Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura española medieval. Novela de caballerías de la Edad Media. Narrativa valenciana # Novel·les cavalleresques. Batalles

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad

JOANOT MARTORELL, Tirant lo Blanc

2. EL CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL

2.1 Explica'l

En aquesta novel·la apareixen diferents fuetades de novel·la social, entre d'altres, ja que destaquen els diferents estaments socials, des de els esclaus fins als reis, i la seva gran superioritat respecte al món sencer. Igual passa amb les dones i el seu únic objectiu de ser casades amb un rei per unir uns regnes, potser en contra de la seva voluntat.

El segle XV, temps de reis i de sang, de cavallers i de princeses, que apareixen molt ben reflexes en aquesta novel·la tan completa que identifica a Joanot Martorell i el moment en el que va viure.

Els fets d'aquesta novel·la ens relaten com Martorell reflecteix el moment social i polític d'aquell moment, barrejant diferents caràcters totalment innovadors de l'època.

2.2 Quina classe de societat reflecteix l'autor?

Una societat pròpia de l'Edat Mitjana, la seva, ja que Martorell se sent totalment identificat amb el que escriu; una societat real que ha existit i que d'alguna manera segueix sent actual. Un model de vida jeràrquic i cruel, on les persones, viuen el dia a dia, sobreviuen i pensen com a molt llarg termini en passar el dia següent, pagant els seus impostos al rei i als seus súbdits perquè no els hi tallin el cap. Un model on les baralles per les terres i el poder són mitjançant les guerres, les batalles i la sang,

2.3 Comenta les característiques de la novel·la de cavalleries i de la novel·la cavalleresca. Quines diferències hi trobes? A quina pertany el Tirant?

Els llibres de cavalleries, són obres d'estructura oberta; les seves accions se situen en temps passats i en llocs més o menys imaginaris, i moltes vegades, ens parlen de fets meravellosos allunyats del món real. Els seus temes tenen certa familiaritat amb els romanços populars que meravellaven al poble i que es difonien com part de la tradició literària oral.

Els llibres de novel·les cavalleresques, no se situen en llocs imaginaris, sinó que són reals, la seva estructura és tancada, és versemblant, no hi ha elements de fantasia, els llocs són coneguts i se situen en un període de temps raonable.

Tirant lo Blanc és una obra que conté moltes petites novel·les dintre seu: és una novel·la cavalleresca, però també d'amor, i psicològica i d'humor i d'aventures, i d'erotisme; són moltes novel·les dintre d'una sola.

3. ASPECTE TEMÀTIC I ASPECTE FORMAL. L'ESTRUCTURA

3.1 Elabora i omple una fitxa resum del tipus següent per a cada capítol:

Escenari - temps—fet(s) principals

Capítol X

1.- La resposta definitiva que l'ermità féu al Rei

En la cuitat el Rei demana a l'ermità que accepti el comandament de les forces angleses, i en Guillem de Varioc, l'ermità, al veure el Rei tant trist accedeix a ser-li fidel i a obeir tots els seus manaments i a entrar en batalla si és precís, per defensar-lo a ell i al seu poble. L'ermità es proposa a ensenyar-li al Rei a encendre foc amb vi o aigua, el Rei queda molt sorprès i li demana que li ho ensenyi.

Capítol XI

2.- Les gràcies que lo Rei d'Anglaterra fa a l'ermità

En el palau, poc després d'haver pactat amb l'ermità, el Rei es mostra molt més alegre i content amb tothom, l'ermità vol ensenyar-li l'estranya manera d'encendre el foc, però li falta un ingredient que té la Comtessa; la dona que l'ermità va abandonar quan encara era Guillem de Vario, per fer-se ermità.

Capítol XII

3.- Com lo Rei anglès donà llicència a l'ermità que anàs a fer les magranes compostes

En el palau, dies després, l'ermità va cap a terra dels moros i els enganya amb les magranes, ja n'eren d'especials, que, contra més aigua hi tiraven els moros per apagar-les, més s'encenien. El Rei arribà després i va acabar amb molts moros, dels quals, una petita part van fugir, i així el Rei d'Anglaterra va apoderar-se de la terra dels moros amb gran victòria.

Capítol XIII

4.- Com lo Rei d'Anglaterra se casà ab la filla del rei de França, e en les bodes foren fetes molt grans festes.

