Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

Literatura espanyola medieval. Èpica catalana. Novel·la de cavalleries. Context literari. Autor. Argument. Personatges

  • Enviado por: Maria
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 15 páginas
publicidad
publicidad

TIRANT LO BLANC

DE JOANOT MARTORELL

ÍNDEX

1.- Resum................................................................................3

2.- Paraules.............................................................................7

3.- Context Històric.................................................................8

4.- Situació estament cavalleresc............................................9

5.- Comentari estructura de l'obra:

Tirant a Anglaterra..............................................................9

Tirant a Sicília i a Rodes.......................................................9

Tirant a Constantinoble.......................................................10

Tirant al nord d'Àfrica.........................................................10

Retorn a l'imperi grec.........................................................10

6.- Novel·la Total...................................................................11

7.- Lletra de Batalla..............................................................

8.- Descripció dels personatges............................................

9.- Article sobre els amors de Tirant i Carmesina.................

10.- Qüestionari...................................................................

1.- Resum de la introducció.

El 20 de novembre de 1490, es va imprimir la primera edició de la novel·la “Tirant lo Blanc”, de Joanot Martorell.

ORÍGENS DE LA NOVEL·LA DE CAVALLERIES

Les novel·les de cavalleries van aparèixer per a satisfer a l'aristocràcia, i predominaven les històries a Gran Bretanya. En principi, escrites per Chrétien de Troyes que les escrivia en octosíl·labs apariats i tenien la presència d'elements meravellosos. A partir del segle XIII les llegendes van passar a ser redactades en prosa, i al segle XVI neixen les novel·les de cavalleries que explicaven les aventures d'un heroi.

L'ESTAMENT CAVALLERESC

A partir del segle XIX, l'estament cavalleresc perd protagonisme i el guanya la burgesia. Els cavallers van haver de buscar alteratives. El cavaller errant era una figura real a tot Europa, i va portar-los a posar a prova la seva valentia amb, per exemple torneigs, i tota mena d'espectacles militars i esportius. Aquests, el hi aportaven: Mantenir el cos en bon estat, diners i un renom. Tot i que la seva vida no sempre era elegant, ja que a vegades decidien solucionar els problemes a partir de guerres provades, amb dos aspectes: el deseiximent (en que s'atorgaven la facultat de perjudicar-se mútuament), i la batalla a ultrança (que era una lluita a mort).

NOVEL·LES CAVALLERESQUES I LLIBRES DE CAVALLERIES

Les biografies de cavallers, van fer néixer un nou tipus de narració com a protagonista, el <cavaller errant>, que duia a terme les seves aventures. Tirant lo Blanc, encaixaria dins la tendència de tenir la finalitat que el lector cregui que el que llegeix es veritat i d'intentar reflectir la realitat social i gaudir de tota versemblança.

Aquestes novel·les estan situades en terres i regnes exòtics o inexistents, els esdeveniments van passar fa segles, i els cavallers presenten una força física extraordinària.

LA VIDA LITERÀRIA A LA VALÈNCIA DEL SEGLE XV

València passa a ser de la corona d'Aragó, per les continues epidèmies de pesta del segle XIV que van afectar molt poc a València, i va passar a ser la capital més gran i va substituir Barcelona com a capital financer, gràcies a la burgesia mercantil.

La vida literària Valenciana va passar a ser la més important dels territoris de parla catalana, i apareix un nou públic lector de nobles i burgesos.

ANÀLISI DE <TIRANT LO BLANC>

● Biografia de Joanot Martorell:

Nascut a València entre 1405 i 1410. A la seva família eren 8 germans. La seva vida va ser plena de lluites i desafiaments, va viatjar per diverses ciutats europees i va intercanviar lletres de batalla a ultrança amb quatre cavallers: Joan de MonPalau, Jaume Ripoll, Felip Boïl i Gonçalbo d'Híjar.

Va començar a escriure Tirant lo Blanc el 1460. Devia morir durant el primer quadrimestre del 1465 a València. Va ser solter i no va deixar descendència. Tirant lo Blanc va romandre inèdit fins el 1490.

