filip. El rei i Filip entren en la nau carregada disposats a partir. Tirant aconsegueix entrar dins de la ciutat de Rodes.

CAPÍTOL 105: Tirant analitza les escaramusses dels moros. Un mariner s´ofereix a canvi de quatre mil ducats a cremar la nau del capità.

CAPÍTOL 106: el mariner crema la nau del capità. Els moros fugen a sa terra. En la fugida moren molts d´ells.

CAPÍTOL 107: els dotze reis turcs deliberaren matar el soldà i nomenar un altre substitut qui es va encarregar de formar un exèrcit de més de 100.000 homes per prendre l´illa de Rodes. Mentrestant l´illa anava obtenint provisions per la gran fam que havien patit.

CAPÍTOL 108: el mestre de Rodes ofereix a Tirant tot el tresor que vullga.

CAPÍTOL 109: l´honor de la victòria és suficient premi per a l´heroi. Únicament demana una misa diària d´oracions per sa ànima. Tirant fa una visita al Sant Sepulcre amb el rei de Sicília i amb Felip, príncep de França. A la tornada aturen a Alexandria on Tirant veu l´opressió que feien els moros als captius cristians. Paga un fort rescat per alliberar-los a tots. Viatgen de tornada a l´illa de Rodes on té lloc un bon àpat.

CAPÍTOL 110: Tirant allibera els captius i torna a Sicília on es produirà el casament de la infanta amb Felip, fill del rei de França.

CAPÍTOL 111: Encara que Tirant no vol que la infanta pose a prova Filip. Ella s´obstina i per això fa vindre un filòsof, el qual és encarcerat injustament per carregar-se un rufià en una qüestió de menjar. Després de demostrar el filòsof sa saviesa repetides voltes és alliberat i arriba a donar un consell perjudicial de Filip ja que el tracta d´avar i d´ignorant. La infanta amb la intenció de provar l´amant, posa dos llits: un d´alt llinatge i l´altre de baix categoria. Per qüestions alienes a la seua avarícia, es va gitar en el bo, cosa que agrada a la infanta encara que no sàpia la causa de la seua elecció. Una agulla per cosir-se una calça trencada se li va perdre en el llit roí i buscant-la el va desfer i per no tornar-lo a fer es va gitar en el llit bo.

CAPÍTOL 112: Es consuma el matrimoni de la infanta amb el príncep Filip. El rei de Sicília envia unes naus per ajudar el rei de França en la campanya militar contra Trípol de Súria.

CAPÍTOL 113: Tirant fa un vot davant del rei de França de ser el primer en lluitar i l´últim de retirar-se. Davant de l´amenaça de la morisma abans de retirar-se compleix el seu vot i deixa que puge al vaixell primer un cavaller que li deien Ricart. Tirant rep moltes honors.

CAPÍTOL 114: el cavaller Ricart exigeix els seus drets, si no és així volia un combat a tota ultrança. Es produeix una baralla, de la qual Tirant disculpant-se fuig. El rei de França va fer una campanya militar furtant per les costes de Turquia, i va atacar Tunis. En l´atac Tirant cau a una fossa i gràcies a Ricart salva la vida. Tirant s´ofereix a Ricart qui no només li perdona la vida sinó que a més li ofereix la seua fidel amistat. El rei de França continua el seu periple i arriba a Bretanya on romana Tirant. Com el rei Filip havia de tornar a Sicília, vol que Tirant l´acompanye, així passa. Quan arriben a Palerm, després d´una gran festa, als vuit dies arriba una carta desesperada de l´emperador de Constantinoble.

CAPÍTOL 115: L´emperador relata com els turcs estan prenent bona part del seu territori i demana l´ajut de Tirant lo Blanch.

CAPÍTOL 116: Tirant accepta ajudar l´emperador i marxa a ses terres.

CAPÍTOL 117: Tirant és nomenat capità major de les tropes. Ell demana que desaparega el dol del poble per la mort del príncep de la ciutat cristiana en la lluita contra els infidels, i per l´avanç de la morisma. En aquest capítol naix el foc d´amor de Tirant per la infanta Carmesina.

CAPÍTOL 118: Tirant és confessa amador de Carmesina davant de Diafebus.

CAPÍTOL 119: Diafebus aconsella a Tirant que no manifeste el seu mal d´amor. Diafebus conta a Carmesina l´amor del capità. El subdit torna a ell i consola amb les paraules i l´abraçada de Carmesina al seu cap. La infanta entra en la seua cambra i conta el cas de Tirant a una donzella de la seua confiança. Aquesta dona era la filla del duc de Macedònia, Estefania. També apareix la dida de Carmesina, la Viuda Reposada. Tirant es disculpa davant del emperador i li diu que la seua indisposició es devia a mals de mar i no al defalliment amorós. Acaba el capítol amb el desconcert de Diafebus que no comprén la tristor de Tirant quan hauria d´estar content per haver vist a misa a la infanta.

CAPÍTOL 120: Tirant es lamenta que siga una dona qui l´ha vençut per terra i no un contendent en lliça.

CAPÍTOL 121: en un convit del rei, Tirant recomana canviar el nom de Carmesina, d´infanta a princesa, ja que anava a heretar el regne. El rei accepta la suggerència del capità. Hi ha consell on asisteix Tirant i Carmesina.

CAPÍTOL 122: L´emperador insta a Tirant a anar a lluitar contra els genovesos.

CAPÍTOL 123: Tirant demana les tres coses claus en la batalla: diners, menjar i soldats. L´emperador satisfà les seues exigències. Un home del consell que li deien Montsalvat s´oposa que Tirant prenga la capitania de l´exèrcit. A continuació ve la resposta del rei.

CAPÍTOL 124: Reprensió del rei i de la princesa a Montsalvat.

CAPÍTOL 125: Tirant organitza l´exèrcit. Carmesina demana parlar amb Tirant.

CAPÍTOL 126:La princesa avisa del perill del duc de Macedònia. Diafebus i Tirant es queden admirats del gran tresor de l´emperadriu. L´emperador vol saber el pensament que turmenta Tirant per ajudar-lo.

CAPÍTOL 127:Tirant manifesta que el dolor li ve per la mort del príncep, motiu pel qual vol venjar-se dels infidels. La princesa vol saber el pensament que turmenta a Tirant. Ell finalment li diu que pateix mal d´amor. Aquest és l´autèntic dolor de Tirant.

CAPÍTOL 128: Tirant li manifesta el seu amor per un espill(recorda la dame sens merci de Jean Renart). La Viuda Reposada s´oposa a la relació deshonesta dels dos amants. Estefania parla a la princesa de tres classes d´amors: virtuosos, profitosos i viciosos. També afirma que totes les dones són de tres maneres: cobejoses, llèpoles i luxurioses. Cada home tria al seu gust. La princesa té un encontre amb el nostre heroi, no molt afable. La princesa reganya Tirant per haver-li declarat el seu amor.

CAPÍTOL 129: Tirant li explica les causes del seu amor i la grandesa del seu sentiment que li faria donar la vida per ella.

CAPÍTOL 130: La princesa sent compassió pel gentil home i li demana perdó. L´emperador fa una crida a consell.

CAPÍTOL 131: Un ambaixador comunica a l´emperador la situació complicada del duc de Macedònia que es troba assetjat en una ciutat que pot resistir un temps màxim d´un mes. Després els turcs vindran i atacaran la ciutat de l´emperador. Uns consellers recomanen a l´emperador que tramite sa filla amb sa germana a Ongria.

CAPÍTOL 132: La princesa vol morir junt a son pare. Es disposa a partir l´exèrcit de Tirant al combat. Abans de partir l´heroí pren per gràcia de la princesa una camisa d´ella com a peça de amor(fetitxisme).

CAPÍTOL 133: Gloriosa victòria del capità Tirant contra els turcs i el Soldà. Ell allibera la ciutat del duc de Macedònia. Aquest home manifesta la seua enemistat amb el capità.

CAPÍTOL 134: Nova victòria del nostre capità contra el soldà. Hi ha la recepció d´una lletra o carta.

CAPÍTOL 135: La carta ofereix una pau de sis mesos per als cristians. Al mateix temps l´embaixador del soldà vol un infant que és cunyat del sobirà moro. L´exèrcit musulmà està disposat a pagar un bon rescat per ell.

CAPÍTOL 136: Tirant dóna el presoner i quaranta més. Hi ha consell entre els cristians per a prendre una deliberació.

CAPÍTOL 137: Tirant exigeix perquè hi haja treva la restitució de les terres furtades pels moros a l´emperador. Els moros no accepten la proposta. Diafebus marxa a Constantinoble amb els presoners a donar noves a l´emperador.

CAPÍTOL 138: El rei torna a enviar al company de Tirant al camp de batalla, mentrestant arriben al lloc de batalla entre cristians i moros cinc naus del mestre de Rodes d´on eix el prior de Sant Joan.

CAPÍTOL 139: Tirant és ferit amb una pedra al cap. El retiren de l´escenari bèl·lic. Mentrestant arriba el prior de Sant Joan davant d´ell.

CAPÍTOL 140: El prior de Sant Joan es posa a disposició del capità.

CAPÍTOL 141: La proposta del rei d´Egipte de passar amb una part de l´exèrcit el riu rep l´aprovació general. Mentres l´escuder del duc de Macedònia es presenta davant de l´emperador pregonant les desgràcies en el camp de batalla. A més afirma que tot açò passa com una maledicció per no haver deixat en el comandament militar el seu amo. Tot Constantinoble esclata en lamentacions. Al mateix temps Tirant envià al seu cosí Pirimus per a donar bones notícies. L´ambaixador es troba una ciutat de dol. Els turcs comprengueren que la batalla estava perduda i van enviar un ambaixador anomenat Salomó.