Mesos després de l'episodi de les magranes i de diversos enfrontaments bèl·lics de l'ermità, el Rei d'Anglaterra es casa amb la princesa de França.

L'ermità, passejant pel carrer, tot proveït de robes trencades i brutes, coneix per casualitat a Tirant lo Blanc, un home gentil que venia a cavall, van començar a parlar.

Capítol XIV

5.- Com Tirant manifestà son nome e son llinatge a l'ermità

És la conversa entre Tirant i l'ermità. Tirant lo Blanc es presenta a l'ermità i li cita les seves arrels: el seu pare, la seva mare, tots provenint de la noblesa. Tirant, és un jove cavaller, gentil, que cau molt bé a l'ermità i fa recordar a l'ermità els seus temps de glòria.

Capítol XV

6.- Com Tirant demanà a l'ermità en què pensava

L'ermità li diu a Tirant que ell en un passat li van donar l'orde de cavalleria. Tenen una conversa i l'ermità reprèn a Tirant que un bon cavaller sempre sap quina és la regla i l'orde de cavalleria.

Capítol XVI

7.- Com Tirant pregà a l'ermità que li volgués dir quina cosa era l'orde de cavalleria

Seguint la conversa entre Tirant i l'ermità, l'ermità li diu a en Tirant que tots els ordes estaven en un llibre que l'ermità tenia entre les mans. I així es disposà a llegir un fragment a en Tirant per poder complaure'l.

Capítol XXXII

8.- Com l'ermità llegí un capítol a Tirant, del llibre Arbre de Batalles

L'ermità llegeix un fragment del llibre nomenat Arbre de Batalles per fer entendre a Tirant quina és la veritable ordre de cavalleria i què és un cavaller. Després de que Tirant fa aquest descobriment, encara desitja amb més força convertir-se en cavaller. L'ermità continua adoctrinant a Tirant amb la lectura d'altres capítols de l'Arbre de Batalles.

Capítol LX

Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo tingué vençut.

Tirant li diu al cavaller que el deixarà viure si va davant del Rei a demanar misericòrdia a Tirant. El cavaller Muntalt prefereix la mort a l'humiliació davant de tothom, llavors Tirant el mata. Tirant coneix a la Reina Agnès, que li entrega un fermall que portava entre els pits. Un cavaller francès; el senyor de les Vilesermes que està enamorat de la Reina Agnès va a demanar-li el fermall a Tirant de males maneres.

Capítol LXI

La resposta que Tirant féu al senyor de les Vilesermes quan li demanà lo fermall que la bella Agnès li havia dat

A l'església, mentre Tirant està resant, el senyor de les Vilersermes va a buscar-lo i Tirant es nega a donar-li el fermall. El senyor de les Vilesermes intenta treure-li. Comença una batalla entre Tirant i els homes que el defensen i el senyor de les Vilesermes i els seus homes.

Capítol LXII

Lletra de Batalla tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc

El senyor de les Vilesermes envia una carta a Tirant rentant-lo a un combat espasa contra espasa i a vida o mort.

Capítol LXIII

Com Tirant demanà de consell a un Rei d'Armes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes

Tirant va a demanar consell al rei d'Armes a Palau: Jerusalem; que li dóna el consell jurant-li que no li dirà a ningú res.

Capítol LXIV

Lo consell que Jerusalem, Rei d'Armes, donà a Tirant lo Blanc

A palau; el Rei d'Armes aconsella a Tirant combatre al cavaller sense por de que cap rei li reprotxi res.

Tirant demana a Jerusalem que sigui el jutge de la Batalla, Jerusalem accepta i va a avisar al senyor de les Vilesermes que Tirant accepta el repte.

Capítol LXV

Com lo senyor de les Vilesermes devisà les armes

Pocs moments després de que el senyor de les Vilesermes és avisat per Jerusalem, aconsella al senyor de les Vilesermes sobre quines armes pot escollir; i això fa que renunciï al càrrec de fer de jutge. Jerusalem els aconsegueix un altre jutge; el rei d'armes Clarós de Clarença i fan els preparatius per la batalla.