● Autoria i datació de la novel·la:

Tirant lo Blanc va ser iniciat per Joanot Martorell el 2 de gener de 1460, la part de les dotze treballs d'Hèrcules va ser oferta al cavaller valencià Pere Pardo. La novel·la va ser acabada entre 1464 i el 1465. En una dedicatòria de Joanot, afirma que ell és l'únic autor de la novel·la, però el colofó diu que la quarta part va ser acabada per Martí Joan de Galba.

Tot i que els darrers estudis decanten a Joanot com a únic autor de la novel·la, encara no se sap.

● Fortuna editorial i versions de la novel·la:

Tirant va ser una novel·la d'èxit a València el 1490, i se'n va haver de realitzar una edició a Barcelona. El 1511 se'n va fer una versió amb castellà, i el 1501 a Itàlia se'n realitzà una primera versió feta per Niccolò di Correggio, avui perduda; i una segona que s'imprimí a Venècia el 1538. La il·lustració francesa mostrà un cert interès per l'obra, i el 1737 se'n realitzà una traducció resumida per part del compte Caylus. A part, s'ha traduït a moltes altres llengües. Pel que fa les edicions catalanes Tirant no va ser editat fins al segle XIX. En el terreny de les adaptacions, se'n va crear una versió infantil el 1954, i diverses peces teatrals.

● Estructura:

La història de Tirant lo Blanc està constituïda seguin l'estructura pròpia de les novel·les de cavalleries. La primera edició no va dividir el conjunt de la novel·la en parts i és la versió castellana del 1511 la primera que la fragmentà.

● Temàtica i valors:

Un dels qualificatius que se li han aplicat, és el de novel·la total. L'obra desenvolupa tant els temes que caracteritzen el gènere: la guerra, l'amor, els costums socials... com els procediments i els mètodes narratius que utilitzen per compondre-la. Així, la podem qualificar com a:

  • Cavalleresca: Perquè se centra en la biografia d'un cavaller, en descriu els combats individuals i les estratègies militars amb tots els detalls. Els esdeveniments de la novel·la són explicats a través de la lògica i la raó, sempre dins els límits de la versemblança, i no mitjançant la fe i els seus misteris.

  • Històrica: Perquè podem identificar la geografia i alhora, documentar-ne alguns personatges i episodis que hi apareixen. Tota la novel·la és un pon a la realitat dels segles XIV i XV, malgrat que a vegades Martorell proporciona noms catalans a personatges anglesos o bizantins.

  • Social: Perquè apareixen representants de nombrosos estrats socials, per la mostra de costums i usos típics de lèpoca...

  • Eròtica: Per la gran importància que prenen l'amor i el sexe, episodis amorosos oferts amb gran llibertat. Les relacions amoroses són observades des de tots els angles i amb imparcialitat per part del narrador.

  • Psicològica: Per la profunda anàlisi dels personatges.

● Personatges:

El tractament dels personatges per part de Martorell és un aspecte digne de ser remarcat. Els personatges són presentats des d'un punt de vista objectiu. L'exemple més evident és Tirant, dotat d'una riquesa psicològica, un cavaller fort i valent, que no s'espanta davant de res. Ara bé, al terreny amorós es mostra tímid, vulnerable i el seu enamorament el fa caure, sovint, en un estat melancòlic que provoca l'oblit dels seus dubtes militars. La seva mort, gens heroica, al llit d'una malaltia suposadament pulmonar, culmina aquest procés de desmitificació, que significa un punt final de l'estament cavalleresc. Els altres personatges també presenten aquesta complexitat psicològica, com un exemple la Viuda Reposada, dona de moral rígida i severa que s'enamora de Tirat i això li provoca un trastorn. Un altre exemple seria Plaerdemavida, minyona astuta i desvergonyida que practica l'alcavoteria, però que satisfà la seva sexualitat contemplant l'activitat amorosa dels altres. I per últim, cal esmentar Carmesina, personatge amb menys complexitat psicològica de la novel·la.

● Les fonts literàries:

Martorell era un home de moltes i diverses lectures, i això es veu reflectit en la presència de petits fragments d'obres significatives en Tirant lo Blanc. Podem trobar-hi presència textual de fonts catalanes com el llibre de l'ordre de cavalleria de Ramon Llull, La faula de Guillem Torroella, la crònica de Ramon Muntaner entre altres. En definitiva dins el Tirant lo Blanc hi trobem fusionats amb molta habilitat els grans noms de la literatura catalana amb els d'abast universal.