CAPÍTOL 142: Salomó es presenta davant de Tirant.

CAPÍTOL 143: Tota una sèrie de consells que dóna l´emissari turc sobre com ha de ser un príncep ideal i un conjunt d´elogis a Tirant.

CAPÍTOL 144: El moro rep la gràcia del capità i obté la llibertat conjuntament amb altres 20 presoners. El conestable arriba a Constantinoble amb un bon grup de presoners darrere, portats per Diafebus, i dóna notícies al rei de Constantinoble, Frederic.

CAPÍTOL 145: Diafebus té un encontre amb la princesa i li relata el compromís que Tirant té amb sa senyora.

CAPÍTOL 146: Els presoners cristians al servei de l´infidel són degraduats. La gent detinguda és penjada o venuda quan no s´ha pagat rescat per elles. Diafebus declara el seu amor a Estefania i reclama a la princesa que li deixe besar les mans i els peus per honor de Tirant. En un primer moment la princesa no accepta,però acaba penedint-se i accedeix per l´amor que li té, a Tirant. Li fa entrega a Diafebus d´una bossa de diners per al cavaller amat. Estefania acaba permetent que agafe dels seus pits un albarà que diu allò que segueix en el capítol següent.

CAPÍTOL 147: Estefania a l´albarà declara el seu amor a Diafebus, i la transmissió de béns i de possessions com a heredera del ducat de Macedònia.

CAPÍTOL 148: El conestable i Diafebus van partir cap al camp de batalla. Li van donar al capità els diners dels presoners i la bossa d´or de Carmesina. Tirant es va posar molt content quan va saber del compromís a sang entre Diafebus i Estefania. Davant de la desesperació dels turcs, aquestos en consell van decidir que convenia l´enfrontament entre el seu hàbil lluitador, el rei d´Egipte, i Tirant, per a dirimir la guerra. Davant de Tirant el rei d´Egipte manifesta el seu odi cap al capità.

CAPÍTOL 149: Un cristià originari de Famagosta, obligat a la conversió mora, escapa del campament turc i rep el baptisme. Fa la funció d´espia per a Tirant.

CAPÍTOL 150: En lletra de batalla el rei d´Egipte desafia Tirant a un combat a tota ultrança.

CAPÍTOL 151:Tirant convoca un consell per escoltar diverses opinions.

CAPÍTOL 152: Tirant accepta el duel.

CAPÍTOL 153: El duc de Macedònia per enveja de Tirant comença a imprecar-lo per la decisió presa.

CAPÍTOL 154: Discussió entre el duc i el capità. Tirant està disposat a deixar la capitania a instàncies del duc de Macedònia. Diferents marquesos, ducs i comtes alcen la veu a favor de Tirant.

CAPÍTOL 155: L´emperador vol anar al camp de batalla per a pacificar la disputa entre el duc i el capità. La princesa també vol anar, en canvi, l´emperadriu s´oposa pel dolor que sent de pensar en la mort de son fill. Acompanyant a l´emperador va tot un exèrcit de sicilians enviats per Filip. Arriba el moment del duel. Cada exèrcit ordena els seus homes convenientment. El duc de Macedònia no va voler obeir el capità.

CAPÍTOL 156: Exhortació de Tirant a véncer en la batalla davant dels turcs. Quina humiliació tan gran seria presentar-se davant de l´emperador amb una derrota!

CAPÍTOL 157: Té lloc una encarnissada batalla. En l´enfrontament el duc de Macedònia va intentar ferir de mort per l´esquena a Tirant, però no li va eixir bé. Tot seguit va arribar el rei d´Africa i, justament, se´l va carregar. Diafebus maleïa Tirant per posar-lo en un lloc perillòs que faria que acabaren tots els honors exclusivament en mans de Tirant. La batalla es va decantar de part de l´exèrcit cristià que va provocar que els turcs s´arreplegaren en una ciutat ben proveïda de viandes que pertanyia al marqués de Sant Jordi. Els cristians van prende la ciutat i van degollar el rei d´Egipte. Diafebus sentia vergonya davant de Tirant i es va oblidar de comunicar a l´emperador la victòria sobre l´exèrcit musulmà. Preocupada per ell, Estefania va remetre una carta al seu amant.

CAPÍTOL 158: Lamentació de Estefania, la qual vol saber quelcom d´ell.

CAPÍTOL 159: Diafebus es deixa veure davant de l´emperador. Hipòlit demana a la princesa Carmesina de part de Tirant que tinga la cortesia de donar-li un salconduït per a entrar en el castell on es trobava ella. La princesa no ho comprén ja que ell pot fer i desfer el que vol.

CAPÍTOL 160: La princesa li fa el salconduït simbòlic.

CAPÍTOL 161: Encontre reverencial de Tirant amb la princesa. Presa d´una ciutat on Tirant s´atreveix a pujar per una escala. La mort del conestable és la causa que Diafebus siga nomenat a instàncies del capità. Nomenament de Diafebus comte i conestable. La princesa va oferir un comtat al capità però ell fins a tres vegades el va rebutjar. El motiu és l´amor que sentia, el qual era tan gran que res del món no el podia satisfer que no fóra sa princesa.

CAPÍTOL 162: Estefania i el conestable estan disposats a ajudar el capità en el seu mal d´amors. Hi ha un trobament amorós en la cambra de la princesa. Després d´intercanviar raons múltiples se´n tornen cadascú a la seua cambra. Hi ha una donzella, Plaerdemavida,que s´havia fet la dormida i que està disposat a contar un somni que mostra les coses que havia presenciades en l´habitació de la princesa.(bodes sordes)

CAPÍTOL 163: Plaerdemavida relata els jocs amorosos de Tirant i la princesa, i l´acte sexual de Diafebus i Estefania. Com faltava forment i blat per als cristians, es delibera atacar set naus de genovesos en el port de Bellpuig. L´empresa té èxit. Un turc relata la vinguda del Gran Caramany amb el rei de l´India, porten un gran tresor. El primer sobirà portava sa filla per a donar-la en matrimoni al soldà. Tirant veu la possibilitat de fer-se amb el botí, atacant l´armada imperial.

CAPÍTOL 164: Per consell d´un mariner, el capità fa alleugerir les seues naus. A més, per aparençar més força van posar les dotze naus grosses davant i darrere van posar diverses barques menudes amb un fanal en alt. En total 74 naus. Quan els turcs van veure tanta nau els va agafar por i van fugir. Tirant va perseguir amb perseverança la nau grossa del Gran Caramany i del sobirà de la India, després d´un combat molt fort i sangonós, van prendre la nau dels turcs, on anava la filla d´un gran rei. Els reis pensaven que la seua vida havia acabada ja. De fet, van llançar totes les dones, inclosa la filla del rei, amb totes les riqueses per la borda. Tirant estava nafrat de la cama i del braç.

CAPÍTOL 165: Per la clemència de l´emperador, salven la vida els dos magnats.

CAPÍTOL 166: Tirant humilia davant de l´emperador de Constatinoble els dos reis presoners.

CAPÍTOL 167: Tirant es recupera de les ferides en el llit. Mentrestant, el signe de la batalla entre cristians i musulmans canvia. L´exèrcit cristià clama la presència de son messies.

CAPÍTOL 168: Clam de l´exèrcit a Tirant.

CAPÍTOL 169: La princesa reclama a Tirant que vaja al combat. Tirant accepta sense dubtar gens. Només pel fet de servir l´emperador.

CAPÍTOL 170: La princesa reprén l´actitud cobejosa de Tirant que vol transpassar les fronteres lícites amb ella.

CAPÍTOL 171: Tirant es disculpa al·legant que sa absència en combat requereix alguna compensació.

CAPÍTOL 172: La princesa avisa que el seu honor està en joc.

CAPÍTOL 173: Tirant contradiu la princesa quan afirma que no és cert que els homes tinguen més dignitat que les dones sinó que és a l´inrevés. Els metges diuen que en quatre dies Tirant podrà anar-se´n a batallar. La princesa torna a sa cambra i es desmaia de pensar en les paraules del seu amat. Quan el capità se n´adona que alguna cosa li passa a la princesa corre, tot debilitat com estava davant de la presència de sa amada.

CAPÍTOL 174: Tirant vol saber de boca de la princesa el seu mal.

CAPÍTOL 175: La princesa declara que ell ha sigut la causa de son estat.

CAPÍTOL 176: Tirant es disculpa davant de l´emperador dient que s´ha alçat preocupat per l´estat del rei. Ja que aquest es trobava molt fatigat quan la seua filla s´havia desmaiat. El rei li agraeix la seua actitud. La duquessa de Macedònia, Estefania, es sent molt mal per no saber res del seu conestable Diafebus.

CAPÍTOL 177: Tirant li diu a la duquessa que no ha de témer res, que ell li´l retornarà viu. Mentrestant arriba Salamó, ambaixador del soldà a presentar una proposta a l´emperador.

CAPÍTOL 178: El soldà proposa una pau de tres mesos, que és acceptada per l´emperador, i a més demana un preu en or de rescat dels dos magnats d´Asia, el Gran Caramany i el sobirà de la India. Per a segellar una pau més duradora proposa que la filla de l´emperador es case amb el soldà. A Tirant li agarra un mal. Creu que és el final de ses dies.

CAPÍTOL 179: La princesa descarta l´opció de casar-se amb un moro.

CAPÍTOL 180: Es planteja un debat entre la princesa i l´emperadriu. L´emperador ha de decidir quina té raó després d´haver escoltat les dues parts. La princesa diu que és més important en un cavaller la saviesa que la valentia. L´emperadriu argumenta el contrari.

CAPÍTOL 181: Arguments de la princesa a favor de la saviesa.

CAPÍTOL 182: Réplica de l´emperadriu.