Capítol LXVI

Lo raonament que lo rei d'armes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers

El nou jutge els demana que no portin una disputa tan lluny i que en comptes de matar-se s'acostin un davant de l'altre a parlar i aclarir la situació

Capítol LXVII

Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Vilesermes

Decideixen continuar la batalla i comencen a barallar-se a vida o mort. El senyor de les Vilesermes acaba mort i Tirant ferit greument. La princesa Agnès, cura a Tirant i se'n penedeix d'haver-li donat el fermall, ja que allò havia causat una mort. Tirant es recupera i els jutges el proclamen vencedor de la batalla.

Capítol XCVIII

Com Tirant ab sos companyons partiren de l'ermità e tornaren en llur terra

Tirant i els seus homes se'n van a la ciutat de Nantes on s'estan celebrant unes festes. Per altre banda a l'illa de Rodes...

Una donzella genovesa li diu a un cavaller anomenat frare Simó de Far, que és de la ciutat enemiga, el que pretenen fer els genovesos contra la ciutat de Rodes i li diu al seu estimat perquè no estiguin desprevinguts.

Capítol XCIX

Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon deslliurada per un cavaller de l'orde

El cavaller li diu que hi ha dos frares que estan dintre del castell, els han traïcionat, són genovesos i han trucat les armes perquè no puguin fer mal a Gènova. El Mestre, reacciona i demana ajuda a Tirant qui convenç al fill del Rei de França, Felip que l'acompanyi.

Capítol CXVIII

Com Tirant fon ferit amb una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de

L'Emperador

Tirant viatja a Constantinoble on veu per primera vegada a la filla de l'Emperador, Carmesina

De la que s'enamora perdudament i li fa sentir-se profundament malencòlic.

Capítol CXXVI

Com Tirant satisféu en les raons que l'Emperador li demanava

Tirant, l'Emperador i els seus homes se'n van a Pera, la batalla contra els turcs s'aproxima i estan fent els preparatius. La princesa Carmesina i Tirant parlen i Tirant li acaba confessant que està enamorat d'una dona.

Capítol CXXVII

Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tan amava

Tirant es declara a la princesa Carmesina, la qual es posa molt contenta perquè correspon els sentiments de Tirant, però el rebujta i després s'arrepenteix.

Diafebus està enamorat d'Estefania.

Capítol CLVII

Com lo Soldà ordenà les sues hosts, e com començà la batalla

Prop de Constantinoble comença la batalla contra als turcs. El duc de Macedònia lluita al costat de Tirant. Poc temps després de començar la batalla, els turcs fugen i els cristians es fan amb el territori turc.

Tirant i Diafebus s'enfaden i Diafebus se'n va. Poc després, en el castell de Maleví envien a un home a que escrigui una carta que fa que Diafebus i Tirant es reconciliïn.

Capítol CLXIII

Lo somni que Plaerdemavida féu

Plaerdemavida espia a Tirant i a Diafebus, quan van a la cambra de Carmesina i d'Estefania.

I al dia següent li conta a Carmesina el que ha vist com si ho hagués somiat.

Al dia següent Tirant prepara les naus per anar a Turquia i contracta a varis mariners.

Capítol CLXIV

Lo consell que los mariners donaren a Tirant

Després de menjar amb Tirant, els mariners li diuen que els turcs tenen moltes més naus genoveses i són molt superiors en número.

Però que el que han de fer és descarregar les naus perquè vagin lleugeres i tinguin més velocitat per si han de fugir. S'alcen a la mar i comencen la batalla. Tirant salva les dones que hi havia en el vaixell i crida al rei d'Índia per parlar amb ell dins la nau, quan ja no te escapatòria.

Al final guanyen la batalla naval.

Capítol CLXXXIX

Les grans festes que l'Emperador féu per amor dels grans ambaixadors del soldà

Es celebren unes grans festes en honor a la batalla guanyada. Plaerdemavida convenç a Tirant perquè entri a la cambra de la princesa Carmesina qui li regala una pinta seva.

El conestable es baralla amb Tirant que acaba bastant ferit.

Diafebus i Estefania es casen oficialment i Carmesina es creu el que la Viuda reposada li diu sobre les intencions de Tirant sobre ella.

Capítol CCXXXI

Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la princesa

Plaerdemavida intenta convèncer a la Carmesina de que Tirant estigui amb ella una hora al mateix llit, però Carmesina no ho accepta. Se'n va a dormir. Mentrestant Plaerdemavida parla amb Tirant perquè entri en la cambra de la princesa i Tirant no sap que fer, ja que no s'atreveix del tot.