● Llengua i estil:

Cal comentar l'afirmació del fet que el Tirant és escrit en llengua vulgar valenciana, s'ha d'interpretar en el sentit que la novel·la és escrita en el romanç vulgar de València, com ha posat de rellu la crítica solvent, ja que incorpora trets lingüístics valencians que responen a la parla viva de la València del seu temps. Un altre aspecte a destacar de la prosa del Tirant és la presència de dos estils ben diferenciats. El primer, un estiul culte, retòric i barroc. El segon, que podem qualificar de col·loquial i que és el reflex de la parla viva de la ciutat de València, el trobem en els diàlegs breus i directes, refranys, expressions... Un estil on no apareix cap paraula obscena ni grollera.

També cal remarcar com un dels punts més rellevants del Tirant, la presència d'humor i ironia, dos elements que impregnen la novel·la i difícilment trobem en un llibre de cavalleries, caracteritzats per la seva seriositat.


2.- Llistat de paraules referides a:

Armes:

  • Espasa

  • Llança

  • Destral

  • Daga

  • Ganivets genovesos

  • Escut

  • Fletxes

  • Bombarda

  • Pavès

  • Granades

  • Projectil

Lèxic mariner:

  • Nau

  • Milles

  • Mar

  • Embarcar

  • Fustes

  • Mariner

  • Xarxes

  • Projectils

  • Bombarda

  • Mar obert

  • Port

  • Embarcació

  • Veles

  • Timoner

  • Nauxer

  • Platja

  • Barqueta

  • Rems

  • Corda

  • Popa

  • Vaixell

  • Timó

  • Balener

  • Hissar

  • Desembarcar

  • Galeres

  • Proa

Vestits:

  • Sella

  • Falsa regna

  • Encobertats

  • Esperons

  • Bacinet

  • Brial

  • Bonet

  • Camisa de tela de França

  • Barretet

  • Mantell

  • Cites d'or i seda

  • Capells

  • Testera

  • Bavera

  • Elmet

  • Armadura

  • Teles de grana

  • Gipó

  • Barnús

  • Vestit de seda

  • Brocat

  • Cabasset

  • Arnès

  • Gambal

  • Guants

  • Faldilles

  • Calces

  • Vel negre

  • Vellut negre

Menjars:

  • Vi vermell

  • Herbes

  • Aigua

  • Vitualles

  • Farina

  • Oli

  • Llegums

  • Carn

  • Blat

  • Confits

  • Raïm

  • Licors

  • Viandes


3.- Context històric del s. XV a la corona d'Aragó.

L'any 1348 sorgeix la pesta negra. Es produeix una crisi i això provocarà un canvi radical a la societat de l'època. La pesta acaba amb 2/3 de la població i això produeix: Una crisi demogràfica, econòmica i social.

El segle XV correspon al segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes, i aporta les millors obres literàries en valencià. Aquest segle d'or parteix d'una situació en la qual la literatura en llengües romàniques era fonamentalment trobadoresca i medieval, i on la prosa no havia encara maurat en cap llengua romànica. Joanot Martorell marca un principi i un després de la novel·la europea amb el Tirant lo Blanc, encara avui dia l'obra més important de la literatura catalana. La seva novel·la presenta una visió humana dels homes i de les dones de l'època, amb detall de les vergonyes físiques i les penes i preocupacions quotidianes dels personatge.

A la primera meitat del segle XV, la Corona d'Aragó llueix amb tot el seu esplendor, el Regne de València actua com el seu floró i la ciutat de València se situa com la capital cultural i econòmica de la Corona, sent una de les ciutats més importants d'Europa en aquest segle. Després d'alguns anys d'inestabilitat consecutius a una crisi de successió, la Corona d'Aragó es llança a una política exterior agressiva amb l'adveniment d'una dinastia castellana sortida del compromís de Casp (1412) i el regnat d'Alfons el Magnànim (1416-1458), que conquereix el Regne de Nàpols. Però aquesta embranzida es veu una mica contrariada sota el seu germà i successor, Joan II (1458-1479), el qual, per raons dinàstiques, ha d'oposar-se al seu propi fill, Carles de Viana. La guerra civil esclata al Principat, creant inseguretat a Barcelona com a cort. Tanmateix aquests problemes del principat no tenen cap repercussió nefasta a València, ben al contrari, ja que els capitals barcelonins que fugen de la inseguretat de la ciutat comtal vénen a invertir-se de bell nou més al sud. No tot és perfecte, naturalment (amenaça de fam, pesta endèmica...) però aquests problemes són genèrics a tota Europa.