CAPÍTOL 183: Contraréplica de la princesa a sa mare.

CAPÍTOL 184: Argumentació final de l´emperadriu.

CAPÍTOL 185: L´emperador fa consell. Hi ha grans discrepàncies entre els uns i els altres consellers sobre la deliberació de la princesa i l´emperadriu. Finalment, al dia següent l´emperador mana publicar la sentència.

CAPÍTOL 186: Declaració de la superioritat de la saviesa.

CAPÍTOL 187: Recriminació que fa Estafania al conestable Diafebus per no anar a veure-la.

CAPÍTOL 188: Diafebus li respon confirmant el seu amor per ella.

CAPÍTOL 189: Tirant té jocs amorosos amb la princesa quan de sobte arriba a la cambra de Carmesina l´emperadriu, i després l´emperador. El capità sent gran vergonya i s´amaga. L´emperador fa festes de vuit dies en les quals un cavaller desconegut, Diafebus, anava llançant per terra qualsevol rival. Davant de l´admiració de la concurrència Tirant es disposa a júnyer amb ell. Quan Diafebus se n´adona vol retirar-se però l´obliguen a lluitar. Quan passa per davant de Tirant, Diafebus alça la llança, per tant Tirant no va poder venjar-se. Tot seguit es va descobrir que el cavaller misteriós era Diafebus. Va arribar un vaixell tot de negre del qual van baixar quatre personatges al·legòrics que es van presentar davant de l´emperador: Honor, Castedat, Esperança i Bellesa.

CAPÍTOL 190: L´Esperança relata el dolor de Morgana, germana del rei Artús, i de tot el conjunt de les seues donzelles, que porten quatre anys deambulant pels mars a la cerca del rei. Esperança pregunta a l´emperador si ha vist al seu rei. L´emperador va al port on està la nau i entra a veure Morgana.

CAPÍTOL 191: L´emperador revela a Morgana que al seu palau es troba el rei Artús. La germana li va implorar que el portara davant de la seua presència.

CAPÍTOL 192: El rei Artús es lamenta d´un món que és molt injust. Llig en la seua espasa tot un cojunt de virtuts, passions, abominacions humanes i béns de natura.

CAPÍTOL 193: Es nomenen els béns de natura: gran linatge, bellesa del cos, força, lleugeresa, salut, vista, veu i alegria. L´emperador li pregunta a Artús quines coses ha de preservar un emperador quan es nomenat.

CAPÍTOL 194: Després de dir les catorze coses que han de ser considerades, l´emperador li pregunta què és l´honor. El rei Artús mira la seua espasa Escàlibur i contesta.

CAPÍTOL 195: El rei Artús contesta la procedència de l´honor.

CAPÍTOL 196: El rei Artús, a continuació, contesta els requeriments que ha de complir tot bon cavaller.

CAPÍTOL 197: Novament intervé el rei per a dir quines vies hi ha per a poder accedir a la saviesa: oració, estudi, informació, negociació i declaració.

CAPÍTOL 198: El rei Artús enumera els béns de Fortuna: riqueses, honors, bella dona, molts infants, gràcia de gents.

CAPÍTOL 199: Els trets de la noblesa són: cavaller clar, verdader, fort de cor i agraït a Déu.

CAPÍTOL 200: Ara el rei Artús revela el pensament que ha de tindre el cavaller que ha sigut vençut en batalla.

CAPÍTOL 201: Després Artús revela els cinc deures que el príncep té amb els seus vassalls. Se fa una festa al palau de l´emperador, i la fada Morgana demana al cap de Constantinoble que els acompanye a la sua nau per fer-li un xicotet sopar.

CAPÍTOL 202: L´emperador accepta el sopar d´ell i l´emperadriu amb Morgana i el rei Artús. Acabat el sopar la nau se´n va i les paraules de l´emperador són que tot allò pareixia un encantament.(microrelat intradiegètic trencador de versemblança) L´emperador va voler gastar una broma a Tirant quan usant un moro pretenia banyar-li una sabata brodada que el capità portava gelosament com a record de bon encontre amb la princesa.

CAPÍTOL 203: Tirant aprofita aquesta circumstància per a fer vot sobre el cap del moro dient que no descansaria fins haver empresonat fill de rei.

CAPÍTOL 204: A continuació fa vot el vescomte de Branques.

CAPÍTOL 205: Tot seguit, tenim el vot del conestable Diafebus.

CAPÍTOL 206: Finalment tenim el vot d´Hipòlit(pobre moro).

CAPÍTOL 207: Tirant va donar o premiar al moro amb pedres precioses de les seues calces i sabates.

CAPÍTOL 208: L´emperador denega als ambaixadors la cessió de sa filla a un infidel, i també es nega a donar la llibertat als dos magnataris sinó hi ha la restitució de tot l´imperi. Finalment, Tirant suplica a la princesa la consumació de l´acte amorós.

CAPÍTOL 209: La princesa no accedeix al requeriments del capità.

CAPÍTOL 210: Lamentació de Tirant.

CAPÍTOL 211: Irromp l´emperador. La parella es disculpa al·legant que Tirant estava donant la seua opinió sobre la paraula fe.

CAPÍTOL 212: Tirant busca consolació davant Estefania i la Viuda Reposada.

CAPÍTOL 213: La Viuda Reposada li dóna les gràcies a Tirant per voler-li buscar un marit d´alta condició, però li afirma que ella ja té un amor que no revela en el capítol(és Tirant?? Comença el paper diabòlic de la dida).

CAPÍTOL 214: Plaerdemavida vol que Tirant vele pel seu amor, Hipòlit.

CAPÍTOL 215: La Viuda Reposada es tanca amb la princesa i comença a aconsellar-la malament respecte de Tirant. Conta mentires com que Tirant ha vingut a terres bizantines pels tresors. Que no dubtarà de matar a la princesa si ve el cas… La princesa comença a plorar.

CAPÍTOL 216: En tota aquella nit la princesa no va poder dormir. Arriba a les orelles del valerós capità l´estat de l´amada i es va apropar a sa cambra.

CAPÍTOL 217: Tirant comença a emocionar-se i a plorar.

CAPÍTOL 218: El narrador mostra una Viuda Reposada roïna que vol enemistar Tirant amb Carmesina perquè el capità es vaja a sa terra i d´aquesta manera poder consumar l´acte amorós amb ell. Carmesina mostra indiferència davant del nostre cavaller.

CAPÍTOL 219: Abans de partir cap a la batalla, Tirant suplica a l´emperador que es consume el matrimoni de Estefania i de Diafebus.

CAPÍTOL 220: Casament de la parella.(confirmació de les bodes sordes)

CAPÍTOL 221: Després del casament el frare va recitar una llarga oració que culminava el sermó.

CAPÍTOL 222: L´emperador va concedir el títol de duc de Macedònia al conestable i comte Diafebus.

CAPÍTOL 223: L´emperador s´estranya davant de Tirant com ell no va acceptar en el seu dia ni el ducat ni a Estefania per dona. Ell aclareix que l´imperi no l´ha de transmetre a ningú.

CAPÍTOL 224: Tirant deixa ben clar que el seu objectiu és servir al rei. Això és tot. El capità es troba trist perquè sa amada no es deixa veure per mala recomanació de la Viuda Reposada.

CAPÍTOL 225: Estefania i Plaerdemavida tramen una trampa perquè Tirant puga gitar-se amb la princesa. La princesa troba trista a Estefania i li pregunta quina és sa causa.

CAPÍTOL 226: La duquessa vol que la princesa veja Tirant. Plaerdemavida avisa de la mala llengua que té la Viuda Reposada, que no es pot fiar d´ella. La princesa no la creu, però accedeix veure Tirant.

CAPÍTOL 227: La Viuda Reposada dóna a la princesa una advertència sobre el perill de tindre relacions amoroses amb un estranger com Tirant.

CAPÍTOL 228: La princesa es reafirma davant de la duquessa de no portar vida llicenciosa amb Tirant. Plaerdemavida avisa a Tirant del perill de la Viuda Reposada, la qual fa desertar la princesa de qualsevol propòsit amorós. La duquessa i Plaerdemavida volen que el capità es gite amb la princesa. Tirant manifesta el seu recel en la mesura que no vol fer patir sa amada.

CAPÍTOL 229: Plaerdemavida incita Tirant que aprofite l´oportunitat(manus autem fortium divitias parat, prov.10,4). Mentrestant, l´emperador urgeix Tirant que prepare la seua partida. Ell, davant de la presència de la princesa es sent avergonyit i desorientat.

CAPÍTOL 230: L´emperador ofereix Tirant per marit a la princesa. La princesa diu que farà la seua voluntat quan acabarà la campanya dels moros. Al mateix temps, Plaerdemavida relata la declaració sorprenent de l´emperador que si sa dona moria la prendria a ella per muller. Pretenia segellar una unió simbòlica mitjançant uns besos que la donzella no va acceptar.

CAPÍTOL 231: Ja en nit oscura Plaerdemavida va posar Tirant en una caixa que tenia un forat, en el bany de la princesa. L´heredera es va banyar amb la Viuda Reposada. Totes dues tenien la companyia de la donzella. Davant del llit de Carmesina el capità es va posar a tremolar, motiu pel qual la donzella li va dirigir unes paraules.

CAPÍTOL 232: Reprensió de la donzella a Tirant.

CAPÍTOL 233: Ja en el llit mentre el capità tocava les parts suaus i molles de la princesa, la donzella dissimulava com podia davant l´ama. La princesa va sentir l´assetjament del capità i va soltar un crit. La Viuda Reposada el va sentir. Va respondre amb un altre crit. A partir d´aquí es van despertar totes les donzelles i es va fer gran remor. Plaerdemavida el va traure pel terrat amb una corda. Mentrestant va arribar l´emperadriu primer i després l´emperador. La contestació que va donar la filla al crit és que una rata li havia passat per la cara. Amb la col·laboració de la duquessa la donzella Plaerdemavida va anar a cercar Tirant pel terrat i va sentir unes veus.

