Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura espanyola medieval. Èpica catalana. Novel·la de cavalleries. Context literari. Autor. Argument. Personatges

  • Enviado por: Lureta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

Tirant lo Blanc

L'obra:

Tirant lo Blanc va ser escrit a partir de 1460 i es va publicar l'any 1490.

Es una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor al servei d'un ideal, l'honor de la cavalleria quan aquesta ha deixat de ser l'estament que regeix en exclusiva la societat.

És una novel·la, a més a més de cavalleresca, cortesana, militar, eròtica i psicològica; és versemblant i realista, amb molts registres. Hi ha parts serioses i parts humorístiques, passa de la crueltat de la batalla a l'erotisme.

Al final del llibre hi ha un colofó, una inscripció per indicar qui fa la impressió, el lloc i la data. S'insinua que Joanot Martorell va morir abans d'acabar el llibre i que va ser el cavaller Martí Joan de Galba que va finalitzar l'obra. Això, lluny de ser veritat és un recurs per fer l'obra més interessant.

Joanot Martorell té un gran deute amb un dels grans escriptors de cròniques perquè aprofita la història real per a fer-la novel·la i l'escriptura falsament històrica per crear expectació.

També deu a Ramon Muntaner la versemblança amb elements com topònims i el detallisme i la precisió de l'enumeració.

Podem filtrar clarament en la novel·la elements de la vida de Joanot que aprofita per venjar-se literàriament.

Joanot té la capacitat de construir una escena a traves del parlaments dels personatges i la introducció de gran quantitat de personatges secundaris que enriqueixen la trama.

L'autor:

Joanot Martorell va néixer l'any 1413 (o 1414 no se sap del cert) i va morir aproximadament l'any 1468. Prové de la petita noblesa valenciana.

Coneixem molts elements biogràfics de la seva vida gràcies als arxius i a les lletres de batalla.

Era un cavaller molt “follonero” amb una vida agitada i li agradava el luxe.

Coneixia a fons els usos i costums de la cavalleria i estava habituat al tracte cortesà. Va visitar les corts de França, Portugal, Nàpols i Anglaterra i es va interessar en els afers militars europeus.

Tenia una visió molt moderna, humana i atrevida dels afers amorosos.

Entre 1437 i 1445 va estar intentar enfrontar-se amb el seu cosí per salvar així l'honor de la seva germana Damiata i entre 1440 i 1450 s'enfrontà a Gonçalbo d'Híxar, comanador de Muntalbà, per una qüestió econòmica relacionada amb la venta d'un castell.

Resum i comentari de l'obra:

Introducció.

A la introducció del llibre Joanot Martorell diu que el llibre és una traducció d'una novel·la anglesa, que es va traduir al portuguès i que ell tradueix al català. És un recurs molt típic de l'època. Afirma que tot el manuscrit està traduït per ell i que quan escriu aquesta introducció l'obra ja està acabada.

Al 1460 es va començar a escriure l'obra i l'any 1464 la va empenyorar a Martí Joan de Galba. Pensem que aquesta obra tant extensa es va escriure en 4 anys.

La dedicatòria és un plagi de la que va fer Enrique Villena al seu llibre

“Los 12 treballs d'Hèrcules”.

1.- Tirant a Anglaterra

La història de Tirant comença amb Guillem de Varoic, un home casat i amb família que sent la crida de Déu i que se'n va a Jerusalem i desprès es fa passar per mort i se'n va a viure a una ermita.

Anglaterra es envaïda per sarrains i el rei, desesperat, té un somni en què un àngel li diu que ha de fer capità de les seves tropes al primer captaire que vegi. El rei es troba a Guillem de Varoic i amb la seva estratègia vencen als sarrains. Guillem se'n va d'amagat a veure la seva dona que el reconeix i li demana que es quedi tot i que ell no vol i se'n torna a l'ermita.

Tirant és un jove que vol ser cavaller i se'n va al casament del rei d'Anglaterra amb la filla del rei de França. De camí s'adorm a sobre del cavall, que el duu fins a l'ermita de Guillem de Varoic que està llegint el tractat de cavalleries, Arbre de Batalles, d'Honoré de Bouvet.

Guillem de Varoic li regala el llibre a Tirant a condició de que quan s'acabin les bodes torni a explicar-li com han anat.