4.- Situació en que es troba l'estament cavalleresc.

A partir del segle XIV l'estament cavalleresc perd protagonisme i el guanya la burgesia. Els cavallers es veuen obligats a buscar alternatives, justificació del seu ser. El cavaller errant va posar a prova la seva valentia amb torneigs, espectacles militars i esportius... que els aporten bon estat del cos, diners i un renom.

El nobles tenien una sola funció: fer la guerra. Però, amb la pesta, la guerra s'acaba i els nobles han de buscar una justificació del seu ser. Llavors, creen una institució anomenada ordre de cavalleria, la qual és extreta dels llibres de cavalleries. Aquesta institució nomes en poden formar part els nobles i poden tenir armes, cavalls i armadures. La seva finalitat és aconseguir la pau, la conquesta de la terra promesa (Jerusalem) i l'expulsió dels Turcs de les terres Cristianes.

5.- Comenta l'estructura de l'obra:

Tirant a Anglaterra:

En Tirant es dirigeix a Anglaterra per a celebrar les festes de noces del rei i la reina i per rebre l'ordre de cavalleria. En el camí cap allà, es queda adormit sobre el cavall i topa amb un ermità, el qual li explica moltes coses i li regala un llibre per a que pugui ser més bon cavaller; també li demana que quan acabin les festes el torni a visitar. En el viatge de tornada, ell i els seus companys van passar a veure l'ermità i Diafebus van explicar totes les batalles i les aventures que Tirant havia viscut allà, i que l'havien nomenat el millor cavaller.

Tirant a Sicília i a Rodes:

Quan Tirant i els seus companys arriben a Nantes, dos cavallers els informen de que l'Illa de Rodes estava sent assetjada per el Soldà. Quan s'hi dirigeixen passen per Sicília, on Felip i la infanta Ricomana (princesa de Sicília) s'enamoren, i amb l'ajuda de Tirant que fa que Felip sigui un home bo i generós passa les proves que Ricomana li posa.

Amb l'ajuda del rei de Sicília es dirigeixen cap a Rodes, on guanyen la batalla gràcies a una estratagema de Tirant. Després van tornar a Sicília i Ricomana i Felip es van casar.

Tirant a Constantinoble:

Tirant va cap a Constantinoble després de derrotar els Genovesos, per ajudar a l'emperador a vèncer els Moros i el Gran Turc. Allà, Tirant s'enamora de Carmesina, filla de l'emperador i li declara el seu amor. Mentrestant Tirant anava guanyant batalles, i entre batalla i batalla s'organitzaven festes, en una d'aquestes, Estefania es casa amb Diafebus. La viuda reposada li va parlant malament a Carmesina sobre Tirant, i Plaerdemavida ho intenta aturar. En aquest intent Tirant es trenca una cama i no pot anar a la guerra. Mentrestant, Hipòlit passava una nit amb l'Emperadriu.

Tirant al nord d'Àfrica:

Després de pujar damunt d'una Galera i naufragar, Tirant va ser retingut per un Cabdill que el va deixar anar per la seva virtut de cavalleria. En aquesta terra evangelitza molts moros i lluita contra el rei Escariano. Mentrestant, Plaerdemavida s'està d'esclava amb una dona, i després vestida de mora aconsegueix veure a Tirant i aconsegueix que retorni a l'Imperi Grec per a Carmesina que sent un gran dolor ja que Tirant va marxar sense dir-li res. La Viuda Reposada quan sap que Tirant torna, es suïcida amb medicines, per la por de que l'haguessin descobert.