CAPÍTOL 234: Lamentacions de Tirant per no poder estar al costat de sa amada fins al punt de desitjar la mort. El vescomte de Branques i Hipòlit van trobar en l´hort Tirant. Per les veus van pensar que era una dona. Entre els dos companys van retirar Tirant de l´hort, el qual tenia una cama rompuda. Plaerdemavida li va dir a la princesa que no havien trobat el seu amant, motiu de satisfacció de la princesa.(sabia Carmesina des d´un principi que Tirant estava al llit i feia la desentesa??) L´emperadriu, per a major tranquil·litat es va entestar que sa filla dormira eixa nit amb ella al seu llit.(Floris i Blancaflor)

CAPÍTOL 235: La princesa s´adona de la maldat de la Viuda Reposada i la reprén.

CAPÍTOL 236: La Viuda Reposada li va contar la caiguda de Tirant pel terrat i ses lamentacions, com a conseqüència d´això la princesa es va desmaiar. Davant la consternació de l´emperador li van dir que la causa era la visió d´una altra rata més menuda. Tot seguit es desmaia també l´emperador. Els companys de Tirant no van voler deixar-lo tornar a veure què passava. El vescomte va tornar a la ciutat per un metge, al·legant que Tirant havia caigut d´un cavall i que s´havia trencat la cama. Després que els metges van atendre l´emperador anaren a veure Tirant.

CAPÍTOL 237: Consolació de l´emperador a Tirant.

CAPÍTOL 238: Tirant estava disposat a anar al camp de batalla encara que no estiguera en condicions. Després del consell que va tindre l´emperador es va decidir que Tirant no aniria al camp fins que no estiguera completament recuperat. D´amagat Tirant va manar que li feren una caixa, i amb un metge i Hipòlit es va escapar de la cambra. En el viatge el capità es va desmaiar cinc vegades. Quan els amics de Tirant van alcançar-lo van reprendre seriosament la tolerància d´Hipòlit.

CAPÍTOL 239: Li tallen el cap al metge culpable que havia intentat fugir. Van deixar en una ermita propera Tirant per poder recuperar-se de la cama que tenia fotuda. L´exèrcit va partir cap a la guerra. La morisma s´havia fet forta. Plaerdemavida discuteix amb la princesa. La donzella li assegura que si rep de l´emperador el càrrec de sa madrastra no deixarà que torne a cridar quan es troben el dos enamorats al llit. Finalment, la donzella opta per anar-se´n a sa terra, amb el seu pare, encara que la princesa no volia que fera això. Abans la donzella passa a veure Tirant.

CAPÍTOL 240: La donzella té remordiments i demana perdó a Tirant, el qual la disculpa de seguida i li diu que el seu turment és pensar que sa amada puga sentir-se descontenta.

CAPÍTOL 241: Plaerdemavida li recita el revol de palau i l´estat anímic controvertit de la princesa, que per vergonya no va a veure´l.

CAPÍTOL 242: Tirant li fa una carta a Plaerdemavida amb el compromís de la donzella que rebria resposta.

CAPÍTOL 243: Exalçament de la princesa per la lletra de Tirant.

CAPÍTOL 244: Retrobament pacífic de Plaerdemavida i la princesa. La donzella li reprén que faça tant de cas a la Viuda Reposada. La princesa està ansiosa de saber l´estat de Tirant.

CAPÍTOL 245: Plaerdemavida declara l´amor i necessitat que té d´ella, Carmesina, Tirant, i li lliura la carta del capità.

CAPÍTOL 246: La princesa reprén durament a Tirant per haver-se introduït en el seu llit amenaçant el fruit de la passió i de l´honestedat.

CAPÍTOL 247: Rèplica de Tirant a la princesa.

CAPÍTOL 248: Hipòlit porta la resposta de Tirant a la princesa. Es troba amb l´emperadriu, la qual l´interroga sobre la passió d´amor que sent el súbdit del capità.

CAPÍTOL 249: Després de certes reticències Hipòlit declara que ama l´emperadriu per damunt de totes les dones del món.

CAPÍTOL 250: La princesa li diu a Hipòlit que ella i l´emperador aniran a l´ermita a veure a Tirant un dia d´aqueixa mateixa setmana.

CAPÍTOL 251: La princesa li diu el significat que tenen tres cabells propis. I plorant es nega que Hipòlit li´ls porte al capità.

CAPÍTOL 252: Hipòlit fa reflexionar la princesa i li diu que encara que es va posar al seu llit no la va violar.

CAPÍTOL 253: Plaerdemavida en ajut d´Hipòlit reprén la princesa.

CAPÍTOL 254: S´exalça el bon comportament que va tindre l´emperador quan es va assabentar de la mort de son fill. L´emperadriu i Hipòlit es queden a soles mentres que l´emperador parla amb alguns del seu consell.

CAPÍTOL 255: L´emperadriu vol saber qui ha sigut la persona o per quin motiu Hipòlit li ha fet aquestes declaracions d´amor.

CAPÍTOL 256: Rèplica de l´emperadriu a Hipòlit.

CAPÍTOL 257: Hipòlit li torna a declarar el seu amor.

CAPÍTOL 258: L´emperadriu que ja és una dona gran, té vergonya de pensar en una relació amb un xic tan jove. Què dirien en la cort? Mentrestant Hipòlit va a veure a Tirant i li diu que la princesa vindrà a veure´l. Tirant es posa molt content d´això. Tirant viatjà a la ciutat. No tenia cap intenció d´anar a la batalla ja que es trobava molt a prop de sa amada.

CAPÍTOL 259: Hipòlit li demana un do a l´emperadriu, ser amat d´ella.

CAPÍTOL 260: L´emperadriu destapa l´amor per Hipòlit i queda amb ell a un terrat al costat de la seua cambra.

CAPÍTOL 261: Contentació d´Hipòlit.

CAPÍTOL 262: Passaren la nit junts la parella de tòrtores. Al dia següent va arribar a la cambra l´emperador. L´emperadriu va obligar Hipòlit que es posara en un retret fins que ella poguera donar justa causa al seu mal, motiu pel qual conjuntament amb el rei havien anat els metges. La reina va al·legar una ensomniació en la qual estava amb el seu fill al llit. Quan els metges se´n anaren perquè la reina volia dormir més, els dos amants tornaren al llit. La donzella de la reina, Eliseu, es compromet a no dir res a ningú. Durant una setmana Hipòlit va gaudir de la seua senyora sense eixir de la seua cambra. Abans d´acomiadar el donzell, la reina li va fer acte d´entrega d´una preciosa joia com a gest de son amor.

CAPÍTOL 263: La donzella Eliseu es sent admirada de les paraules d´amor d´Hipòlit i li declara la seua benevolència.

CAPÍTOL 264: L´emperadriu està disposada a compartir els seus béns amb el seu amant. Una dia que el veu li cauen les llagrimes davant de l´emperador. Ella dóna l´excusa que el seu amant li recorda el seu fill mort en batalla, i per tant, el considera un fill adoptiu. Tots la cregueren. La Viuda Reposada que comprenia que la partida de Tirant era propera va argüir un estratagema contra l´home que amava, Tirant. Li va dir a la princesa tot un seguit de mentires perquè creguera que era un traïdor. La dida i Carmesina van requerir la vinguda de Tirant. Van quedar en una cambra a banda la Viuda Reposada i el capità, fins que la princesa poguera vindre.

CAPÍTOL 265: Raonaments de Tirant i la dida.

CAPÍTOL 266: Raonaments de Tirant i la dida.

CAPÍTOL 267: Tirant declara tot el seu gran amor en la princesa, tancant d´aquesta manera la porta a la dida, la qual es sentia completament enamorada del capità.

CAPÍTOL 268: Paraules de la parella.

CAPÍTOL 269: En aquest moment va entrar l´emperador i se emportà el capità per parlar sobre assumptes de la guerra. La viuda paga un pintor per fer una careta que represente un hortolà dit Lauseta. La princesa i Tirant passejen per l´hort i tenen les seues raons.

CAPÍTOL 270: Paraules d´amor de la parella.

CAPÍTOL 271: Paraules d´amor de la parella.

CAPÍTOL 272: Tirant davant de l´amor de la princesa veu el matrimoni prop i amb ell la corona de l´imperi grec.

CAPÍTOL 273: L´amor i el matrimoni es consumaria plenament després de la victòria definitiva sobre els turcs.

CAPÍTOL 274: Satisfacció de Tirant davant de les paraules de la princesa.

CAPÍTOL 275: Després dels escarcejos amorosos de la parella, cadascú va per la seua part. L´emperador vol fer una festa en homenatge del capità per tantes victòries obtingudes en el camp de batalla.

CAPÍTOL 276: Tirant que havia manat cridar Plaerdemavida, comença a lamentar-se de l´amor que sent per ella.

CAPÍTOL 277: Gràcies a Plaerdemavida té lloc un nou encontre dels enamorats especialment fervent. La princesa col·loca simbòlicament la seua corona al cap de l´amant.

CAPÍTOL 278: Pregària de la princesa per Tirant i sol·licitud d´aquest de matrimoni. La princesa que no vol perdre la seua virginitat el frena amb lamentacions. Què diria la gent de palau si es consumara el fet amoròs entre la parella?

CAPÍTOL 279: La princesa amonesta Plaerdemavida per instigar Tirant a la consumació de l´acte amorós.

CAPÍTOL 280: Tirant no pot resistir-ho i comença a despullar la princesa sense que ella tinga forces per evitar-ho.