Quan s'acaben les bodes és Diafebus, el seu cosí, qui explica a Guillem com han anat ja que a Tirant li feia vergonya explicar que ell havia estat el millor cavaller.

Aquesta primera part és una ampliació d'un altre llibre de Joanot Martorell, Guillem de Varoic, inspirada en una història que havia sentit durant la seva estança a Anglaterra. També pren coses del Llibre de l'ordre de la cavalleria, de Ramon Llull (el Primer autor que s'atreveix a escriure en català temes profans.

Tirant se'n tornà a la seva Bretanya, fet famós i experimentat, i rep lloances.

2.- Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes

El Soldà del Caire i els genovesos han posat setge a l'illa de Rodes. Els de l'illa de Sicília demanen ajut a Tirant, que es compra una galera i se'n va a rescatar l'illa de Rodes. El fill menor del rei de França se'n va a lluitar amb Tirant. Mentre s'estan a Sicília, amb la cort, Felip s'enamora de la infanta Ricomana. Ella el va posant a prova Tirant li va treien les castanyes del foc.

3.- Tirant a l'imperi grec.

Comença amb una carta de l'emperador de Constatinoble al rei de Sicília demanat socors a Tirant per la invasió dels trucs que havien posat setge a Constantinoble.

Tirant se n'hi va i el fan capità de l'exèrcit imperial. El príncep hereu, germà de Carmesina, acaba de morir assassinat se sospita que ha estat cosa del Duc de Macedònia, un cristià traïdor.

Tirant s'enamora de Carmesina, li agafa mal d'amors i plora. Diafebus es converteix en el confident de Tirant.

Tirant i Carmesina parlen i Carmesina li pregunta a Tirant qui és la noia que tant el fa patir. Tirant li regala un mirall.

La Viuda reposada, enamorada també de Tirant, li enfonsa la moral a Carmesina però Plaerdemavida li dona ànims.

Tirant comença a guanya batalles malgrat les traves que li posa el duc de Macedònia. Finalment el duc es acusat de traïdor.

Mentre Tirant continua lluitant, Diafebus se'n torna a la ciutat per a afavorir els amors de Tirant.

Finalment, Tirant guanya la batalla i el duc mor. Els trucs es rendeixen i Abdala Salomó pronuncia un discurs extret del familierum rerum de Petrarca.

Diafebus torna a anar a la ciutat amb els presoners i fa bodes sordes amb Estefania. Torna al camp de batalla amb Estefania, Carmesina i l'emperador, que s'allotgen uns dies al camp.

Les dues parelles es troben en un castell Plaerdemavida ho espia tot. El dia següent li explica a Carmesina tot el que ha vist com si hagués estat un somni que ella va tindre.

Tirant guanya una batalla marítima i torna a Constantinoble a reposar les ferides.

Una ambaixada turca proposa pactar una treva i després es fan unes festes on apareixen personatges mitològics: Morgana, Artur, Castedat, Honor, Esperança i Bellea (les quatre dames)... Diafebus i Estefania es casen.

Quan la treva s'acaba, Tirant es queda encara a la ciutat a fer repòs. El missatger que duu les cartes a Tirant i Carmesina s'enamora de l'emperadriu qui el correspon. Una nit el missatger se'n va al llit amb l'emperadriu, que mentre fan l'amor pensa en el seu fill mort (que té la mateixa edat que el missatger). Al matí, el missatger encara està a la cambra de l'emperadriu quan les donzelles arriben i s'ha d'amagar a l'armari on es queda una setmana.

Tirant fa bodes sordes amb Carmesina que té 14 anys. La Viuda reposada fa disfressar Plaerdemavida de Negre i fa que jugui amb Carmesina mentre Tirant les espia amb un joc de miralls que li ha donat la viuda. Tirant s'enfada, mata al negre de debò i se'n va cap al vaixell que està a punt de salpar cap a l'Àfrica. Plaer s'assabenta de que Tirant a matat al negre i se'n va al vaixell a explicar-li la veritat a Tirant. Mentre està al vaixell, deixen el port.

En aquesta tercera parta, la més sucosa i original, Joanot introdueix molts noms i títols de l'època per donar versemblança a l'obra i amb una intenció política.

Al 1453 Constantinoble cau en mans del turcs i alguns reis prometen ajuda però ningú no fa res tot i que molts poetes animaven als dirigents a actuar.