Retorn a l'Imperi Grec:

Tirant guanya als Turcs i torna a Constantinoble per informar de la rendició i principalment per a veure a Carmesina. Es casa amb Carmesina i es nomenat Cèsar de l'Imperi. Després d'anar en una altra batalla, quan Tirant torna, emmalalteix greument i just després de fer el testament i arribar a Constantinoble es mor. Carmesina que no pot suportar el dolor també es vol morir, i l'Emperador en veure la tristesa de Carmesina mor. Més tard Carmesina també. Finalment Hipòlit es casa amb l'Emperadriu, que 3 anys més tard morirà i Hipòlit es casarà amb una altra donzella. Tirant i Carmesina són enterrats a Bretanya junts, on hi resta la família de Tirant.

6.- Tirant lo blanc, considerada com a novel·la total, per què?

Novel·la total, es un dels qualificatius que s'han aplicat a Tirant lo blanc, ja que l'obra desenvolupa tant els temes que caracteritzen el gènere (guerra, amor, costums socials...) com els procediments i els mètodes narratius que utilitzen per a compondre-la. Així, classifiquem a Tirant lo blanc com a: Cavalleresca, històrica, Eròtica i Social.

7.- Què és una lletra de batalla? Escriu-ne una, seguint el model de la que el Rei d'Egipte envià a Tirant i la de la contestació que aquest li dóna.

Una lletra de batalla, és una carta en la qual un cavaller desafia un altre cavaller a una batalla per alguna ofensa que li ha fet.

Lletra de batalla:

“Jo, Maria Riu i Caballol, duquessa del Vinyet de Solsona, et repto a tu Albert Seuba Rotxés compte de Can Giplé a un combat d'amor a mort, amb una espassa i un mocador. I per a no acabar tan ràpid el combat, una armadura.

Et prego que ens trobem al Castell Vell demà, a mitja tarda. Si aconsegueixes la victòria, em posaré al teu servei; i si es al revés, igual.”

8.- Descripció dels personatges següents:

Tirant: És un personatge psicològicament ric. És un noi de llinatge antic i natural de Bretanya. És valent, hàbil en l'ús de les armes, invencible, virtuós, admirable, agradable, educat i gentil; reuneix totes les característiques d'un bon cavaller de l'època. Ara bé, en l'àmbit amorós es mostra vergonyós, sensible, tímid i en algun moment ridícul; sobretot davant de Carmesina, el seu amor es obertament declarat, de llibertat de costums i de relacions eròtiques. Té un gran estratagema, estudia la situació de la batalla, les forces del contrari i aplica les millors tècniques.

Carmesina: Noia d'uns 14 anys que s'enamora de Tirant a primera vista. Princesa de Constantinoble amb una belles espectacular, rossa i de pell blanca; que aconsegueix que Tirant li declari el seu amor. Mantenen jocs amorosos amb Tirant, i li preocupa la idea de perdre la virginitat abans del matrimoni, tot i que l'acaba perdent. A causa de la pena de que Tirant es mor, de tant que l'estimava ella també mor.

Plaerdemavida: Es la donzella més noble de la princesa Carmesina i la millor amiga d'aquesta. És una noia molt intel·ligent i simpàtica i alhora entremaliada, graciosa i desvergonyida; que farà tot el possible per a que la relació entre Tirant i Carmesina doni el seu fruit, i juga un paper decisiu en aquesta. Sobre el seu comportament amorós, es presenta com una dona molt sensual, però que el seu desig sexual s'inclina més com a espectadora que com a protagonista.

L'emperador: Emperador de l'Imperi Grec. Agraeix enormement l'ajuda de Tirant per a poder defensar el seu Imperi, i per les moltes vegades que evita que conquereixin l'Imperi. És el que ofereix a Tirant si es vol casar amb la seva filla Carmesina. Viu enganyat per la seva muller, que manté relacions amb Hipòlit.

Estefania: És la fillastra del duc de Macedònia. També amiga de Carmesina i també influeix positivament en la relació de Tirant i aquesta. Es casa amb Diafebus, cosí de Tirant.

9.- Escriviu un article per a la premsa del cor o sensacionalista, sobre els amors de Tirant i Carmesina.

TIRANT PER FI A TROBAT L'AMOR!