CAPÍTOL 281: Davant dels plors de la princesa Tirant va voler respectar sa voluntat de no penetrar-la. Ell temia que no tinguera oportunitat en el futur de consumar l´acte amorós. Van passar tota la nit tocant-se. Al dia següent es va celebrar la missa prèvia declaració per part de l´emperador de vuit dies de festa.

CAPÍTOL 282: Tirant va rebre en la seua cambra una quantitat d´or gran de la princesa.

CAPÍTOL 283: La Viuda Reposada, plena de malícia, li volia ensenyar per misericòrdia la veritat a Tirant. Per això, va quedar amb ell a sa cambra, d´on hi havia visió de l´hort. Tirant veia què passava a l´hort pel joc d´espills del recinte. La Viuda va despatxar a la ciutat de Pera al negre hortolà, mentre feia vestir a Plaerdemavida amb la careta del negre. Li va dir a la princesa que per orde facultativa calia eixir a prendre aire a l´hort per a perdre la son de tant de dormir. Allí va tindre joc tot un conjunt de toquitejos que feien riure la princesa. D´aquí van passar a una cambra tancada on Tirant tot desficiós no podia veure què passava. Ara bé, imaginava el pitjor. Així, va començar a lamentar-se fins que va arribar la Viuda Reposada disposta a consolar-lo com fera falta.

CAPÍTOL 284: Visió eròtica de laViuda Reposada de consolació a Tirant.

CAPÍTOL 285: Seducció de la Viuda Reposada a Tirant.

CAPÍTOL 286: La Viuda li diu que ja que no vol fer l´acte amorós amb ella, que almenys permeta que passe la nit al seu costat. Tirant va fugir. Tirant va buscar el negre hortolà de veritat i el va degollar(pobret). Després va lamentar-se del seu cas desitjant venjança de la princesa. Mentrestant els cristians batallaven els turcs amb bona fortuna aprofitant l´aigua de les sèquies per a provocar gran mortandat en les files enemigues.

CAPÍTOL 287: En l´escenari de guerra el duc de Pera fa parlar maliciós al duc de Macedònia, Diafebus.

CAPÍTOL 288: Hi havia dubtes si passar una zona perillosa. Finalment el duc de Pera va optar per travessar el lloc perillós. Els turcs van fer una emboscada provocant una gran mortandat entre les files cristianes. En la ciutat hi hagué grans lamentacions per la mort dels soldats. L´emperador reclama la presència de Tirant.

CAPÍTOL 289: Lamentacions de la princesa davant de Tirant per la mort de tants cavallers en el camp de batalla.

CAPÍTOL 290: Quan la princesa veu Tirant tot adolorit es va afonar fins que el punt que els metges cregueren que estava morta. El capità es va deixar caure en les seues lamentacions damunt de la cama ferida i es va obrir una ferida encara més gran.

CAPÍTOL 291: En la seua cambra començà a lamentar-se Tirant rebutjant la vida. Va abraçar la creu confiant de retre sa ànima a Déu. Va declarar les seues darreres voluntats fins al punt que va fer perdre l´esperança de recuperació als mateixos metges.

CAPÍTOL 292: Consells que donà una jueva per a restablir la vida de Tirant. El consell va ser enginyós. Fer brogit d´armes com si l´infidel estiguera a les portes de la ciutat clamant venjança del capità. Això va atzarar el capità que va demanar de seguida les armes i l´armadura. Mentres Hipòlit va dissuadir la princesa que volia llevar-se la vida abans d´acabar en mans de moros. El capità va ignorar la princesa en la seua marxa, cosa que va mosquejar molt a ella, la qual volia veure´l a tota costa.

CAPÍTOL 293: Consolació de l´emperador quan va saber que Tirant marxava al combat. Lamentacions de l´emperadriu quan va veure que el seu Hipòlit se n´anava de sa presència. La princesa va manar a la galera de Tirant, en condicions poc recomanables per la mar alterada, Plaerdemavida, perquè poguera esbrinar les causes de la marxa del seu amant, així tan sigil·losament.

CAPÍTOL 294: Plaerdemavida demana explicacions a Tirant.

CAPÍTOL 295: Lamentacions de Tirant davant de la donzella.

CAPÍTOL 296: Plaerdemavida va comprendre el mal de Tirant, i li va dir que ella romandria en el vaixell, que anara Hipòlit fins la seua cambra i que arreplegara la roba de l´hortolà i que la portara davant de la seua presència. Així es va fer però quan Hipòlit va arribar a la galera no va poder pujar perquè la mar estava molt alterada. Va passar per una corda la roba que va servir per a convéncer Tirant. El capità va afirmar que si haguera tingut la Viuda Reposada entre les seues mans l´haguera cremada viva. Les subjeccions al port per la mar brava es van trencar, de tal forma que dues galeres es van perdre de seguida, salvant-se els ocupants, i les altres tres mig desfetes van tindre diferent fortuna: una va parar en una illa on va poder ser reparada, l´altra es va afonar en alta mar morint tots els seus ocupants, i la de Tirant va fer camí de terra de moros, Barberia.

CAPÍTOL 297: Tirant es lamenta de la seua fortuna.

CAPÍTOL 298: Reprensió que fa Plaerdemavida a Tirant.

CAPÍTOL 299: Abans que la galera s´afonara van acabar en costa de la Barberia. Cadascú dels mariners va saltar a l´aigua buscant salvar sa vida. Ja en la costa, Plaerdemavida va començar a plorar, lamentant-se de la seua fortuna. En eixe moment la Fortuna va ser generosa amb la donzella quan la va apropar a una moro de barba blanca que li va oferir sa casa i ser tractada com a filla adoptiva per consideració a un passat on els cristians es van comportar generosament amb ell. Tirant, en canvi, junt a dos mariners es van allotjar en una cova a dormir després d´haver-se fartat de raïms. El capità general i ambaixador del rei de Tremicén en una partida de caça va trobar Tirant en la cova i es va meravellar de la seua bellesa física.

CAPÍTOL 300: L´ambaixador el va declarar el seu quart fill.

CAPÍTOL 301: L´ambaixador era, Capdillo-sobre-los-capdillos.

CAPÍTOL 302: El mateix Tirant llegint els presagis dels astres havia afirmat que es convertiria en amo i senyor de tota la Barberia. L´ambaixador li dedica unes paraules a Tirant.

CAPÍTOL 303: L´ambaixador consola Tirant pels maltractaments que ha rebut de son fill en el castell i busca la seua consolació davant del fet d´haver perduda una batalla.

CAPÍTOL 304: Tirant va rebre la confiança de l´ambaixador per a poder desfer les bombardes de l´enemic, el rei Scariano. Després Tirant se´n va encarregar de portar al rei de Tremicén a la ciutat més segura que tenia.

CAPÍTOL 305: Lamentació del rei de Tremicén.

CAPÍTOL 306: Tirant consola al rei al·legant que ell desafiarà la Fortuna per servir-lo.

CAPÍTOL 307: Tirant es va guanyar la confiança del rei deTremicén. El capità cristià va decidir anar a veure el rei Scariano per saber la seua disposició.

CAPÍTOL 308: Tirant tracta de disuadir al rei Scariano de la guerra contra el rei de Tremicén.

CAPÍTOL 309: La causa és el compromís incomplit de no deixar casar sa filla, Maragdina, amb ell, motiu de vergonya. La dona que volia el rei excel·lia en bellesa a tot un seguit de dones enunciades al text. Un jueu de la ciutat de Tremicén fuig d´ella i es posa davant del rei Scariano i li diu que ell li pot donar el rei de Tremicén en el seu poder, i que després el regne seria seu. D´entrada el rei Scariano no el creu, però li dóna creença.

CAPÍTOL 310: Gràcies al jueu el rei Scariano va accedir al palau del rei de Tremicén i va matar tota la família, incloent el mateix rei, i se´n va emportar la filla. Per un espia Tirant va saber que la filla del rei de Tremicén es trobava en el castell de Mont Túber.

CAPÍTOL 311: Tirant que coneixia un captiu cristià desesperat a causa dels maltractaments del seu amo, quan va eixir per la porta del castell el va subornar en convertir-lo senyor de terres a condició que l´ajudara a prendre la ciutat emmurallada.

CAPÍTOL 312: El captiu albanés accepta posar-se al seu servici. Primer rescatà el catiu cristià, després el catiu va furtar un pitxer daurat i va ser castigat. Va fugir al castell de Mont Túber i va relatar una història fingida al rei Scariano.

CAPÍTOL 313: L´albanés es posa al servici del rei Scariano com a espia.

CAPÍTOL 314: El rei Scariano consola la dama en el seu poder.

CAPÍTOL 315: Lamentacions de la reina. L´albanés emborratxa de vi els guaites de la torre, oportunitat que aprofita Tirant per a pujar a la torre. A partir d´aquí es relata com es pren la ciutat emmurallada.

CAPÍTOL 316: El Capdillo tracta d´aconseguir guanyar-se Tirant.

CAPÍTOL 317: El rei també es lliura a canvi que Tirant el protegeixca un mes.

CAPÍTOL 318: El Cabdill empresona el rei.

CAPÍTOL 319: Lamentació que fa la reina Maragdina per la visita de Tirant i del Capdillo.

CAPÍTOL 320: L´albanés suplica a Tirant que el faça cavaller.

CAPÍTOL 321: Tirant li dóna diners però per vergonya no el pot fer cavaller. La gent del rei Scariano combat amb fieresa el castell de Mont Túber, on s´allotja el Capdillo. La reina sol·licita a Tirant.

CAPÍTOL 322: Proposta d´amor de la reina a Tirant.

CAPÍTOL 323: Denegació d´amor de Tirant cap a la reina.