Capítol CCXXXIII

Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida

A Tirant li fa molta vergonya, però al final accepta i va al llit de la princesa. Plaerdemavida va amb ell i li fa creure a la princesa que és ella la que li està tocant tot el cos. Al final la princesa descobreix que en realitat és en Tirant i s'enfada mol amb els dos i comença a cridar.

Tirant fuig corrents per la finestra i es trenca una cama.

Capítol CCLX

Resposta feta per l'Emperadriu a Hipòlit

L'Emperadriu li diu a Hipòlit que correspon el seu amor.

Més tard en el sopar de palau, l'Emperadriu fingeix trobar-se malament perquè ha quedat a la seva cambra amb Hipòlit.

Capítol CCLXI

Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora

Hipòlit li diu a l'Emperadriu que l'admira i l'estima i que està enamorat d'ella.

Capítol CCLXII

Rèplica que fa l'Emperadriu a Hipòlit

L'Emperadriu li contesta que ella també l'estima i que està orgullosa d'ell. Al dia següent la donzella Eliseu els troba despullats al llit de l'Emperadriu i crida als metges que venen a preguntar-li com es troba.

L'Emperadriu confessa que l'home que s'amaga és a qui ella estima, però tem molt que el seu marit la mati per traïció.

La donzella de l'Emperadriu ajuda a Hipòlit a escapar i a amagar-se.

Capítol CCLXXXIII

Ficció que féu la Reprovada Viuda a Tirant

A palau la Viuda Reposada fa creure a Tirant que Carmesina l'està enganyant amb el negre de Palau, Lauseta. Fa una careta igual que la cara del Lauseta i vesteix i pinta a Plaerdemavida amb la careta perquè semblés que era el Lauseta. Tirant es creu aquest intent desesperat de la Viuda i entristeix molt.

Capítol CDXXXIV

Com Tirant anà a Constantinoble per parlar amb l'Emperador

Tirant torna a Constantinoble després d'haver passat molts paranys algunes batalles a Àfrica.

L'Emperador i l'Emperadriu s'alegren molt de veure'l viu i l'Emperadriu que se n'assabenta del profund amor que sent la seva filla per ell, dóna permís a en Tirant perquè vagi a visitar a la seva filla a la seva cambra.

Capítol CDXXXV

Gràcies d'amor que fa Tirant a la Reina

Tirant al veure la comprensió de la seva Reina, li agraeix i li jura lleialtat. La princesa aclarí que l'havien enganyat i que ella realment sent amor per ell i no l'enganyaria mai.

Capítol CDXXXVI

Com Tirant vencé la batalla e per força d'armes entrà lo castell

Tirant fa perdre la virginitat a la princesa, la qual es desmaia del dolor. Tirant crida a la Reina perquè la vingui a socórrer i la princesa torna en sí de seguida.

Capítol CDXXXVII

Reprensió d'amor que fa la princesa a Tirant

La princesa li diu a Tirant que entén que aquestes siguin els senyals d'amor, però que ha d'anar més amb compte si no la vol fer-li tan de mal.

La Reina li diu que no es queixi tant ni que sigui tant exagerada..

3.2 Organitza els capítols en tres blocs (plantejament-nus-desenllaç): Indica quins capítols s'inclouen a cada bloc.

El plantejament de la història avarca des de el primer capítol -en el meu llibre el número deu- on l'ermità coneix a Tirant, fins quan Tirant i els seus amics van a l'illa de Rodes.

En aquesta part ens presenta al personatge de Tirant i ens dóna el temps suficient perquè ens fem una idea de la seva manera de ser i de la manera de ser dels personatges principals.

El nus comença a partir de la batalla contra els genovesos, la trama comença a ser més complexa i augmenten el número de personatges: els viatges de Tirant a Constantinoble i a l'Imperi Grec i els seus amors amb Carmesina, el seu naufragi a Àfrica, fins que torna a l'Imperi Grec.

El desenllaç de la història és quan Tirant torna a l'Imperi Grec, només fan una última batalla contra als moros a Constantinoble, després es casa amb Carmesina i poc després Tirant es constipa i mor. Carmesina es suïcida.

3.3 Resum de l'argument de l'obra

(vaig fer el resum de l'obra sencera abans d'entendre que el que havia de fer era el resum de l'argument de l'obra, que és sota del resum de l'obra).