Després de tantes batalles, ferides i tantes dones, Tirant ha trobat la seva dona ideal. L'afortunada, Carmesina! Filla de l'Emperador de l'Imperi Grec. Tot comença quan, Tirant la veu per a primera vegada, i sí! Els ulls se l'hi queden en blanc, el cor li fa una fiblada... Com n'és de bella Carmesina! Des del moment en què la va veure, encara no se l'ha tret del cap, i pel que sembla, n'està ben enamorat. Ara bé, que a passat amb aquell cavaller invencible que no li feia mal res? Una trista donzella l'hi ha robat l'anima i la te a les seves mans? Una qüestió difícil de creure, però certa!

I per plat extra, el nostre equip investigat fins a arribar a la conclusió que, Carmesina, tan bella donzella també està enamorada de Tirant! Hem pogut observar com la pobra, ha intentat resistir a les temptacions que Plaerdemavida li ha posat al davant!

Definitivament, esperem que un o altre es declari, i que acabin feliços. Tot això al pròxim número! Fins aviat!

10.- Elaboreu un qüestionari de vint-i-cinc preguntes, amb les respostes corresponents, per a Tirant lo Blanc.

1- Per què Tirant i els altres es dirigeixen cap a Anglaterra?
Per a celebrar les festes de noces del rei i la reina, i per a rebre l'ordre de cavalleria.

2- Per què Tirant es desvia del camí d'anada a Anglaterra?
Per que s'adorm sobre el cavall.

3- Durant el camí, a qui es troba?
A un ermità el qual havia sigut cavaller.

4- Com s'anomena el llibre que l'ermità dóna a Tirant?
L'arbre de batalles.

5- Quin es l'objecte que Tirant demana a Agnès?
Un preciós fermall que ella portava penjat al coll.

6- Quina condició posa Agnès a Tirant per a aconseguir el penjoll?
Que l'agafi ell mateix.

7- Quines qualitats Ricomana no vol que tingui Felip?
Que no vol que sigui ni grosser ni avar.

8- Quin paper té Tirant dins de la relació entre Ricomana i Felip?
Tirant aconsegueix que Ricomana s'acabi enamorant de Felip i es casin.

9- Per què Diafebus acaba sent Duc?
Per que es casa amb Estefania.

10- Quan Tirant s'enamora de Carmesina?
Quan la veu per primera vegada.

11- Com Tirant li declara el seu amor a Carmesina?
Li dona un mirall, i li diu que la imatge que i vegi es la dona a qui estima, i que li pot donar la mort o la vida.

12- Com reacciona Carmesina als jocs de Plaerdemavida?
No hi vol accedir, i es manté sempre amb una actitud recta.

13- Amb qui manté una relació amorosa l'Emperadriu?
Amb Hipòlit.

14- Perquè la Viuda Reposada intenta trencar qualsevol relació entre Tirant i Carmesina?
Per que ha estat enamorada de Tirant des del primer moment en que el va veure.

15- Perquè la Viuda Reposada s'acaba suïcidant?
Per que sap Tirant torna a l'Imperi Grec i l'acusarà de la gran mentida que li va fer creure abans de marxar.

16- Qui està enamorat d'Agnès?
El senyor de les Vilesermes

17- On apareix Plaerdemavida després del naufragi?
En una platja

18- Com Tirant es trenca per primera vegada la cama?
Escapant-se de l'habitació de Carmesina, després de que Plaerdemavida el posés al seu costat i Carmesina el descobrís.

19- On naufragà la galera a on viatjava Tirant?
A les costes d'Àfrica.

20- De què es mor Tirant?
D'una pulmonia.

21- En quin moment es mor Tirant?
En el camí de tornada cap a Constantinoble, després d'una batalla.

22- Com Carmesina descobreix la mort de Tirant?
En veure que tothom plorava, pregunta que passa i li diuen que Tirant s'ha mort.

23- Perquè es mor l'Emperador?
Per que veu la gran tristesa de la seva filla Carmesina després de la mort del seu estimat Tirant.

24- A on són enterrats Tirant i Carmesina? Perquè?
Són enterrats a Bretanya. Per que és on es troba la família de Tirant.

25- Perquè Tirant lo Blanc es diu així?
Per que el pare de Tirant era de Marca de Tirània, i la seva mare va ser filla del duc de Bretanya i s'anomenava Blanca.

1 BATX A

2