CAPÍTOL 324: Lamentació i rèplica que fa la reina a Tirant.

CAPÍTOL 325: Nova rèplica que fa Tirant a la reina.

CAPÍTOL 326: Finalment la reina Maragdina cedeix i es fa cristiana.

CAPÍTOL 327: El rei Scariano demana fer-se també cristià. Abans de fer-se cristià haurà de dir Tirant al rei quin és el major bé d´aquest món.

CAPÍTOL 328: Tirant revel·la la grandesa de la saviesa.

CAPÍTOL 329: El rei Scariano es bateja.

CAPÍTOL 330: El rei Scariano i Tirant es fan conjuntament un jurament de fidelitat mútua com a reis d´armes. Tirant convenç a Scariano que torne al rei de Tremicén totes les viles i castells presos, el rei accepta a condició de poder fer sa muller Maragdina. Tirant està disposat a intercedir.

CAPÍTOL 331: Maragdina, convertida en reina de Tremicén, demana a Tirant que siga el seu senyor.

CAPÍTOL 332: Tirant demana a la reina que accepte Scariano per marit i no a ell.

CAPÍTOL 333: La reina està disposada a complir la voluntat de Tirant. El capità vol constituir un exèrcit de batalla per combatre els enemics, cosa que no sembla bé a Capdillo que li ho reprén. Quan Scariano va sentir aquestes paraules el va matar d´un colp al cap.

CAPÍTOL 334: Lamentació que fa Scariano per la mort del Capdillo i reforçament de l´aliança dels dos germans d´armes. Combat contra el rei Menador amb el suport del rei de la menor India.

CAPÍTOL 335: De nou en batalla, els dos reis s´aproparen a Tirant i el feriren. Tirant li va tallar el cap al rei de la menor India. Les tropes dels dos exèrcits s´arreplegaren. Tirant volia tornar tot nafrat com estava a la batalla.

CAPÍTOL 336: Reprensió de Scariano a la voluntat de Tirant.

CAPÍTOL 337: Tirant vol augmentar els seus honors lluitant. En el camp de batalla invoca a Déu i el sent el rei d´Africa i vol combatre-lo. Davant de tants enemics el capità es sent a soles i desconsolat.

CAPÍTOL 338: Consolació del rei Scariano a Tirant.

CAPÍTOL 339: Almedíxer, mariner genovés de Tirant, fa la proposta de fer fugir els bous que tenen els enemics, moment per a atacar-los. Tirant accepta el suggeriment fent propostes de regals.

CAPÍTOL 340: Els bous foren espantats i l´exèrcit cristià comença l´atac. Els dos bàndols estigueren tot el dia batallant. La nit va obligar a detindre la baralla sagnolenta. Cinc dies durà la batalla fins que la pudor dels cossos morts obligà als moros a demanar una treva per poder-los soterrar.

CAPÍTOL 341: Un atac sorpresa del rei d´Africa va provocar un vot de Tirant de no donar en terra mora cap pau ni treva a ningú.

CAPÍTOL 342: El rei Scariano sent que ha tingut culpa en la massacre causada pels moros i demana humilment disculpes a Tirant.

CAPÍTOL 343: El capità s´alegra i el perdona completament. Tirant reclama els presoners que els moros han fet en període de treves. Torna la guerra contra els reis moros.

CAPÍTOL 344: Els moros s´adonaren que la clau era ferir Tirant, de forma que tots els reis l´atacaren. Va morir el rei de Tana i posteriorment el rei de Tunis.

CAPÍTOL 345: Abans que morira per desig propi el rei de Tunis, va fer un cant de lamentació.

CAPÍTOL 346: Els súbdits moros li van fer reverència i el van plorar. El rei no havia pogut suportar ser presoner d´un rei cristià.

CAPÍTOL 347: Davant la negativa dels cristians a donar el cos del rei de Tunis, els moros s´inflamaren d´ira contra els cristians.

CAPÍTOL 348: El rei moro Domàs dóna el consell intel·ligent de no anar així inflamats i desordenats a la batalla. Els altres reis no el van voler escoltar.

CAPÍTOL 349: Va tornar la batalla que va durar tot un dia sencer. Es va firmar una treva de 30 dies contra la voluntat de Tirant. Els moros aprofitaren per fugir i Tirant mentrestant anava recuperant terres i viles. Arribaren a una ciutat que es deia Montàgata que va ferir al senyor d´Agramunt i aquest va fer promesa de matar-los a tots.

CAPÍTOL 350: Curiosament Plaerdemavida havia acabat sent una serva de la reina de la ciutat de Montàgata. Ella va conéixer totes les conquestes que Tirant havia fet en la Barberia. Tant Plaerdemavida com 50 donzelles es van plantar davant de Tirant per demanar clemència per a la ciutat. Tirant que no va reconéixer Plaerdemavida per anar disfressada les va passar al senyor d´Agramunt. El senyor no va voler atendre a raons. Les donzelles se´n van anar plorant a la vila. Aleshores Plaerdemavida es vesteix de mora i decideix anar a parlar amb Tirant personalment per obtindre la gràcia del perdó.

CAPÍTOL 351: Plaerdemavida demana a Tirant que mane al senyor d´Agramunt que signe la pau amb Montàgata.

CAPÍTOL 352: Tirant assegura que no és moment de misericòrdia sinó de crueldat.

CAPÍTOL 353: Plaerdemavida insisteix en la seua demanda.

CAPÍTOL 354: Tirant es reafirma en la seua decisió.

CAPÍTOL 355: Plaerdemavida comença a descobrir-se revelant la procedència de Tirant.

CAPÍTOL 356: Tirant li pregunta com sap tant de sa vida.

CAPÍTOL 357: Plaerdemavida li recorda la necessitat que Constantinoble té d´ell per a no caure el regne. Tirant desfalleix.

CAPÍTOL 358: El rei Scariano reprén Plaerdemavida les seues paraules que eren com dards. Davant la gravetat que els metges van testimoniar de l´estat de Tirant el rei Scariano va exigir que nigassen les mans de la donzella.

CAPÍTOL 359: Plaerdemavida reprén el rei Scariano i posa junt als seus pits la cara de Tirant.

CAPÍTOL 360: Plaerdemavida torna a suplicar a Tirant i s´ofereix com la primera víctima.

CAPÍTOL 361: Tirant està disposat a ser misericordiós, només amb tal de sentir coses de sa princesa.

CAPÍTOL 362: Plaerdemavida segueix el seu discurs quan entra en la tenda el senyor d´Agramunt tot ofés.

CAPÍTOL 363: Tirant frena com pot l´espasa del senyor d´Agramunt i resta ferit de les mans.

CAPÍTOL 364: Tirant reganya al senyor d´Agramunt, i el rei Scariano intercedeix entre tots dos.

CAPÍTOL 365: El rei Scariano prega a Tirant que perdone al senyor d´Agramunt.

CAPÍTOL 366: La donzella es manifesta pel seu nom, Plaerdemavida.

CAPÍTOL 367: El senyor d´Agramunt demana perdó a Tirant.

CAPÍTOL 368: Es va fer la concòrdia entre els dos cavallers.

CAPÍTOL 369: El senyor d´Agramunt demana perdó a Plaerdemavida.

CAPÍTOL 370: Tirant va fer senyora de la ciutat a Plaerdemavida, qui va gaudir per vuit dies de totes les possessions de l´antiga senyora de la ciutat.

CAPÍTOL 371: Plaerdemavida restitueix tots el béns a l´antiga senyora de la ciutat.

CAPÍTOL 372: Es compleix el vot simbòlic que tots els habitants de la ciutat passaren sota l´espasa del senyor d´Agramunt. Tirant, el rei Scariano amb Plaerdemavida continuen conquerint terres de la Barberia. Tirant coneixia la profecia que deia que acabaria sent senyor de la Barberia.

CAPÍTOL 373: Desconsolada, Plaerdemavida va contar sa sort a Tirant.

CAPÍTOL 374: Tirant consola Plaerdemavida.

CAPÍTOL 375: Nova lamentació de Plaerdemavida.

CAPÍTOL 376: Rèplica de Tirant que diu que la vol com si fóra germana i que el seu regnat serà restituït junt al rei de la família o linatge de Roca Salada.

CAPÍTOL 377: Rèplica de Plaerdemavida.

CAPÍTOL 378: Tirant es lamenta de la situació que ha travessat la donzella per sa culpa.

CAPÍTOL 379: Nova rèplica de Plaerdemavida.

CAPÍTOL 380: Tirant promet retribució de béns i linatge a la donzella.

CAPÍTOL 381: Agraïment de Plaerdemavida al cavaller.

CAPÍTOL 382: Tirant demana al senyor d´Agramunt que accepte la realesa de Feç i Bogia, així com Plaerdemavida per dona. El senyor d´Agramunt atorga.

CAPÍTOL 383: Esposalles de Plaerdemavida amb el senyor d´Agramunt. Tirant envia una nau amb forment per a socórrer el rei de Constatinoble. En la nau va Melchisedech que haurà d´informar de l´estat de l´imperi a Tirant.

CAPÍTOL 384: El rei Scariano i Tirant posen siti a la ciutat de Caramén, a l´extrem de la Barberia on s´havien refugiat tres reis enemics. Envien com a ambaixador a mossén Rocafort.

CAPÍTOL 385: L´ambaixador dóna el missatge als tres reis moros que en tres dies han d´haver abandonat i lliurat la ciutat a l´exèrcit cristià, sinó que es preparen per a la batalla.

CAPÍTOL 386: Els reis moros deneguen entregar la ciutat a mans cristianes.

CAPÍTOL 387: Tirant combat la ciutat de Caramén.