Resum de l'obra

Un gran cavaller, Guillem de Varoic decideix abandonar la seva vida de cavaller per dedicar-se-la a Déu i es torna ermità sense dir res a ningú i vivint en secret. Hi ha una guerra a Anglaterra i el Rei demana ajuda a l'ermità, i gràcies a la seva intel·ligència i experiència secreta, guanyen la guerra.

Tirant lo Blanc un noble i valent jove, amb el desig d'aconseguir l'ordre de cavalleria, va a Anglaterra i es troba per casualitat amb l'ermità, que l'instrueix per a que aconsegueixi el seu desig de ser cavaller. Finalment, després de diverses proves, Tirant aconsegueix l'ordre de cavalleria. Tirant torna a Bretanya i poc temps després apareixen uns cavallers demanant ajuda perquè l'illa de Rodes estava sent conquerida pels genovesos. Tirant compra un vaixell i se'n va cap a l'illa de Rodes amb Felip, el fill del Rei de França. S'aturen a Sicília un temps on Felip. Tirant parla amb el Rei de Sicília que accepta ajudar-los a vèncer als genovesos i junt amb Felip, van junts a l'illa de Rodes. El resultat és que derroten als genovesos.

Tirant se'n va a Constantinoble per ajudar a derrotar els moros i L'imperi Turc. Allà Tirant coneix a Carmesina, la princesa, i s'enamora d'ella perdudament i al cap de poc temps li declara el seu amor.

Tirant ha de seguir el seu destí i anar a lluitar contra els moros. L'emperador amb l'ajuda de l'exèrcit de Tirant acampen a Pera, on ataquen als moros per sorpresa. Diafebus, el cosí de Tirant porta els moros presoners a Constantinoble, on dóna notícies de la batalla i se enamora d'una donzella de la princesa Carmesina, l'Estefania.

Els moros no triguen en rendir-se. Els turcs demanen ajuda al Rei d'Egipte per vèncer a Tirant, però Tirant encara que menor en número, superior en enginy i intel·ligència, els derrota. L'Emperador en honor a l'ajuda d'en Tirant li dona un comtat i un títol, però ell, propi de la seva noblesa, li regala al seu cosí Diafebus.

El Gran Caramany i el seu exèrcit de moros tornen amb naus per ajudar als turcs, però Tirant aconsegueix apropiar-se d'algunes naus, i així vèncer al Gran Caramany. El regne de Diafebus és atacat pels moros, i Tirant va a ajudar-lo.

El Soldà moro, proposa a l'Emperador casar-se amb la princesa per unir els regnes, crear la pau, i per poder alliberar el Gran Caramany. L'emperador finalment, després de que Diafebus i Estefania es casen, proposa un tracte intermedi al Soldà, el qual no accepta i tornen a preparar-se per una altre batalla. Guanyen la batalla, i Tirant decideix tornar en busca de la seva estimada Carmesina. Una donzella anomenada la Viuda Reposada, ha calumniat a Tirant perquè està enamorada d'ell i no vol que es casi amb Carmesina. A Carmesina li afecten molt les paraules de la Viuda i no vol saber res més de Tirant. Plaerdemavida, que sabia tota la veritat fa que ells dos sols es reconciliïn. Tirant aquella mateixa nit, salta per una finestra i es trenca una cama. La Viuda Reposada intenta seguidament conquistar a Tirant de la manera que sigui, i una de les mentides que la Viuda li diu al Tirant fa efecte. Tirant es deprimeix i desapareix amb una nau, on apareix a l'Àfrica i li fan presoner, però l'alliberen perquè és cavaller. Tirant els ajuda a lluitar contra els enemics i porta la pau a molts indrets.

Tirant torna a Constantinoble al cap d'un temps, en ajuda de l'emperador per combatre els moros. Després de vènce'ls es casa amb Carmesina i rep el títol de Emperador de l'Imperi Grec.

Tirant poc després de casar-se es posa malalt per un constipat i mor, i la princesa, sumida en la desesperació no pot suportar la vida que se li presenta i es suïcida.

3.3 Resum de l'argument de l'obra

L'obra tracta d'un jove noble, en Tirant, que es converteix en cavaller. Va movent-se lliurant batalles i guanyant-les gràcies a la seva intel·ligència i enginy. En els seus viatges, coneix a una noia de la que s'enamora i acaba casant-s'hi.