Joanot Martorell es rescabala de la realitat amb ajuda de la ficció. La història bèl·lica va paral·lela a l'amorosa.

4.- Tirant al nord d'Àfrica

El vaixell de Tirant va a al deriva fins que es recollit pel cabdill de Cabdills, el senyor de Tremissen, que els fan presoners a tots.

Tirant s'assabenta que el rei Escariano vol casar-se amb la filla del senyor de Tremissen. El cabdill fuig al castell de______ i acaba alliberant Tirant per a que lluiti en contra del rei Escariano. Tirant rescata la filla del senyor de Tremissen, Maragdina, que s'enamora d'ell. Maragdina, el rei Escariano i alguns altres musulmans es converteixen en cristians per donar les gràcies a Tirant.

Tirant continua lluitant i en un setge troba amb un grup de dones que demanen pietat entre les quals es troba Plaerdemavida. Plaer el pressiona per a que torni a Grècia a defensar Carmesina.

Plaerdemavida es casa amb el senyor d'Agramunt i els hi regalen el regne de Fes.

Els soldats tornen a l'imperi grec.

Aquesta part dona continuïtat a la novel·la i serveix d'enllaç amb la cinquena part. Té l'estructura clàssica de la novel·la d'aventures i els personatges secundaris hi tenen molta rellevança. Té un estil molt sobri, centrat en la campanya militar, amb llargs discursos.

5.- Desenllaç

La Viuda Reposada, en saber que Tirant torna, es suïcida per por de que la matin per traïdora.

Es duen a terme unes propostes de pau duren les quals tirant aprofita per ficar-se al llit amb Carmesina amb ajut de la reina.

L'emperador dona a Tirant la mà de Carmesina i es fet Cèsar de l'imperi. Se'n va a recuperar unes terres però emmalalteix i mor. L'emperador també mor i Carmesina mor de pena.

Hipòlit es casa amb l'emperadriu i quan aquesta mor es casa amb la filla del rei d'Anglaterra.

En aquesta part hi ha molts salts argumentals entre les armes i l'amor. Està inspirada en Dante, en Rocaccio, en Bernat Metge i en obres renaixentistes en general.

Personatges:

-Els personatges evolucionen al llarg de la narració i són complexos, rodons (canviants) i són per relació i contrast amb els altres.

-Són vistos de manera objectiu però es pren partit a favor del cristians (tot i que el Duc de Macedònia és malvat i un traïdor i és un cavaller cristià).

-Projecta la seva intimitat fora de tot arquetipus, de manera fresca, original, desvergonyida, alegre.

-Els personatges són un microcosmos, un mosaic humà de diversitat social i de caràcter.

Tirant

Tirant és un personatge que està bastit a través d'alguns personatges històrics.


Tirant és fort, enginyós

És ferit diverses vegades

Del llinatge bretó de Roca Salada

Vulnerable a l'amor

Capità de l'imperi grec

Promés amb la filla de l'emperador

Mor al llit i fa testament (Adrianòpolis)

Roger de Flor: (C. De R. Muntaner)

1302 Cèsar de l'imperi grec

Cap del almogàvers

Casat amb la neboda de l'emperador

Assassinat a Arianòpolis

Pedro Vázquez de Saavedra:

1443 marxa a socórrer l'imperi grec

János Hunyadi:

Pintor hongarès s.XV

Conegut com a “cavaller blanc”

Geoffray de Thoisy

Cavaller de la Borgonya. “El primer de sortir a lluitar i l'últim de pujar a la nau”


Diafebus

Cosí i confident de Tirant. Té una trajectòria paral·lela a la de Tirant. És nomenat gran Conestable de Grècia. És fidel i lleial a Tirant i a la seva esposa Estefania.

Emperador

Manté diàlegs eròtics amb Plaerdemavida

Emperadriu

Adultera amb ressonàncies incestuoses

Viuda Reposada

Trastornada per un amor passional per Tirant

Plaerdemavida

Astuta i desvergonyida. Consumida pel desig, és el personatge més modern i més lliure i renaixentista. Encarna el goig de viure i la felicitat com a objectiu vital -contrapunt a Carmesina, el personatge més simple. L'única idea que la mou és preservar la seva virginitat.