CAPÍTOL 388: Melchisedech es presenta davant de l´emperador de Constantinoble.(històries paral·leles)

CAPÍTOL 389: L´ambaixador llig la lletra de creença de Tirant davant del consell de l´imperi.

CAPÍTOL 390: L´ambaixador justifica l´absència de Tirant relatant tots els fets bèl·lics que li han portat a convertir-se en senyor de la Barberia, així com el compromís que té assumit amb l´emperador.

CAPÍTOL 391: L´ambaixador lliura una carta a la princesa, la qual està reclosa en un monestir. La missiva és de Tirant.

CAPÍTOL 392: La princesa llig la carta i es sent reconfortada tant de Tirant com de sa donzella segons paraules de Melchisedech.

CAPÍTOL 393: L´ambaixador torna a Tirant amb una carta de l´emperador.

CAPÍTOL 394: L´exèrcit de Tirant pren la ciutat de Caramén.

CAPÍTOL 395: Recepció de Tirant a l´ambaixador Melchisedech.

CAPÍTOL 396: Tirant llig la carta de l´emperador demanant socors.

CAPÍTOL 397: L´ambaixador dóna constància d´allò que ha vist en el regne de Bizanci, i li lliura la carta de la princesa.. Tirant per la compassió que sentia pel regne va començar a plorar.

CAPÍTOL 398: La princesa demana a Tirant que torne a Constantinoble perquè vol veure´l, i a més, son pare el necessita.

CAPÍTOL 399: La lectura de les cartes provoca en Tirant el seu desmai.

CAPÍTOL 400: Invocació de Tirant a Déu perquè l´ajude a véncer els moros.

CAPÍTOL 401: El rei Scariano parteix per a Tunis, conjuntament amb el seu germà d´armes. La ciutat no va presentar resistència i el rei Scariano la va rebre com a part del seu regne. Tirant envia sis naus de forment a Constantinoble. S´ajunten forces de la Barberia, del senyor d´Agramunt, del rei Scariano i de tropes europees amb la intenció de socórrer Constantinoble.

CAPÍTOL 402: Exhortació a la lluita de Tirant, puja a un cadafal el frare Joan Ferrer.

CAPÍTOL 403: Entre altres coses aquest capellà parla de la grandesa de la fe catòlica que és llum de l´enteniment humà per tres raons: té el seu origen en Déu, salva del pecat, i finalment, és llum de l´enteniment humà perquè mostra les coses amagades, els secrets divins.

CAPÍTOL 404: batejament d´infidels moros al cristianisme per milers i milers. Tirant arriba a un acord amb el rei Scariano, Tirant anirà a Constantinoble per mar i Scariano ho farà per terra.

CAPÍTOL 405: L´ambaixador de Tirant, Spercius, arriba a l´illa de Sicília.

CAPÍTOL 406: El rei de Sicília està disposat a ajudar a Tirant per a salvar l´imperi bizantí del poder dels moros.

CAPÍTOL 407: Els turcs assetgen la ciutat de Constantinoble.

CAPÍTOL 408: Tirant viatja a l´illa de Sicília on hi ha una gran rebuda per part del rei. S´organitza un dinar. Immediatament després parteixen el rei de Sicília i Tirant cap al port de Valona on es trobaven sis naus carregades de forment que anaven cap a Constantinoble. Tots junts partiren.

CAPÍTOL 409: El rei Scariano va fer batejar tota la gent del seu regne i després va fer via de Constantinoble.

CAPÍTOL 410: Buscant el cavaller Spercius a Tirant va naufragar la seua nau i va parar a una illa despoblada. Un pastor li dóna a menjar i li conta el secret d´aquesta illa encantada. Com per la fe que tenia en Déu va entrar dins d´una cova i es va agenollar davant d´un drac, es besaren, i l´encanteri es va desfer quan el drac es va convertir en una bella donzella.

CAPÍTOL 411: El cavaller li va fer una proposta d´amor.

CAPÍTOL 412: La donzella acceptà i passaren junts una nit d´amor.

CAPÍTOL 413: Spercius es va convertir en senyor de l´illa i va viure feliç amb sa muller i fills.

CAPÍTOL 414: Per una ambaixada de Tirant l´emperador va ser avisat que el gran capità havia vingut en son ajut, que ell estava al port de Troia i que al dia següent anava a ferir els moros per la costa. Volia que la ciutat es preparara per a una possible embestida morisca amb la intenció de fer-se forts en la ciutat. Hipòlit organitza l´exèrcit preparat per a la batalla.

CAPÍTOL 415: L´ambaixador de Tirant, Sinegerus, va anar a veure l´emperadriu i la princesa. Va fer a totes dues reverència.

CAPÍTOL 416: Per por que tenia la Viuda Reposada, àlias endiablada, de Tirant, es va enverinar. Abans de morir va llançar molts crits al seu llit, cosa que va espantar l´emperador que pensant que la ciutat havia sigut presa es va desmaiar. Afortunadament va tornar a reanimar-se. La Viuda Reposada va passar al regne de Plutó.

CAPÍTOL 417: Oració de Tirant abans de la batalla marítima.

CAPÍTOL 418: Tirant va fer una forta escabetxina entre els moros. Tot seguit se´n va anar mar endins fingint que fugia amb les 300 fustes dels moros. Ja de nit fosca va entrar dins de la costa, prop de la ciutat sense que els moros ho saberen.

CAPÍTOL 419: En una carta de Tirant a l´emperador li fa saber que porta vitualles seues i furtades als moros. Ell li cedirà menjar per a molt de temps i gent de batalla per a suportar l´atac turc. Mentrestant Tirant mantindrà tancada la possibilitat que els moros puguen proveir-se de menjar. Això suposarà sa rendició final.

CAPÍTOL 420: Sinegerus i Carillo, un altre ambaixador de Tirant, el qual havia portat la lletra a l´emperador, disfressats de moros van acudir al campament de Tirant. Li van donar noves de la princesa, cosa que va alterar el capità.

CAPÍTOL 421: Tirant llig la carta de l´emperador en la qual li diu els llocs o ciutats ben fornides que ha de descarregar queviures. També li comenta que la ciutat tenia provisions per a tres mesos. Li pareix bona la idea de deixar els moros sense eixida, tant de la part de la mar com per terra. D´aquesta manera augmentarien els treballs dels turcs.

CAPÍTOL 422: Després de grans dubtes els moros prenen la decisió de trametre ambaixada a Tirant.

CAPÍTOL 423: En la ciutat bizantina es van descarregar les vitualles.

CAPÍTOL 424: Tirant té por que Carmesina per desesperació muira i envia a la reina de Feç a fer-li companyia.

CAPÍTOL 425: Arriben els ambaixadors moros a la tenda de Tirant lo Blanch.

CAPÍTOL 426: Els ambaixadors en nom del Gran Turc i del Soldà oferiren als cristians pau de cent un anys, alliberar tots els presoners cristians i restituir totes les terres a l´emperador.

CAPÍTOL 427: Tirant en consell suggereix consultar amb l´emperador de l´imperi grec.

CAPÍTOL 428: El rei de Sicília dóna el seu vot favorable a la consulta a l´emperador.

CAPÍTOL 429: Recolzament del rei de Feç a les paraules del rei de Sicília.

CAPÍTOL 430: Arribada de la reina de Feç a Constantinoble.

CAPÍTOL 431: La princesa relata en sa cambra i en son llit sa desesperació i agraïment a la reina per sa vinguda.

CAPÍTOL 432: Recolzament de la reina a la princesa.

CAPÍTOL 433: Conversació de les dues a la cambra.

CAPÍTOL 434: Tirant, fa via de Constantinoble per parlar amb l´emperador, i aprofita per acudir en secret davant de la presència de la reina de Feç, la qual prepara un encontre en el llit amb la princesa.

CAPÍTOL 435: La reina deixa els dos amants al llit.

CAPÍTOL 436: Té lloc al llit el combat d´amor, en el qual Tirant aconsegueix entrar en el castell prohibit de la princesa. Com a conseqüència d´això, la princesa resta esmortida. Aleshores, tot alarmat, Tirant crida a la reina, la qual llança aiguaròs a la cara de la filla de l´emperador i aconsegueix que recobre l´ale.

CAPÍTOL 437: La princesa reprén l´actitud de Tirant però finalment tornen al llit els dos enamorats.

CAPÍTOL 438: Al llit Tirant recita els seus triomfs i victòries a la princesa, mentre ella relata sa contínua oració en convent. Quan ja arribava el dia la reina de Feç es va apropar als amants i va desfer la velada.(recorda l´alba) Abans d´anar-se´n Tirant demana a la princesa que el perdone sos actes, cosa que fa ella encantada, demanant-li únicament que torne com més aviat millor.

CAPÍTOL 439: Tirant agraeix a la reina sa disposició, mentre ella respòs de la mateixa manera. Després Tirant se´n va anar a la posada d´Hipòlit i la reina es va gitar amb la princesa.

CAPÍTOL 440: Trobada de Tirant amb l´emperador.

CAPÍTOL 441: Bona rebuda de l´emperador a Tirant.

CAPÍTOL 442: Tirant explica el cas dels moros i l´emperador decideix tindre consell. Mentrestant Tirant informa de la vinguda prevista del rei Scariano. La princesa té curiositat per conéixer la reina d´Etiòpia que té fama de ser de gran bellesa. Parlant el gran capità amb la princesa i l´emperadriu va entrar entre sanglots i amb hàbit Estefania, tota desesperada per l´absència del seu amat Diafebus.

CAPÍTOL 443: Lamentacions de la duquessa de Macedònia davant de Tirant.

CAPÍTOL 444: Tirant promet que alliberarà en un període màxim d´un mes son amant del poder dels moros. Després de fortes deliberacions del consell de l´emperador van prendre la decisió que es signara la pau amb els moros amb la condició que els grans magnataris serien presoners fins que es poguera garantir el compliment del pacte acordat. La resta de moros se n´anirien a peu i sense armes a sa terra.