Fins la seva mort prematura és un noble i valent cavaller amb molts valors que lluita per la seva causa.

És una trama complexa, amb personatges molt diferents que es creuen entre ells de varies maneres.

4. ESPAI

4.1 Explica on s'esdevenen els fets i digues quins són els espais més significatius que apareixen a la novel·la.

Els primers fets esdevenen a Anglaterra, on el més significatiu és el palau del Rei, la font on l'ermità coneix a Tirant. Els següents fets d'aquesta part succeeixen en Anglaterra.

Després Tirant es trasllada a Sicília, on Felip coneix a Ricomana i s'enamora, i l'illa de Rodes, per combatre als genovesos. també a Constantinoble on Tirant coneix a Carmesina i s'enamora d'ella; durant les batalles, hi ha escenes que ocorren en els campaments cristians i els campaments enemics.

L'Imperi Grec, el nus de la novel·la, on hi ha batalles i tot l'entramat i per suposat moltes escenes de Palau on ocorren la majoria dels diàlegs.

El Nord d'Àfrica, l'Imperi Turc i l'Imperi Egipci, després Constantinoble altre cop, perquè Tirant torna a buscar la Carmesina.

Els més significatius són Anglaterra i els seus camps de batalles i Palau, la cort de Sicília i la vida a Palau, Constantinoble sobretot perquè és on es desenvolupa la història d'amor de Tirant i la Carmesina.

5. TEMPS

5.1 En quina època es desenvolupa l'acció?

En l'edat mitjana, l'època medieval, el segle XV.

5.2 Esbrina la durada exacta de l'acció que es desenvolupa a la novel·la. Escriu ordenadament les dades que van indicant el progrés temporal i què succeeix en els moments què has indicat

Jo crec que la durada de tota la novel·la esdevé al llarg d'uns sis o set anys; encara que no ho puc assegurar ja que en el meu llibre hi ha molts resums de capítols que no especifiquen el temps, només el fet.

Al principi de la novel·la la consecució de fets esdevé en mesos, primer ens presenten el personatge de l'ermità i algunes de les seves batalles que esdevenen en mesos, després ens conta com Tirant va a les festes de casori del Rei d'Anglaterra i després de conèixer a l'ermità i passar per una sèrie de proves i d'entramats, els jutges, el proclamen cavaller. Aquesta és la primera part. La majoria de vegades que en aquesta primera part hi identifiquen consecucions temporals, parlen de accions que succeeixen en dies, i quan cita baralles o conflictes bèl·lics, no especifica el temps, però deuen ser d'uns mesos.

En la segona part del llibre el primer que apareix amb temps, és la posada al palau on Tirant declara el seu amor a Carmesina d'aquella manera tímida i romàntica. Estan en el palau 15 dies. Sis dies després l'emperador crida a Tirant per a que convoqui tots els homes possibles per a combatre. Hi ha la batalla.

El pacte entre els turcs i el Rei d'Egipte, que pot durar unes setmanes, una altre batalla, de tres mesos.

Les batalles contra els turcs, que fins que es rendeixen passa un any aproximadament.

En la ciutat del rei d'Egipte, els turcs tornen a atacar, però són vençuts i al llarg d'uns pocs mesos Tirant i els seus homes conquereixen la ciutat del Rei d'Egipte.

Dos dies després, Tirant assetja les naus aprofitant que no hi havia ningú.

Pocs dies després proposen un tracte a l'Emperador, que no accepta.

Plaerdemavida s'inventa una estratègia que no surt bé, ja que Tirant acaba fugint amb una cama trencada.

La Viuda Reposada enamorada de Tirant s'inventa que la seva Carmesina està amb una altre home i ell passa un mes molt dolgut i decideix anar-se'n lluny per mar.

Quan s'està allunyant de la costa s'assabenta que el que li havia dit la Viuda Reposada era mentida, però la seva nau naufraga i apareix al nord d'Àfrica. Al cap de sis mesos torna a Constantinoble i es casa amb Carmesina.

Pocs anys després Tirant emmalalteix i mor. Carmesina es suïcida.

6. PERSONATGES

6.1 Com t'imagines el Tirant psicològicament i físicament? Fes el seu retrat escrit.

El Tirant me l'imagino molt jove proper a 20 anys, no gaire alt, però fort, encara que bastant primet. Morè tan de pell com de cabell, els cabells una mica llargs i ondulats, els ulls grans i expressius, i amb rostre de bona persona. Psicològicament me l'imagino extremadament tímid, valent en les batalles, però molt insegur en l'amor, romàntic, molt bona persona, amable, noble i de vegades immadur, entusiasta i impulsiu.

6.2 Com és la Carmesina? Com parla? Com es comporta amb el Tirant? I amb la resta dels personatges?

La Carmesina és pràcticament una nena, ja que té catorze anys, és molt blanca de pell, molt bella, és rossa, molt dolça i apassionada, és coqueta, culta i refinada, està enamorada de'n Tirant. És una princesa, per tant, ha de donar la talla com a persona educada perfectament, i el seu desig és conservar la seva virginitat. És una noia bastant oberta ja que li agrada expressar el que sent. Amb en Tirant es comporta d'una manera més reservada i més tímida primer perquè l'estima i segon perquè no vol aconseguir el seu amor molt fàcilment

7. LLENGUATGE

  • Fes una llista de paraules i explica el seu significat tot agrupant-les en els següents apartats:

  • Elements i armes necessàries per a una batalla:

    Coloraines: peça d'artilleria.

    Espingardes: canó, escopeta, fusell.

    Elm: casc de ferro.

    Pavesina: escut.

    Penons: estendard, senyera, bandera.

    Vogar: remar, gronxar.

    Esplanissada: cop de pla donat amb l'espasa, un sabre, etc.

    Armadura de pit:

    Els vestits:

    Gonella: peça de vestir que duien els homes i les dones, composta de cos i de falda.

    Falda: peça de vestir que utilitzaven les dones i els homes en batalla quan estava feta de ferro.

    Túnica: peça de vestir que podien dur homes i dones, semblant a una bata.

    Mantell: peça de complement que utilitzaven sobretot les dones, per protegir-se més del fred o amb un objectiu de decoració.

    Els combats navals. Parts d'un vaixell, tipus, lèxic mariner:

    Galeres: tipus de vaixell amb la quilla molt pronunciada i que funciona amb rems

    Naus: tipus de vaixell més gran que les galeres i amb més veles.

    Quilla: part del vaixell on rossa el mar.

    Màstil: estri del vaixell on s'hissen les veles i fa de subjecció per altres elements.

    Hissar: acció de pujar una vela dalt del màstil.

    Amarrar: lligar fort amb un cap la nau a una amarra.

    Abordatge: acció de saltar o passar d'un vaixell a un altre amb l'objectiu d'assaltar el vaixell.

    Escotilla:

    Els menjars

    Pa d'ordi

    Cérvol: animal de caça.

    Coloma: au de caça.

    Vi de Xipre

    Civada

    Bous salats

    8. TÈCNIQUES LITERÀRIES

    8.1- Esbrina qui és el narrador i com explica la història.

    El narrador de vegades és el cosí de Tirant, Diafebus, i de vegades, quan el cosí actua, és un narrador omniscient i extern.

    8.2- És omniscient? Per què?

    Sí, és omniscient perquè sap el que pensen i el que senten els personatges i està en tercera persona.

    8.3- Quin temps verbal domina a la novel·la?

    El pretèrit imperfet, el pretèrit plusquamperfet, perfet simple.

    8.4- Copia tres fragments de la novel·la que mostrin narració, descripció i diàleg.

    Narració:

    [...]Après que hagueren sopat, les dames dansaren ab los galants cavallers. E com veren que Tirant no hi era lleixaren-se donzelles se n'anaren e deixaren a la Princesa dins en lo seu de servir[...].

    Diàleg:

    [...]-Cosa és de gran admiració -dix lo Rei- que ab oli e ab resina de pi s'hagen apagar, e no ab altra cosa, car jo creia que l'aigua apagavatots els focs del món.

    No, senyor -dix l'ermità- ; si la senyoria vostra me dona llicència que vaja fins a la porta del castell [...]

    Descripció:

    [...] Anaren al mercat, lo qual lo trobaren tot cobert, alt e baix, de draps de llana blancs e verds e morats, e per les parets draps de ras ab les figures totes franceses. E tot l'entorn del dit mercat havia taules meses.[...]