CAPÍTOL 445: L´emperador va recitar la voluntat del consell. Abans de tornar al camp de batalla Tirant va passar unes gracioses hores al llit de la princesa solaçant de gust.

CAPÍTOL 446: Tirant mostra la deliberació als ambaixadors moros. Després del consell d´aquests van optar per acceptar les condicions cristianes. Un total de vin-i-dos grans magnataris moros, inclosos el Gran Turc i el Soldà, van ser fets presoners. Tirant amb els vin-i-dos presoners van fer via de Constantinoble.

CAPÍTOL 447: Oració que va fer l´emperador a Déu com a mostra d´agraïment.

CAPÍTOL 448: L´emperador va rebre en un gran cadafal Tirant i els presoners. Els moros van passar a sa terra i l´exèrcit cristià va arreplegar un gran botí de guerra.

CAPÍTOL 449: Després d´un tractament honròs als presoners, foren conduïts a unes torres ben adornades. L´emperador es va disposar a rebre al rei de Sicília i al rei de Feç(senyor d´Agramunt).

CAPÍTOL 450: Reverència a l´emperador del rei de Sicília i del rei de Feç.

CAPÍTOL 451: Davant de la demanda de Tirant de matrimoni, la princesa està disposada a coronar el capità emperador i a casar-se amb ell.

CAPÍTOL 452: Tirant rep autorització de l´emperador per a anar a conquerir les terres de l´imperi que falten. L´emperador casa sa filla amb ell i l´ofereix la corona, que denega el capità. Això sí, és coronat cèsar de l´imperi, de forma que a sa mort serà nomenat emperador.

CAPÍTOL 453: Declaració pública de les paraules de l´emperador.

CAPÍTOL 454: Tirant eixí de la ciutat de Constantinoble amb tot son poder per rebre el rei Scariano.

CAPÍTOL 455: El Soldà va fer una lletra de submissió de tots els pobles subjugats al poder moro, per restablir-los als cristians.

CAPÍTOL 456: Encontre dels germans d´armes.

CAPÍTOL 457: Amb un seguici de 500 cavallers ben armats partí la reina d´Etiòpia(Maragdina) cap a Constantinoble per a entrevistar-se amb la princesa.

CAPÍTOL 458: El rei Scariano i Tirant partiren de la ciutat d´Estrenes, d´on havia marxat la reina, i feren camí de la ciutat de Stranges. La ciutat es va rendir de seguida a l´exèrcit cristià.

CAPÍTOL 459: Tirant va prendre la ciutat i va batejar el capità d´ella. L´exèrcit cristià va seguir l´itinerari i van arribar a la ciutat de Olímpius, i després Trapasonda. Les dues ciutats es rendiren ràpidament. A la ciutat de Trapasonda van arribar els 183 cavallers cristians supervivents que havien sigut presoners. Entre ells estava irrecognoscible el duc de Macedònia, Diafebus.

CAPÍTOL 460: Paraules de consolació i agraïment entre Diafebus i Tirant.

CAPÍTOL 461: Tirant va donar la lletra de la duquessa a Diafebus, en la qual li declarava sa falta. Diafebus va plorar molt.

CAPÍTOL 462: Reverència dels presoners a Tirant.

CAPÍTOL 463: Es van fer grans festejos per l´arribada de la reina d´Etiòpia. Va arribar un correu de Trapisonda, procedent de Tirant, que portava una carta per a la duquessa de Macedònia en la qual s´afirmava la liberació de tots els presoners cristians. La duquessa es va desmaiar d´alegria.

CAPÍTOL 464: En aquest capítol el narrador ens avança que els pecats de la ciutat anaven a ser causa d´una gran desgràcia futura. L´alegria no duraria gaire.

CAPÍTOL 465: Conquestes de múltiples terres per part de Tirant i Scariano

CAPÍTOL 466: Matrimoni d´alguns dels cavallers que havien sigut presoners amb donzelles com a guardó, tal com el marqués de Liçana, almirall valerós, amb Elisea, filla del duc de Pera. El narrador ens avança que Tirant no anava a poder veure el fruit de tots els seus esforços. La natura humana no va ser creada per a obtindre rèdits en aquest món sinó en l´eternitat. Tirant pels seus actes anava a ser recordat pels vius.

CAPÍTOL 467: Una vegada recobrades totes les terres de l´imperi les tropes cristianes es disposaren a tornar a Constantinoble. A un dia de distància, en una ciutat coneguda com Andrinòpol es va deturar l´exèrcit cristià per voluntat de l´emperador. Passejant per un riu li va agafar mal de costat i va emmalaltir de forma que cap metge li va poder donar remei. Van avisar a l´emperador que Tirant s´estava morint. Un religiós de l´orde de Sant Francesc el va confessar i el capità es va amelar al cos de Crist fent oracions.

CAPÍTOL 468: Oracions de Tirant davant el cos de Crist, Corpus Domini.

CAPÍTOL 469: Testament de Tirant generós en el qual Carmesina i Diafebus, sos marmessors han d´encarregar-se de repartir una part de sa riquesa a sa voluntat, i encarregar-se de portar son cos a l´església de Nostra Senyora, a Bretanya. Reparteix diners entre sos criats i súbdits i nomena successor de l´imperi a Hipòlit.

CAPÍTOL 470: Tirant tramet una breu carta a la princesa en la qual li demana que visca i que el recorde. Així mateix li demana que pregue per sa ànima pecadora perquè puga ser ben rebuda pel Creador.

CAPÍTOL 471: En la tornada a Constantinoble Tirant va retre l´ànima a Déu.

CAPÍTOL 472: Lamentació de l´emperador i de la princesa que va anar a l´església on havien d´embalsamar el cos de Tirant tota vestida amb robes de boda.

CAPÍTOL 473: Besant a Tirant la princesa es va trencar el nas i es va desmaiar de dolor.

CAPÍTOL 474: Més lamentacions de la princesa.

CAPÍTOL 475: La princesa assumeix l´encontre amb la mort.

CAPÍTOL 476: Confessió pública dels pecats propis, entre els quals es troben haver furtat diners del tresor de l´emperador i haver perdut la virginitat amb Tirant abans del casament.

CAPÍTOL 477: Testament de la princesa. Per les lamentacions de la filla, l´emperador que pensava que sa filla anava a morir-se va caure mort. Contínuen les lamentacions de la princesa tenint el cos de Tirant a un costat i el de son pare a l´altre. Va fer passar les donzelles i companyones per davant d´ella per a fer pública lamentació.

CAPÍTOL 478: La princesa després d´una llarga invocació a Déu va retre l´ànima a Déu. En el moment del traspàs un conjunt d´àngels se´n van emportar el seu esperit conjuntament amb el de Tirant a la glòria celestial(això és important per a entendre la posició de l´autor).

CAPÍTOL 479: L´emperadriu es va desmaiar i la va restablir son amant, Hipòlit. Lamentacions de la ciutat de Constantinoble.

CAPÍTOL 480: Els parents i companys de Tirant deliberaren fer emperador a Hipòlit i el casament amb l´emperadriu, això sí, una vegada fetes les exèquies als difunts.

CAPÍTOL 481: Reverències del rei Scariano a l´emperadriu. Soterrament primer de l´emperador, després de la princesa i finalment de Tirant.

CAPÍTOL 482: El rei Scariano en nom de tots els parents de Tirant van demanar a l´emperadriu que prenguera Hipòlit per home.

CAPÍTOL 483: Casament de l´emperadriu i Hipòlit junt a 25 barons i cavallers. El rei Scariano i la reina d´Etiòpia se´n tornen a sa terra.

CAPÍTOL 484: El nou emperador va pagar a tots els servidors de Tirant i els va acomiadar. També va dir adéu al rei de Sicília que se´n tornà a sa terra amb trenta naus.

CAPÍTOL 485: Viatge del cos de Tirant i de la princesa a la ciutat de Nantes on després d´una bona rebuda del duc de Bretanya es va soterrar en l´església major de la ciutat els cossos dels amants. Després de la descripció de l´escenari del sepulcre acaba el capítol amb tres versos que fan referència a l´amor cruel que s´ha emportat els cossos dels amants a la tomba.

CAPÍTOL 486: Grans solemnitats fetes a Tirant a Bretanya.

CAPÍTOL 487: El nou emperador virtuós va fer expansions territorials i va augmentar la riquesa del seu regne. Signada la pau amb el Soldà i el Gran Turc per 101 anys els allibera i els fa passar a Turquia. Després de tres anys va morir l´emperadriu, i l´emperador va prendre per dona la filla del rei d´Anglaterra amb la qual tingué tres fills i dues filles. El fill major li deien com a son pare, Hipòlit. Després de moltes gestes cavalleresques va morir també Hipòlit i va ser soterrat junt a l´emperadriu. Els dos van passar a la glòria del paradís.(això significa que l´amor de la parella era virtuós)

Al final del llibre l´autor afirma que la novel·la va ser traduïda de l´anglés al portugués i del portugués al valencià per Joanot Martorell. Com va sorprendre la mort a l´autor quan havia traduïdes 3 de les 4 parts, per intercesió de Isabel de Loriç es va encomanar la 4 part al cavaller mossén Joan de Galba. Finalment, l´autor exculpa de qualsevol falta al cavaller atribuint-lo a la seua ignorància i confiant que Crist li donarà el somniat paradís. Demana disculpes per si en el llibre hi ha algun contingut que haja ferit l´esperit de la santa església catòlica, en aquest cas accepta les correccions oportunes.

Acaba el llibre amb l´any d´impressió en la ciutat de València l´any 1490, el 20 de novembre.