    8.5- En l'episodi de les bodes sordes, Martorell utilitza un enginyós recurs per relatar els fets. Qui és el narrador? Quina perspectiva hi adopta?

    En Martorell utilitza a Plaerdemavida com a narrador y la perspectiva és de narrador extern, en tercera persona..

    8.6- L'autor fa ús de l'humor destacadament en 2 passatges . Quina funció creus que poden tenir aquests episodis al llarg de l'obra? Poden aprofitar per accentuar-ne el realisme? Creus que arriben a ridiculitzar als personatges?

    La funció que es denota és la de ressaltar l'enginy i la complexitat dels personatges, ens demostren els seus sentiments més profunds que, encara que no són bons, són humans, amb aquests episodis ens recorda que per sobre de personatges d'un llibre, són persones amb els seus defectes i les seves qualitats: amb gelosia, amb ira, amb decepció, etc.

    Sí, accentua el realisme no sols dels personatges sinó també de l'època: els seus temors, les seves creences i costums

    No és exactament que els ridiculitzi, simplement els converteix en humans, en persones, no són herois ni éssers superiors, són persones que tenen sentiments complexos i enrevessats i es comporten com qualsevol altre persona, no vol dir que sigui la manera correcte.

    8.7- En la novel·la, quan se li encarrega a Tirant d'alliberar l'Imperi Grec, aquest respon: “només puc fer tant com faria un home; això ho sap Déu i ho sap el món”

    Com interpretaries aquesta frase en el context de la personalitat del Tirant?

    Tirant denota la seva humilitat corresponent a la seva manera de ser, recordant a tothom que ell és un home, només un home. Els persuadeix de que no intentin veure'l com un Déu que fa miracles.

    9. CREACIÓ PERSONAL

    Tria una de les tres opcions següents:

    A Elabora un còmic del passatge on Tirant descobreix Carmesina.

    B Escriu un article a un diari sobre els amors del Tirant i la Carmesina.

    C Escriu una lletra de batalla seguint el model de la que el Rei d'Egipte envià a

    Tirant, i la contestació que aquest li donà.

    B) Escriu un article a un diari sobre els amors del Tirant i la Carmesina

    Dijous, 15 de setembre 2005

    T I R A N T I C A R M E S I N A, AMOR O DESAMOR?

    CONSTANTINOBLE, Palau reial. Fa uns dies, per les vores del Palau on viu la princesa Carmesina, en els jardins, se la va veure flirtejant amb un home negre que l'acompanyava amb les seves donzelles. L'Home, era aparentment igual que el negre de Palau, Lauseta, cavaller del Rei. I en aquell moment es podien veure ben clares les seves intencions amb la princesa; intencions que la princesa Carmesina, acceptava de bon grat i seguia la beta perfectament. El que no sabia la princesa ni el suposat Lauseta, era que el xicot de Carmesina, l'estava observant per consell d'una vella donzella de Carmesina, la Viuda Reposada, que segons el seu testimoni, sospitava que passava alguna cosa entre ells dos.

    Tirant en veure-ho amb els seus propis ulls, ha caigut en una profunda tristesa i volia fugir del món, mentre Carmesina, no va entendre res del que li passa al seu xicot. Sembla ser, que els dies següents a aquest suposat descobriment, Tirant desapareix del mapa per mar, amb una nau, mostrant el seu desengany.

    En el moment en que Tirant s'està allunyant de la costa apareix una donzella de la Princesa, Plaerdemavida, que li jura i perjura que era ella la que estava disfressada de Lauseta i que tot havia estat un entramat de la Viuda Reposada, que sembla ser, està enamorada d'en Tirant i ho havia fet per separar-los.

    Tirant, ja sigui per la necessitat que té per Carmesina ha fet creure les seves paraules o les ganes que tenia de sentir alguna cosa semblant encara que fos mentida, ha acceptat l'explicació i ha perdonat el malentès a la seva estimada Carmesina.

    Lamentablement, mai sabrem realment quina és la veritat de tot això, però tot apunta, per molt enrevessat i estrafolari que sigui, a que realment Plaerdemavida es va disfressar de Lauseta amb un objectiu que no ha volgut divulgar a la premsa, i el que sabem que sí que és cert és que Tirant estima d'una manera cega a Carmesina, i que esperem que sigui correspòs de la mateixa manera.